L'últim informe de Denaria conclou que l'ús d'efectiu continua sent una infraestructura bàsica per garantir la cohesió territorial, la inclusió financera i la capacitat de resistència del sistema de pagaments, especialment al medi rural i davant possibles fallades o interrupcions tecnològiques.
La Plataforma Denaria ha organitzat avui a la Cambra de Comerç de Salamanca la jornada "L'efectiu: garantia d'una transició digital justa, inclusiva i segura", en què el seu president, Javier Rupérez, ha donat a conèixer l'informe "Cap a un marc regulatori que garanteixi l'accés efectiu i suficient dels diners en efectiu a Espanya".
El document planteja que la prioritat reguladora no ha de centrar-se en l'acceptació de l'efectiu, que situa en l'àmbit europeu, sinó en assegurar l'accés físic, entès com a retirada i dipòsit, així com en reforçar la xarxa de serveis que ho fa possible.
L'informe alerta que la reducció de la xarxa bancària i dels punts d'atenció presencials està generant zones sense accés en petits municipis i àrees amb forta despoblació, on el cost de desplaçar-se fins a un caixer automàtic o una sucursal limita de facto l'ús quotidià de l'efectiu.
Denaria planteja la necessitat de fixar responsabilitats concretes per a les entitats financeres i atorgar al Banc d'Espanya un rol tècnic per mesurar l'accés mitjançant indicadors territorials, detectar carències i posar en marxa mesures correctores quan el mercat no garanteixi uns nivells mínims.
El text afegeix que la resiliència de l'efectiu s'ha de preparar en temps de normalitat, amb una cadena logística capaç de seguir funcionant en escenaris d'estrès, i amb un pla nacional que abasti distribució, transport, dispensació i dipòsit.
En el terreny polític i social, l'informe rememora que ja s'han impulsat iniciatives parlamentàries i ciutadanes per blindar l'accés a l'efectiu, però defensa que el marc més eficaç seria aquell sustentat en obligacions operatives, controls verificables i un finançament limitat a dèficits residuals degudament acreditats.