El calor dispara la demanda elèctrica: així afronta la xarxa els pics de consum

Les altes temperatures eleven l'ús de l'aire condicionat i tensionen el sistema durant les hores de major consum, mentre la producció solar guanya pes durant el dia.

WhatsApp Image 2026 08 14 at 15.26.49

WhatsApp Image 2026 08 14 at 15.26.49

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Les altes temperatures estan posant a prova els sistemes elèctrics europeus. L'ús intensiu de l'aire condicionat eleva el consum durant els episodis de calor extrem i obliga els operadors a gestionar pics de demanda més alts, especialment quan cau la producció solar al final de la jornada.

La situació ha cobrat especial rellevància aquest estiu per la successió d'episodis de temperatures extremes a Europa. La Comissió Europea ha descartat, per el moment, riscos immediats per al subministrament, tot i que ha advertit d'unes condicions ajustades a causa de la combinació de calor, sequera, augment de la demanda i menor disponibilitat d'algunes tecnologies de generació.

En Espanya, el sistema acaba a més de superar una prova extraordinària: l'eclipsi total de Sol del 12 d'agost va provocar una caiguda molt ràpida de la generació fotovoltaica, compensada amb altres tecnologies sense que es registressin incidències rellevants en el subministrament.

Per què augmenta el consum elèctric quan fa calor

L'explicació està principalment en la refrigeració d'habitatges, oficines, comerços i instal·lacions industrials. Quan les temperatures pugen de forma generalitzada, milions d'equips d'aire condicionat funcionen simultàniament i eleven la demanda.

No es tracta únicament de quant augmenta el consum diari. Per al sistema elèctric resulta especialment important a quina hora es concentra aquesta demanda i quines fonts de generació estan disponibles per atendre-la.

Els precedents mostren l'impacte. Una anàlisi d'Ember sobre les onades de calor europees va constatar que els episodis de temperatures extremes poden incrementar amb força la demanda diària d'electricitat, impulsada fonamentalment per les necessitats de refrigeració.

La energia solar, un aliat durant les hores de més calor

Espanya compta amb una avantatge durant les jornades d'altes temperatures: el fort pes de l'energia fotovoltaica.

Les hores centrals del dia, quan augmenta l'ús de l'aire condicionat, coincideixen en bona mesura amb una elevada producció solar. Aquesta generació permet absorbir una part important de l'increment del consum sense recórrer exclusivament a centrals convencionals.

Una anàlisi difosa aquesta setmana assenyala que la producció solar europea va augmentar fins a un 17% durant determinats episodis de calor de juny i juliol, contribuint a atendre una demanda elèctrica que en alguns mercats va arribar a créixer fins a una quarta part.

El problema canvia quan comença a posar-se el sol.

El moment més delicat arriba al final de la tarda

A mesura que avança la tarda, la producció fotovoltaica cau ràpidament, però les temperatures poden seguir sent molt elevades i l'aire condicionat continua funcionant.

És llavors quan el sistema necessita substituir en poc temps milers de megavats de generació solar mitjançant altres tecnologies, emmagatzematge, intercanvis amb altres països o gestió de la demanda.

Per això, disposar d'una elevada capacitat renovable no elimina per si sola els riscos associats als pics de consum. El sistema necessita també fonts capaces de respondre ràpidament quan canvia l'equilibri entre generació i demanda.

En Espanya, els cicles combinats de gas i la generació hidràulica formen part de les tecnologies que poden aportar aquesta flexibilitat. L'eclipsi recent va oferir un exemple especialment visible: la generació fotovoltaica va descendir bruscament i altres fonts van incrementar la seva producció per mantenir equilibrat el sistema.

Què fa Red Elèctrica per evitar desequilibris

Red Elèctrica, com a operador del sistema elèctric espanyol, ha de mantenir en tot moment l'equilibri entre l'electricitat que es produeix i la que consumeixen llars i empreses.

Per aconseguir-ho, supervisa contínuament la demanda i la generació disponible i programa reserves que poden entrar en funcionament quan es produeixen desviacions.

La composició de la generació canvia contínuament: solar fotovoltaica, eòlica, nuclear, hidràulica, cicles combinats i altres tecnologies aporten electricitat en funció de la seva disponibilitat i de les necessitats del sistema. Les dades de generació es poden consultar en temps real a través de Red Elèctrica.

La calor també pot reduir la capacitat de produir electricitat

Les temperatures extremes plantegen un segon problema. Mentre augmenta el consum, la calor i la sequera poden limitar algunes fonts de generació.

La falta d'aigua redueix la producció hidroelèctrica i pot complicar la refrigeració de centrals tèrmiques i nuclears. El cas més extrem d'aquest estiu s'ha produït a Romania, on el baix cabal del Danubi ha obligat a aturar els reactors de la central nuclear de Cernavodă.

Esta combinació —més demanda i determinades tecnologies amb menor capacitat de generació— explica per què les onades de calor constitueixen un repte per a les xarxes elèctriques europees.

Bateries i interconnexions, claus per als pròxims estius

L'augment de les renovables fa cada vegada més important disposar de emmagatzematge, xarxes reforçades i interconnexions entre països.

Les bateries permeten guardar part de l'electricitat produïda durant les hores d'abundant generació solar i utilitzar-la posteriorment, precisament quan cau el sol i el consum continua sent elevat. Les interconnexions, per la seva banda, permeten importar o exportar electricitat en funció de la situació de cada sistema.

Ember assenyala que l'emmagatzematge i la flexibilitat són dues de les principals eines per aprofitar millor la generació renovable i reduir la dependència de fonts fòssils durant les hores del matí i la nit.

El repte de les onades de calor, per tant, no consisteix únicament a produir suficient electricitat al llarg del dia. La clau és disposar de l'energia necessària exactament en les hores en què milions de consumidors la demanden al mateix temps.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troben els plans de reforç d'interconnexions elèctriques entre Espanya i altres països europeus?

Els plans de reforç de les interconnexions elèctriques d'Espanya amb altres països europeus avancen de manera significativa, però la Península continua molt per sota dels objectius de la UE. Avui el nivell d'interconnexió ronda el 3% de la capacitat instal·lada, lluny de l'objectiu europeu del 15% el 2030, i el principal coll d'ampolla continua sent la frontera amb França a través dels Pirineus.

Objectius de la UE i situació de partida

La Unió Europea manté com a referència que cada Estat membre disposi d'una capacitat d'interconnexió elèctrica d'almenys el 10% per al 2020 i del 15% per al 2030. Segons va declarar la presidenta de Redeia, Beatriz Corredor, la Península Ibèrica està avui al voltant del 3% d'interconnexió, malgrat les inversions realitzades, i la pròpia Comissió Europea ha reconegut que Espanya opera pràcticament com una “illa energètica”.

Diversos anàlisis recollits per Demócrata subratllen que fins i tot amb els projectes en marxa més rellevants, el salt serà gradual: la gran interconnexió del Golf de Biscaia només elevarà aquest percentatge a l'entorn del 5%, i la suma de dues noves línies transpirinenques podria situar la interconnexió al voltant del 8%, encara per sota de l'objectiu del 15%.

Interconnexió amb França: Golf de Biscaia i reforç pirinenc

Projecte HVDC pel Golf de Biscaia

El reforç més avançat amb la resta d'Europa és la interconnexió submarina i subterrània entre Gatika (Biscaia) i Cubnezais (a prop de Bordeus), desenvolupada per la societat conjunta Inelfe (Red Eléctrica i RTE). Es tracta d'un enllaç HVDC de 400 kV completament soterrat i submarí, catalogat com a Projecte d'Interès Comú i cofinançat pel Mecanisme Connectar Europa i el BEI, que ha aprovat 1.600 milions d'euros en finançament, a més d'una subvenció europea de 578 milions (nota de REE).

Segons Red Eléctrica, el projecte:

  • Està executat ja al voltant del 60%, amb el tensat del cable submarí iniciat a l'agost de 2026 (REE, 03/08/2026).
  • Permetrà duplicar la capacitat d'intercanvi amb França de 2.800 a 5.000 MW, acostant Espanya als objectius d'interconnexió de la UE.
  • Té entrada en servei prevista el 2028, d'acord amb la col·locació de la primera pedra de l'estació de conversió de Cubnezais (REE, 16/05/2025).

En paral·lel, s'ha reforçat la interconnexió existent Hernani–Argia augmentant la seva capacitat de 1.600 a 2.100 MVA mitjançant tècniques de renovació de línia (Demócrata).

Novetats interconnexions transpirinenques

A més del Golf de Biscaia, la Comissió Europea i Espanya impulsen dos nous enllaços transpirinenques (Navarra–Landes i Aragó–Marsillon), inclosos a la llista de Projectes d'Interès Comú i d'Interès Mutu (Demócrata). El Govern espanyol aspira a tancar amb Brussel·les i França, “com a molt tard en el primer trimestre de 2026”, el calendari d'inici d'obres (Demócrata), encara que la pròpia Comissió admet que la decisió final depèn en gran part de la posició francesa, tradicionalment reticent a augmentar capacitat a través dels Pirineus.

Interconnexió amb Portugal

Amb Portugal, la situació és molt més integrada. El gran èxit recent és la nova interconnexió a 400 kV pel nord, inaugurada al juliol de 2026 entre Beariz/Fontefría (Galícia) i Ponte de Lima (Portugal): nota de REE.

  • Afegeix uns 1.000 MW de capacitat d'intercanvi.
  • Eleva la capacitat total a 4.200 MW Espanya→Portugal i 3.500 MW Portugal→Espanya.
  • Està reconeguda com a Projecte d'Interès Comú de la UE i cofinançada amb fons europeus i BEI.

Aquesta interconnexió completa un eix la subestació clau del qual, Fontefría 400/220 kV, ja s'havia posat en servei al gener de 2025 (REE).

Andorra i altres projectes europeus

Amb Andorra, Espanya ha signat un acord per a un nou enllaç elèctric entre REE i l'empresa FEDA, destinat a reforçar la interconnexió energètica i donar suport als objectius climàtics del Principat. El conveni, tancat el 2025, està pendent de ratificació parlamentària en ambdós països abans de l'inici de les obres (Demócrata).

A més, s'han activat fases primerenques d'anàlisi per a possibles interconnexions:

  • Espanya–Itàlia: projectes de cable submarí HVDC Apollo Link i Iberia Link, inclosos en la planificació europea (TYNDP). Apollo Link preveu entrada en servei cap al 2032 (Demócrata).
  • Espanya–Irlanda: acord perquè els operadors de sistema estudiïn la viabilitat tècnica i econòmica d'una futura interconnexió i, si escau, la proposin per al TYNDP (Demócrata).

Principals colls d'ampolla i perspectiva

Els documents consultats coincideixen que el coll d'ampolla crític és la limitada capacitat de pas amb França pels Pirineus, de la qual es deriva el baix percentatge d'interconnexió respecte a la potència instal·lada. El tall de llum de la Península Ibèrica el 2025 i les diferències de preus entre mercats han reforçat la percepció de vulnerabilitat del sistema i la urgència d'accelerar aquestes infraestructures.

En síntesi, a l'agost de 2026 Espanya ha:

  • Inaugurat una nova gran interconnexió amb Portugal i reforçat enllaços existents.
  • Assolit un 60% d'execució en la interconnexió HVDC amb França pel Golf de Biscaia, amb posada en servei prevista el 2028.
  • Assegurat finançament europeu massiu (BEI i CEF) i la inclusió de nous eixos transpirinenques, Itàlia i un possible enllaç amb Irlanda a l'agenda de projectes estratègics.

Tanmateix, mentre no es materialitzin els nous projectes amb França, la Península seguirà operant amb un nivell d'interconnexió clarament inferior als objectius de la UE, cosa que manté el debat polític i regulador molt viu a Brussel·les i a les capitals implicades.

Quines són les competències i funcions principals de Red Eléctrica com a operador del sistema elèctric espanyol segons la legislació vigent?

Red Eléctrica d'Espanya (REE), integrada en el grup Redeia, és simultàniament transportista únic de la xarxa de transport i operador del sistema elèctric. Aquesta doble condició està regulada principalment per la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric (articles 6, 30 i 34‑36) i per normativa de desenvolupament com el Reial Decret 1955/2000 i diversos procediments d'operació aprovats pel Ministeri i la CNMC.

1. Funció principal com a operador del sistema

L'Ordre TED/1139/2025, en aplicar l'article 30 de la Llei 24/2013, resumeix la missió central de REE com a operador del sistema:

  • Garantir la continuïtat i seguretat del subministrament elèctric.
  • Assegurar la correcta coordinació del sistema de producció i transport.
  • Actuar com a garant de la seguretat d'abastament i de l'estat de disponibilitat adequat de la xarxa.
  • Vetllar perquè la xarxa de transport pugui satisfer a llarg termini la demanda d'electricitat i mantingui la seva fiabilitat.

La llei configura així l'operador del sistema com el “cervell” del sistema elèctric, responsable últim que aquest funcioni de manera segura i estable.

2. Operació en temps real i programació del sistema

A partir de l'article 30 de la Llei 24/2013 i del règim sancionador (art. 64.25), la CNMC i la premsa especialitzada detallen les funcions crítiques que defineixen jurídicament l'operador del sistema:

  • Programar el sistema elèctric: elaborar la programació horària i a curt termini per casar generació i demanda dins dels límits de la xarxa.
  • Emetre instruccions vinculants als agents (generadors, distribuïdors, grans consumidors, etc.) per garantir l'equilibri instantani entre producció i consum.
  • Coordinar operativament totes les instal·lacions rellevants del sistema de producció i transport, incloent interconnexions internacionals.
  • Gestionar la informació essencial per a l'equilibri generació–demanda i el funcionament segur de la xarxa.

Demócrata recorda que, després de la casació d'OMIE, REE comprova la viabilitat tècnica de la programació i ajusta el despatx per preservar la seguretat del sistema.

3. Control de tensió, protecció i serveis d'ajust

L'operador del sistema també és responsable de serveis tècnics clau:

  • Control de tensió a la xarxa de transport, determinant les necessitats de potència reactiva i enviant consignes a generadors, emmagatzematge i altres recursos per mantenir el voltatge dins de marges segurs, segons descriu l'article divulgatiu sobre el PO 7.4.
  • Definició i aplicació de criteris de protecció del sistema, a través de procediments com el renovat P.O. 11.1, la aprovació del qual es fonamenta explícitament en les competències legals de l'operador del sistema. REE proposa els criteris i aplica en la pràctica els esquemes de protecció davant de pertorbacions i apagades.
  • Participació central en l'operació de serveis d'ajust (reserva, regulació, restriccions tècniques, etc.), que completen el funcionament del mercat majorista i asseguren l'estabilitat en temps real.
4. Planificació i gestió de la xarxa de transport (funció de transportista)

Encara que la teva pregunta es centra en l'operador del sistema, la mateixa societat exerceix l'activitat de transport, regulada als articles 34‑36 de la Llei 24/2013:

  • REE actua “en tot cas” com a transportista únic en règim d'exclusivitat, amb obligació de construir, mantenir i maniobrar les instal·lacions de transport.
  • Ha de presentar plans d'inversió anuals i plurianuals al Ministeri competent, que els aprova conforme a la planificació estatal.
  • La planificació de la xarxa de transport s'integra amb la funció d'operador del sistema, ja que la llei exigeix que la xarxa pugui atendre la demanda futura amb criteris de sostenibilitat econòmica i seguretat.

Aquests elements no són estrictament “operació del sistema”, però completen el marc legal de REE com a peça única en transport i operació.

5. Neutralitat, independència i obligacions organitzatives

La Llei 24/2013 i la supervisió de la CNMC afegeixen diverses obligacions funcionals:

  • Neutralitat i no discriminació: el model de “transportista únic integrat amb l'operador del sistema” ha de prestar servei en igualtat de condicions a tots els agents.
  • Separació funcional interna: la CNMC exigeix que existeixi una unitat específica d'operació del sistema, independent de l'activitat de transport, amb codi de conducta, protecció d'informació sensible i retribució desvinculada d'objectius del grup.
  • Comptabilitat separada: la Llei 24/2013 obliga REE a portar comptes diferenciades per a transport, operació del sistema peninsular i operació de sistemes no peninsulars.
  • Col·laboració amb l'Administració i el regulador: emissió d'informes tècnics essencials (per exemple, en situacions de vaga o de risc d'apagada), participació en procediments d'autorització d'instal·lacions i subministrament d'informació a Ministeri i CNMC.

En síntesi, segons la legislació vigent, Red Eléctrica, com a operador del sistema elèctric espanyol, concentra un conjunt de funcions d'operació, seguretat, coordinació i informació que la converteixen en garant jurídic i tècnic que l'electricitat arribi en tot moment als consumidors en condicions de seguretat, qualitat i fiabilitat.

Quins requisits tècnics i normatius han de complir les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia per ser integrades a la xarxa elèctrica espanyola?

Les instal·lacions d'emmagatzematge d'energia (bateries, bombejos, emmagatzematge hibridat o ‘stand‑alone’) es regulen a Espanya com un subjecte més del sistema elèctric. Per connectar-se a la xarxa de transport o distribució han de complir un bloc de requisits jurídics i tècnics que es recolzen en la Llei del Sector Elèctric i en un entramat de reials decrets, circulars de la CNMC i procediments d'operació del sistema.

1. Marc normatiu bàsic

  • Llei 24/2013, del Sector Elèctric: fixa el marc general, defineix els drets d'accés i connexió (art. 33) i distribueix competències entre Govern i CNMC.
  • Reial Decret 1183/2020, d'accés i connexió a les xarxes de transport i distribució: desenvolupa l'art. 33 LSE i s'aplica expressament a productors, consumidors i titulars d'instal·lacions d'emmagatzematge. Regula sol·licituds, terminis, causes de denegació i caducitat de permisos.
  • Circular CNMC 1/2021 (producció) i Circular 1/2024 (demanda): estableixen la metodologia i condicions concretes d'accés i connexió per a generació, demanda i emmagatzematge en mode demanda, inclosos criteris d'avaluació de capacitat i continguts mínims de permisos.
  • Reglament unificat de punts de mesura (Reial Decret 1110/2007) i les seves instruccions tècniques (Ordre TEC/1281/2019): regulen com es mesura l'energia als punts de connexió, aplicable també a l'emmagatzematge.

2. Requisits d'accés i connexió

  • L'instal·lació ha d'obtenir permís d'accés (ús de capacitat de la xarxa) i permís de connexió (acoblament físic al nus), conforme al RD 1183/2020 i les Circulars 1/2021 i 1/2024.
  • La CNMC ha aprovat resolucions específiques sobre capacitat d'accés de generació i emmagatzematge i sobre capacitat ferma de la demanda, que obliguen a avaluar la instal·lació tant com a demanda com a generació quan pugui operar en ambdós modes.
  • Per a instal·lacions en distribució o transport s'apliquen criteris de seguretat de xarxa (N‑1, límits de tensió, fluxos màxims, criteris “dinàmics” de zones compartides), cosa que requereix estudis d'impacte de la nova instal·lació sobre el seu entorn.

3. Requisits tècnics de disseny, protecció i control

  • Els codis de xarxa europeus de connexió (Reglaments UE 2016/631, 2016/1388 i 2016/1447) s'han incorporat a l'ordenament espanyol a través del Reial Decret 647/2020 i de l'Ordre TED/749/2020, modificada per l'Ordre TED/82/2026. Tot i que es centren en generació i demanda, les seves exigències tècniques es traslladen a instal·lacions d'emmagatzematge, sobretot quan estan hibridades amb generació renovable o es connecten mitjançant electrònica de potència.
  • S'exigeixen capacitats mínimes de:
    • Suport davant forats de tensió (“requisits de robustesa”), avui condició central per a noves instal·lacions connectades a xarxa, incloses les d'emmagatzematge.
    • Control de tensió i potència reactiva: les ordres i resolucions recents (inclosa la modificació del Procediment d'Operació 7.4 i altres resolucions de la CNMC) obliguen que generació i emmagatzematge amb potència ≥1 MW puguin seguir consignes de tensió o reactiva, i participar en serveis de control de tensió.
    • Limitació de rampes de potència i estabilitat davant oscil·lacions, per no provocar variacions brusques que comprometin la seguretat del sistema.
  • Està en tramitació un Reial Decret de requisits mínims de disseny, equipament, funcionament i seguretat per a totes les instal·lacions que es connectin a transport i distribució, que reforçarà aquestes exigències per a noves demandes, emmagatzematge i hidrogen, orientat a incrementar capacitat de xarxa i seguretat del sistema.

4. Mesura, telemesura i centres de control

  • Conforme al RD 1110/2007 i a l'Ordre TEC/1281/2019, els punts de connexió d'emmagatzematge han de disposar d'equips de mesura homologats, amb registre horari i, en general, telemesura per a la seva correcta liquidació i supervisió.
  • El marc sobre renovables (modificacions del RD 413/2014 i normativa posterior) ha estès l'obligació de connexió a centre de control:
    • Les plantes de generació que incorporen emmagatzematge han d'estar connectades a un centre de control que envia mesures en temps real a Red Eléctrica d'Espanya (REE) i rep les seves consignes.
    • REE utilitza aquestes dades per a l'operació segura del sistema i per verificar el compliment dels serveis contractats (control de tensió, reserves, etc.).

5. Participació en mercats i serveis d'ajust

  • L'emmagatzematge pot participar en mercats diari, intradiari i de serveis de balanç i ajust sempre que:
    • Disposi d'unitat de programació registrada i comuniqui la seva disponibilitat i estats de càrrega/descàrrega conforme als procediments d'operació.
    • Cumpleixi els requisits tècnics dels serveis complementaris (temps de resposta, precisió, capacitat de seguiment de consignes), recollits als PO modificats per resolucions de la CNMC entre 2022 i 2025 (3.1, 3.2, 3.3, 7.4, 14.4, entre altres).
  • La regulació recent ha incentivat explícitament la integració de l'emmagatzematge en aquests serveis, donant-li prioritat en determinats escenaris i considerant-lo peça clau per a la seguretat d'abastament i la integració renovable.

6. Requisits ambientals, de residus i seguretat industrial

  • Les bateries i altres sistemes d'acumulació estan sotmesos a:
    • Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats, i al Reial Decret 27/2021, que modifica el RD 106/2008 sobre piles i acumuladors i el RD 110/2015 sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics.
    • Normativa de seguretat industrial (reglaments electrotècnics, protecció contra incendis, ATEX quan procedeixi) i autoritzacions ambientals autonòmiques, especialment en projectes de gran escala o hibridats amb renovables.
  • En la fase final, les instal·lacions han d'obtenir autorització d'explotació definitiva; de forma transitòria, certes normes permeten substituir la notificació operativa definitiva per documentació provisional (ION i alta en el registre de producció) per facilitar la posada en servei de generació i emmagatzematge mentre es completen proves.

En conjunt, qualsevol projecte d'emmagatzematge connectat a xarxa ha de dissenyar-se tenint en compte aquest ecosistema: permisos d'accés i connexió, compliment de codis de xarxa i ordres tècniques (especialment TED/749/2020 i la seva modificació de 2026), sistemes de mesura i telecontrol homologats, capacitat de participar en serveis de xarxa i observança de la normativa de residus i seguretat industrial.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és la principal raó de l'augment de la demanda elèctrica durant les onades de calor a Espanya?

Pregunta" 1 de 3

Quines tecnologies permeten a Espanya mantenir l'equilibri a la xarxa elèctrica quan cau la producció solar al final del dia?

Pregunta" 2 de 3

Quin paper juguen les bateries i les interconnexions internacionals en la gestió de la demanda elèctrica durant les onades de calor?

Pregunta" 3 de 3