El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el tercer Document de Regulació Aeroportuària (DORA III) d'Aena, el marc que regirà la xarxa aeroportuària espanyola entre 2027 i 2031 i que preveu una inversió propera a 13.000 milions d'euros, lligada a un increment mitjà anual de les tarifes del 0,33%.
La resolució de l'Executiu se situa més pròxima a la proposta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que advocava per una rebaixa anual del 0,59%, que a les aspiracions d'Aena, que reclamava una pujada del 3,82% a l'any, mentre que les aerolínies pressionaven per una reducció del 4,9%.
De aquest mode, s'encadenaran cinc exercicis de pràcticament congelació de taxes a la xarxa d'aeroports, malgrat l'increment previst del trànsit, que passarà de 321 milions de passatgers el 2025 a 358 milions el 2031.
La validació del DORA III en el Consell de Ministres d'aquest dimarts permet complir el termini fixat abans del 30 de setembre, imprescindible perquè el nou marc entri en vigor en temps i forma de cara al proper quinquenni.
Amb aquesta decisió es consolida l'anunci realitzat a començaments de mes pel ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, i es tanquen mesos de negociacions tècniques i polítiques sobre l'equilibri econòmic del gestor aeroportuari.
El document fixa un esquema de taxes que, segons el propi ministre, mantindrà a Espanya amb les tarifes aeroportuàries "més competitives d'Europa".
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Puente ha subratllat la dimensió històrica del programa inversor per al transport aeri a Espanya.
"Ens trobem davant d'una ona inversora sense precedents que permetrà acomodar les nostres infraestructures al rècord històric de passatgers, millorant la competitivitat de l'economia i la mobilitat de la ciutadania", ha recalcat.
El titular de Transports també ha advertit que "les costures d'alguns aeroports estan ja molt al límit", cosa que fa que aquest pla sigui clau per assegurar el bon funcionament i la capacitat operativa de la xarxa en els pròxims anys.
El DORA III s'aprova en un context marcat per la necessitat d'adaptar amb urgència la infraestructura aeroportuària espanyola al fort creixement de la demanda de vols.
Per alleugerir la saturació operativa, la inversió tocarà els 13.000 milions d'euros entre 2027 i 2031, multiplicant la del període anterior amb l'objectiu d'ampliar i modernitzar els grans hubs de la xarxa, entre ells Madrid-Barajas, Barcelona-El Prat, Palma de Mallorca, Màlaga i Alacant.
El pla incorpora una previsió de creixement mitjà anual del trànsit de passatgers del 1,8% durant el pròxim lustre.
Tarifes, autofinançament i equilibri regulatori
Entre els elements centrals del text figura el tancament definitiu de l'esquema tarifari, que busca compatibilitzar l'esforç inversor d'Aena amb la moderació del cost final del bitllet per als usuaris.
La configuració de preus ha estat objecte d'un estret seguiment per part del sector aeri i serà analitzada per la CNMC i les principals associacions de companyies aèries, que avaluaran el seu impacte en la competència.
En aquest punt, Puente ha defensat que "les tarifes d'Aena són l'element central de la sostenibilitat econòmica del sistema aeroportuari espanyol" i ha afirmat que el marc regulatori "proporciona una preuada certesa a tots els actors que operen a Espanya, sent considerat un dels més exigents i millor dissenyats de la Unió Europea".
El DORA III fixa un increment mitjà de les taxes aeroportuàries d'únicament el 0,33% anual durant tot el període de vigència.
La estratègia inversora s'articularà sota el principi d'autofinançament: els aeroports cobriran la totalitat de les inversions amb els seus propis recursos, sense recórrer a fons dels Pressupostos Generals de l'Estat.
De els 13.000 milions previstos, 9.900 milions es consideren inversió regulada lligada a les tarifes aeroportuàries.
Segons va detallar Puente, això implica passar d'una mitjana anual de 450 milions d'euros en el quinquenni anterior a més de 2.000 milions d'euros cada any en el DORA III.
La resta del volum inversor procedirà dels ingressos comercials d'Aena, com lloguers d'espais, locals i botigues als aeroports.
Destinació dels fons i projectes estratègics
El DORA III marca un canvi d'escala respecte als dos programes anteriors. Mentre el DORA I (2017-2021) i el DORA II (2022-2026) van prioritzar la contenció de tarifes i la consolidació del model després de la privatització parcial d'Aena, el nou pla orienta la política aeroportuària cap a l'ampliació de capacitat a llarg termini, la digitalització i el compliment dels objectius de descarbonització.
Per blocs, el document reserva 3.200 milions d'euros a manteniment i conservació d'infraestructures, 2.850 milions a la millora i ampliació de terminals de passatgers i més de 1.650 milions a actuacions en matèria de seguretat.
A més, es destinen 937 milions d'euros a camps de vol i pistes, 660 milions a projectes d'intermodalitat i 400 milions a la modernització dels sistemes de tractament i transport d'equipatges.
Entre les obres més rellevants figura la integració de les terminals T1, T2 i T3 de l'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas en una única terminal, amb un nou edifici annex per a controls, així com l'ampliació de la T4 en 500 metres.
Als aeroports de les Balears s'habilitaran noves àrees de control de passaports adaptades al sistema d'entrades i sortides (Entry/Exit System), en línia amb les exigències de l'Espai Schengen.
En el pla ambiental i de capacitat, el ministre ha precisat que no es preveuen ampliacions de pistes més enllà del que es contempla en els plans directors vigents.
Al mateix temps, Aena manté el seu compromís d'assolir la neutralitat d'emissions el 2030 mitjançant projectes d'autosuficiència energètica amb renovables.