L'oferta de pisos de lloguer a Espanya es reduirà en 22.927 unitats al llarg del 2026, fet que suposa un descens del 3,35% respecte a l'any anterior, mentre la pressió de la demanda ha escalat a un rècord històric de 143 interessats per cada habitatge en només deu dies, d'acord amb el Baròmetre del Lloguer del segon trimestre del 2026 elaborat per l'Observatori del Lloguer.
En detall, l'informe anticipa que el parc d'habitatge en arrendament residencial passarà de les 683.920 vivendes registrades al tancament del 2025 a 660.993 immobles aquest exercici, cosa que, segons l'Observatori, confirma que la dinàmica d'escassetat de producte en lloguer "encara no ha trobat el seu terra".
El Baròmetre explica que aquesta minva d'oferta es deu al trasllat d'habitatges cap a altres fórmules, com el lloguer temporal, turístic o per habitacions, a més d'immobles que es destinen a la compravenda o que romanen desocupats.
L'estudi vincula aquesta evolució, per una banda, a l'efecte de la regulació a les zones declarades tensionades, que continua expulsant habitatges del mercat residencial tradicional i, per l'altra, a episodis climàtics extrems, com les pluges i inundacions del gener i febrer, que han impactat de forma particular en l'oferta del sud peninsular.
En aquest escenari, Catalunya anticipa una contracció de l'oferta del 7,65%, fins a 94.947 habitatges, mentre que el País Basc figura entre les autonomies amb més davallada prevista per al 2026, amb una reducció de l'16,16%. Per províncies, Cadis presenta la caiguda més gran projectada, del 29,42%, seguida de Ceuta (-27%), Osca (-24%), Guipúscoa (-22,33%), La Rioja (-17%), Almeria (-15,95%) i Navarra (-14,76%).
En termes absoluts, Barcelona serà la província que més habitatges de lloguer perdrà respecte al tancament del 2025, amb 5.647 immobles menys, per davant de Cadis (-4.533), Almeria (-2.285) i A Coruña (-1.782). Al costat oposat, Salamanca lidera l'augment de l'oferta, amb un repunt del 17,5%, seguida de Canàries (+2,4%), Saragossa (+1,21%) i Màlaga (+0,59%).
PRESSIÓ DE LA DEMANDA EN MÀXIMS
La pressió de la demanda assoleix ja una mitjana estatal de 143 persones interessades per cada habitatge de lloguer en un període de deu dies, enfront de les 135 comptabilitzades al tancament de 2025. Barcelona encapçala aquest indicador amb 418 contactes per immoble, seguida de Biscaia (196), Balears (160), Guipúscoa (153), Àlaba (144), València (138) i Madrid (136), molt per sobre dels 15 contactes que l'Observatori considera propis d'"un mercat en equilibri".
L'estudi també detecta un "efecte desbordament" de la demanda des de les grans capitals cap a províncies limítrofes, amb nivells elevats de pressió a Guadalajara (93), Toledo (90), Sevilla (90), Màlaga (86), A Coruña (68), Alacant (67), Lleida (66) i Valladolid (55).
Segons l'Observatori, aquest comportament mostra com la demanda es desplaça cap a mercats propers a mesura que disminueix l'oferta disponible a les grans urbes. A l'extrem contrari se situen Càceres (17), Àvila (14) i Jaén (12), on la demanda es manté en marges considerats normals.
EL PREU MITJÀ PUJA FINS ALS 1.211 EUROS
El preu mitjà del lloguer es va situar en 1.211 euros mensuals en el segon trimestre de l'any, un 2,28% més que al tancament de 2025 i un 4,85% més en comparació interanual, encara que l'Observatori detecta una moderació gradual en el ritme d'avenç de les rendes.
El nombre de províncies amb una renda mitjana superior als 1.000 euros al mes ascendeix ja a 12. Balears (1.678 euros), Barcelona (1.646 euros) i Madrid (1.637 euros) lideren la classificació nacional, seguides de Guipúscoa (1.485 euros), Màlaga (1.307 euros), Biscaia (1.305 euros), Las Palmas (1.176 euros), València (1.165 euros), Santa Cruz de Tenerife (1.131 euros), Àlaba (1.038 euros), Navarra (1.028 euros) i Alacant (1.022 euros).
IMPACTE DE LES ZONES TENSIONADES
L'Observatori sosté que, tres anys després de l'entrada en vigor de la Llei d'Habitatge, les zones tensionades continuen marcant l'evolució del mercat del lloguer. A Catalunya, l'oferta tornarà a registrar un mínim, mentre que el País Basc anota una de les caigudes d'oferta més grans previstes per a 2026 i Navarra consolida un preu mitjà per sobre dels 1.000 euros mensuals.
A més, la província de A Coruña experimenta un increment de la pressió de la demanda després de la declaració del seu primer municipi tensionat, mentre que en altres territoris on s'estan tramitant aquestes figures, com Las Palmas o Astúries, l'informe observa una reducció de l'oferta vinculada a la incertesa regulatoria.