La comissió de Pressupostos del Parlament Europeu ha plantejat augmentar en un 10% el pròxim marc financer plurianual de la Unió Europea per al període 2028-2034, amb la intenció de reforçar noves prioritats com la defensa, la competitivitat i la doble transició verda i digital, sense tocar partides ja consolidades com la política agrícola comuna ni els fons de cohesió.
El dictamen, amb el suport de 26 vots a favor, 9 en contra i 5 abstencions, situa el volum del pressupost a llarg termini en l'1,27% de la renda nacional bruta de la UE, per sobre de la proposta inicial de la Comissió Europea, i proposa deixar fora del sostre de despesa els costos de devolució del deute lligat al fons de recuperació NextGenerationEU.
Els eurodiputats estimen que aquest reforç és el mínim imprescindible per respondre a reptes com la guerra en sòl europeu, la pèrdua de competitivitat, les dificultats econòmiques i socials o l'empitjorament de la crisi climàtica i de biodiversitat. Al mateix temps, subratllen la necessitat de preservar el caràcter inversor del pressupost comunitari en benefici de ciutadans, regions i empreses.
En el seu mandat per a la negociació, l'Eurocambra recalca que el finançament de les noves prioritats no s'ha de fer a expenses de les polítiques tradicionals, a les quals defineix com "la columna vertebral de la solidaritat europea". Per això, defensa mantenir línies de finançament específiques per a l'agricultura, la cohesió o el Fons Social Europeu i assegurar que les autoritats regionals i locals participin en la planificació i gestió d'aquests recursos.
A més, rebutja un sistema d'execució recolzat en plans nacionals separats, en considerar que podria desembocar en una "renacionalització" del pressupost i en una UE "a la carta", cosa que, segons adverteix, debilitaria les polítiques comunes i minvaria la transparència.
L'informe també recolza incrementar els fons destinats a programes considerats estratègics com Horitzó Europa, Erasmus+ o el Mecanisme Connectar Europa, així com reforçar àmbits com la innovació, la sanitat o la protecció civil.
En el pla de l'acció exterior, els eurodiputats jutgen igualment insuficient la dotació actual i demanen més mitjans per a l'ampliació de la UE, la cooperació internacional, el suport a Ucraïna i l'ajuda humanitària.
Nous recursos i major supervisió
Per sufragar aquest augment, el Parlament insisteix en la urgència de crear nous recursos propis que permetin sostenir el pressupost comunitari i atendre la devolució del deute conjunt, alhora que dona suport a agrupar diferents fonts d'ingressos amb l'objectiu de generar al voltant de 60.000 milions d'euros a l'any.
Entre les vies plantejades s'inclouen tributs sobre serveis digitals, el joc en línia, una ampliació del mecanisme d'ajust en frontera per carboni (CBAM) o un gravamen sobre les plusvàlues dels criptoactius.
Al mateix temps, els eurodiputats subratllen que una major flexibilitat en l'execució del pressupost no pot anar en contra de la rendició de comptes ni del control democràtic, i alerten que "la flexibilitat sense transparència podria soscavar la confiança" de la ciutadania en la Unió Europea.
L'Eurocambra preveu ratificar formalment aquesta posició en el ple del 29 d'abril, cosa que obrirà la porta a les negociacions amb el Consell per tancar el pressupost a llarg termini, que requereix l'acord dels Estats membres i el vistiplau del mateix Parlament.