El Suprem dóna la raó a milers de pensionistes: podran reclamar 1.800 euros a la Seguretat Social

Actualment no hi ha a les Corts Generals una reforma específica i monogràfica dedicada a l'antic “complement de maternitat” o a l'actual complement per a la reducció de la bretxa de gènere en les pensions. El que sí que existeix és una sèrie de reals decrets‑llei de pensions i de mesures econòmiques que fixen any a any la quantia d'aquest complement i que estan sent tramitats com a projectes de llei, tots ells en una fase molt inicial, amb el termini d'esmenes obert fins al 2 de setembre de 2026. A més, una proposició de llei de Junts que proposava fixar la quantia de 2026 va ser retirada i, per tant, no seguirà endavant. A la pràctica, la reforma del complement s'està produint de forma incremental i lligada a la revalorització general de pensions, no mitjançant una gran reforma estructural aïllada.

1. Marc normatiu vigent sobre el complement

El complement actual neix de la reforma de pensions aprovada amb el Reial Decret‑llei 2/2023, al qual es remeten totes les normes posteriors quan actualitzen la seva quantia. Des de llavors, cada norma anual de revalorització o paquet de mesures de Seguretat Social fixa l'import mensual del complement:

• Per a 2024, l'import es va fixar en 33,20 € mensuals, segons el Reial Decret‑llei 8/2023, publicat al BOE el 28 de desembre de 2023 (BOE 28‑12‑2023).
• Per a 2025, el Govern va tornar a actualitzar-lo a 35,90 € mensuals en el Reial Decret‑llei 1/2025, de 28 de gener, publicat al BOE del 29 de gener de 2025 (BOE 29‑01‑2025).

Un reial decret‑llei anterior, el Reial Decret‑llei 9/2024, també regulava la quantia (35,90 €), però va ser rebutjat pel Congrés el 22 de gener de 2025 (171 sí, 177 no, 1 abstenció) i la seva tramitació va concloure, segons el BOE del 24 de desembre de 2024 (BOE 24‑12‑2024).

2. Iniciatives en tramitació que incideixen en el complement

a) Revalorització de pensions 2026 (RDL 3/2026)

El Reial Decret‑llei 3/2026, de 3 de febrer, per a la revalorització de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria de Seguretat Social, va ser aprovat pel Consell de Ministres el 3 de febrer de 2026 (referència del Consell de Ministres) i publicat al BOE el 4 de febrer de 2026 (BOE 04‑02‑2026).

• Tipus d'iniciativa: Reial decret‑llei tramitat com a projecte de llei.
• Expedient: 130/000034 → Projecte de Llei 121/000086.
• Estat parlamentari: convalidat pel Ple i en fase d'esmenes al Congrés, amb el termini ampliat fins al 2 de setembre de 2026 (es pot veure al diari de sessions i a la fitxa del projecte [enllaç]).
• Efectes actuals: el reial decret‑llei està en vigor; les esmenes podrien modificar, entre altres aspectes, la regulació concreta del complement.

b) Mesures urgents econòmiques i de Seguretat Social 2025 (RDL 1/2025)

El Reial Decret‑llei 1/2025, de 28 de gener, que inclou l'actualització del complement de bretxa de gènere per a 2025, va ser convalidat i es tramita com a:

• Projecte de Llei 121/000047, “per la qual s'aproven mesures urgents en matèria econòmica, de transport, de Seguretat Social, i per fer front a situacions de vulnerabilitat”, visible a la fitxa parlamentària.
• Estat: en comissió, amb termini d'esmenes a l'articulat ampliat fins al 2 de setembre de 2026. Encara no hi ha dictamen de comissió ni enviament al Senat.

c) Proposició de Llei de Junts (retirada)

La Proposició de Llei per garantir el poder adquisitiu de les pensions públiques (122/000252), del Grup Junts, incloïa expressament que “el complement de pensions [...] per a la reducció de bretxa de gènere tindrà per a 2026 un import de 36,90 € mensuals”. Va ser admesa a tràmit i publicada el 13 de febrer de 2026 (BOCG publicació), però el 20 de març de 2026 es va retirar la iniciativa, segons l'última publicació (BOCG retirada).

Per tant, aquesta possible pujada concreta a 36,90 € per a 2026 no seguirà la seva tramitació.

3. Altres iniciatives connexes però no centrades en el complement

Hi ha diversos projectes de llei al Congrés que afecten la igualtat de gènere i la conciliació, i per tant incideixen indirectament en la bretxa de gènere en pensions, encara que no reformen de forma directa el complement:

• Projecte de Llei de Famílies (121/000011), orientat a suport econòmic i de cures a les famílies (fitxa), en fase d'esmenes ampliades fins al 2‑9‑2026.
• Projecte de Llei de simplificació i millora del nivell assistencial de l'atur i de transposició de la Directiva 2019/1158 (121/000027, procedent del RDL 2/2024), també amb termini d'esmenes ampliat (fitxa).
• Projecte de Llei per a la millora de la compatibilitat de la pensió de jubilació amb la feina (121/000045, del RDL 11/2024), igualment en fase d'esmenes fins al 2‑9‑2026 (fitxa).

No es disposa d'informació a les fonts sobre noves iniciatives específiques d'harmonització del complement derivades de sentències recents del TJUE o del Tribunal Constitucional; les referències judicials apareixen més aviat en els considerants de les grans reformes (com el propi Reial Decret‑llei 2/2023), que ja estan vigents.

4. Situació global a dia d'avui

Resumint: el complement de bretxa de gènere està vigent i la seva quantia s'actualitza per reals decrets‑llei de revalorització i paquets econòmics. Les reformes actualment “vives” al Parlament són, sobretot, la tramitació com a projectes de llei del RDL 3/2026 i del RDL 1/2025; ambdós podrien introduir ajustos addicionals al complement durant el procés d'esmenes. Tanmateix, cap iniciativa en curs apunta, de moment, a una reconfiguració estructural profunda del disseny del complement, sinó a la seva actualització i possible ajust tècnic en el marc de les reformes generals del sistema de pensions i de conciliació.

Altres documents del BOE i butlletins autonòmics inclosos a les fonts, però no vinculats a aquesta reforma concreta, poden consultar-se a: Reial Decret 39/2026, Reial Decret 241/2026, conveni UIMP, conveni AEMET, conveni Universitat de Cantàbria, conveni Universitat de Màlaga, conveni Castella i Lleó, conveni Parcs Nacionals, conveni conservació i restauració, conveni Defensa‑UAX, conveni Imserso, conveni Defensa‑Nebrija, BOC Canàries 110/2026, BOC Canàries 87/2026.

L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) és l'entitat gestora estatal competent per a reconèixer, gestionar, revisar i resoldre la majoria dels complements associats a prestacions econòmiques del sistema (per exemple, complements per mínims o el complement per a la reducció de la bretxa de gènere). Aquestes competències deriven fonamentalment del text refundit de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015 i de la normativa orgànica del propi INSS, especialment el Reial Decret 2583/1996 (modificat per normes com el Reial Decret 449/2012 i el Reial Decret 496/2020). A partir d'aquest marc, es pot distingir entre funcions de gestió inicial, control i revisió, resolució de reclamacions prèvies i coordinació amb altres organismes. Tot i que cada complement concret té regles específiques, l'estructura competencial de l'INSS és força homogènia.

1. Gestió i reconeixement inicial dels complements

Amb caràcter general, la LGSS atribueix a l'INSS la gestió i reconeixement de les prestacions econòmiques del sistema (jubilació, incapacitat, viduïtat, orfandat, etc.), i dins d'aquesta competència s'integra també la dels complements vinculats a aquestes prestacions. A la pràctica, això implica:

• Tramitació de la sol·licitud presentada per la persona beneficiària (directament o a través de representant), incloent la comprovació de requisits personals, de rendes i de convivència, quan el complement depengui d'ells (com en els complements per mínims o per càrregues familiars).
• Càlcul i reconeixement del complement en la mateixa resolució que la pensió o en una resolució posterior, si el complement es sol·licita o revisa posteriorment.
• Aplicació de la normativa específica que regula cada figura (per exemple, el complement per a la reducció de la bretxa de gènere introduït i reformat per normes com el Reial Decret-llei 3/2021 i el Reial Decret-llei 2/2023).
• Gestió continuada del complement en nòmina de pensions: altes, baixes, variacions d'import i comunicacions periòdiques de dades que puguin afectar-lo.

Orgànicament, aquestes funcions s'emmarquen a les Subdireccions Generals de Gestió de Prestacions i a les Direccions Provincials de l'INSS, tal com es desprèn de la normativa orgànica modificada pel Reial Decret 449/2012 i el Reial Decret 496/2020.

2. Revisió, control i modificacions d'ofici o a instància de part

L'INSS té competència per a revisar i controlar els complements al llarg de tota la vida de la prestació. Això inclou:

• Revisió a instància de part, quan la persona beneficiària comunica variacions (per exemple, canvis d'ingressos o de situació familiar que puguin donar lloc a concessió, augment, reducció o supressió del complement).
• Revisió d'ofici, quan l'INSS detecta, mitjançant creuaments de dades o controls interns, que han variat les circumstàncies determinants del complement (superació de límits de rendes, defunció de persones a càrrec, etc.).
• Regularització anual en complements condicionats a ingressos (com els mínims), especialment després de la informació fiscal i els criteris de revalorització fixats cada any a les lleis de Pressupostos Generals de l'Estat (per exemple, la Llei 31/2022 per a 2023) i en els reials decrets de revalorització de pensions (com el Reial Decret 1058/2022).
• Reintegrament de prestacions indegudes quan, després de la revisió, es constata que el complement es percebia sense dret o en quantia superior a la deguda.

3. Resolució de reclamacions prèvies i connexió amb la jurisdicció social

Enfront de les resolucions de l'INSS sobre reconeixement, denegació, revisió o extinció de complements, la persona interessada ha de formular reclamació prèvia en via administrativa abans d'acudir a la jurisdicció social. En aquest àmbit, corresponen a l'INSS les següents competències:

• Admetre i tramitar la reclamació prèvia presentada contra les seves resolucions, incloses les relatives a complements per mínims, per bretxa de gènere o altres complements de pensió.
• Revisar íntegrament l'expedient i dictar una nova resolució (estimadora, desestimadora o de modificació parcial), que exhaureix la via administrativa en matèria de prestacions contributives.
• Actuar com a part demandada davant els Jutjats i Tribunals de lo Social quan la persona beneficiària interposa demanda judicial, aportant l'expedient i defensant la legalitat de la seva actuació.

Aquest esquema deriva de la LGSS i de la normativa general de procediment administratiu i jurisdicció social, on l'INSS és l'entitat gestora responsable de les decisions impugnades sobre prestacions i complements.

4. Coordinació amb altres organismes

La gestió de complements exigeix una coordinació constant amb altres actors del sistema de protecció social:

• Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS): mentre la TGSS assumeix la funció recaptatòria i de caixa única (articles de la LGSS i el seu desenvolupament en el Reial Decret 496/2020), l'INSS calcula i reconeix el complement; ambdós organismes creuen dades de cotització, altes i baixes per determinar la quantia de les pensions i els seus complements.
• Institut Social de la Marina (ISM): en el Règim Especial del Mar, l'ISM gestiona prestacions, però moltes regles sobre complements es coordinen amb l'INSS i el marc general de la LGSS.
• Agència Tributària i altres administracions: l'INSS utilitza informació de renda, patrimoni i estat civil per comprovar requisits de complements basats en recursos econòmics.
• Serveis socials autonòmics i altres prestacions públiques: a través del Registre de Prestacions Socials Públiques i d'instruments com la “Targeta Social Universal”, regulats en resolucions del propi INSS, es verifiquen compatibilitats i incompatibilitats entre complements de pensió i altres ajudes.

En suma, l'INSS no només reconeix el dret inicial als complements, sinó que els administra dinàmicament (control, revisió, reclamació prèvia i coordinació interinstitucional) durant tota la vida de la prestació, dins del marc fixat per la LGSS i la normativa orgànica i pressupostària citada.

El complement per a la reducció de la bretxa de gènere es regula avui a l'article 60 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), text refundit aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015 (LGSS), després de la seva reforma pel Reial Decret-llei 3/2021 (RDL 3/2021) i el Reial Decret-llei 2/2023 (RDL 2/2023). Les fonts accessibles indiquen que és un complement lligat a pensions contributives, calculat en funció del nombre de fills i destinat a corregir la bretxa de gènere, i que substitueix l'antic “complement de maternitat”. Tanmateix, en els textos consultats no apareixen de forma íntegra els requisits concrets (tipus de pensió, nombre mínim de fills, etc.) ni els criteris jurisprudencials sobre la indemnització per denegacions discriminatòries de l'antic complement, de manera que aquests extrems no poden detallar-se amb precisió.

1. Marc legal del complement de bretxa de gènere

L'art. 60 LGSS s'insereix en el text refundit aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015 (LGSS). La reforma clau procedeix del RDL 3/2021, que “redefineix” l'antic complement de maternitat després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 12 de desembre de 2019 (assumpte WA), citada expressament en el seu preàmbul. Aquesta sentència va declarar que la configuració només per a dones del complement de maternitat era contrària a la Directiva 79/7/CEE per discriminar homes en idèntica situació.

El propi preàmbul del RDL 3/2021 explica que:

• El nou complement ja no és un “premi” per aportació demogràfica, sinó un instrument dirigit a la reducció de la bretxa de gènere en pensions, usant el nombre de fills com a criteri objectiu perquè el naixement i cura és una de les principals causes d'aquesta bretxa.
• Es dissenya com una mesura d'acció positiva essencialment dirigida a dones, però amb una “porta oberta” a homes que acreditin un perjudici en la seva carrera de cotització lligat a la cura de fills, de forma d'acord amb les exigències del TJUE.

Posteriorment, el RDL 2/2023 introdueix ajustos tècnics, incloent una disposició que vincula la vigència del complement a que la bretxa de gènere en les pensions de jubilació sigui superior al 5 %, i una altra que aclareix l'aplicació de certes regles de còmput de cotitzacions (art. 60.1.b).3.ª) a pensions causades des del 4 de febrer de 2021.

2. Requisits legals que es desprenen de la LGSS i els reals decrets‑llei

Del fragments disponibles de la LGSS modificada i del RDL 3/2021 es poden extreure els següents elements bàsics:

• Àmbit objectiu: és un “complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere”. Per tant, s'ancora a pensions contributives del sistema de la Seguretat Social, no a prestacions no contributives.
• Finalitat: corregir la bretxa de gènere en les pensions, entesa —segons la pròpia LGSS— com el percentatge que representa la diferència entre l'import mitjà de les pensions de jubilació contributiva causades en un any per dones i per homes.
• Durada del dret: el dret a que existeixi aquest complement “es mantindrà mentre la bretxa de gènere de les pensions de jubilació, causades l'any anterior, sigui superior al 5 %”. Quan baixi d'aquest llindar, el Govern haurà d'enviar a les Corts un projecte de llei per derogar l'art. 60 i les altres mesures associades (segons es desprèn de la LGSS modificada pel RDL 2/2023).
• Finançament: la LGSS preveu expressament que “el finançament del complement de pensions contributives per a la reducció de la bretxa de gènere de l'article 60 es realitzarà mitjançant una transferència de l'Estat al pressupost de la Seguretat Social”. És un requisit institucional rellevant, encara que no afecta directament la sol·licitud individual.
• Criteri de reconeixement: el propi preàmbul del RDL 3/2021 indica que el nombre de fills és el criteri objectiu i que el complement va lligat al perjudici professional derivat de la cura d'aquests fills, amb preferència per a la dona, llevat que un home pugui acreditar una situació comparable de perjudici.

No es disposa, en els extractes consultats, de l'articulat complet de l'art. 60 LGSS després de la seva reforma (on es concreta qui exactament pot sol·licitar-lo, tipus de pensió inclosos, edat, nombre mínim de fills, etc.). Per això, aquests requisits no poden detallar-se aquí sense incórrer en especulacions.

3. Regles d'incompatibilitat amb l'antic complement de maternitat

La LGSS conté una disposició transitòria rellevant (afegida pel RDL 3/2021):

• Qui ja estigués percebent el complement per maternitat per aportació demogràfica a l'entrada en vigor de la reforma “mantindrà el seu percebre”.
• La percepció d'aquest vell complement és incompatible amb el nou complement per a la reducció de la bretxa de gènere que pogués correspondre per una nova pensió, podent la persona interessada optar entre un o altre.
• Si l'altre progenitor d'algun dels fills que van donar dret a l'antic complement sol·licita el nou complement i li correspon percebre'l, la quantia mensual reconeguda a aquest progenitor es deduirà del complement de maternitat que venia percebent el primer, amb efectes des del mes següent a la resolució, sota certes regles de termini.

4. Indemnització per denegació discriminatòria de l'antic complement

El RDL 3/2021 reconeix expressament que la reforma s'adopta a raó de la sentència del TJUE de 12 de desembre de 2019, que va declarar discriminatori l'antic art. 60 LGSS en la mesura que reservava el complement només a dones. Tanmateix, en la documentació manejada no consten:

• Les regles concretes de càlcul d'una eventual indemnització o compensació per danys a qui van patir aquesta discriminació.
• Els criteris fixats pel Tribunal Suprem o els tribunals superiors sobre retroactivitat, límits temporals o quanties.

Per tant, sobre aquesta “indemnització associada” només es pot afirmar, amb base en les fonts, que el seu fonament és la infracció del principi d'igualtat reconegut pel TJUE i que la resposta normativa ha estat la creació del nou complement de bretxa de gènere. No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre imports, fórmules de càlcul o requisits processals per reclamar, que depenen de la doctrina judicial i de l'aplicació cas per cas.

Per conèixer amb precisió aquests extrems seria necessari acudir directament a les sentències del TJUE i dels tribunals espanyols que apliquen la doctrina de l'assumpte WA i al text íntegre i actualitzat de l'art. 60 LGSS al BOE, o recollir assessorament jurídic especialitzat.