Els inspectors d'Hisenda porten el seu congrés a Toledo a les portes del 29-N amb la financiació singular i les oposicions a l'aire

Més de 650 professionals es reuniran els dies 29 i 30 d'octubre, amb Arcadi España al capdavant de Hisenda i diverses qüestions obertes sobre la unitat de l'Agència Tributària i les garanties d'accés al cos

fotonoticia 20260525121833 1920

fotonoticia 20260525121833 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 13 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Sí. La reflexió encaixa especialment en l'apartat sobre les oposicions, perquè permet donar més profunditat a la crítica dels inspectors: no qüestionen únicament la durada o el contingut de les proves, sinó el risc que una menor exigència comprometi la qualitat tècnica de l'Administració tributària i la confiança en els seus professionals. La pròpia IHE ha publicat una reflexió de la seva presidenta, Ana de la Herrán, sobre el nou model d'accés.

Més de 650 inspectors de Hacienda del Estado es reuniran a Toledo els pròxims 29 i 30 d'octubre, a pocs dies de les eleccions generals del 29 de novembre i amb diverses qüestions obertes que afecten al futur de l'Administració tributària. La finançament singular per a Catalunya, la possibilitat d'avançar cap a una agència tributària pròpia i els canvis en el model d'accés al cos d'inspectors -segons expliquen fonts de la IHE a DEMÓCRATA- figuren entre les preocupacions d'una professió que reivindica una Administració rigorosa, independent i basada en criteris objectius.

El XXXVI Congrés de l'Associació d'Inspectors de Hacienda del Estado (IHE) se celebrarà, a més, amb Arcadi España al capdavant del Ministeri d'Hacienda. El relleu en la cartera coincideix amb un període d'incertesa política i amb el debat sobre com organitzar el finançament autonòmic en la pròxima legislatura, que dependrà també del resultat electoral.

L'associació porta anys alertant dels riscos que, al seu judici, comportaria fragmentar l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) i trencar la caixa comuna. En aquest context, el finançament singular pactat per a Catalunya i la possibilitat que la comunitat desenvolupi una agència tributària pròpia formen part de les qüestions que susciten reserves entre els inspectors. En l'àmbit polític també s'ha plantejat la possibilitat que el Govern intenti avançar en aquesta matèria a través de la Diputació Permanent del Congrés, tot i que no consta una decisió oficial que confirmi aquesta via.

Les dubtes sobre el nou model d'oposicions

Una altra de les qüestions que preocupen als inspectors és el model d'accés al cos. L'associació ha alertat dels riscos de les anomenades «oposicions exprés» i defensa que l'ingrés ha de mantenir un elevat nivell d'exigència, amb procediments objectius que garanteixin la preparació tècnica dels qui assumiran responsabilitats en l'aplicació del sistema tributari.

La presidenta d'IHE, Ana de la Herrán, ha exposat aquestes reserves en una reflexió titulada El Estat que no exige y la escuela que no enseña: el debate sobre las oposiciones en España. En ella qüestiona les propostes de reforma que, al seu judici, rebaixen els estàndards de selecció i adverteix de les conseqüències que poden tenir per a la preparació dels futurs funcionaris i per a la independència de l'Administració.

De la Herrán sosté que els cossos superiors de l'Estat requereixen una alta especialització i una preparació sòlida, a més de garanties davant de possibles ingerències polítiques. En la seva anàlisi qüestiona tant els models que traslladen part de la selecció a escoles o màsters sense criteris suficientment definits com les propostes de reduir temaris i modificar les proves d'accés.

La reflexió incideix en un aspecte que va més enllà del procediment de selecció: la confiança dels ciutadans en qui exerceixen funcions públiques. Per a la presidenta d'IHE, una formació insuficient i una major dependència política poden deteriorar la qualitat dels serveis públics. En el cas de la Inspecció de Hisenda, adverteix que aquesta pèrdua de garanties podria afectar la capacitat d'investigar i controlar les obligacions tributàries amb independència.

L'associació considera que les reformes han de millorar els processos selectius sense rebaixar el seu rigor ni substituir l'avaluació objectiva per criteris subjectius. Les seves objeccions se centren en preservar la preparació tècnica, la igualtat d'oportunitats i la independència professional dels qui accedeixen al cos.

La unitat de l'Agència Tributària, en el debat

La financiació autonòmica serà una altra de les qüestions de fons en un congrés que arriba en plena precampanya. IHE sosté que una Administració tributària forta i coordinada resulta fonamental per garantir la igualtat dels ciutadans davant del sistema fiscal i l'eficàcia en la lluita contra el frau. Des d'aquesta perspectiva, l'associació adverteix dels riscos que podria comportar la fragmentació de l'Agència Tributària i reclama preservar la unitat d'actuació.

La financiació singular catalana forma part d'aquest debat, tot i que la seva evolució dependrà de les decisions polítiques que s'adoptin i del nou equilibri parlamentari després de les eleccions. La convocatòria electoral ha introduït incertesa sobre el calendari de les iniciatives legislatives pendents. Per ara, no consta una decisió definitiva del Govern sobre una eventual tramitació d'aquest model a través de la Diputació Permanent.

Un congrés sobre el destí dels impostos i la confiança ciutadana

L'encontre tindrà lloc al Palau de Congressos de Toledo sota el lema «Impostos: ¿a on van els nostres recursos? El valor del públic i el compliment tributari». La convocatòria abordarà el futur del sistema fiscal, la confiança ciutadana en les institucions i el paper de la informació en l'àmbit tributari.

La inauguració està prevista per al dijous 29 d'octubre, a les 10.00 hores, amb la participació del secretari d'Estat d'Hisenda, Jesús Gascón; la presidenta d'IHE, Ana de la Herrán Piñar, i l'alcalde de Toledo, Carlos Velázquez Romo, entre altres autoritats.

Durant les dues jornades se celebraran tres taules rodones i una entrevista, amb experts del món acadèmic, l'assessoria fiscal i la inspecció d'Hisenda, així com alts càrrecs de l'Administració i representants d'associacions professionals d'Espanya, Portugal i Brasil. El programa inclou també l'anàlisi de la desinformació fiscal i de l'ús de les dades i la intel·ligència artificial en l'Administració tributària.

La clausura, prevista per al divendres 30 d'octubre a les 13.15 hores, anirà a càrrec d'Ana de la Herrán i del director general de l'Agència Tributària, Antonio Ansón Latorre.

El congrés reunirà així la professió en un moment marcat pel calendari electoral i per diverses decisions pendents sobre l'organització tributària. La finançament autonòmic i les condicions d'accés al cos d'inspectors són dos dels assumptes que estaran presents en un debat més ampli sobre el rigor de l'Administració, la independència dels seus professionals i la confiança dels contribuents.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quines competències i funcions corresponen al Ministeri d'Hisenda segons la legislació espanyola?

El Ministeri d'Hisenda proposa i executa la política del Govern en matèria d'hisenda pública, pressupostos, despeses i empreses públiques. També gestiona els sistemes de finançament autonòmic i local, proporciona informació econòmic-financera de les administracions públiques i assumeix l'estratègia, coordinació i normativa sobre contractació pública.

Aquestes competències es recullen principalment a l'article 1 del Reial Decret 206/2024, que desenvolupa la seva estructura orgànica. S'exerceixen en coordinació i sense perjudici de les atribucions d'altres ministeris, dins del marc organitzatiu de la Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic.

Política fiscal, tributs i finançament territorial

La Secretaria d'Estat d'Hisenda concentra les funcions relatives als ingressos públics. Segons l'article 2 del reial decret, li correspon:

  • Orientar la política fiscal, dissenyar i aplicar el sistema tributari, i preveure i analitzar els ingressos tributaris, no tributaris i altres ingressos públics.
  • Dirigir i executar la gestió cadastral, a través de la Direcció General del Cadastre.
  • Gestionar i impulsar les competències ministerials sobre finançament autonòmic i local, endeutament territorial i aplicació de les normes d'estabilitat pressupostària en aquestes administracions.
  • Promoure la col·laboració entre l'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, especialment mitjançant el Consell de Política Fiscal i Financera i la Comissió Nacional d'Administració Local.
  • Desenvolupar les funcions tributàries relatives al joc, incloses la proposta i interpretació del seu règim fiscal i determinades taxes.

En aquest àmbit s'integren la Direcció General de Tributs, el Tribunal Econòmic-Administratiu Central i la Secretaria General de Finançament Autonòmic i Local. Aquesta última també intervé en els aspectes tributaris del Concert basc i del Conveni navarrès. L'Agència Estatal d'Administració Tributària i l'Institut d'Estudis Fiscals estan adscrits a aquesta Secretaria d'Estat.

Pressupostos, despesa i estabilitat fiscal

La Secretaria d'Estat de Pressupostos i Despeses dirigeix i coordina la planificació, programació i pressupostació del sector públic estatal i els seus costos de personal. Els seus principals cometuts comprenen:

  • Formular la proposta d'objectius d'estabilitat pressupostària i del límit de despesa no financera de l'Estat.
  • Seguir el compliment dels objectius d'estabilitat, deute públic i regla de despesa del conjunt del sector públic, i proposar mesures correctores.
  • Coordinar, mitjançant la Direcció General de Pressupostos, l'elaboració anual dels Pressupostos Generals de l'Estat, la programació plurianual i el seguiment de la seva execució.
  • Preparar propostes pressupostàries sobre costos de personal i informar preceptivament les decisions que afectin el volum global de despesa en recursos humans i retribucions públiques.

Aquesta Secretaria d'Estat té adscrita la Intervenció General de l'Administració de l'Estat. L'estructura ministerial també inclou una Secretaria General de Fons Europeus, amb direccions generals dedicades als fons europeus i al Pla i Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

Patrimoni, contractació i gestió interna

La Subsecretaria d'Hisenda dirigeix els serveis comuns: pressupost intern, personal, mitjans materials, administració electrònica, contractació pròpia i coordinació de les Delegacions d'Economia i Hisenda. D'ella depenen els òrgans responsables del Patrimoni de l'Estat, la inspecció i la racionalització i centralització de la contractació.

A més, la SEPI està adscrita directament al Ministeri a través del seu titular. El Reial Decret 1084/2025 va afegir a la Subsecretaria la determinació i tramitació econòmica dels anticipis a Correus per determinats serveis d'interès econòmic general, així com la seva liquidació.

Quina ha estat la trajectòria política i professional d'Arcadi Espanya abans d'assumir la cartera d'Hisenda?

Arcadi Espanya va arribar al Ministeri d'Hisenda al març de 2026 amb una trajectòria que combinava formació econòmica, assessorament polític i gestió autonòmica i estatal. Abans de substituir María Jesús Montero, havia dirigit l'Hisenda valenciana i exercit com a secretari d'Estat de Política Territorial. La seva carrera institucional va estar especialment vinculada als governs de Ximo Puig a la Generalitat Valenciana.

Formació, consultoria i docència

Nascut a Carcaixent, València, el 1974, és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València i posseeix un màster en Direcció i Gestió Pública per Analistes Financers Internacionals. Abans de consolidar la seva carrera institucional, va treballar com a consultor en aquest grup. També va desenvolupar una faceta acadèmica com a professor associat de Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid, segons el perfil publicat per Demócrata.

Primeres responsabilitats al Govern central

Durant els governs de José Luis Rodríguez Zapatero va ser assessor parlamentari al Ministeri de Treball i Assumptes Socials, a l'etapa de Jesús Caldera. Posteriorment, va dirigir el gabinet del secretari d'Estat d'Assumptes Constitucionals i Parlamentaris, dins del Ministeri de la Presidència.

Aquests llocs van constituir la seva primera experiència a l'Administració General de l'Estat i el van acostar a la feina parlamentària i a la coordinació política i legislativa. Ambdues responsabilitats figuren a la resum oficial de la seva trajectòria.

L'etapa valenciana al costat de Ximo Puig

Amb l'arribada de Ximo Puig a la Presidència de la Generalitat el 2015, Espanya va assumir la direcció del seu gabinet durant la primera legislatura del Govern del Botànic. Des d'aquesta responsabilitat es va convertir en un dels seus principals col·laboradors, abans de passar a dirigir departaments de l'Executiu autonòmic.

  • Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, 2019-2022. Va ser nomenat conseller al juny de 2019. Va gestionar matèries relacionades amb ordenació territorial, infraestructures, transport i mobilitat. Entre els fets destacats d'aquesta etapa, Demócrata destaca la integració tarifària i la posada en servei de la Línia 10 de Metrovalència.
  • Hisenda i Model Econòmic, 2022-2023. Al maig de 2022 va substituir Vicent Soler al capdavant de l'Hisenda valenciana, on va romandre fins al juliol de 2023. Va assumir la gestió de les finances autonòmiques i va situar la reforma del finançament entre les seves prioritats. En debutar a Les Corts amb aquesta responsabilitat, va reclamar un gran pacte polític per canviar el model.

Aquesta seqüència i els seus principals fets es recullen a la cronologia de Demócrata.

Les Corts i retorn a l'Administració estatal

Després de les eleccions autonòmiques de 2023 i la sortida del Govern de Puig, va passar a ser portaveu adjunt del Grup Socialista a Les Corts Valencianes. També va formar part de les comissions de Reglament i d'Assumptes Europeus entre juliol i desembre d'aquell any.

Al desembre de 2023 va tornar al Govern central com a secretari d'Estat de Política Territorial, sota la direcció del ministre Ángel Víctor Torres. Va romandre fins al març de 2026, treballant en les relacions amb les comunitats autònomes i les entitats locals. En l'àmbit del partit, també va assumir la Secretaria de Transports i Mobilitat Sostenible de l'Executiva Federal del PSOE, segons Demócrata.

El seu nomenament com a ministre es va formalitzar mitjançant el Reial Decret 259/2026, de 26 de març. Va prendre possessió l'endemà: arribava, per tant, amb experiència prèvia tant en pressupostos autonòmics com en coordinació territorial.

Quins requisits legals i procediments s'han de seguir per crear una agència tributària autonòmica a Espanya?

Crear una agència tributària autonòmica exigeix aprovar el seu marc jurídic, concretar quins tributs administrarà i organitzar els mitjans i garanties necessaris per exercir les seves funcions. La creació de l'entitat no amplia per si sola les competències fiscals de la comunitat autònoma: una cosa és disposar d'una administració tributària pròpia i una altra assumir funcions que corresponen a l'Estat.

1. Determinar les competències disponibles

El primer pas consisteix a examinar conjuntament la Constitució, l'estatut d'autonomia, la legislació de finançament autonòmic i les condicions de cessió de tributs aplicables a la comunitat. Cal distingir tres àmbits:

  • Tributs propis: l'agència pot assumir la seva aplicació dins de les competències autonòmiques.
  • Tributs estatals cedits: només pot exercir les funcions de gestió, liquidació, recaptació, inspecció o revisió que estiguin efectivament atribuïdes o delegades. La cessió de recaptació no implica necessàriament cedir-ne la gestió.
  • Tributs estatals no cedits: crear una agència autonòmica no permet administrar-los unilateralment; seria necessari modificar el marc competencial o establir els mecanismes de delegació legalment admissibles.

A més, cal diferenciar el règim comú dels règims forals del País Basc i Navarra, que tenen fonaments i regles pròpies.

2. Aprovar la norma de creació

La via ordinària és una llei del parlament autonòmic, conforme a l'estatut i a la legislació organitzativa de la comunitat. Aquesta llei ha de determinar la naturalesa jurídica de l'agència, la seva adscripció a la conselleria competent en hisenda, els seus fins, funcions, potestats i òrgans de govern.

També ha de regular el seu règim econòmic i pressupostari, patrimoni, contractació, personal, controls i relacions amb altres administracions. La denominació «agència» no determina per si mateixa el seu règim jurídic: importa com la configuri la norma de creació.

No és imprescindible reformar l'estatut només per reorganitzar l'administració tributària autonòmica, sempre que la nova entitat romangui dins de les competències existents. Una ampliació competencial pot exigir canvis normatius addicionals.

3. Tramitar el projecte i el seu desenvolupament

El govern autonòmic ha de preparar l'avantprojecte i justificar la necessitat de l'entitat, el seu cost i el seu encaix organitzatiu. La tramitació ha d'incorporar les memòries i informes jurídics, pressupostaris i d'impacte exigibles, així com els tràmits de participació que corresponguin. La consulta o audiència no han de considerar-se obligatòries en termes idèntics per a totes les comunitats: depenen del procediment aplicable i de les seves excepcions.

Després, el govern aprova el projecte i el remet al parlament autonòmic, on es tramita mitjançant esmenes, debat i votació. Després de la seva aprovació, promulgació i publicació, es desenvolupen reglamentàriament els estatuts, l'estructura i les regles operatives que la llei hagi remès a l'executiu.

4. Assegurar mitjans i garanties

Abans d'iniciar l'activitat s'han d'habilitar crèdits pressupostaris i organitzar les transferències de personal, béns, expedients i sistemes informàtics. L'exercici de potestats públiques ha de quedar reservat al personal que correspongui segons la legislació d'ocupació pública.

L'agència ha d'aplicar la legislació tributària i garantir els drets dels contribuents: informació i assistència, confidencialitat, protecció de dades, notificacions vàlides, motivació dels actes i accés a recursos. La revisió de les seves decisions ha de respectar la distribució legal de competències, sense confondre la gestió tributària amb el control econòmic-administratiu o judicial.

5. Coordinar i posar en funcionament

Finalment, s'han d'articular les relacions amb l'administració tributària estatal i, quan correspongui, amb entitats locals, mitjançant els instruments legalment previstos. Els convenis poden facilitar col·laboració i intercanvi d'informació, però no substitueixen una atribució legal de competències.

La posada en marxa exigeix fixar la data d'inici, la successió respecte dels òrgans anteriors i el tractament de procediments pendents. En síntesi, cal una base competencial suficient, una creació normativa vàlida i capacitat operativa efectiva; no n'hi ha prou amb una decisió política o un canvi de nom.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quan se celebrarà el XXXVI Congrés de l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat a Toledo?

Pregunta" 1 de 3

Quina és una de les principals preocupacions de l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat respecte a la financiació autonòmica?

Pregunta" 2 de 3

Quina postura defensa la presidenta de la IHE, Ana de la Herrán, sobre l'accés al cos d'inspectors?

Pregunta" 3 de 3