Només quatre de cada deu assalariats, en concret el 39,9%, disposen d'una clàusula de revisió salarial en els convenis col·lectius que se'ls aplicen per evitar perdre poder adquisitiu davant l'encariment dels preus. No obstant això, la protecció varia de forma notable segons la branca d'activitat, d'acord amb les dades del Ministeri de Treball als quals ha tingut accés Europa Press, elaborades a partir dels convenis registrats fins al juliol d'aquest any.
Així, mentre el 58,3% dels empleats de la indústria i el 93,5% dels ocupats en la construcció coberts per la negociació col·lectiva compten amb aquestes clàusules de garantia salarial en els seus convenis, només el 6,3% dels treballadors de l'agricultura i el 26,2% dels del sector serveis gaudeixen d'aquesta protecció.
En detall, fins al juliol s'havien registrat 1.568 convenis en els serveis, amb efectes econòmics sobre més de 5,5 milions de persones. No obstant això, només 1,4 milions d'aquests treballadors tenien incorporada una clàusula de revisió salarial, el que suposa el 26,2% del total.
En agricultura, el nombre de convenis comptabilitzats fins al juliol ascendia a 30, que afectaven a 118.255 treballadors. D'ells, únicament 7.465 recollien en el seu text una clàusula de garantia salarial.
La indústria sumava 1.099 convenis registrats fins al juliol, que donaven cobertura a 2,26 milions d'assalariats. D'aquest col·lectiu, 1,3 milions comptaven amb clàusules de revisió, és a dir, gairebé sis de cada deu.
En el cas de la construcció, els convenis vigents inscrits fins al setè mes de l'any eren 71, amb impacte sobre 697.795 treballadors. Nou de cada deu (93,5%) disposaven d'una clàusula de revisió salarial que els protegeix davant dels repunts de la inflació.
Només tres de cada deu convenis inclouen clàusula de revisió
Segons l'estadística de Treball, entre gener i juliol es van registrar 2.768 convenis col·lectius, dels quals únicament el 30,2% (836 acords) incorporaven una clàusula de garantia salarial i, d'ells, 581 preveien la seva aplicació amb efectes retroactius.
Els convenis que incorporen clàusula de revisió arriben a una mica més de 3,4 milions de treballadors, d'un total superior a 8,6 milions emparats pels convenis registrats fins al juliol, el que equival al citat 39,9%.
De aquest mode, sis de cada deu assalariats manquen encara de clàusules de salvaguarda en els seus convenis col·lectius. Amb tot, la proporció d'empleats protegits per aquest mecanisme supera en 18 punts la registrada al desembre de 2023 (21,08%).
Els serveis lideren les pujades salarials mitjanes
Els salaris pactats en conveni van augmentar de mitjana un 3,02% al juliol, un lleuger avanç respecte al 3,01% del mes anterior, però gairebé cinc dècimes per sota de l'IPC d'aquest mes, la qual taxa interanual es va situar en el 3,5%, a l'espera que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) confirmi el dada definitiva la propera setmana.
Per branques d'activitat, la major pujada salarial mitjana en conveni es dóna en els serveis, amb un 3,04%, seguida de la indústria (3,01%) i la construcció (3%). L'agricultura es queda com el sector amb el menor increment mitjà, del 2,69%.
Les organitzacions sindicals i les patronals han de tancar aquest any un nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) després d'expirar al desembre passat el pacte vigent, que recomanava increments salarials del 3% per a 2025, amb una clàusula de revisió salarial que, en cas de desviació de la inflació, podria implicar pujades addicionals de fins al 1% per a cadascun dels anys de l'acord (2023-2025).
De cara al nou marc, les organitzacions sindicals UGT i CCOO han traslladat a la patronal una proposta d'augment salarial fix del 4% anual per als pròxims tres exercicis, la qual cosa suposaria un augment acumulat del 12% fins al 2028.
Així mateix, han plantejat un increment addicional del 1% en els convenis on el salari mitjà es situï un 10% per sota del salari mitjà nacional, un 2% extra per als que estiguin un 20% per sota i una millora del 3% per als que es trobin un 30% per sota. Del mateix mode, proposen un augment addicional del 1,5% per a cadascun dels anys en cas de desviació de la inflació.