Dues de la tarda del dissabte sant a Villanueva de los Infantes (Ciudad Real), lloc de La Manxa on descansen els ossos de Francisco de Quevedo. La Plaça Major és plena. En un bar, la María atén sense descans. El seu primer torn del dia va començar al matí. A les quatre de la tarda, canviarà d'uniforme per treballar de peixatera. A la nit, servirà copes en una discoteca.
Maria és una sola persona, però acumula diverses feines i, per tant, diverses afiliacions. El seu cas reflecteix una tendència creixent: a Espanya, el nombre de contractes i afiliacions comença a superar el dels treballadors reals.
🔴 Pedro Sánchez celebra els 22 milions d'afiliats a la Seguretat Social amb la samarreta de la selecció.
— demócrata (@democrata_info) 6 d'abril de 2026
📲 Tota la informació a Demòcrata: https://t.co/QnZece5Ws3 pic.twitter.com/nTz9zIG8K0
Afiliacions enfront de persones: la clau estadística
Aquest dilluns, el president del Govern, Pedro Sánchez, va celebrar que Espanya ha superat els 22 milions d'afiliacions a la Seguretat Social. No obstant això, com ha explicat en diverses ocasions el vicepresident i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, aquesta xifra mesura altes totals, no persones úniques.
És a dir, una mateixa persona pot aparèixer diverses vegades en l'estadística si té més d'una feina, com passa amb la Maria.
Segons dades de la Seguretat Social, l'afiliació mitjana va assolir al febrer els 21.882.147 treballadors, després de créixer en 211.000 persones el mes i 524.000 en termes interanuals (un 2,46%).
Però, com adverteix a Demòcrata José Luis Fernández Santiallana, de la Unión Sindical Obrera (USO), per aconseguir aquest increment han estat necessaris 15.759.864 contractes, cosa que equival a una mitjana de 30 contractes per afiliat a l'any.
L'efecte calendari i el pes del turisme
El creixement de l'ocupació està condicionat per factors estacionals. La patronal CEOE destaca que març va tancar amb un augment de 211.510 afiliats i una caiguda de l'atur de 22.934 persones, impulsat en gran mesura per la Setmana Santa.
L'avanç va ser especialment intens en sectors vinculats al turisme estacional, com l'hostaleria, que va sumar més de 79.500 afiliats, en molts casos procedents de llistes de fixos discontinus inactius.
Menys estabilitat: creixen el temps parcial i els fixos discontinus
La patronal madrilenya CEIM que presideix Miguel Garrido adverteix que el repte és millorar l'estabilitat laboral. Al març, el 56,3% dels contractes indefinits van ser a temps parcial o fixos discontinus, amb augments del 15% i 23%, respectivament.
A més, CEIM alerta de l'impacte econòmic en les empreses:
- El mecanisme d'equitat intergeneracional ha recaptat un 22% més
- La quota de solidaritat s'ha duplicat
- I han crescut més d'un 15% les empreses que sol·liciten ajornaments de quotes
L'organització també critica la manca de mesures com la deflactació de l'IRPF o decisions energètiques en un context d'incertesa.
Per la seva banda, la patronal de petites i mitjanes empreses Cepyme posa el focus en la debilitat estructural de les pimes, especialment les microempreses.
Segons les seves dades, l'ocupació en aquestes creix menys de la meitat que en el conjunt empresarial, en un entorn marcat per l'augment de costos energètics, financers i de matèries primeres.
En dades
Dades finals de març de 2026
-
Contractes indefinits: >500.000
-
A temps complet: 43,7%
-
Fixos discontinus: 30,8%
-
A temps parcial: 25,5%
-
-
Contractes temporals: 734.538 (56% del total, +11,64% interanual)
-
Persones amb múltiples contractes indefinits: 32.402
-
Reducció de l'atur: 22.934 persones
"Les dades mostren un mercat laboral on tenir un contracte indefinit -assenyala la Unió Sindical Obrera- ja no garanteix estabilitat, i el pluriocupació i la rotació són cada vegada més freqüents".
Els contractes llumí
El vicesecretari econòmic del Partit Popular, Juan Bravo, també distingeix entre afiliacions i persones reals. Segons assenyala, el fet que no s'assoleixin els 22 milions de treballadors únics evidencia que moltes persones necessiten diverses feines per mantenir-se, cosa que reflecteix una major precarietat.
Bravo afegeix altres factors estructurals: altes taxes d'atur, especialment juvenil; baixa productivitat i, increment de l'absentisme, amb un cost que ha passat de 14.000 milions el 2018 a 30.000 milions el 2025
Espanya manté un dels nivells més alts de temporalitat d'Europa (17–20%), gairebé el doble de la mitjana de la UE. A més, molts contractes duren menys de sis mesos, segons l'OIT.
L'últim estudi de la Unió Sindical Obrera subratlla que, malgrat signar-se més de mig milió de contractes indefinits al març, l'atur només va baixar en 22.934 persones.
Només el 19,2% del total de contractes van ser indefinits a temps complet, mentre van créixer els parcials i fixos discontinus. Els contractes temporals van representar el 56% del total. De manera que -resumeix USO-, "el resultat és un mercat laboral amb més contractes que treballadors, major rotació i una extensió dels anomenats “contractes llumí”, de molt curta durada".