Espanya consolida la seva posició entre els països més avançats de la Unió Europea (UE) en matèria de connectivitat i serveis públics digitals, d'acord amb l'"Informe sobre l'Estat de la Dècada Digital 2026" difós aquest dimecres per la Comissió Europea.
El document subratlla que Espanya se situa per damunt de la mitjana comunitària en indicadors clau com la connectivitat, els serveis públics digitals, la digitalització bàsica de les pimes, les competències digitals essencials i l'adopció d'intel·ligència artificial (IA) i anàlisi de dades.
A més, l'informe remarca l'aposta del país per la defensa dels drets digitals i la igualtat d'oportunitats dins de l'economia digital.
Lideratge en connectivitat
Espanya es manté com a referent en connectivitat, superant la mitjana de la UE en tots els paràmetres de cobertura fixa i mòbil.
El departament dirigit per Óscar López detalla que Espanya és el país europeu amb major proporció de connexions a internet de 100 megabits per segon (Mbps) o superiors i el segon amb més cobertura de fibra òptica, molt per damunt del promig comunitari.
La xarxa de fibra òptica arriba al 95,97% de la població, enfront del 74,13% de mitjana a la UE i, a les àrees rurals, la cobertura arriba al 88,7% de la població espanyola, enfront del 62,6% del conjunt europeu.
L'informe també recull l'avenç del desplegament 5G, que cobreix al 99,17% de la població total i al 95,69% en zones rurals, i destaca el paper dels programes Unico en l'extensió d'aquesta cobertura.
Així mateix, es posa de relleu l'esforç inversor en cables submarins, que reforcen Espanya com a "hub" de connectivitat digital al sud del continent.
Serveis públics digitals
La digitalització dels serveis públics continua sent un dels camps on Espanya aconsegueix millors resultats.
En l'avaluació de la Comissió, amb una escala de 0 a 100, Espanya obté 91,9 punts en serveis públics digitals per a la ciutadania, enfront dels 84,6 punts de mitjana a la UE, i 95,3 punts en serveis públics digitals per a les empreses, enfront dels 88,6 punts del conjunt comunitari.
Ambdós indicadors preveuen els serveis accessibles tant per a usuaris nacionals com transfronterers.
L'informe ressalta els progressos realitzats per facilitar la relació de la ciutadania amb les administracions mitjançant serveis digitals més accessibles, integrats i orientats a les necessitats de les persones usuàries.
En aquest context, esmenta de forma específica l'evolució de la 'Mi Carpeta Ciudadana', que el 2025 va sumar noves funcionalitats a partir de les aportacions dels usuaris.
Aquesta eina es va dissenyar com un ecosistema dinàmic i en constant ampliació que agrupa serveis de múltiples administracions públiques per simplificar l'accés i la participació de la ciutadania.
Gràcies a això, Espanya sobresurt en elements que faciliten la interacció digital amb l'Administració, com els formularis precarregats, en els quals l'administració disposa ja de les dades de l'usuari i evita que hagi de tornar a introduir-les, reduint així el temps de gestió.
En aquest apartat, el país ocupa la tercera posició a Europa amb 95,7 punts, superant en 20 punts la mitjana comunitària i situant-se molt per davant de França (69,80), Itàlia (63,55) o Alemanya (52).
Aposta per les tecnologies quàntiques
L'informe també valora l'estratègia d'Espanya en tecnologies quàntiques per reforçar la competitivitat i l'autonomia estratègica de la UE.
Entre els fites més rellevants figuren l'aprovació de l'Estratègia de Tecnologies Quàntiques d'Espanya (2025-2030), orientada a situar el país com a actor de referència en aquest camp, així com l'impuls al desenvolupament de talent especialitzat i al reforç de les capacitats científiques i industrials associades a aquestes tecnologies.
El document recull una evolució progressiva dels projectes quàntics cap a la seva industrialització, desplegament i integració en processos productius a gran escala, juntament amb inversions en infraestructures i capacitats avançades de computació.
Empreses més digitals
L'ús d'intel·ligència artificial és l'indicador empresarial que registra un major increment: el 2025, el 20,3% de les companyies espanyoles va incorporar aquesta tecnologia, enfront de l'11,3% del 2024 i lleugerament per sobre de la mitjana de la UE, situada en el 20,0%.
També creix amb força l'adopció de tecnologies d'anàlisi de dades, que assoleix el 47,1%, enfront del 39,9% de mitjana comunitària.
La digitalització de les petites i mitjanes empreses manté igualment una tendència positiva.
Espanya arriba al 75,35% de pimes amb, almenys, un nivell bàsic en l'índex d'intensitat digital, col·locant-se per sobre de la mitjana de la UE, la qual cosa evidencia l'efecte de les mesures de suport impulsades en els últims anys, com "Kit Digital", "Kit Consulting" i "Acelera Pyme".
L'informe també recull l'impuls a l'ecosistema de startups i scaleups mitjançant inversions i actuacions dirigides a facilitar el creixement i la competitivitat de les empreses tecnològiques innovadores.
Ciutadania amb majors competències digitals
El 66,5% de la població espanyola d'entre 16 i 74 anys disposa de, almenys, competències digitals bàsiques, enfront del 60,4% de mitjana a la UE.
Espanya supera igualment la mitjana europea tant en àrees urbanes com rurals i presenta una bretxa urbano-rural més reduïda que la del conjunt comunitari.
L'informe també destaca els resultats del país entre la joventut, les persones de més edat i en competències de seguretat digital.
La Comissió reconeix, a més, les iniciatives posades en marxa per promoure la formació digital de la ciutadania i reforçar la sensibilització en ciberseguretat, com el Programa de Competències Digitals Bàsiques, la iniciativa Generació D o el programa CONFIA, desenvolupat per INCIBE.
Reforç de la ciberseguretat
L'informe valora de forma positiva les mesures aplicades per augmentar la resiliència i la seguretat digital del país.
Durant 2025, Espanya va continuar reforçant les seves capacitats de prevenció, detecció, resposta i recuperació davant d'incidents de ciberseguretat, alhora que va avançar en la implementació dels principals marcs reguladors europeus en aquest àmbit.