Aquest 14 d'abril, el Govern ha aprovat en Consell de Ministres la regularització extraordinària de persones estrangeres, un procés l'arrencada efectiva del qual tindrà lloc aquest dijous i que està previst que conclogui a finals del mes de juny, segons el calendari avançat per l'Executiu.
La mesura, pendent dels detalls que avui publicarà el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), està dirigida a aquelles persones que ja residien a Espanya abans de l'1 de gener de 2026 i que compleixin determinats requisits, entre ells, acreditar diversos mesos d'estada al país i no tenir antecedents penals. Sobre aquest últim punt, sindicats de la Policia Nacional han advertit de les dificultats pràctiques per a la seva verificació, en assenyalar l'absència de bases de dades digitals en alguns països d'origen i els mateixos temps de tramitació a Espanya, cosa que —segons apunten— podria derivar en un sistema vulnerable.
Aquests advertiments no són aïllats. Diversos organismes, partits polítics, sindicats i fonts policials coincideixen a assenyalar la necessitat de preparar-se davant de possibles irregularitats en la gestió del procés. Entre aquestes, l'aparició de cobraments indeguts, la comercialització de cites prèvies falses i l'actuació d'intermediaris no autoritzats en un procediment que encara està en fase de desenvolupament normatiu.
A això s'hi suma la preocupació traslladada per la Policia Nacional respecte a la capacitat operativa del dispositiu previst. Segons fonts consultades, hi ha inquietud sobre si el reforç de personal serà suficient per afrontar el volum d'expedients, tant pel nombre d'efectius incorporats, com pel seu nivell d'experiència i especialització. En aquest context, també se subratlla que l'obtenció d'antecedents penals de determinats països pot resultar, en ocasions, inviable, a causa de la inexistència de registres digitalitzats o a la manca de col·laboració administrativa.
En paral·lel, el sindicat Funcas preveu que el volum real de persones que podrien acollir-se a la regularització superi les estimacions inicials del Govern, una circumstància que —segons els seus càlculs— podria tenir impacte en la capacitat dels serveis socials.
Els gestors administratius prenen la iniciativa davant el risc de frau
En aquest escenari, el Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d'Espanya se situa com un dels principals actors en la resposta preventiva davant possibles irregularitats. L'organització ha articulat un conjunt de mesures amb l'objectiu d'aportar seguretat, traçabilitat i garanties en un procés que consideren especialment exposat.
Davant la previsió d'una elevada demanda, diverses organitzacions han emès avisos sobre possibles fraus, especialment al voltant de l'obtenció de cites prèvies. Segons denuncia el sindicat Comissions Obreres (CCOO), s'han detectat pràctiques amb cobraments que poden arribar als 450 euros per gestions vinculades al procés.
No obstant això, és el col·lectiu de gestors administratius -contrari a l'actual gestió de la cita prèvia-, el que ha desplegat una resposta estructurada i d'abast nacional. Entre les mesures adoptades destaca la creació de les GOEX —Gestories Oficials d'Estrangeria—, concebudes com a punts segurs de tramitació, així com la implantació d'un sistema d'identificació professional que permet al ciutadà conèixer, des del primer moment, qui gestiona el seu expedient i sota quina responsabilitat.
Fonts de la Policia Nacional consultades per Demócrata assenyalen que la regularització ha situat l'estrangeria al centre del debat públic, reactivant al mateix temps pràctiques ja conegudes, com el cobrament per serveis gratuïts, l'oferta de regularitzacions garantides sense base normativa o la venda de torns inexistents.
Segons traslladen els gestors administratius, aquestes pràctiques formen part d'un problema estructural en l'àmbit de l'estrangeria i no només generen perjudici econòmic, sinó que afecten directament la seguretat jurídica dels sol·licitants, que en molts casos desconeixen qui gestiona realment la seva documentació o a qui poden reclamar.
D'acord amb un comunicat de CCOO, s'han detectat tarifes que oscil·len entre 50 euros per consultes bàsiques i fins a 450 euros per suposades gestions de regularització, fins i tot abans de l'entrada en vigor formal del procediment.
Un sistema de verificació per garantir la traçabilitat
Com a resposta, els gestors han impulsat l'anomenat Justificant Professional d'Estrangeria, un document electrònic verificable que permet conèixer la identitat del professional, el seu número de col·legiat, el col·legi al qual pertany i el tipus de gestió en curs.
Aquest sistema, gestionat a través de la Plataforma Mercurio, té caràcter informatiu i no implica la presentació formal davant l'Administració ni altera terminis o resultats, però introdueix un element clau en el procés: la traçabilitat. El seu objectiu és que el ciutadà pugui distingir de manera clara entre un professional col·legiat i un intermediari sense control.
La iniciativa es completa amb la habilitació d'un registre de gestories d'estrangeria, que permetrà comprovar si una oficina està oficialment reconeguda o si opera al marge de qualsevol supervisió col·legial.
El president del Consell General de Gestors Administratius, Fernando Jesús Santiago Ollero, subratlla que la identificació és el primer element de protecció en aquest àmbit. L'organització col·legial considera que la regularització obre una oportunitat per ordenar el sistema, però adverteix d'un risc immediat de frau si no s'actua amb rapidesa, motiu pel qual aquestes mesures busquen oferir una resposta coordinada a tot el territori.
"El mercat negre"
Des de l'àmbit polític, el Partit Popular ha expressat el seu desacord amb el model de regularització. La vicesecretària de Coordinació Sectorial, Alma Ezcurra, qüestiona la manca d'una estimació única sobre el nombre de beneficiaris, en assenyalar diferències entre les xifres gestionades pel Govern (500.000), plataformes socials (700.000) i la Comissaria General d'Estrangeria (1.200.000).
En línia amb altres advertiments -en sintonia amb les alertes traslladades per gestors administratius, sindicats i Policia Nacional-, la dirigent popular també al·ludeix a la possible aparició d'un “mercat negre” de certificats falsos i recorda que els sol·licitants disposaran d'un mes per acreditar els seus antecedents penals, ampliable a tres mesos per via diplomàtica.
A més, Ezcurra ha defensat que, si bé Espanya té un problema demogràfic, "però també ho és que som el país de la UE amb la bretxa més gran entre els fills que es desitgen i els que es tenen. I això -apunta-, no s'arregla amb regularitzacions massives sinó amb polítiques que permetin als espanyols formar les famílies que volen tenir: habitatge, ocupació, fiscalitat. Que quedi clar. Però -col·ligeix-, regularitzar sense vincular a l'ocupació no suma cotitzants, suma beneficiaris. I els serveis públics ja estan al límit", adverteix.
Desplegament del procés
La ministra de Seguretat Social, Elma Saiz, ha detallat que el procediment començarà amb sol·licituds en línia disponibles les 24 hores des d'aquest dijous, mentre que l'atenció presencial —mitjançant cita prèvia gratuïta— s'iniciarà el 20 d'abril.
Per a la seva gestió, l'Executiu ha previst la incorporació de 550 professionals addicionals distribuïts en 450 oficines arreu del territori: 60 de la Seguretat Social o Tresoreria, 371 de Correus i 5 d'Estrangeria.
Saiz també ha fet referència a un informe de l'Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia, dependent de la Moncloa, que planteja escenaris demogràfics i econòmics vinculats a la migració, assenyalant que una reducció del 30% en els fluxos migratoris podria implicar una caiguda del PIB del 22%, la desaparició de més de 90.000 establiments i una reducció significativa de la població.
Les persones que compleixin els requisits podran accedir a una autorització per residir i treballar a Espanya, amb una vigència inicial d'un any, així com a un número d'afiliació i targeta sanitària. Posteriorment, podran integrar-se en les figures previstes en el Reglament d'Estrangeria.
Entre les condicions addicionals, els sol·licitants hauran d'acreditar haver treballat a Espanya, comptar amb una unitat familiar determinada o justificar una situació de vulnerabilitat.
De la llacuna cridanera del Consell d'Estat, al posicionament de l'Executiu
L'informe del Consell d'Estat, al qual ha tingut accés aquest mitjà, avala el procés de regularització, si bé, recull que l'Executiu té una "llacuna cridanera" en la seva proposta, perquè encara una anàlisi completa de l'impacte econòmic, en trobar-se en fase d'elaboració. A més -aporten fonts polítiques-, l'òrgan consultiu ha acabat rebutjant la flexibilitat d'Elma Saiz en aspectes clau sobre els antecedents penals, i a la fi ha acabat assumint les tesis d'Interior del ministre García-Marlaska.
En aquest context, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha defensat la mesura en una carta adreçada a la ciutadania, en la qual la qualifica com un acte de “justícia” i “necessitat” davant l'envelliment de la societat espanyola.
El cap de l'Executiu destaca que la iniciativa ha comptat amb el suport d'organitzacions socials i més de 600.000 persones a través d'una Iniciativa Legislativa Popular, subratllant el suport de diferents sectors, entre ells l'Església, sindicats, empresaris i societat civil.
Vaga en el moment que arrenca el procés
Mentrestant, CCOO ha convocat una vaga de caràcter indefinit a les Oficines d'Estrangeria i CSIF, denunciant una plantilla insuficient a Correus i sense formació. El 2024, les Oficines d'Estrangeria van tramitar un total d'1,2 milions d'expedient xifra, xifres que s'incrementen a un ritme de 150.000 expedients nous cada trimestre, segons CCOO. Per això, considera "insostenible" la situació de cara al nou procés de regularització que suposarà una càrrega addicional de feina. La llista d'espera per a una cita a Estrangeria és actualment de 90 dies.
Per la seva banda, la portaveu de Sumar, Verónica Martínez, va fer ahir una crida a "solucionar problemes administratius" que puguin endarrerir el procés. Perquè -va avisar-, "si per qüestions de la pràctica administrativa, ens quedem sense poder regularitzar, això és un problema", ha avisat. "El que vull -va avançar a la dirigent de Sumar-, és que totes les persones que compleixen els requisits materials del Reial decret puguin regularitzar la seva situació, perquè aquest és l'objectiu de qualsevol norma, poder desplegar tots els seus efectes". Així doncs -va incidir-, "hem de garantir-ho, no posar-ho per una banda i per l'altra que hi hagi una sèrie de problemes. Si sabem que hi ha alguns problemes, intentem solucionar-los", va afirmar en roda de premsa de premsa al Congrés dels Diputats.
Més enllà de Sumar, Compromís ha titllat de "injustícia" que els sahrauís no puguin regularitzar-se i demana al Govern que ho solucioni.