La total manca de certesa sobre la situació a l'Iran -amb una treva fràgil, l'estira-i-arronsa al voltant de l'obertura de l'Estret d'Ormuz i un encreuament constant d'acusacions entre actors regionals- està retornant la volatilitat i la por als mercats. I aquesta por, en aquesta fase, està tenint un efecte especialment cridaner: és tan intensa que fins i tot l'or torna a vendre's. Sí, fins i tot l'or, l'actiu refugi per excel·lència, està sent liquidat en determinats moments.
Aquest diagnòstic -al qual ha tingut accés Demócrata- coincideix amb l'anàlisi de Charlotte Peuron, gestora de renda variable temàtica a Crédit Mutuel Asset Management, que descriu un “enrenou a gran escala” als mercats després de l'últim episodi de tensió a l'Orient Mitjà. En particular, assenyala l'impacte de l'atac de l'Iran contra instal·lacions gasístiques a Qatar, un esdeveniment que va desencadenar vendes massives d'actius de risc i va arrossegar també l'or, en un context en què els inversors busquen liquiditat de forma immediata.
L'or també es ven quan domina el pànic
El resultat -exposa aquesta gestora- és una dinàmica contraintuïtiva: puja la por, però l'or cau. I les mineres d'or ho amplifiquen encara més, perquè pateixen tant la caiguda del metall com l'ajust de les seves pròpies cotitzacions després d'un any excepcional. El sector acumula pujades molt significatives —entorn del 65% en l'or i prop del 165% en l'índex de mineres des de començament d'any—, cosa que ha afavorit la presa de beneficis.
El detonant recent ha estat l'agreujament del conflicte a l'Orient Mitjà, amb atacs a infraestructures energètiques a Qatar que han intensificat la percepció de risc global. En aquest context, el petroli també ha repuntat amb força, afegint pressió sobre les economies i reforçant la sensació d'inestabilitat.
A curt termini, l'or es veu afectat a més per factors financers. Segons la mateixa gestora, el refredament de les expectatives de retallades de tipus als Estats Units, la fortalesa del dòlar i les sortides de capital en vehicles com els ETFs amb suport en or estan pressionant el preu. A això s'hi suma la recollida de beneficis després de les fortes pujades recents.
Però més enllà del curt termini, el diagnòstic de fons és diferent. La demanda física d'or tendeix a debilitar-se quan els preus pugen amb força, però sol recuperar-se si hi ha correccions. I, sobretot, continuen vigents els factors estructurals: la diversificació de reserves globals fora del dòlar i un entorn geopolític persistentment inestable.
En el cas de les mineres -afegeix aquesta gestora francesa-, apareix a més una variable clau: els costos. La pujada de l'energia afecta directament la producció, tot i que de manera desigual segons el país i l'estructura de cada mina. En les estimacions de gestió per al 2026, el cost de producció se situa entre 1.700 i 1.800 dòlars per unça, enfront dels 1.540 dòlars per unça del 2025.
Malgrat la volatilitat actual, la visió de mitjà i llarg termini continua sent constructiva. En paraules de Peuron, l'or continua recolzat per fonaments sòlids, i les empreses mineres podrien mantenir la seva capacitat de generació de caixa si es confirma un entorn de preus sostingut. En aquest escenari, l'Estret d'Ormuz continua actuant com un dels punts crítics que condicionen el pols del mercat global.
Risc durant les dues pròximes setmanes
En aquest context, els analistes de Aberdeen Investments, a través de Michael Langham, interpreten la situació geopolítica entorn de l'alto el foc com un avanç fràgil i encara condicionat. Tot i que consideren que el conflicte podria encaminar-se cap a una desescalada per l'elevat cost econòmic global, adverteixen que les posicions dels Estats Units, Israel i l'Iran segueixen molt allunyades, cosa que dificulta la viabilitat d'un acord durador.
L'informe subratlla que la sostenibilitat de qualsevol alto el foc és limitada, especialment per la manca de consens sobre les condicions plantejades per l'Iran i els dubtes entorn de la verificació del programa nuclear. En aquest context, els riscos extrems romanen elevats a curt termini, cosa que manté el petroli sota pressió alcista per la prima de risc geopolític i la incertesa sobre l'estret d'Ormuz.
En un escenari d'estabilització temporal, els experts apunten que l'impacte macroeconòmic global seria gestionable. Una eventual normalització dels preus energètics permetria als bancs centrals reprendre les seves trajectòries prèvies de política monetària, mentre els mercats podrien experimentar repunts d'alleujament, fins i tot en un entorn encara marcat per incerteses estructurals.
De cara al mitjà i llarg termini, Aberdeen anticipa un reajustament estructural dels mercats globals, amb més despesa en defensa i seguretat energètica, especialment en regions dependents de les rutes de subministrament com l'Orient Mitjà i Àsia. En paral·lel, Ray Sharma-Ong destaca que els mercats poden reaccionar amb fortes pujades davant la simple reducció del risc extrem, amb especial potencial a Àsia, mentre el petroli tendiria a estabilitzar-se en nivells superiors als previs al conflicte a causa de friccions logístiques i primes de risc persistents.