Funcas considera que l'Índex de Preus al Consum (IPC) podria situar-se per damunt del 3% d'aquí a l'estiu si el conflicte a l'Iran es perllonga durant tres mesos, prenent com a base un estudi dels canals de transmissió dels preus energètics cap a l'economia espanyola. Al mateix temps, l'organisme anticipa que el Producte Interior Brut (PIB) avançarà enguany dues dècimes menys del que s'havia previst inicialment.
El centre d'estudis ha difós aquest divendres un primer informe sobre les conseqüències per a l'economia espanyola de l'inici dels atacs a l'Iran i del tancament gairebé complet de l'estret d'Ormuz, pas pel qual circula aproximadament una cinquena part del comerç mundial d'hidrocarburs.
Del document es desprèn que l'escenari actual ha generat un repunt "abrupte" de les cotitzacions energètiques, amb el risc de desencadenar una nova onada inflacionista semblant a l'originada després de la invasió d'Ucraïna.
No obstant això, l'anàlisi de Funcas identifica diversos elements que suggereixen que, aquesta vegada, el conflicte podria quedar limitat en el temps i amb un impacte més moderat sobre la capacitat productiva d'hidrocarburs de la regió.
Sota el supòsit d'una contesa restringida a tres mesos, i després d'examinar com es traslladen els preus de mercat a l'economia espanyola, l'organisme calcula que l'IPC superaria el 3% fins a l'estiu, per a després anar cedint i convergir de nou cap al 2,5% que es preveia abans de l'esclat del conflicte per al tancament de l'exercici.
Els especialistes de Funcas expliquen que l'encariment de l'energia s'incorpora a la cistella de la compra de manera ràpida i directa a través dels combustibles i de la factura elèctrica. A més, incrementa els costos de producció de les empreses, que acaben repercutint-los al llarg de la cadena fins al consumidor final.
Impacte en consum, exportacions, turisme i inversió
Segons les projeccions del 'think tank', el major cost de la cistella de la compra frenaria el dinamisme del consum privat, ara per ara el principal suport del creixement a curt termini. Les vendes a l'exterior també es veurien perjudicades pel deteriorament de l'activitat en les altres economies.
Una altra via de transmissió seria el turisme, que notaria l'encariment dels desplaçaments aeris i la pèrdua de poder adquisitiu dels viatgers per la inflació —tot i que Funcas admet que aquest efecte podria veure's compensat, en part, per un major atractiu d'Espanya enfront d'altres destinacions rivals pròximes a l'Orient Mitjà, percebudes com més inestables—.
Una última via de contagi seria la inversió, ja que la incertesa podria portar moltes empreses a paralitzar o endarrerir projectes.
PIB: retallada de dues dècimes i riscos a la baixa
El conjunt d'aquests canals —descomptant un lleuger efecte amortidor per un menor avançament de les importacions— podria restar al voltant de dues dècimes al creixement del PIB el 2026. "L'impacte seria, per tant, limitat", conclouen els autors.
Tanmateix, Funcas adverteix que un conflicte més prolongat, o la destrucció d'infraestructures clau que provoqués interrupcions severes en els fluxos d'energia, donaria lloc a un escenari molt més advers.
Combustible i electricitat ja recullen la tensió
L'informe assenyala que repostar combustible costa ja 10 cèntims més que fa una setmana, un augment que per ara es considera acotat.
En el cas de l'electricitat, el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) se situa en el que va de mes un 13% per sobre de la mitjana del mes anterior, sense que pugui precisar-se encara si aquest repunt respon a les recents oscil·lacions en els mercats internacionals o a altres factors, com la meteorologia. En qualsevol cas, s'aprecia una correlació clara entre l'evolució del gas i el PVPC.
En termes generals, l'encariment del petroli es trasllada a l'IPC a través del preu de la gasolina i el gasoil d'automoció, mentre que el gas natural —prenent com a referència el Mibgas— repercuteix en dues partides de l'índex: el gas per a ús domèstic i l'electricitat.
Atenent les relacions històriques, Funcas estima que un augment del 10% en el preu del cru suma una dècima a l'IPC, i que una pujada del 10% en el gas provoca un increment de l'índex de magnitud equivalent.
Escenari central: matalassos globals i durada del conflicte
L'organisme recorda que l'economia mundial compta amb certs coixins per suportar un tancament temporal de l'estret d'Ormuz: les reserves d'hidrocarburs acumulades als països importadors i la capacitat productiva que es pot activar ràpidament en productors allunyats de la zona de guerra ajudarien a suavitzar una interrupció transitòria del subministrament.
Si la confrontació s'allargués, aquests matalassos s'acabarien esgotant i es produiria una desorganització de les cadenes productives, amb fortes pressions a l'alça sobre els preus, com ja va passar amb la guerra d'Ucraïna.
Els analistes apunten, no obstant, diversos motius per pensar que en aquesta ocasió la contesa podria estar limitada. En primer lloc, el potencial militar de l'Iran hauria quedat molt minvat per la intensitat dels atacs, tot i que el país conserva una important dotació de drons, amb elevada capacitat destructiva i un cost reduït, "proper a 30.000 dòlars per unitat".
En segon lloc, es considera probable que el suport de l'opinió pública nord-americana vagi minvant a mesura que es prolongui la guerra i els seus efectes es facin visibles en la vida quotidiana.
Aquesta setmana, "el preu d'un galó de gasolina ha superat el llindar psicològic dels 3 dòlars", cosa que previsiblement alimentarà el malestar social a pocs mesos de les eleccions de mig mandat. A això s'hi suma el cost pressupostari del conflicte, il·lustrat pel fet que "cada míssil utilitzat per interceptar un dron costaria prop de 4 milions de dòlars".