Els fons europeus Next Generation han tingut un impacte positiu sobre l'economia espanyola, però la seva capacitat per produir la transformació estructural que perseguia el programa presenta encara limitacions. És la conclusió que es desprèn de l'informe El impacte dels fons Next Generation en l'economia espanyola, elaborat per Funcas i Afi, que analitza tant l'execució dels recursos com els seus efectes sobre el creixement, la inversió i la productivitat.
Estudi diferencia entre l'efecte dels fons sobre l'activitat econòmica i la seva capacitat per generar canvis estructurals. En el primer àmbit, els autors identifiquen una contribució positiva. En el segon, assenyalen diversos elements que condicionen l'abast del programa.
L'objectiu dels Next Generation no era únicament contribuir a la recuperació posterior a la pandèmia. El programa europeu buscava també impulsar la inversió, millorar la productivitat i accelerar la transformació de les economies mitjançant les transicions verda i digital.
Funcas i Afi estimen que els fons europeus van explicar entre el 10% i el 14% del creixement mitjà anual del PIB real espanyol entre 2021 i 2025, equivalent a entre 1,4 i 2,1 punts de creixement. L'informe reconeix, per tant, un efecte positiu sobre l'activitat.
L'anàlisi planteja, no obstant això, que l'impacte sobre el PIB no és l'únic indicador per avaluar el resultat d'un programa el qual objectiu també era transformar l'estructura productiva.
És en aquest segon pla on els autors identifiquen les principals limitacions.
Les set debilitats que assenyala l'informe
1. Una bretxa entre els recursos rebuts i la despesa efectiva
Espanya havia rebut 71.366 milions d'euros a finals de 2025. D'aquesta quantitat, al voltant del 80% estava compromès i el 55% havia estat gastat.
L'informe distingeix entre els fons desemborsats per la Unió Europea, els recursos compromesos per les administracions i la despesa que finalment es materialitza en empreses i llars. Les administracions havien compromès 57.395 milions, mentre que la despesa comptabilitzada per empreses i llars es situava al voltant de 39.000 milions.
Els autors utilitzen aquesta diferència per analitzar el recorregut que existeix entre els recursos rebuts i la seva arribada efectiva a l'economia.
2. La inversió empresarial continua per sota del nivell prepandèmia
L'evolució de la inversió privada constitueix un dels indicadors utilitzats per Funcas i Afi per valorar l'efecte transformador del programa.
L'informe assenyala que, a finals de 2025, la inversió empresarial es trobava 3,3 punts per sota del seu nivell real de 2019.
Els autors observen que els fons europeus han contribuït a sostenir la inversió, però consideren que l'impuls sobre la inversió empresarial ha estat inferior al previst inicialment.
El dada resulta rellevant per a l'objectiu del programa perquè la mobilització d'inversió privada constituïa un dels mecanismes previstos per ampliar l'efecte dels recursos europeus.
3. Part de les inversions finançades hauria substituït a inversió privada
Estudi introdueix a més el denominat efecte substitució.
Segons l'anàlisi de Funcas i Afi, una part de les inversions que han rebut finançament europeu s'hauria realitzat igualment mitjançant recursos propis de les empreses.
Per això, el volum d'inversió associat als fons no equival necessàriament al volum d'inversió addicional generat per ells.
La distinció permet als autors separar l'efecte de finançament dels fons de l'efecte net que tenen sobre l'activitat econòmica.
4. Un impacte addicional limitat sobre la productivitat
La productivitat és un altre dels indicadors utilitzats per valorar el canvi estructural.
L'informe assenyala que Espanya ha estat l'única de les quatre grans economies europees on la productivitat real per hora hauria millorat respecte a la seva tendència prèvia. L'increment addicional estimat se situa en 0,4 punts.
Funcas i Afi consideren aquest avanç limitat en termes absoluts en relació amb la dimensió del programa.
La productivitat constitueix un dels elements centrals de l'objectiu transformador dels Next Generation, per la qual cosa la seva evolució forma part del balanç realitzat pels autors.
5. La gestió i coordinació administrativa condicionen l'execució
La dimensió del programa ha suposat, segons l'informe, un repte per a la capacitat de gestió de les diferents administracions.
El model d'execució implica la participació de l'Administració General de l'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals. L'Estat gestiona al voltant del 60% dels fons mobilitzats, les comunitats autònomes el 25% i les entitats locals el 15%.
Funcas i Afi observen diferències en els ritmes d'execució entre territoris i les relacionen, entre altres factors, amb les capacitats tècniques disponibles, el disseny de les convocatòries i l'experiència prèvia en la gestió de fons europeus.
Els autors plantegen així la capacitat administrativa i la coordinació entre nivells de govern com a elements rellevants per determinar la velocitat amb què els recursos arriben a l'economia.
En dades
Onze organismes rebaixen el triomfalisme sobre els fons europeus: més diners compromesos que executats
AIReF, Banc d'Espanya, Comissió Europea, Tribunal de Comptes Europeu, Eurostat, FMI i diferents organismes nacionals coincideixen en una cautela: rebre fons de Brussel·les, convocar ajudes o adjudicar projectes no equival necessàriament a que els diners hagin arribat al beneficiari final ni a que la inversió estigui acabada. La AIReF distingeix entre fons convocats, adjudicacions, obligacions reconegudes i pagaments realitzats, mentre que el Tribunal de Comptes ha identificat en diferents fiscalitzacions retards, problemes de planificació i mancances en els indicadors de resultats. La Comissió Europea, per la seva banda, vincula els seus desemborsaments al compliment de fites i objectius, però els seus informes segueixen reclamant accelerar inversions i reforçar la capacitat administrativa.
El Banc d'Espanya i el Tribunal de Comptes Europeu també han advertit de la diferència entre els desemborsaments rebuts i la seva absorció efectiva per l'economia. Eurostat permet observar aquesta distància al comparar la despesa comptabilitzada pels Estats amb els recursos assignats, mentre que el FMI ha assenyalat la dificultat de vincular un sistema de pagaments basat en fites administratives amb resultats econòmics mesurables. A Espanya, la CEOE, Cotec-Ivie i Fedea han assenyalat també problemes de burocràcia, accés de les pimes, fragmentació de les dades i dificultats per identificar els pagaments als beneficiaris finals.
El conjunt d'aquests anàlisis no conclou que els fons Next Generation hagin fracassat, ni tots ells realitzen una valoració específica de la gestió del Govern. Sí introdueixen una diferència rellevant respecte a l'ús agregat de les xifres d'execució: diner assignat, desemborsat, compromès, adjudicat, pagat i convertit en una inversió acabada són magnituds distintes. La qüestió que plantegen aquests organismes és, per tant, quant dels recursos europeus ha arribat efectivament a l'economia real, quins projectes han acabat i quins resultats econòmics verificables han produït.
6. Una elevada concentració dels recursos entre les grans empreses
El tamany de les empreses receptors constitueix un altre dels elements analitzats.
Les empreses de més de 250 treballadors representen el 0,4% del teixit empresarial espanyol, però concentren aproximadament el 45,7% dels compromisos de despesa del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Les microempreses, que representen el 89,3% del teixit empresarial, concentren al voltant del 10% d'aquests compromisos.
L'informe assenyala que la concentració en grans empreses està relacionada amb la naturalesa i dimensió d'alguns dels projectes tractors, que requereixen capacitat financera i tècnica.
Al mateix temps, els autors analitzen com aquesta distribució condiciona l'abast dels fons sobre el conjunt del teixit empresarial.
7. Una distribució sectorial que no sempre coincideix amb els sectors més dinàmics
L'informe analitza també la destinació sectorial dels recursos.
Els sectors de manufactures, informació i comunicacions i construcció concentren més del 60% dels fons compromesos.
Funcas i Afi observen, tanmateix, que la intensitat dels fons no sempre es correspon amb l'evolució de la inversió en els diferents sectors. L'estudi planteja que la distribució dels recursos no necessàriament coincideix amb els sectors més dinàmics del cicle expansiu espanyol.
Els autors plantegen, a partir d'aquest anàlisi, la conveniència de considerar instruments més horitzontals en futurs programes d'inversió.
Un efecte positiu sobre el creixement
L'informe no planteja un balanç negatiu dels fons Next Generation. Funcas i Afi assenyalen que el programa ha contribuït a sostenir la recuperació econòmica i que s'han produït avenços en àmbits com la transició verda i digital.
L'estimació de la seva contribució al PIB situa l'impacte dels fons entre el 10% i el 14% del creixement mitjà anual entre 2021 i 2025.
L'anàlisi introdueix, tanmateix, una diferència entre aquest impacte cíclic i l'objectiu estructural del programa.
Els fons van ser concebuts per acompanyar la recuperació després de la pandèmia, però també per elevar la productivitat, mobilitzar inversió privada i modificar l'estructura productiva.
És en aquests últims objectius on Funcas i Afi identifiquen els principals elements pendents.
L'execució com a part de l'impacte
L'estudi presta especial atenció a la diferència entre la convocatòria de recursos i la seva execució efectiva.
La magnitud del programa ha implicat una estructura administrativa complexa i una participació de diferents nivells de govern. Els autors consideren que aquesta configuració ha generat diferències en la capacitat d'execució i en els ritmes amb què els recursos es converteixen en despesa.
L'informe també planteja una qüestió relacionada amb el sistema de seguiment del programa: el compliment d'un hito administratiu no garanteix per si mateix que els recursos hagin generat l'efecte econòmic previst.
Per això, els autors plantegen complementar el seguiment documental amb indicadors que permetin comprovar aspectes com la mobilització efectiva de finançament privat o l'existència de licitacions desertes.
El balanç: creixement davant de transformació
L'estudi de Funcas i Afi situa el resultat dels Next Generation en dos plans.
El primer és el de l'activitat econòmica, on els autors estimen una contribució positiva dels fons al creixement espanyol entre 2021 i 2025.
El segon és el de la transformació estructural, on l'informe identifica una sèrie de factors que limiten l'abast del programa: la diferència entre recursos rebuts i despesa efectiva, l'evolució de la inversió empresarial, l'efecte substitució, l'impacte sobre la productivitat, les dificultats de gestió i coordinació, la concentració empresarial i la distribució sectorial.
Els autors conclouen que el potencial transformador dels fons encara no s'ha materialitzat plenament.
Funcas i Afi apunten així a la necessitat d'extreure conclusions de l'experiència espanyola per al disseny de futurs instruments europeus d'inversió. L'anàlisi planteja reforçar les capacitats administratives, millorar els mecanismes de seguiment i adaptar el disseny dels programes per afavorir una major mobilització d'inversió privada i un impacte més ampli sobre la productivitat.
El balanç que ofereix l'informe, per tant, no se centra únicament en quant diners ha rebut Espanya o en quant ha contribuït al creixement. La seva anàlisi planteja una qüestió addicional: fins a quin punt els fons Next Generation han aconseguit convertir aquest volum extraordinari de recursos en un canvi durador de la inversió, la productivitat i l'estructura productiva espanyola.
I és precisament en aquesta diferència entre impulsar el creixement i transformar l'economia on Funcas i Afi situen les principals qüestions obertes sobre el resultat del programa.