Fins a més de 200 milions d'euros podrien perdre's a Canàries si el Govern d'Espanya no actua immediatament i modifica les dates de gestió d'una part del programa dels fons Next Generation, que afecta l'Estratègia d'Energia Sostenible de les illes Balears i Canàries.
El passat 18 de març, el Govern canari va encendre les alarmes i va dirigir uaana carta a l'Executiu de Pedro Sánchez, en concret al director general de l'IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia), fent-li saber que, de no allargar els terminis d'execució d'aquestes ajudes, les illes podrien perdre 242 milions d'euros i centenars de llocs de treball estratègics, en pro de la descarbonització i de la transició energètica justa i inclusiva.
Alienat amb les preocupacions del sector, representades per la Confederació Regional d'Empreses del Metall i Noves Tecnologies de Canàries (CREM), integrada per Femete i Femepa, el Govern canari ha enviat una proposta tècnica al Govern d'Espanya per executar almenys més del 80 % dels fons i assegurar la implantació d'infraestructures energètiques clau a les illes; tanmateix, fins ara, l'Executiu central no ha emès cap resposta, malgrat que va ser el mateix IDAE qui va demanar la formalització d'aquesta proposta, a tenor de converses prèvies sobre els terminis i la possible pèrdua i devolució d'aquests fons Next Generation.
Segons fonts empresarials consultades per Demòcrata, el Govern de Pedro Sánchez fins i tot va arribar a plantejar-se incorporar aquestes modificacions de terminis en el Reial Decret llei del seu Pla Integral de Resposta a la Crisi a l'Orient Mitjà, cosa que finalment no es va fer, derivant l'assumpte a Brussel·les, si bé existeixen epígrafs dins d'aquest RDL, d'un nou marc legislatiu del sector elèctric en el qual es ponderen “propostes reguladores encaminades a garantir el subministrament elèctric en aquests sistemes al mínim cost i al compliment dels objectius de descarbonització establerts pel Govern i les comunitats autònomes per a aquests territoris”.
En dades
Situació actual
- Canàries gestiona 9 programes de l'EESI, amb 7 convocatòries de subvencions, de les quals 5 contribueixen a l'objectiu CID 120.
- S'han concedit més de 1.200 expedients per un valor de 242 milions d'euros, que permetrien instal·lar:
- >170 MW de generació renovable
- 140 MWh d'emmagatzematge
- No obstant això, només es preveu executar 66 MW per a juny de 2026, a causa de retards i complicacions en alguns projectes.
Extensió del marc temporal
La proposta del Govern canari, defensen els seus responsables, facilitaria la implantació a les Canàries de més de 170 MW de generació renovable i 140 MWh d'emmagatzematge, cosa que marcaria una fita històrica a Europa respecte a la descarbonització de les seves regions ultraperifèriques i a Espanya en el territori amb més dificultats per aconseguir-la.
Al mateix temps, insisteixen les nostres fonts consultades, s'asseguraria el compliment dels compromisos del PRTR davant la Comissió Europea, es continuaria impulsant la transició energètica als territoris insulars, s'evitaria la possible pèrdua de finançament procedent de fons europeus i es garantiria una correcta execució tècnica dels projectes.
Segons l'opinió del Govern canari, i amb l'assessorament de les patronals afectades, modificar els temps d'execució no és complex, ja que es tracta d'un procediment que l'Executiu espanyol ja ha emprat. És a dir, una reconfiguració tècnica del model de compliment del PRTR, operada per la Ordre TED/1444/2025 d'11 de desembre, que modifica les bases reguladores de diversos programes d'ajuts en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea-Next Generation EU, i que en el seu dia no es va fer extensiva als ajuts gestionats per la Comunitat Autònoma de Canàries mitjançant el Reial Decret 451/2022, de 14 de juny, pel qual es regula la concessió directa d'ajuts destinats al finançament d'estratègies d'energia sostenible per a les Illes Balears i Canàries, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
En dades
Proposta del Govern de les Canàries
- Ampliació excepcional de terminis:
- Estendre el termini d'execució fins al 31 de juliol de 2026 per assegurar el compliment de l'objectiu CID 120.
- Això, sumat a l'aportació de les Balears, permetria assolir 128 MW.
- Reubicació de projectes pendents:
- Els projectes restants (≈105 MW) que no s'executin abans de juliol de 2026 s'integrarien en la Component 31, Inversió 9 (REPowerEU), amb execució fins al desembre de 2026.
- Aquest mecanisme ja es va aplicar amb èxit en altres programes (RD 477/2021 i RD 1178/2023).
- Modificació normativa necessària:
- Ajustar el RD 451/2022 per permetre l'extensió de terminis i la reubicació de projectes dins de REPowerEU, seguint el model del RD 477.
- Això inclouria modificacions en resolucions de concessió autonòmiques i ampliació de terminis d'execució fins i tot per a projectes ja prorrogats o amb terminis vençuts.
De manera que, ara sí que es podria modificar, estendent l'execució dels projectes en coherència amb el marc temporal de les actuacions finançades mitjançant REPowerEU i garantint la correcta absorció dels fons europeus i la continuïtat de les inversions estratègiques en transició energètica dels territoris esmentats.
Aquesta incorporació a finançament amb component 31 ja es va realitzar en una altra de les convocatòries gestionades per les comunitats autònomes, concretament en el Reial Decret 477/2021, de 29 de juny, pel qual s'aprova la concessió directa a les comunitats autònomes i a les ciutats de Ceuta i Melilla d'ajuts per a l'execució de diversos programes d'incentius lligats a l'autoconsum i a l'emmagatzematge amb fonts d'energia renovable, així com a la implantació de sistemes tèrmics renovables en el sector residencial, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i en la seva modificació pel Reial Decret 1178/2023, de 27 de desembre, per tant, només seria necessari emmarcar el RD 451 dins de les inversions C7.I2 i C31.I9, tal com es va fer en el RD 477 amb les inversions C7.I1, C8.I1 i C31.I1.
Una pèrdua històrica
A pocs dies que expirin els terminis actuals, la incertesa sobre la decisió de l'Executiu central amenaça de bloquejar inversions ja compromeses i projectes en marxa en un context clau per a la modernització econòmica de les illes
Fonts de les patronals, en concret la CREM, integrada per Femete i Femepa i recolzada per Confemetal, llancen una advertència urgent sobre les conseqüències de la inacció del Govern, alertant que la no ampliació dels terminis provocarà la pèrdua d'una oportunitat històrica per a Canàries
Des de la patronal CEOE, expliquen a Demòcrata, es continuarà treballant aquest assumpte, traslladant també la problemàtica a la ministra Aagesen, ja que amb prou feines queden dues setmanes per sol·licitar i aconseguir que ampliïn el termini.
Una decisió política
Les fonts empresarials adverteixen que més de 200 milions d'euros en fons europeus ja assignats podrien perdre's juntament amb la paralització de centenars de projectes i un impacte directe sobre l'ocupació, subratllant que no es tracta d'un problema tècnic sinó d'una manca de decisió política amb conseqüències econòmiques irreversibles per a l'arxipèlag.
El president de Femete, Juan Antonio Jiménez, adverteix que no concedir aquesta pròrroga seria un error d'enormes dimensions, Canàries perdria inversions ja compromeses i s'enviaria un missatge devastador al teixit empresarial, que complir no serveix de res si l'administració no respon a temps, som als últims dies, o s'actua ara o s'assumirà la responsabilitat d'haver deixat passar una oportunitat històrica per a Canàries.
Per la seva banda, la presidenta de Femepa, Patricia Jiménez, assenyala que estem davant d'una decisió que marcarà el futur econòmic de les Canàries, si no s'actua, el Govern d'Espanya serà responsable de la pèrdua de més de 200 milions d'euros, de la paralització de projectes estratègics i de posar en risc centenars de llocs de feina, no es tracta de demanar més fons sinó de permetre que els projectes ja aprovats puguin executar-se, no fer-ho seria deixar tirades les empreses que han confiat en aquest procés i frenar la transició energètica de les Canàries.
Pèrdua de 100 megawatts de potència renovable
A més, recorden les patronals, els projectes afectats compten amb resolució favorable, finançament compromès i execució en marxa, però els terminis actuals fan inviable la seva finalització, cosa que obligaria a aturar iniciatives i retornar fons europeus ja concedits, en una situació que les patronals consideren un contrasentit en tractar-se d'inversions ja activades i empreses treballant sobre el terreny.
L'impacte no es limita al finançament, segons l'advertiment empresarial, es veuria afectat el desenvolupament estructural de les Canàries amb la pèrdua d'inversions clau, la paralització de projectes capaços d'instal·lar més de 100 megawatts de potència renovable i el deteriorament de la confiança en els mecanismes de finançament públic.
Les patronals insisteixen que es tracta d'inversions ja adjudicades la pèrdua de les quals seria immediata, afectant directament pimes, instal·ladors, enginyeries i treballadors que depenen de la continuïtat dels projectes, traslladant el problema a l'economia real i a centenars de famílies a les illes.
Per tot això, la CREM fa una crida urgent al Govern d'Espanya perquè actuï de seguida i adopti les mesures necessàries que permetin ampliar els terminis i assegurar l'execució dels fons, alertant que cada dia d'inacció acosta les Canàries a un escenari marcat per la pèrdua de centenars de milions d'euros, la paralització de projectes i el fre a la seva transformació econòmica.