La guerra a l'Iran no es juga als estadis ni a les pistes d'esquí artificials del Golf. Però si s'allarga, pot acabar decidint el futur d'ambdós.
Mentre els mercats reaccionen amb relativa contenció —caigudes moderades en borsa, repunt dels rendiments dels bons i tensions en l'energia—, el veritable impacte s'està gestant en un altre terreny: el dels diners. O, més exactament, en cap a on deixa d'anar aquests diners.
Segons l'anàlisi de Giordano Lombardo, conseller delegat de Plenisfer Investments, el conflicte pot provocar un canvi profund en els fluxos de capital procedents dels països rics en petroli, amb conseqüències que van molt més enllà del preu del cru.
El futbol com a inversió… fins que deixa de ser-ho
Durant l'última dècada, la Premier League s'ha convertit en un dels grans aparadors del capital global. Clubs com el Manchester City o el Newcastle United han estat impulsats per fons vinculats a països del Golf, en una estratègia que barreja rendibilitat, imatge internacional i influència.
Aquest model, tanmateix, depèn d'un context d'estabilitat i abundància. Si la guerra es perllonga, la lògica canvia. Els mateixos Estats que han finançat fitxatges milionaris poden veure's obligats a redirigir recursos cap a prioritats més urgents: infraestructures energètiques, seguretat i estabilitat econòmica interna.
El resultat no seria immediat, però sí progressiu: menys inversió, menor capacitat de despesa i una frenada a l'expansió internacional d'aquests projectes esportius.
Esquiar al desert, un luxe sota pressió
A milers de quilòmetres dels fronts, projectes com Trojena simbolitzen una ambició diferent: la de transformar economies dependents del petroli en potències turístiques i tecnològiques.
La futura estació d'esquí saudita no és només una atracció. És part d'una estratègia per atraure visitants, diversificar ingressos i redefinir la imatge de la regió. Però aquest tipus d'iniciatives comparteix una característica clau: requereixen inversions massives i sostingudes en el temps.
En un escenari de conflicte prolongat, aquestes inversions entren en qüestió. El capital, assenyala Lombardo, podria desviar-se cap a sectors considerats estratègics, com la construcció d'oleoductes o la protecció del transport de petroli i gas.
El turisme de luxe
Esquiar al desert
En un món on la geografia sembla marcar límits infranquejables, l'esquí ha aconseguit obrir-se pas fins i tot en un dels entorns més inhòspits del planeta: el desert. Encara que la imatge de dunes i neu resulta, a priori, contradictòria, el cert és que existeixen alguns casos —comptats— en els quals aquesta pràctica esportiva ha trobat el seu lloc en territoris dominats per la calor i l'aridesa.
L'exemple més emblemàtic es troba a Ski Dubai. Ubicada a l'interior d'un centre comercial, aquesta pista coberta permet esquiar durant tot l'any en ple desert dels Emirats Àrabs Units. Es tracta d'una instal·lació completament artificial que manté temperatures sota zero en un entorn on, a l'exterior, els termòmetres superen amb facilitat els 40 graus. És, fins a la data, el cas més clar d'esquí en desert "pur".
A aquest model s'hi suma l'ambiciós projecte de Trojena, impulsat per Aràbia Saudita dins del seu pla de desenvolupament futurista. La iniciativa preveu la creació d'una estació d'esquí al bell mig del desert, amb la vista posada a acollir competicions internacionals com els Jocs Asiàtics d'Hivern. Encara que encara es troba en fase de desenvolupament, representa l'intent més avançat de replicar aquest tipus d'infraestructura en condicions extremes.
El turisme de luxe, termòmetre de la incertesa
L'impacte no es limita a grans projectes. També arriba al consum d'alt nivell, un dels motors del turisme global. Signes com Louis Vuitton o Rolex depenen d'un ecosistema on la confiança econòmica i la mobilitat internacional són fonamentals.
Una guerra prolongada introdueix incertesa, encareix l'energia —el que actua com un “impost global”— i pot frenar tant la despesa com els desplaçaments. I, el luxe, en aquest context, sol ser un dels primers sectors a ressentir-se.
Del ‘soft power’ a la seguretat
Més enllà de sectors concrets, el canvi és estructural. En els últims anys, part del capital procedent del petroli s'ha destinat a reforçar la presència global d'aquests països: inversió en tecnologia, esport o turisme. El conflicte altera aquesta estratègia.
“És probable que es redueixin els fluxos de capital […] cap a una àmplia gamma d’iniciatives econòmiques”, adverteix l’expert, que apunta a una reassignació cap a àmbits més immediats i crítics. Els diners no desapareixen, però canvien de funció: de projectar influència a garantir seguretat.
Un nou equilibri, menys vistós
La guerra a l'Iran encara planteja moltes incògnites: la seva durada, l'abast dels danys o els seus efectes sobre el comerç global. Però fins i tot en l'escenari més optimista, l'informe adverteix de conseqüències duradores.
Entre elles, un risc creixent d'inflació persistent i desacceleració econòmica —l'anomenada estanflació— que obligaria governs i empreses a ser més prudents. En aquest entorn, els grans símbols del luxe global —des dels clubs de futbol fins a les pistes d'esquí al desert— poden deixar de ser prioritaris.
No desapareixeran d'un dia per a l'altre. Però sí que podrien entrar en una nova fase: menys expansiva, més continguda i, sobretot, subordinada a un context on la seguretat torna a estar per sobre de l'espectacle.