Ingress Mínim Vital a l'agost de 2026: quan es cobra i què fer si no arriba el pagament

Modificar la quantia de l'Ingress Mínim Vital (IMV) exigeix, en la pràctica, passar pel mateix circuit parlamentari que qualsevol altra decisió de despesa permanent del sistema de Seguretat Social. La Llei 19/2021, que regula l'IMV, vincula la renda garantida a l'import de les pensions no contributives fixades cada any a la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), i preveu a més regles de càlcul i actualització (articles 11 i 13, i referències a l'article 16). Per això, la via més habitual és ajustar les quanties dins de la Llei de PGE, encara que també és possible reformar la pròpia Llei 19/2021 mitjançant una llei ordinària o introduir canvis urgents via reial decret-llei, subjecte a convalidació del Congrés.

1. Marc jurídic bàsic de l'IMV i de les seves quanties

L'IMV es regula a la Llei 19/2021. D'aquesta norma interessa, per a la quantia:

• Article 13.2.a): defineix la renda garantida per a persona sola com el 100 % de l'import anual de les pensions no contributives fixades a la Llei de PGE, dividit entre 12. És a dir, la base de l'IMV es mou quan s'actualitzen aquestes pensions en Pressupostos.
• Article 13.2.b)‑e): fixa els increments per membres addicionals, monoparentalitat, discapacitat i complement d'ajuda a la infància.
• Article 16.3 (referit en el propi article 13): preveu l'actualització anual de la prestació amb efectes 1 de gener, prenent com a referència els ingressos de l'any anterior, però sempre dins del marc legal de quanties i rendes garantides.
• Disposició final segona: modifica la Llei General Pressupostària perquè el crèdit de l'IMV als Pressupostos de la Seguretat Social sigui ampliable, la qual cosa permet ajustar la despesa al nombre de beneficiaris sense nova llei de crèdit.

A més, hi ha normes de desenvolupament i modificació puntual del règim, com el Reial Decret‑llei 6/2022, el Reial Decret‑llei 20/2022, o el Reial Decret 453/2022, entre altres. La quantia base, però, es condiciona essencialment per la combinació Llei 19/2021 + PGE.

2. Via A: modificació de quanties a través de la Llei de Pressupostos

És el canal ordinari, perquè cada any la Llei de PGE (per exemple, la Llei 31/2022) fixa les pensions no contributives que serveixen de referència a l'IMV. El procediment és el d'un projecte de llei amb especialitat pressupostària:

• Elaboració al Govern: el Ministeri d'Hisenda coordina l'avantprojecte, amb participació del Ministeri competent en Seguretat Social. El Consell de Ministres aprova el projecte de PGE.
• Enviament al Congrés: la Mesa qualifica i admet a tràmit; s'obre termini d'esmenes (a la totalitat i parcials). La quantia de l'IMV pot modificar-se via esmenes als articles o annexos de pensions i prestacions.
• Debat de totalitat en Ple: si s'aproven esmenes de devolució, el projecte cau. Si es supera, passa a Comissió.
• Treball a Comissió i Ponència: es negocien i voten les esmenes que afecten les quanties (IMV i pensions no contributives). S'eleva un dictamen al Ple.
• Ple del Congrés: debat i votació final del conjunt del pressupost. Es requereix majoria simple.
• Tràmit al Senat: pot aprovar, esmenar o vetar. Si veta o esmena, el Congrés pot aixecar el veto per majoria absoluta (o simple després de dos mesos) i decidir sobre les esmenes.

En ser Llei de PGE, els temps estan molt tasats (el Govern ha d'enviar-la, en principi, abans de l'1 d'octubre i la tramitació es concentra a la tardor), la qual cosa fa d'aquesta via la més previsible per ajustar el nivell d'IMV.

3. Via B: reforma de la Llei 19/2021 mitjançant llei ordinària

Si es vol canviar la fórmula legal (per exemple, desvincular-la de les pensions no contributives o variar percentatges, escales o complements), es necessita una llei ordinària que modifiqui la Llei 19/2021. El procediment és el general de projecte o proposició de llei:

• Projecte de llei: l'impulsa el Govern, l'aprova el Consell de Ministres i l'envia al Congrés, on es repeteixen les fases clàssiques: qualificació, esmenes, possible debat de totalitat, ponència, comissió i Ple.
• Proposició de llei: la poden presentar grups parlamentaris o almenys 15 diputats/senadors; el Govern ha de pronunciar-se sobre el seu impacte pressupostari.
• Majories: n'hi ha prou amb majoria simple al Congrés i Senat. El veto del Senat és només suspensiu i pot ser aixecat pel Congrés.
• Temps: molt variables; amb tramitació ordinària pot anar de diversos mesos a més d'un any; amb urgència (acordada per la Mesa o el Ple) s'escurcen terminis d'esmenes i de tramitació a Comissió.

4. Via C: canvis urgents mitjançant reial decret‑llei

El Govern també pot modificar temporalment regles o quanties via reial decret‑llei (com ha fet amb l'IMV en normes de resposta a crisi, per exemple el Reial Decret‑llei 6/2022 o el Reial Decret‑llei 20/2022):

• Aprovació pel Consell de Ministres i publicació immediata al BOE; entra en vigor a la data prevista.
• Convalidació al Congrés en el termini màxim de 30 dies, mitjançant una única votació en Ple, per majoria simple.
• En aquest mateix acord, el Congrés pot decidir la seva tramitació com a projecte de llei pel procediment d'urgència, la qual cosa obre un període d'esmenes per perfeccionar el règim de l'IMV.

Aquesta via permet pujar o ajustar quanties amb efecte immediat (per exemple, en un paquet de “mesures urgents de protecció” juntament amb altres prestacions), però sempre queda supeditada a la decisió del Congrés i, a mig termini, sol integrar-se o corregir-se via Llei de PGE o reforma estable de la Llei 19/2021.

5. Altres normes i resolucions relacionades

Completen el marc de l'IMV, sense ser l'instrument principal per redefinir les seves quanties: la sentència constitucional sobre la distribució competencial (STC 158/2021); resolucions i normes de gestió com el Reial Decret 789/2022, la Resolució sobre la línia 020 o actes conexos de Seguretat Social i Hisenda (Ordre HFP/1246/2022, Ordre HFP/94/2023, Ordre HFP/1286/2023, Ordre HAC/242/2025, Ordre HAC/974/2025), així com les PGE d'exercicis previs com la Llei 11/2020. Les sentències recents sobre la gestió al País Basc i Navarra (STC 19/2024 i STC 32/2024) no alteren l'esquema parlamentari de fixació de quanties, però sí condicionen qui pot gestionar la prestació en aquests territoris.

També es relacionen tangencialment, pels seus efectes sobre l'entorn de protecció social o la gestió administrativa, normes com el Reial Decret 888/2022, l'Ordre DSA/934/2023, el Reial Decret‑llei 11/2022, el Reial Decret‑llei 3/2021, el Reial Decret‑llei 30/2020, la Llei 10/2021, la Ordre HAC/820/2021 i la correcció d'errors de la Llei 19/2021, entre altres.

L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) és l'entitat gestora que té atribuïda, amb caràcter general, la competència per al reconeixement, control, revisió i reintegrament de l'Ingress Mínim Vital (IMV), així com la gestió ordinària i el pagament d'aquesta prestació econòmica de la Seguretat Social. La Llei 19/2021 estableix que l'IMV és una prestació econòmica no contributiva la gestió central correspon a l'INSS, encara que admet la participació de comunitats autònomes i entitats locals mitjançant convenis. Altres organismes (TGSS, SEPE, serveis socials autonòmics i locals) col·laboren aportant dades, certificacions o gestionant rendes mínimes pròpies, però no substitueixen el nucli competencial de l'INSS sobre l'IMV estatal.

Marc normatiu bàsic

Les competències de l'INSS sobre l'IMV es recolzen en dos grans blocs normatius:

• Llei 19/2021, de 20 de desembre, de l'IMV, que atribueix a l'INSS el reconeixement i control de la prestació i regula la col·laboració amb altres administracions (Llei 19/2021).
• Reial Decret 2583/1996, sobre estructura i funcions de l'INSS, modificat pel Reial Decret 1010/2017 i altres normes, que li encomana en general la gestió i administració de les prestacions econòmiques del sistema (Reial Decret 2583/1996, amb correccions i modificacions en correcció d'errors 2018, RD 900/2009, RD 666/2007, correcció 1997).

Sobre el funcionament intern de l'INSS també incideixen, entre altres, els reials decrets i resolucions d'organització i delegació (RD 947/2001, RD 480/1993, RD 1600/2004, RD 496/2020, RD 1152/2021).

Competències directes de l'INSS sobre l'IMV

De la lectura de la Llei 19/2021 es desprenen diverses funcions clau assignades expressament a l'INSS:

• Reconeixement i control de la prestació: la llei estableix que “la competència per al reconeixement i el control de la prestació econòmica no contributiva de la Seguretat Social de l'ingrés mínim vital correspon a l'Institut Nacional de la Seguretat Social”, excepte les particularitats de la gestió transferida al País Basc i Navarra (que s'instrumenten mitjançant ordres com Ordre TER/253/2022 i Ordre TER/310/2022).
• Tramitació del procediment: l'INSS rep i tramita les sol·licituds (principalment a través de la seu electrònica de la Seguretat Social), verifica documentació, instrueix l'expedient i dicta la resolució en un termini màxim de sis mesos.
• Comprovació de requisits i supervisió contínua: l'INSS “comprovarà el compliment dels requisits i obligacions” i realitzarà controls periòdics mitjançant comprovacions, inspeccions, revisions i verificacions, recollint informació tributària, padró i d'altres administracions.
• Revisió d'ofici i reintegrament: s'habilita l'INSS per revisar d'ofici, en perjudici del beneficiari, les resolucions no impugnades dins dels quatre anys i exigir la devolució de prestacions indegudament percebudes, iniciant el procediment de reintegrament i aplicant recàrrecs i interessos quan correspongui.
• Gestió ordinària i pagament: en virtut del règim general de l'INSS com a entitat gestora de prestacions econòmiques (article 1 del Reial Decret 2583/1996, segons la nova redacció del RD 1010/2017), li correspon la gestió i administració econòmica de l'IMV, la qual cosa inclou l'ordenació del pagament mensual.
• Tractament de dades i comunicacions: l'INSS comunica les resolucions i dades bàsiques de l'IMV a comunitats autònomes, entitats locals i altres organismes públics perquè puguin exercir les seves competències en matèria de prestacions i polítiques socials, garantint la confidencialitat i la protecció de dades.

Col·laboració amb altres organismes i límits de les seves competències

Encara que l'INSS és el nucli gestor, la Llei 19/2021 articula un entramat de col·laboració:

• Comunitats autònomes i entitats locals: poden iniciar expedients i, per conveni amb l'INSS, assumir fases de tramitació prèvia a la resolució. A més certifiquen requisits de residència, unitat de convivència o exclusió social mitjançant models normalitzats aprovats pel propi INSS (Resolució 26-01-2022 i la seva modificació en Resolució 5-10-2022).
• Serveis Socials i Tercer Sector: participen com a “mediadors socials” de l'IMV en el marc del Registre creat per la Ordre ISM/1375/2021, emetent informes i certificats que l'INSS utilitza per resoldre.
• SEPE i altres entitats gestores: aporten informació per acreditar l'extinció de prestacions o subsidis d'atur i compatibilitats, però no reconeixen ni gestionen l'IMV (la regulació general de mesures laborals relacionades figura, entre altres, en el Reial Decret-llei 25/2020, el RDL 3/2021 i el RDL 20/2022).
• Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS): continua sent el servei comú encarregat de la recaptació de quotes i de la gestió econòmic-financera global del sistema, però el reconeixement de la prestació IMV correspon a l'INSS.

Altres normes relacionades

El desenvolupament i control de l'IMV i de l'actuació de l'INSS es complementen amb:

• Resolució 24-06-2024, que assigna el número 020 com a línia d'atenció de l'IMV.
• Les sentències del Tribunal Constitucional sobre la distribució competencial de l'IMV entre Estat i comunitats (per exemple, STC 158/2021, STC 19/2024 i STC 32/2024, totes elles confirmant la constitucionalitat de la gestió estatal).
• Normes de gestió i control intern de l'INSS (automatització i delegació de competències), com la Resolució 23-02-2016, la Resolució 16-12-2020, la Resolució 5-03-2024, la Resolució 29-09-2022, la Resolució 28-10-2024 i la seva modificació en Resolució 14-03-2025.
• Altres disposicions generals que incideixen tangencialment (per exemple, la OEP 2023, la OEP 2022, la Ordre HFP/1246/2022, la Llei 10/2021 i normes laborals i fiscals vinculades).

En síntesi, l'IMV és una prestació estatal la gestió nuclear està concentrada a l'INSS (reconeixement, control, revisió, pagament i reintegrament), mentre que comunitats autònomes, entitats locals i altres organismes actuen com a col·laboradors en la tramitació, l'acreditació de requisits i les polítiques d'inclusió social associades a la prestació.

La Llei 19/2021, de 20 de desembre, estableix que per accedir a l'Ingress Mínim Vital (IMV) cal complir simultàniament requisits de residència a Espanya, configuració de la unitat de convivència, vulnerabilitat econòmica (segons renda i patrimoni) i certes condicions personals d'edat i independència. A més, s'exigeix que aquests requisits es mantinguin mentre es cobri la prestació. La llei preveu la compatibilitat de l'IMV amb ingressos del treball dins de certs límits i també fixa exclusions expresses lligades al patrimoni o a la condició d'administrador de societats. A continuació es resumeixen de forma sistemàtica els principals requisits legals.

Marc legal bàsic

El règim jurídic de l'IMV es recull a la Llei 19/2021, la redacció de la qual incorpora les rectificacions de la correcció d'errors de 2022. Existeixen a més actuacions relacionades com els recursos d'inconstitucionalitat sobre preceptes concrets (recurs 1937‑2022 i recurs 2061‑2022) i la resolució de l'INSS que aprova models de certificació de requisits per serveis socials i entitats del tercer sector (resolució de 26 de gener de 2022).

Requisits generals de les persones beneficiàries

La llei distingeix entre beneficiaris individuals i persones integrades en una unitat de convivència, però fixa uns requisits comuns que s'han de complir en el moment de la sol·licitud, en dictar-se resolució i durant tot el temps de percepció:

• Residència legal i efectiva a Espanya: haver residit de forma continuada i ininterrompuda almenys durant l'any immediatament anterior a la sol·licitud. No s'exigeix aquest termini per a menors incorporats per naixement, adopció, reagrupació, guarda o acolliment permanent, ni per a víctimes de tracta, explotació sexual o dones víctimes de violència de gènere.
• Manteniment de la residència habitual: s'entén mantinguda encara que hi hagi estades a l'estranger, sempre que no superin 90 dies naturals per any o estiguin justificades per malaltia.
• Vulnerabilitat econòmica: trobar-se sense rendes, ingressos o patrimoni suficients, en els termes de l'article 11.

Edat i independència dels sol·licitants individuals

Per a les persones beneficiàries que sol·liciten l'IMV com a individus (art. 4.1.b), la llei afegeix condicions d'independència respecte de progenitors, tutors o acollidors:

• Menors de 30 anys: han d'acreditar haver viscut de forma independent a Espanya almenys els dos anys immediatament anteriors a la sol·licitud, amb domicili diferent al dels seus progenitors, tutors o acollidors, i haver estat d'alta almenys dotze mesos, continuats o no, en algun règim de la Seguretat Social o mutualitat alternativa. Aquest requisit no s'exigeix a qui tingui entre 18 i 22 anys i provingui de centres de protecció de menors.
• Majors de 30 anys: han d'acreditar que l'any immediatament anterior el seu domicili a Espanya ha estat diferent al de progenitors, tutors o acollidors.

Aquestes exigències d'independència no s'apliquen quan la cessació de la convivència es degui a la defunció de progenitors/tutors, ni en casos especialment protegits (víctimes de violència de gènere, persones sense llar, víctimes de tracta i explotació sexual, excarcerats després de més de sis mesos de presó, persones en tràmits de separació o divorci i altres supòsits que es determinin reglamentàriament).

Unitat de convivència i antiguitat

Quan la persona formi part d'una unitat de convivència, la llei exigeix que aquesta unitat estigui constituïda, conforme als articles 6, 7 i 8, durant almenys els sis mesos anteriors a la sol·licitud, de forma continuada. S'exceptuen els casos de naixement, adopció, guarda amb finalitats d'adopció o acolliment permanent, reagrupació de fills menors, dones víctimes de violència de gènere, víctimes de tracta i explotació sexual i altres supòsits justificats.

Vulnerabilitat econòmica: renda i patrimoni

La situació de vulnerabilitat econòmica es determina tenint en consideració la capacitat econòmica de la persona beneficiària individual o, si escau, de la unitat de convivència en el seu conjunt:

• Límits de renda: cal acreditar que la mitjana mensual del conjunt d'ingressos i rendes anuals computables de l'exercici anterior, calculat segons l'article 20, és inferior, almenys en 10 euros, a la renda garantida que correspongui segons la mida i composició de la unitat (art. 13 i annex I).
• Límits de patrimoni net: no es considera que existeixi vulnerabilitat quan el patrimoni net, valorat segons l'article 20, sigui igual o superior a tres vegades la renda garantida d'una persona sola (beneficiari individual) o als límits resultants d'aplicar l'escala de l'annex II (unitats de convivència).
• Actius no societaris: queden exclosos de l'accés a l'IMV qui posseeixi actius no societaris (exclosa l'habitatge habitual) per sobre dels valors fixats a l'annex III, independentment de la valoració del patrimoni net.
• Administradors de societats: també queden excloses les persones beneficiàries individuals o integrades en unitats on qualsevol dels seus membres sigui administrador de dret d'una societat mercantil que no hagi cessat la seva activitat.

A més, per al reconeixement en determinats supòsits (com el complement d'ajuda per a la infància) s'exigeix que, a l'exercici immediatament anterior, no s'hagin superat els límits de renda i patrimoni fixats a l'annex IV.

Compatibilitat amb treball i obligacions d'inclusió

La Llei 19/2021 estableix que l'IMV és compatible amb les rendes del treball o d'activitat per compte propi de la persona beneficiària o de membres de la unitat de convivència, en els termes i límits que es fixin reglamentàriament. Es preveu expressament un disseny d'incentius perquè superar temporalment certs llindars de renda per incorporar-se a l'ocupació no suposi de manera immediata la pèrdua del dret a l'exercici següent.

Així mateix, el text legal vincula l'IMV a la participació en itineraris d'inclusió i, per a qui no treballa, a l'obligació de figurar com a demandants d'ocupació, amb la finalitat de facilitar la incorporació o reintegració al mercat laboral.