La guerra a l'Iran comença a traslladar-se amb claredat al terreny econòmic global. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha confirmat que revisarà a la baixa les seves previsions de creixement mundial per al 2026, en un context marcat per la inestabilitat energètica, l'augment de preus i una capacitat de reacció més limitada que en crisis anteriors.
Així ho ha traslladat en una entrevista concedida a Bloomberg la directora gerent de l'organisme, Kristalina Georgieva, que aquest dimarts va voler llançar un missatge directe a governs i mercats: "Prepareu-vos per al pitjor".
Un gir brusc en les previsions econòmiques
Fins abans de l'esclat del conflicte, l'FMI preveia una millora en les perspectives de creixement global. Tanmateix, l'impacte de la guerra ha alterat aquest escenari de manera immediata.
Georgieva ha confirmat que les noves perspectives, que es publicaran dilluns que ve, reflectiran un deteriorament significatiu de l'economia mundial. L'economia global, que havia mostrat resiliència després de la pandèmia i altres xocs recents, torna a enfrontar-se a una pertorbació de gran escala.
El factor energètic: origen del xoc
El nucli del problema es troba en la interrupció dels fluxos energètics procedents del Golf, una de les principals regions exportadores del món. Segons l'FMI, aquest fenomen constitueix un xoc negatiu d'oferta, és a dir, una reducció en la disponibilitat de recursos clau que empeny els preus a l'alça.
L'encariment del petroli, juntament amb derivats com el gasoil o el combustible per a aviació, ja s'està traslladant a tota l'economia global. Aquesta pressió inflacionària obliga els bancs centrals a enfrontar-se a un equilibri complex: contenir els preus sense frenar encara més el creixement.
Un món més vulnerable que en crisis anteriors
Un dels elements més preocupants per a l'FMI és que l'economia global arriba a aquesta crisi en pitjors condicions estructurals. Segons Georgieva, el marge d'actuació dels governs és avui més limitat que abans de la pandèmia.
L'elevat nivell de deute acumulat després de la pandèmia i la manca d'ajustos fiscals significatius redueixen la capacitat de resposta davant una possible recessió. A això s'hi suma un entorn geopolític més fragmentat, on la cooperació internacional és més difícil i les crisis són cada vegada més freqüents.
Impacte desigual i risc social creixent
L'efecte del conflicte no serà homogeni. Els països més propers al focus de tensió, els importadors d'energia i aquells amb menor marge fiscal seran els més afectats.
A més de l'encariment energètic, l'FMI adverteix de conseqüències en altres sectors estratègics, com el dels fertilitzants, cosa que podria agreujar la inseguretat alimentària a nivell global. Milions de persones podrien veure's empeses a situacions de vulnerabilitat si la crisi es prolonga.
En aquest context, el marge d'error en la presa de decisions es redueix considerablement. Georgieva ha subratllat que les respostes de política econòmica hauran de ser especialment curoses, evitant mesures que puguin agreujar la situació, com restriccions a les exportacions o polítiques fiscals insostenibles.
Alguns governs ja han començat a aplicar subsidis o límits als preus energètics, tot i que l'FMI adverteix que aquestes mesures poden tensar encara més els comptes públics si no s'ajusten al marge fiscal disponible.