El preu de l'habitatge a Espanya va augmentar un 14,3% en el primer trimestre de l'any enfront del mateix període de l'exercici previ, cosa que suposa un repunt de l'11,8% en termes reals —una vegada descomptat l'efecte de la inflació—, fins a assolir els 1.987 euros per metre quadrat, d'acord amb l'últim informe de Tinsa by Accumin.
Des del sòl registrat després de l'esclat de la bombolla immobiliària, l'estiu del 2015, el valor de l'habitatge nou i usat a Espanya s'ha incrementat un 68%, tot i que encara es manté un 4,5% per sota dels màxims assolits el 2007. Si s'analitza en termes reals, l'encariment des del mínim del 2015 és del 32% i el preu continua un 34% per sota dels nivells del 2007.
Els repunts més intensos en el preu de l'habitatge, tant nou com de segona mà, es concentren en la cornisa nord, la Comunitat de Madrid, diverses capitals de l'interior peninsular i el litoral mediterrani.
En comparació amb l'últim trimestre de l'any anterior, l'avanç entre gener i març va ser del 3,2% en taxa trimestral. La variació interanual, tres dècimes per sobre de l'observada en el quart trimestre de 2025, es ve accelerant de forma continuada des de l'últim tram de 2024, quan l'increment interanual se situava en el 4,2%.
"A començaments de 2026, l'impacte de les passades baixades de tipus, que sí estava molt present el gener de 2025, ja ha estat absorbit pel mercat i la tendència cap a una estabilització de les transaccions resulta raonable", ha assenyalat la directora del Servei d'Estudis de Tinsa by Accumin, Cristina Arias.
Incertesa pel conflicte a l'Iran i el seu impacte en la demanda
L'informe també adverteix de la incertesa que genera per als pròxims mesos el conflicte a l'Orient Mitjà, pel seu possible efecte sobre la inflació i sobre els tipus d'interès de referència, factors que podrien repercutir en la demanda d'habitatge.
En aquest context, la demanda residencial s'enfrontarà a forces oposades. D'una banda, el possible refredament derivat de la incertesa econòmica, la minva del poder adquisitiu i l'encariment del finançament hipotecari i, de l'altra, l'impuls que pot proporcionar l'habitatge com a actiu refugi davant d'episodis d'elevada inflació.
"La inestabilitat geopolítica podria alimentar un nou encariment de l'habitatge d'obra nova i accentuar les dificultats d'accés a l'habitatge per a la població general", ha apuntat Arias.
Pujades superiors al 10% en 14 comunitats autònomes
De les 19 comunitats i ciutats autònomes, 14 presenten increments interanuals nominals per damunt del 10%, enfront de les onze que registraven aquestes taxes en el trimestre precedent.
Els avenços més grans en el preu de l'habitatge nou i usat es donen a la Comunitat de Madrid (+19,2%), la Comunitat Valenciana (19,1%), Castella-la Manxa (18,8%), les Canàries (17,8%), Cantàbria (16,2%), la Regió de Múrcia (16%) i les Illes Balears (15,5%).
A l'extrem oposat, Extremadura, Ceuta, La Rioja i Melilla mostren increments inferiors al 8% interanual. Si s'observa l'últim trimestre de forma aïllada, la taxa trimestral supera el 4% a Castella-la Manxa, Canàries, Castella i Lleó, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana.
En termes nominals, ja han superat els màxims de la bombolla del 2007 les Illes Balears, la Comunitat de Madrid, Melilla i, com a novetat en aquest trimestre, les Canàries. Ajustant per inflació (termes reals), únicament les Balears està pràcticament en aquest llindar, situant-se només un 0,1% per sota.
A escala provincial s'aprecia una intensificació de les pujades en 40 de les 52 províncies. En 34 d'aquestes les variacions interanuals superen el 10%; els majors increments es localitzen a Madrid i en diverses províncies colindants, als arxipèlags, a la costa mediterrània i a la cornisa cantàbrica.
La taxa d'esforç s'aproxima al 34%
Malgrat l'encariment, l'accessibilitat a l'habitatge es manté en nivells considerats raonables, amb una taxa d'esforç mitjana nacional del 33,9%, lleugerament per sobre del 33,3% del trimestre anterior.
No obstant això, el nombre de províncies que superen el 35% —llindar que es pren com a nivell d'esforç raonable— continua en vuit: Illes Balears, Màlaga, Madrid, Barcelona, Alacant, Biscaia, Santa Cruz de Tenerife i Cadis.
El major grau de tensionament es registra a les Illes Balears, on la població resident suporta una taxa d'esforç del 54%. A continuació se situen Màlaga i Madrid, amb un 49% en ambdós casos.