La durada dels contractes laborals registrats als serveis públics d'ocupació es va situar al juliol en una mitjana de 45,83 dies, un dels valors més reduïts per a aquest mes en les últimes dues dècades, segons dades del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) consultades per Europa Press.
Amb aquesta xifra, ja són cinc exercicis seguits, des de 2022, en què la durada mitjana dels contractes signats al juliol es manté al voltant dels 45 dies.
Abans de 2022, any en què la durada mitjana dels contractes de juliol va ser de 45,85 dies, aquest indicador solia situar-se en nivells més elevats, amb alguna excepció dins de la sèrie, com la de 2019 (47,05 dies), que gairebé difereix de la dada actual.
Si s'analitza la sèrie històrica, la durada mitjana dels contractes de juliol no baixa dels 53 dies des de 2013, assolint el seu màxim el 2006, amb 73,82 dies de mitjana.
Que Espanya encadenés cinc anys consecutius amb durades mitjanes properes als 45 dies al juliol resulta cridaner, tenint en compte que la reforma laboral de 2021 va introduir penalitzacions per als contractes de molt curta durada i va fixar el contracte indefinit com a modalitat ordinària.
En concret, la reforma laboral contempla una cotització addicional a pagar pels empresaris al finalitzar els contractes temporals de menys de 30 dies que, actualment, està fixada en 33,62 euros, un 3,1% més que el 2025.
Aquesta penalització es va dissenyar com a mecanisme per desincentivar que les empreses recorrin a contractes extremadament breus, d'apenes uns dies o de quatre setmanes.
Des de Treball afirmen que la desaparició del contracte d'obra i servei establerta en la reforma laboral de 2021 ha fet que les dades dels últims anys no siguin estrictament comparables amb les més antigues recollides en la sèrie del SEPE.
L'explicació és que el contracte per obra i servei, que abans de la reforma laboral suposava prop del 40% de la contractació a Espanya, podia durar mesos o anys, afectant, per tant, les dades de durada mitjana.
En sortir aquest contracte de l'estadística, que Treball va suprimir per considerar que s'utilitzava sovint per cobrir treballs que tenien caràcter indefinit, s'ha produït un retall en la durada mitjana dels contractes i es reflecteix en major mesura quina durada real té la contractació temporal que es fa a Espanya.
Un terç dels contractes de juliol dura menys d'un mes
Al juliol d'aquest any es van registrar un total de 1.587.141 contractes, un 0,12% menys que al mateix mes de 2025. De tots ells, 617.211 van ser indefinits, un 1,19% més que al juliol de 2025. En conjunt, el 38,89% de tots els contractes realitzats al juliol van ser indefinits.
Per la seva banda, 969.930 van ser contractes temporals, un 0,93% menys que al mateix mes de 2025. En total, aquests contractes van representar el 61,1% de la contractació efectuada al setè mes de l'exercici 2026.
Segons les dades del SEPE del mes de juliol a les quals ha accedit Europa Press, gairebé un de cada cinc contractes (19,4%) que es van signar al mes (308.861 contractes) van durar menys d'una setmana, mentre que 82.741 contractes (el 5,2% del total) van durar entre 7 i 15 dies.
A més, es van signar 137.051 contractes amb una durada d'entre 15 dies i un mes, el 8,6% del total, i 273.138 d'entre un mes i tres mesos, el 17,2%.
D'aquesta manera, el 33,3% dels contractes signats al juliol van presentar una durada inferior o igual a un mes, i la meitat, el 50,4%, de tres mesos o menys.
Propostes per reduir la rotació: el sistema bonus-malus
Alguns especialistes en el mercat laboral han plantejat diferents vies per atallar l'elevada rotació de l'ocupació a Espanya. Entre ells figura la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), que ha posat sobre la taula un sistema de 'bonus-malus' com a alternativa a mesures com l'encariment de l'acomiadament.
Fedea considera que la reforma laboral ha generat una autèntica "transformació" de la contractació a Espanya, tot i que ha advertit que la durada mitjana dels contractes indefinits ordinaris s'ha reduït en aproximadament 100 dies.
A parer seu, la millora en la qualitat formal del contracte no s'ha traslladat amb la mateixa intensitat als resultats laborals. Així, assenyala en un recent estudi, centrat en els joves, que els efectes sobre la durada de l'ocupació i els ingressos són positius, però més modestos.
D'aquesta manera, estima que la reforma va reduir aproximadament un 40% la bretxa prèvia en la durada del primer ocupació, un 32% la bretxa en la probabilitat que el primer ocupació durés almenys sis mesos i un 14% la bretxa en els ingressos acumulats durant aquest primer ocupació. Quan es considera el conjunt del primer any de contracte, els efectes segueixen sent favorables, tot i que de magnitud limitada.
L'explicació principal, segons Fedea, és que, després de la reforma, els nous contractes indefinits ordinaris van passar a durar menys. En mitjana, la durada d'aquests contractes es va reduir al voltant de 100 dies, amb una caiguda més pronunciada a les províncies que abans presentaven més temporalitat.
Aquest resultat suggereix, segons Fedea, que part dels llocs de treball que abans es formalitzaven mitjançant contractes temporals han passat a canalitzar-se a través de contractes indefinits, però sense que desaparegui completament la rotació subjacents.
En la seva opinió, l'anàlisi de les causes de finalització dels contractes confirma aquesta interpretació, ja que no s'observa un augment rellevant dels acomiadaments entre els joves amb contractes indefinits.
De fet, les baixes voluntàries segueixen sent la principal causa de la finalització de la relació laboral, tant abans com després de la reforma laboral, i el que canvia és el moment de la finalització: després de la reforma, les sortides dels contractes indefinits ordinaris es produeixen abans. A més, Fedea constata que hi ha una reducció de les taxes de supervivència d'aquests contractes, especialment a horitzons de sis, nou i dotze mesos.
Limitar la temporalitat, condició necessària però no suficient
Per a aquest 'think tank', posar restriccions a la contractació temporal com va fer la reforma laboral de 2021 "era necessari, però no suficient", ja que acomiadar amb contractes indefinits de més curta durada és "relativament barat".
Per això, Fedea considera que si aquests patrons es consoliden en el temps, serà necessari contemplar noves mesures, entre elles la implantació d'un sistema 'bonus-malus' per penalitzar la rotació "excessiva" que afecta a molts treballadors que ara tenen contractes indefinits i premiar aquelles empreses que, al contrari, roben poc.
En la seva opinió, encara que s'ha de generalitzar, en la mesura possible, la contractació indefinida, cal garantir que els contractes tinguin la durada adequada "i que no hi hagi comportaments estratègics" per part de les empreses, de manera que "no pensin que, com és barat acomiadar a curt termini malgrat tenir més contractes fixes, poden perpetuar les polítiques que ja duien a terme abans de la reforma".
En aquest treball sobre els efectes de la reforma laboral entre els joves, Fedea assenyala que abans de la reforma l'accés a l'indefinit estava entre el 10% i el 17%, mentre que després de la reforma salta entre el 54% i el 57%. Són entre 30 i 40 punts de millora en la probabilitat d'obtenir un contracte indefinit.
Contingut multimèdia
Gràfic interactiu: Durada mitjana dels contractes registrats en els mesos de juliol a Espanya. (2006-2026)
Url d'inserció: https://www.epdata.es/duracion-media-de-los-contratos-registrados-en-los-meses-de-julio-en-espana-(2006-2026)/1e0cf0e3-9dfb-4fb4-baf2-f072c839b296