El ple del Parlament Europeu ha ratificat aquest dimarts l'acord comercial segellat fa gairebé un any entre Brussel·les i Washington per establir una treva duanera. A canvi, la Unió Europea es compromet a no adoptar contramesures davant el aranzel general del 15% que els Estats Units aplica a la major part dels productes europeus, sempre que no se superi aquest límit i quedant exclosos l'acer i l'alumini.
Els eurodiputats reunits a Estrasburg (França) han donat el seu suport a les dues normes necessàries perquè la UE pugui aplicar el pactat en l'Acord de Turnberry, tancat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president dels Estats Units, Donald Trump, fa gairebé un any a la residència escocesa del mandatari nord-americà.
El vistiplau de l'Eurocambra, després de mesos de bloqueig per les amenaces de Trump, aclareix el principal obstacle polític, encara que encara falta la validació formal del Consell (els governs). L'objectiu és que les noves regles estiguin plenament operatives abans de l'ultimàtum del 4 de juliol fixat per l'inquilí de la Casa Blanca, que va advertir que elevaria els aranzels si el pacte no estava ratificat per a aquesta data.
Les disposicions acordades tindran vigència automàtica fins a finals de 2029, llevat que el bloc decideixi prorrogar-les després d'una revisió completa de la situació. A més, la Comissió Europea haurà de presentar informes trimestrals i s'estableixen mecanismes de control per part del Parlament Europeu.
El paquet inclou salvaguardes per aturar o congelar l'aplicació del pacte si les companyies europees pateixen un perjudici greu o si els Estats Units introdueix nous gravàmens addicionals --com els anunciats després d'una fallada judicial adversa però que finalment no es van aplicar a la UE-- o llança noves amenaces econòmiques contra Estats membres, com va ocórrer quan diverses capitals van donar suport a Dinamarca en la crisi per Groenlàndia.
En la pràctica, els reglaments acordats entre l'Eurocambra i els Vint-i-set preveuen l'eliminació dels aranzels sobre els productes industrials procedents dels Estats Units i concedeixen un accés preferent al mercat europeu, amb contingents i gravàmens reduïts per a determinats béns agrícoles i mariscos nord-americans. Entre ells figura una pròrroga de cinc anys --fins al 2030-- de les importacions lliures d'aranzels per a la llagosta.
SALVAGUARDES PER PAUSAR L'ACORD SI E.U. NO CUMPLEIX
D'acord amb el negociat per Von der Leyen i Trump fa un any, els colegisladors han incorporat diverses clàusules que permeten pausar o suspendre el pacte aranzelari si es detecten distorsions greus del mercat o si els Estats Units recorren de nou a la coerció en la presa de decisions dels governs de la UE.
Així, bastarà "una sol·licitud degudament justificada" d'almenys tres Estats membre, de la indústria o dels sindicats europeus, o una iniciativa pròpia de la Comissió Europea, per obrir una avaluació formal sobre si "l'augment de les importacions ha causat o amenaça de causar un dany greu als productors de la UE". Si es confirmen "proves suficients", Brussel·les podrà decidir la "suspensió total o parcial de l'aplicació" de l'acord.
Les salvaguardes de suspensió també s'activaran si "els Estats Units incompleixen els compromisos de la Declaració Conjunta, quan soscavi d'una altra manera els objectius perseguits" per la mateixa o quan "pertorbi les relacions comercials i d'inversió amb la UE, fins i tot discriminant o atacant els operadors econòmics de la UE". El mecanisme podrà posar-se en marxa igualment si hi ha "indicis suficients que tals accions puguin produir-se en el futur".
Entre les condicions s'inclou un avís explícit a Washington perquè redueixi un 50% els aranzels a l'acer i l'alumini europeus. Si per al 31 de desembre de 2026 aquest gravamen no s'ha rebaixat al sostre del 15% acordat per a la resta de productes, la Unió quedarà habilitada per retirar les concessions atorgades a les exportacions d'acer i alumini dels Estats Units.
El controvertit pacte tancat per la cap de l'Executiu comunitari amb Trump incorpora a més compromisos de la Unió que van més enllà de la política comercial, àmbit en què Brussel·les té competències. Entre ells figuren compres d'energia als Estats Units per 750.000 milions de dòlars i projectes d'inversió en aquest país per altres 600.000 milions.
Aquestes obligacions no apareixen en les propostes legislatives que negocien Parlament i Consell, ja que es tracta de decisions que excedeixen el mandat de Von der Leyen i recauen directament en els Estats membre.