La indústria del videojoc a Espanya va tancar 2024 amb una facturació de 1.464 milions d'euros i més de 10.500 llocs de treball directes, consolidant-se com un sector estable que continua a l'alça, encara que amb un creixement més moderat. Aquest menor dinamisme porta els estudis de desenvolupament a reclamar la posada en marxa d'un incentiu fiscal específic per a la producció que permeti donar un nou impuls al sector.
En 2024, la facturació del videojoc espanyol va augmentar un 2,7% respecte a 2023 i les previsions apunten a un creixement agregat del 3,1% fins al 2028, exercici en què es calcula que es traspassaran els 1.650 milions d'euros d'ingressos.
Al país operen 820 estudis de desenvolupament actius, encara que només 500 estan formalment constituïts com a empreses. El teixit empresarial presenta una forta concentració: el 56% d'aquestes companyies ingressa menys de 200.000 euros anuals, mentre que a penes un 1% supera els 50 milions d'euros a l'any.
El sector va generar 10.508 llocs de treball directes el 2024, un 2,4% més que l'any anterior, amb un 90 per cent de contractes indefinits, la qual cosa evidencia un mercat laboral relativament estable.
Aquests indicadors mostren que la indústria espanyola del videojoc s'ha consolidat, però ja no manté els ritmes d'expansió previs a la pandèmia, quan creixia a doble dígit. Tot i així, continua en fase d'expansió, com ha remarcat el president de DEV i director de The Game Kitchen Mauricio García, durant la presentació del "Llibre Blanc del Desenvolupament Espanyol de Videojocs 2025", elaborat per l'Associació Espanyola d'Empreses Productores i Desenvolupadores de Videojocs i Programari d'Entreteniment i presentat aquest dilluns a la seu d'ICEX Espanya Exportació i Inversions, a Madrid.
Catalunya i Madrid lideren el mapa del videojoc
El Llibre Blanc situa Catalunya com a principal pol del videojoc a Espanya, tant per nombre d'estudis com per volum de negoci. Aquesta comunitat concentra el 31,3% dels estudis de desenvolupament i genera el 54 per cent de la facturació total. En segon lloc s'ubica la Comunitat de Madrid, que agrupa el 25,6% dels estudis. L'informe també destaca la presència creixent d'Andalusia (11,5%) i la Comunitat Valenciana (11%).
En termes de maduresa empresarial, es tracta majoritàriament d'estudis ja assentats: el 72 per cent té més de cinc anys de trajectòria i només el 7 per cent compta amb menys de dos anys de vida. La seva activitat se centra sobretot en el desenvolupament d'IP pròpies (91%), l'autopublicació (56%) i els treballs per a tercers (35%).
Pel que fa a plataformes, la majoria produeix jocs per a ordinador (92%), mòbils Android (48%) i mòbils iOS (42%). En l'àmbit de les consoles, la que gaudeix de més acceptació és Nintendo Switch (42%), que se situa per davant de PlayStation 5 (37%) i Xbox Series X/S (30%).
El sector es caracteritza per una alta qualificació: el 75% dels professionals compta amb estudis superiors. Entre els perfils més habituals figuren els programadors (24%), els artistes (14%) i els dissenyadors (9%). Malgrat això, els estudis assenyalen dificultats per cobrir determinats llocs, especialment perfils de programació de lògica i joc (44%), de tecnologia (28%) i de backend (17%).
Ús de la intel·ligència artificial generativa
L'ocupació d'eines d'intel·ligència artificial generativa en el dia a dia dels estudis amb prou feines ha variat respecte al Llibre Blanc anterior. El 53 per cent dels estudis afirma que ja utilitza solucions d'IA en el seu treball quotidià (davant del 54% de l'informe previ), mentre que un 35 per cent declara que no només no recorre a aquesta tecnologia, sinó que tampoc té intenció de fer-ho.
Un 43 per cent dels estudis encara no ha definit una política interna sobre l'ús de la IA, dos punts menys que en l'edició 2024 del Llibre Blanc. El 30 per cent aposta per permetre un ús opcional d'aquestes eines, mentre que un 16 per cent les prohibeix de forma expressa, una postura que creix dos punts respecte a l'any anterior.
La percepció sobre la IA generativa es manté molt dividida entre els estudis espanyols, amb una lleugera majoria inclinada cap a una visió negativa del seu impacte (46%) enfront de qui la valoren de forma positiva (43%).
Finançament i mesures per reforçar el sector
El 80 per cent dels estudis de desenvolupament a Espanya reconeix que necessita finançament per al seu pròxim projecte. El 70 per cent situa aquesta necessitat en imports de fins a 300.000 euros, amb una forquilla principal que es mou entre 50.000 i 150.000 euros.
Per cobrir aquestes necessitats, la majoria recorre a recursos propis (78%) i a l'autofinançament (68%) com a vies principals. Només un 21% dels estudis compta amb el suport d'un editor per finançar les seves produccions, un percentatge similar al de les empreses que han accedit a algun tipus d'ajuda pública.
El Llibre Blanc detalla també les mesures que DEV considera prioritàries per reforçar la indústria del videojoc a Espanya, basades en les opinions dels responsables dels estudis. Entre elles figuren la creació d'un incentiu fiscal específic per a la producció de videojocs —que actualment no existeix—, la concessió de subvencions a projectes i el suport a la creació i consolidació de 'publishers' nacionals.
En aquest sentit, el secretari general de DEV, Antonio Fernández, ha recordat que les ajudes actuals depenen de la disponibilitat pressupostària i en els últims anys s'han vist impulsades pels fons europeus, però aquests recursos es reduiran en el futur.
Per això, Fernández subratlla la urgència d'establir un incentiu fiscal estable per a la producció i finançament de videojocs, amb l'objectiu de reforçar la competitivitat i garantir un creixement sostenible del sector, a més de consolidar i ampliar les vies de finançament directe mitjançant instruments públics.
A aquesta demanda se suma la necessitat de facilitar la incorporació dels titulats als estudis de desenvolupament, en un context en què el sector ja compta amb una alta formació. Per a això, es reclama un major impuls a l'ocupació, la formació contínua i l'adaptació del talent a les necessitats reals de les empreses.