La Unió Europea va assolir dimecres un acord polític per simplificar la contractació pública en seguretat i defensa i per donar suport i accelerar les inversions en la indústria armamentística europea. La revisió de les normes comunes pretén reduir la càrrega burocràtica i escurçar els terminis en els procediments de licitació, concessió de permisos i cooperació transfronterera.
"Per a una Europa estratègicament autònoma, la capacitat de defensa i la competitivitat van de la mà", ha destacat en un comunicat la viceministra xipriota d'Afers Europeus, Marilena Raouna, el país de la qual exerceix la presidència de torn del Consell de la UE fins que acabi juny.
El pacte segellat entre els negociadors del Consell (Estats membre) i del Parlament Europeu encara haurà de ser confirmat formalment tant pels Vint-i-set com pel ple de l'Eurocambra abans de la seva entrada en vigor.
"És un assoliment important tant per enfortir la capacitat de defensa com la competitivitat de la Unió. Per a una Europa estratègicament autònoma, la capacitat de defensa i la competitivitat van de la mà", ha defensat Raouna.
Reforma del marc regulatori i del Fons Europeu de Defensa
L'anomenat "cinquè òmnibus" —nom amb què es coneixen els paquets de revisió normativa impulsats per Brussel·les per alleujar la regulació que pesa sobre les empreses en sectors estratègics com la defensa o la digitalització— permetrà, per exemple, simplificar la gestió i execució del Fons Europeu de Defensa (FED) i precisar com s'aplica la legislació mediambiental i química de la UE a les activitats de preparació militar.
D'aquesta manera, es redueixen els requisits administratius per a les sol·licituds al FED, alhora que s'incrementa el suport a les pimes i es fa "més predictible" la implementació del fons, segons ha indicat el Consell en una nota. Al mateix temps, es manté l'opció que organismes públics europeus, com l'Agència Europea de Defensa, actuïn com a centrals de compres.
L'acord conserva també el dret dels Estats membre que cofinancen projectes a accedir als resultats de les accions finançades pel FED i assegura la protecció dels drets de propietat intel·lectual de les empreses industrials que participin en aquestes accions.
A més, els colegisladors han introduït incentius addicionals per augmentar la presència de pimes en els projectes del FED, especialment mitjançant una bonificació superior en la taxa de finançament per a les iniciatives en què intervinguin petites i mitjanes empreses.
Salut, medi ambient i permisos accelerats
La reforma fixa així mateix l'objectiu de garantir "un alt nivell de protecció de la salut humana i el medi ambient", per la qual cosa recolza els canvis plantejats per la Comissió Europea sobre la normativa ambiental i de productes químics en relació amb les exempcions per a l'ús de determinades substàncies amb finalitats de preparació per a la defensa.
En matèria de permisos, la revisió estableix un "marc harmonitzat" per agilitzar la concessió d'autoritzacions a projectes de preparació de la defensa, amb un termini màxim de 120 dies hàbils i la presumpció d'aprovació tàcita si l'autoritat competent no adopta una decisió negativa abans que finalitzi aquest període.
No obstant això, la reforma manté oberta la possibilitat d'excepcions a aquesta aprovació automàtica, atès que les legislacions nacionals podran contemplar excepcions quan hi hagi un risc greu per a la salut humana o per a la seguretat nacional.
Contractació pública i cooperació intracomunitària
El nou paquet també retalla les demores administratives en la contractació pública de seguretat i defensa, simplifica les transferències de productes relacionats amb la defensa dins del mercat interior i reforça la cooperació entre Estats membre, oferint a governs i indústria una via "més clara" per reforçar la capacitat de defensa europea de cara al 2030.
Una altra modificació rellevant és l'augment dels llindars de la directiva de contractació pública de defensa, amb l'objectiu d'alleujar la càrrega administrativa i permetre a les autoritats concentrar-se en els projectes militars de major envergadura. La reforma introdueix, a més, la possibilitat de realitzar contractacions conjuntes puntuals, una regla de 'minimis' per a canvis contractuals i una major flexibilitat en l'ús d'acords marc.