Les llars espanyoles han aconseguit superar per primera vegada els nivells de renda mitjana registrats el 2001, impulsats per la creació d'ocupació, tot i que la seva riquesa neta continua per sota dels valors previs a la crisi financera.
L'"Enquesta Financera de les Famílies", difosa aquest dijous pel Banc d'Espanya, mostra que la renda mitjana el 2023 va superar per primera vegada el nivell del 2001, màxim del període analitzat amb aquesta estadística --que es realitza des del 2002 i amb caràcter biennal des del 2020--.
En canvi, i a diferència del que va passar amb la renda, la riquesa neta encara no ha recuperat els nivells anteriors a la crisi financera, malgrat l'avenç registrat entre 2022 i 2024, segons detalla l'informe del Banco de España.
L'organisme compara en aquesta enquesta les dades de 2022 i 2024, anys marcats per una successió de pertorbacions de diferent naturalesa que van influir de forma notable en l'evolució de l'activitat econòmica, els preus, les condicions de finançament i, en última instància, en la situació econòmica i financera de les llars.
Després d'una etapa de fort encariment de l'energia i d'altres matèries primeres i d'un repunt intens de la inflació, el 2024 es va consolidar una fase de creixement relativament sòlid, desinflació gradual i una certa relaxació de les condicions financeres, tot i que en un context internacional encara complex i incert.
En aquest escenari, la renda anual mitjana de les llars espanyoles el 2023 va assolir els 46.300 euros i la renda mitjana es va situar en 36.100 euros, cosa que suposa increments del 4,6% i del 7,8%, respectivament.
Aquests avenços suposen reprendre amb força la senda de creixement observada entre 2013 i 2019, després de l'aturada entre 2019 i 2021. Així, el 2023 es va superar per primera vegada el nivell mitjà de renda del 2001, primer any disponible en la sèrie històrica de renda anual de l'enquesta.
El major avanç de la renda es concentra en els trams baixos
Per tipus de llars, tant la renda mitjana com la renda mitjana augmenten per al conjunt, tot i que amb diferent intensitat segons el grup analitzat.
Per nivell de renda, destaca l'augment de la mediana en els trams baixos i intermedis de la distribució: creix un 14,6% en el 20% inferior, un 9,4% entre els percentils 20 i 40, un 7,8% entre els percentils 40 i 60 i un 5,2% entre els percentils 60 i 80.
En els grups de renda alta, l'avanç és més moderat; de fet, en la decila superior la mediana fins i tot retrocedeix un 1,4%, tot i que la mitjana continua augmentant, en concret un 1,6%.
Per edat, els increments de renda entre 2021 i 2023 són especialment acusats en les llars més joves i en les de més edat: entre els menors de 35 anys, la mediana augmenta un 6,2%, mentre que entre els majors de 74 anys els increments són del 10,7% i del 12,9% per als qui tenen entre 65 i 74 anys.
Per situació laboral, l'evolució també és heterogènia. La mediana s'incrementa un 3,2% a les llars el cap de família de les quals és assalariat, un 1,9% en les encapçalades per treballadors per compte propi i un 11,2% en aquelles amb cap de família jubilat. El repunt més intens s'observa, no obstant això, entre les llars el cap de família de les quals és inactiu o aturat, per a les quals la mediana creix un 17,3% i la mitjana un 14,2%.
La riquesa neta encara no assoleix els nivells precrisi
El 2024, la riquesa neta mitjana de les famílies es va situar en 160.800 euros i la mitjana en 344.700 euros. Entre finals del 2022 i finals del 2024, la riquesa neta mitjana de les llars va augmentar un 6%, mentre que la mitjana ho va fer un 3%.
Aquests increments prolonguen la trajectòria de creixement de la riquesa neta iniciada el 2017, amb pujades una mica superiors a les registrades en el període 2020-2022.
Tanmateix, a diferència de la renda, la riquesa neta encara no ha aconseguit tornar als nivells anteriors a la crisi financera. Per trams de riquesa neta, s'observen augments generalitzats de la mediana en gairebé tots els grups, amb especial intensitat en la part baixa de la distribució.
En concret, la riquesa neta mediana augmenta un 44,5% en el quartil inferior, mentre que en la decila superior --les llars amb més patrimoni-- la mediana descendeix un 3,7%, tot i que la mitjana repunta un 1,5%.
Segons el Banc d'Espanya, aquest comportament podria estar relacionat amb el fet que les llars amb menys riquesa han anat reduint o cancel·lant els seus deutes.
Es manté la contenció moderada de la desigualtat
D'acord amb el Banco de España, aquests moviments al llarg de la distribució de la riquesa neta suposen la prolongació de la moderada contenció de la desigualtat i de la concentració patrimonial que es va observar en el període 2020-2022, després dels augments registrats des del 2005, especialment entre el 2011 i el 2014.
En tot cas, l'enquesta torna a constatar que la concentració de la riquesa neta en mans de l'1% i del 10% més acabalat es manté estable entre 2022 i 2024.
En concret, el percentatge de riquesa neta que posseeix el 10% de les llars amb més patrimoni se situa en el 52,9% el 2024 --per sota del 53,6% del 2022 i del màxim del 54,3% assolit el 2020--, mentre que l'1% de llars més riques concentra el 21,6% de la riquesa neta, sense arribar al rècord del 22,9% del 2020.
Així mateix, s'aprecien canvis rellevants segons el règim de tinença de l'habitatge i la composició de la llar. Entre els propietaris del seu habitatge habitual, la riquesa neta mitjana augmenta un 8,4%, mentre que entre els no propietaris l'avenç és del 18,3%, tot i que aquests últims continuen presentant nivells de riquesa neta molt reduïts.
La deuda hipotecària per a habitatge principal concentra gairebé dos terços del total
El deute de les llars representava a finals de 2024 el 8,1% del valor total dels seus actius, 1,1 punts percentuals menys que el 2022. El deute pendent per a l'adquisició de l'habitatge principal suposava el 64,6% de l'endeutament de les llars, la destinada a la compra d'altres immobles el 17,3% i la resta de deutes, el 18%.
Segons l'enquesta, a finals de 2024 un 54% de les llars mantenia algun tipus de deute. Entre les llars endeutades, l'import mitjà pendent ascendia a 29.900 euros.
El 25% de les llars tenia deutes vinculats a la compra del seu habitatge principal a finals de 2024. Aquest percentatge augmenta amb la renda, tot i que es modera en la decila superior, i, per edat, assoleix el seu màxim entre les llars el cap de família de les quals té entre 45 i 54 anys (40,1%). La quantitat mitjana de deute pendent per la compra de l'habitatge principal era de 60.900 euros per al conjunt de llars que suporten aquest tipus de deute.
L'enquesta incorpora també informació sobre altres deutes. Entre aquestes, a finals de 2024 el tipus més comú continuava sent el crèdit personal, utilitzat per un 25% de les llars. La quantitat pendent mitjana d'aquests préstecs personals era de 8.000 euros, xifra que augmenta amb la renda i amb el nombre de persones ocupades a la llar.