Les primeres pales dels aerogeneradors ja són al parc eòlic de Labraza (Àlaba)

El parc eòlic de Labraza entra en la seva fase final amb l'arribada de les primeres pales, inversió de 56 milions i forta participació ciutadana.

1 minut

fotonoticia 20260730172512 1920

fotonoticia 20260730172512 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

1 minut

Més llegides

El conseller d'Indústria, Transició Energètica i Sostenibilitat del Govern Basc, Mikel Jauregi, i el CEO d'Iberdrola Renovables, Julio Castro, han recorregut aquest dijous les instal·lacions del parc eòlic de Labraza (Àlaba), que afronta ja el tram final de la seva construcció després de l'arribada aquesta setmana de les primeres pales dels aerogeneradors, segons han assenyalat l'EVE i Iberdrola.

En la visita també han participat la viceconsellera de Transició Energètica del Govern Basc, Irantzu Allende; el director general de l'Ente Basc de l'Energia (EVE), Mikel Amundarain; el responsable territorial de la zona Nord d'Iberdrola Renovables, Javier Martínez de Ilarduya; i el 'project manager' del parc eòlic de Labraza, Sergio Ortiz.

Mikel Jauregi ha subratllat que Labraza "és el primer parc eòlic construït a Euskadi en els últims 20 anys. Amb una potència de 40MW, és el primer hito del mapa EVE amb el qual aspirem a construir 450 MW en grans desenvolupaments eòlics i fotovoltaics per a 2030; una inversió a futur cofinançada pels veïns amb els seus estalvis".

Per la seva banda, Julio Castro, CEO d'Iberdrola Renovables, ha remarcat que "l'arribada de les primeres pales marca un hito clau en l'avanç del parc eòlic de Labraza, un projecte estratègic per impulsar les renovables a Euskadi". "Labraza reforça el nostre compromís amb la transició energètica, amb impacte positiu al territori i gran capacitat de tracció per a la indústria basca", ha afegit.

Transport de les pales i components del parc

Les vuit pales estan sent traslladades fins al emplaçament del parc mitjançant dues grans grues en una operació especialment delicada, utilitzant la tècnica del 'Blade Lifter', que aprofita la inclinació de la pala per facilitar el seu moviment i reduir de forma notable l'impacte sobre l'entorn.

La fabricació de tots aquests components per a Labraza suposa un impuls rellevant per a la cadena de valor de la indústria eòlica basca. Siemens Gamesa serà l'encarregada de subministrar els 8 aerogeneradors de 5 MW cadascun; les multiplicadores es produiran a les instal·lacions d'Asteasu; i la subestació elèctrica corre a càrrec d'EDS Enginyeria i Muntatge, amb seu a Galdakao.

Empleu, generació renovable i impacte local

L'execució d'aquest projecte renovable comporta la creació de fins a 90 llocs de treball, en la seva majoria de caràcter local, durant la fase d'obra. L'impacte positiu s'estén a més als municipis de l'entorn, als seus veïns i veïnes i al teixit empresarial proper a la infraestructura. Un cop en operació, el parc eòlic de Labraza generarà a l'any 99.679 MWh, suficients per subministrar energia renovable a 30.000 llars, i evitarà l'emissió de 16.300 tCO2 a l'atmòsfera.

Beneficis econòmics i reducció del preu de l'energia

Els promotors del parc han articulat diferents avantatges per a la ciutadania i les empreses, entre elles una rebaixa en el preu de l'energia per als residents a Labraza i Barriobusto. Així mateix, es contempla la signatura de PPAs amb companyies de la zona (contractes de subministrament a llarg termini amb preu estable) i la possibilitat d'atraure noves inversions d'empreses interessades a avançar en la descarbonització dels seus processos industrials.

La posada en marxa del parc eòlic reportarà als ajuntaments uns ingressos inicials propers a 1,2 milions d'euros amb l'inici de les obres, a més d'uns retorns anuals recurrents al voltant de 230.000 euros en forma d'impostos i cànon.

Els impulsors del projecte han ressaltat, a més, el "bon resultat" de la fórmula de participació ciutadana en el finançament (crowdlending), ja que la convocatòria ha rebut més del doble de sol·licituds per part de la ciutadania alavesa: la demanda ha superat els 6,5 milions d'euros, davant dels 3 milions ofertats.

Pel que fa a l'origen de les aportacions, el 60% del crowdlending prové de la Rioja Alavesa i, dins d'aquest percentatge, més d'un terç del total (1,1 milions d'euros) ha estat aportat per veïnes i veïns de Labraza, Barriobusto i Oion. Aquestes localitats tenien garantida la seva participació efectiva, al tractar-se de la zona prioritària d'inversió per la seva proximitat directa al parc eòlic.

Primer parc eòlic a Euskadi en dues dècades

El parc eòlic de Labraza, el primer projecte d'aquest tipus a Euskadi en els últims 20 anys, suposarà una inversió públic-privada de 56 milions d'euros, finançada per Iberdrola (75%) i l'Ente Vasco de la Energía, l'agència energètica del Govern Basc (25%).

El desenvolupament d'aquesta instal·lació forma part de les primeres actuacions conjuntes entre l'elèctrica basca i l'Ente Vasco de la Energía per posar en marxa nous projectes renovables a Euskadi. Ha estat declarat d'interès públic pel Departament d'Equilibri Territorial i Ordenació del Territori de la Diputació Foral d'Àlaba-Arabako Foru Aldundia.

Aquest parc s'integra en el Pla d'Indústria-Euskadi 2030, dins del Projecte Transformador "Desenvolupament d'Energies Renovables", el qual objectiu és reforçar l'autonomia energètica. Labraza s'inclou, a més, en les "Zones d'actuació prioritària de l'EVE fins al 2030" per a la promoció de grans instal·lacions de generació eòlica i fotovoltaica.

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?