Mapa d'impacte: quines cotitzades es juguen més en la regulació de centres de dades

El “desenvolupament reglamentari” clau per als centres de dades a Espanya no està avui en una fase parlamentària clàssica, sinó en una fase reglamentària del Govern prèvia a la seva aprovació definitiva. La base legal sí que va passar per les Corts (un reial decret‑llei ja convalidat) i existeix a més un projecte de llei més ampli sobre entitats crítiques en tramitació parlamentària, però la peça específica per a centres de dades és un projecte de reial decret en audiència pública, encara pendent d’aprovació pel Consell de Ministres i publicació en el BOE.

1. Quina norma concreta està en joc

• El Govern ha elaborat un Projecte de Reial Decret pel qual es regulen els requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental, de resiliència i de sobirania digital aplicables als centres de dades, dirigit a instal·lacions de potència rellevant (en general, ≥1 MW).
• Aquest projecte desenvolupa un mandat inclòs en el Reial Decret‑llei 7/2026, que forma part del Pla Integral de Resposta a la Crisi a l’Orient Mitjà i habilita l’Executiu per ordenar el desplegament de centres de dades vinculant-lo a nova generació renovable i a criteris de resiliència i sobirania digital.
• En paral·lel, al Congrés es tramita el Projecte de Llei de protecció i resiliència de les entitats crítiques (121/000088), que transponeix la Directiva europea sobre entitats crítiques i inclou referències a infraestructures digitals, però no és la norma específica de detall sobre centres de dades.

2. Fase actual del desenvolupament reglamentari

Segons les notes oficials de MITECO i del Ministeri per a la Transformació Digital, així com el seguiment de premsa especialitzada i d’organitzacions socials i empresarials:

• El Consell de Ministres ha acordat la tramitació urgent del projecte de reial decret i el seu sotmetiment a audiència i informació pública, en compliment del mandat del RDL 7/2026.
• El text s’ha publicat per a al·legacions; les notes de MITECO indiquen que la audiència pública ha estat oberta fins al 4 de setembre de 2026, i diversos actors (ONG ambientals, sector renovable, empreses de centres de dades) han presentat observacions formals al esborrany.
• Per tant, a data 29 de setembre de 2026, el desenvolupament reglamentari es troba en la fase final de tramitació interna al Govern, després del tancament de l’audiència pública, però encara no consta aprovat ni publicat com a reial decret al BOE.

Des del punt de vista estrictament parlamentari, aquest reial decret no té fase al Congrés o Senat, perquè es tracta d’una norma reglamentària del Govern. El component amb recorregut parlamentari va ser el propi Reial Decret‑llei 7/2026, ja convalidat pel Congrés, i el citat projecte de llei d’entitats crítiques, que segueix al Congrés amb el termini d’esmenes ampliat.

3. Contingut bàsic del projecte de reial decret

• Obligacions molt exigents d’eficiència energètica i hídrica, alineades amb l’etiquetatge europeu de centres de dades (Reglament Delegat (UE) 2024/1364), exigint el nivell més alt de l’estàndard quan entri en vigor.
• Requisit que els centres de dades cobreixin, en la pràctica, almenys el 80% del seu consum elèctric amb nova generació renovable, amb correlació horària entre consum i producció i criteris d’adicionalitat (cada nou MW de demanda associat a un nou MW renovable instal·lat en els 18 mesos previs).
• Condicions de sobirania i resiliència digital: operador establert a la UE, dades operatives mantingudes en territori comunitari i control efectiu d’accessos des de tercers països.
• Obligacions de report anual de dades d’eficiència i sostenibilitat per a centres de dades de certa potència, i possibles penalitzacions o pèrdua de drets d’accés i connexió a la xarxa elèctrica en cas d’incompliment.

4. Pròxims passos fins a l’aprovació definitiva

• Revisió d’al·legacions rebudes durant l’audiència i informació pública per part dels ministeris implicats (Transició Ecològica, Economia i Transformació Digital).
• Redacció del text definitiu del reial decret, incorporant (o descartant motivadament) les propostes del sector, les ONG ambientals i les comunitats autònomes.
• Obtenció dels informes preceptius (entre ells, si escau, Consell d’Estat i altres òrgans consultius) i tancament de la memòria d’impacte normatiu.
• Aprovació en Consell de Ministres del reial decret i posterior publicació al BOE.
• Entrada en vigor amb el règim transitori previst en l’esborrany mateix: per exemple, terminis d’adaptació de diversos mesos per a projectes ja en tramitació i condicions específiques per a qui estigui pendent de concursos d’accés a la xarxa elèctrica.

En paral·lel, el Projecte de Llei de protecció i resiliència de les entitats crítiques seguirà el seu curs parlamentari ordinari (esmenes, ponència, dictamen de comissió, Ple del Congrés, remissió al Senat i, si escau, tornada al Congrés), però el seu paper respecte als centres de dades és més de marc horitzontal sobre infraestructures crítiques que de regulació sectorial detallada.

En síntesi: el marc específic de centres de dades està avui en l’última part de la seva tramitació reglamentària governamental, no en fase parlamentària; el decisiu per a la seva aprovació definitiva serà l’elevació i aprovació del reial decret pel Consell de Ministres i la seva publicació oficial.

En la legislació espanyola, el Govern central (Estat) ostenta un paper clarament predominant en la regulació de les infraestructures digitals i energètiques, recolzat en competències exclusives de la Constitució i desenvolupat per diverses lleis sectorials. Les comunitats autònomes i entitats locals intervenen sobretot en l’execució territorial i l’ordenació urbanística, però el “marc de joc” el fixa l’Estat.

1. Fonament constitucional de la distribució de competències

• Infraestructures digitals (telecomunicacions): la base és l’article 149.1.21.ª de la Constitució, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva sobre “correus i telecomunicacions”, així com sobre cables i radiocomunicació. La pròpia Llei 11/2022, General de Telecomunicacions, declara que es dicta emparada en aquesta competència exclusiva estatal, abordant de forma integral el règim de les telecomunicacions a tot el territori nacional (BOE).
• Infraestructures energètiques: l’article 149.1.25.ª reserva a l’Estat les “bases del règim miner i energètic” i el 149.1.13.ª li atorga les bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica, que el Tribunal Constitucional ha interpretat com a comprensives de l’ordenació bàsica del sector energètic i de les seves infraestructures (Constitució).

2. Competències del Govern en infraestructures digitals

Sobre aquestes bases, la Llei 11/2022, General de Telecomunicacions, configura un marc en què a l’Estat i el seu Govern els corresponen, en síntesi (Llei 11/2022):

• Regular el règim jurídic general de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques, incloent:
  • Objecte, àmbit d’aplicació, drets i obligacions dels operadors.
  • Condicions per instal·lar i explotar xarxes i prestar serveis en règim de lliure competència, mitjançant un règim de notificació al registre d’operadors de la CNMC.
• Ordenar i administrar el domini públic radioelèctric, que la normativa considera bé de domini públic estatal. El Govern fixa els plans de numeració, direccionament i ús de l’espectre, així com les condicions d’assignació.
• Establir obligacions de servei públic i d’interès general (per exemple, serveis d’emergència, seguretat i defensa, seguretat viària o protecció civil vinculats a telecomunicacions), així com el règim de servei universal.
• Dictar el règim sancionador bàsic en telecomunicacions i exercir, a través dels ministeris competents, potestats d’inspecció i control.
• Planificar i impulsar les infraestructures digitals estratègiques: l’estructura orgànica del Ministeri per a la Transformació Digital atribueix a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals la política d’impuls del sector, el desplegament d’infraestructures i la garantia de la connectivitat de ciutadans i empreses (conveni Red.es–Notariat).

En matèria de seguretat de xarxes i ciberseguretat, l’Estat també fixa el marc bàsic:

• Reial Decret-llei 12/2018, de seguretat de les xarxes i sistemes d’informació, i el seu desenvolupament reglamentari (RDL 12/2018; RD 43/2021) estableixen autoritats competents estatals, obligacions de seguretat, notificació d’incidents i règim sancionador per a operadors essencials.
• El Esquema Nacional de Seguretat (Reial Decret 311/2022) fixa requisits mínims de seguretat de la informació per al sector públic i proveïdors tecnològics associats (RD 311/2022).

3. Competències del Govern en infraestructures energètiques

En energia, el nucli s’articula al voltant de la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, i a la Llei 34/1998, del Sector d’Hidrocarburs, que concreten les bases del sistema elèctric i gasista. A l’Administració General de l’Estat li correspon, entre altres (Llei 24/2013; Llei 34/1998):

• L’ordenació general del sistema elèctric i les bases reguladores del mercat majorista i minorista, en coordinació amb la normativa de la UE i la CNMC.
• La planificació vinculant de la xarxa de transport elèctrica, que s’aprova pel Govern i defineix les grans infraestructures de transport que es consideren d’interès general, condicionant les inversions de Redeia i del sistema en el seu conjunt.
• L’autorització d’infraestructures energètiques d’àmbit supraautonòmic o estratègic. L’article 3.13 de la Llei 24/2013, citat en resolucions recents, atribueix a l’Estat l’autorització de:
  • Instal·lacions peninsulars de producció d’energia elèctrica de potència elevada i les seves infraestructures d’evacuació.
  • Instal·lacions de transport primari i determinades interconnexions.
• Fixar el marc retributiu bàsic de xarxes de transport i distribució, així com criteris per als seus plans d’inversió, mitjançant lleis i reials decrets.
• En hidrocarburs, regular l’accés i ús de xarxes, emmagatzematge, transport i distribució, així com aspectes clau de seguretat de subministrament i reserves estratègiques.

4. Paper de comunitats autònomes i entitats locals

Les comunitats autònomes poden desenvolupar i executar la normativa bàsica estatal en aspectes com:

• Autorització d’instal·lacions elèctriques o de gas d’àmbit exclusivament autonòmic.
• Ordenació territorial i urbanística que condiciona l’emplaçament de xarxes i subestacions, o el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions (llicències, integració paisatgística, etc.).
• Normes addicionals de protecció ambiental.

No obstant això, han de respectar la legislació bàsica de l’Estat. La jurisprudència constitucional ha reiterat que ni en telecomunicacions ni en energia poden buidar-se les competències estatals ni fragmentar-se el funcionament de xarxes que són, de fet, infraestructures de sistema únic a escala estatal.

5. Síntesi

En conclusió, el Govern central defineix el marc normatiu essencial de les infraestructures digitals (telecomunicacions, espectre, ciberseguretat de xarxes) i les bases del règim energètic (electricitat, gas, hidrocarburs, planificació de xarxes de transport i grans instal·lacions). Les comunitats autònomes i entitats locals actuen sobre aquest marc, amb competències d’execució i ordenació territorial, però sense capacitat per alterar els elements bàsics que garanteixen unitat de mercat, interoperabilitat de xarxes, seguretat del subministrament i estàndards homogènies de servei a tot el país.

En l’actual legislatura estatal (XV Legislatura) no existeix encara una llei sectorial específica de “centres de dades”, però sí que s’han activat diverses iniciatives normatives rellevants. Comptant només normes amb rang de llei clarament vinculades al desplegament de centres de dades i infraestructures digitals, es pot parlar de 1 reial decret‑llei en vigor (en tramitació com a projecte de llei) i 1 projecte de llei transversal que afecta les infraestructures digitals. A més, hi ha un projecte de reial decret específic sobre centres de dades en fase d’audiència pública i diverses iniciatives parlamentàries no normatives.

1. Reial Decret‑llei 7/2026 i la seva tramitació com a projecte de llei

La peça clau és el Reial Decret‑llei 7/2026, de 20 de març, que aprova el Pla Integral de Resposta a la Crisi a l’Orient Mitjà i que ha estat convalidat i es tramita com a Projecte de Llei 121/000091 al Congrés dels Diputats (fitxa del projecte, BOCG del projecte de llei, text al BOE).

Tot i que el seu objecte principal no és la política digital, el text incorpora una disposició addicional específica sobre centres de dades, en la qual:

• Reconeix l’“enorme interès” i el volum de permisos d’accés a xarxa ja concedits a projectes de centres de dades.
• Declara que aquestes infraestructures són estratègiques per a la digitalització i l’autonomia en matèria de dades.
• Habilita el Govern per establir criteris de sostenibilitat energètica per als centres de dades que es connectin al sistema elèctric, obligant a acompanyar els nous consums amb nova generació renovable equivalent.

2. Projecte de Llei de protecció i resiliència de les entitats crítiques

La segona iniciativa amb rang de llei que afecta el perímetre de les infraestructures digitals és el Projecte de Llei de protecció i resiliència de les entitats crítiques (121/000088), presentat pel Govern i en tramitació al Congrés (fitxa).

No se centra en centres de dades, però:

• Defineix el sector d’“infraestructura digital” dins del catàleg de sectors crítics.
• Inclou com a entitats crítiques, entre altres, a proveïdors de serveis de computació al núvol, xarxes públiques de comunicacions electròniques i altres infraestructures digitals lligades a la dada.
• Estableix un marc de protecció física, organitzativa i de resiliència per a aquestes entitats i infraestructures, amb coordinació específica entre Interior i el Ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública.

És, per tant, una norma marc de seguretat i resiliència que incideix sobre part de les infraestructures que donen suport als centres de dades i als serveis de dades al núvol, encara que sense regular de forma sectorial la seva implantació territorial o els seus requisits energètics concrets.

3. Desenvolupament reglamentari específic: projecte de Reial Decret de centres de dades

Sobre la base del mandat del Reial Decret‑llei 7/2026, el Govern ha sotmès a audiència el Projecte de reial decret pel qual es regulen els requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental i de resiliència i sobirania digital aplicables als centres de dades (nota del Ministeri de Transformació Digital, nota de MITECO).

Tot i que no és una llei, sinó una norma reglamentària en tramitació administrativa, és la iniciativa més específica sobre centres de dades. Entre altres aspectes, el projecte preveu:

• Llindars d’aplicació lligats a la potència (reporting des de 500 kW i obligacions reforçades a partir d’1 MW).
• Exigència que, en determinats casos, almenys el 80 % del consum elèctric estigui recolzat hora a hora per nova generació renovable.
• Requisits estrictes d’eficiència energètica i hídrica, alineats amb el futur etiquetatge europeu de centres de dades.
• Condicions de sobirania digital: operació per entitats sotmeses al Dret de la UE i manteniment de dades operatives en territori comunitari.

4. Iniciatives parlamentàries no normatives sobre centres de dades

A més d’aquestes normes, la XV Legislatura ha registrat diverses iniciatives d’impuls o posicionament polític:

• Dues Proposicions no de Llei al Congrés:
  • Una per a una planificació sostenible i transparent del consum de recursos de la indústria de centres de dades (G.P. Plurinacional Sumar, nº 162/000593).
  • Una altra relativa a l’impuls de la indústria de data centers a Espanya (G.P. Popular, nº 161/000187).
• Una moció al Senat per a l’impuls dels centres de dades a Espanya, aprovada a la Cambra Alta (expedient (15)661/001491).

Aquestes iniciatives no creen normes amb rang de llei, però mostren que el debat parlamentari sobre l’ordenació de centres de dades i el seu impacte energètic i territorial està plenament obert.

5. Balanç numèric

Si delimitem a “lleis o normes similars” en sentit estricte, en l’actual legislatura es poden identificar:

• 1 reial decret‑llei ja aprovat i en vigor, en tramitació com a projecte de llei, amb mandat exprés per regular la sostenibilitat dels centres de dades.
• 1 projecte de llei transversal sobre entitats crítiques que inclou el sector d’infraestructura digital i afecta l’ecosistema de dades.
• 1 projecte de reial decret específic sobre centres de dades, encara en fase d’audiència pública.

No hi ha, a dia d’avui, una llei sectorial exclusiva de centres de dades, però sí un bloc normatiu en construcció que combina habilitació legal, regulació de resiliència d’infraestructures crítiques i un reglament específic en preparació.