Entre 2020 i 2025, una mica més de la meitat dels préstecs hipotecaris es van subscriure a nom de dues persones (52,2%), mentre que els prestataris de nacionalitat estrangera van suposar l'11,8% del total, segons les dades recopilades pel Consell General del Notariat.
Des de l'entrada en vigor de la Llei 5/2019, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, els notaris han autoritzat 2.975.628 actes notarials de transparència precontractual i 2.465.371 préstecs hipotecaris destinats a la compra d'immobles.
"La intervenció notarial no només verifica el compliment de requisits legals, sinó que introdueix una capa de protecció que preveu efectes indesitjats, mitiga riscos i assegura que el prestatari tingui una oportunitat real de prendre decisions informades", ha assenyalat la portaveu nacional del Consell General del Notariat, María Teresa Barea.
Les xifres del Notariat indiquen que la concessió d'hipoteques va avançar un 34,4% el 2021 i un 4,2% el 2022, per després retrocedir un 21,4% el 2023. L'activitat va tornar a repuntar en els dos exercicis posteriors, amb pujades del 20,6% el 2024 i del 14,5% el 2025, exercici en què es van formalitzar 449.421 préstecs hipotecaris, el volum més alt del període estudiat.
L'estudi dels préstecs signats entre 2020 i 2025 confirma que la contractació compartida és la fórmula més habitual: el 52,2% de les hipoteques es van signar per dos deutors, el 46,2% per un sol prestatari i únicament l'1,6% va implicar tres o més deutors.
En la majoria de comunitats autònomes predominen les operacions amb dos titulars, amb els percentatges més alts a Extremadura (54,7%), Galícia (54,1%) i Comunitat de Madrid (53,9%). No obstant això, en alguns territoris les hipoteques amb un únic prestatari són majoritàries, com a Canàries (53%), País Basc (51,6%), La Rioja (50,3%) i Balears (50,1%).
Els préstecs amb tres o més deutors continuen sent residuals a tot el país, amb els registres més alts a Extremadura (3,2%) i Galícia (2%).
Els prestatari estrangers es multipliquen per 2,4
El Consell General del Notariat subratlla que el mercat hipotecari continua dominat per ciutadans espanyols, encara que la presència d'estrangers manté un pes significatiu i sostingut en el temps.
Entre 2019 i 2025, el nombre de persones estrangeres vinculades a hipoteques es va multiplicar per 2,4, una evolució pràcticament paral·lela a la dels prestataris nacionals. La quota d'estrangers sobre el total es va mantenir estable durant el període, situant-se en l'11,8% el 2025.
En totes les comunitats autònomes, els nacionals superen el 75% dels qui intervenen com a prestataris, si bé amb diferències notables: les Balears registren un 78,2% de nacionals, cosa que la converteix en la regió amb més pes relatiu d'estrangers, enfront del 97,1% de nacionals a Extremadura, on la presència forana és la més reduïda.
D'acord amb el Notariat, en 8 de les 17 comunitats els estrangers representen almenys el 10% dels prestataris, i en 6 d'elles depassen fins i tot el 12%. Per contra, en altres 5 autonomies la seva participació no arriba al 6%, cosa que dibuixa dos patrons hipotecaris ben diferenciats: en algunes zones gairebé una de cada cinc persones que signa una hipoteca és estrangera, mentre que en altres la proporció s'acosta més a una de cada quaranta.
Lleugera majoria d'homes en la signatura d'hipoteques
Quant al perfil per sexe, les estadístiques notarials mostren que, entre 2020 i 2025, els homes van tenir una presència lleugerament més gran entre els qui intervenen en préstecs hipotecaris en totes les comunitats autònomes, amb percentatges que se situen majoritàriament entre el 50,9% i el 52,8% d'homes, segons la regió. En el conjunt del país, el repartiment va ser del 51,8% d'homes enfront del 48,2% de dones.
Les comunitats amb més pes masculí són Castella-la Manxa i Extremadura (ambdues amb un 52,8%), seguides de la Regió de Múrcia i Castella i Lleó (52,5% en els dos casos). Galícia és l'única autonomia on la participació femenina s'aproxima més a l'equilibri, amb un 49,1% del total d'intervinents.