La reducció del dèficit de la Seguretat Social al 0,4% del PIB el 2025, anunciada la setmana passada per la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Enma Saiz, sembla una fita històrica. No obstant això, diversos experts adverteixen que aquesta dada és, en gran mesura, un miratge comptable, que es basa en un retocament dels comptes que oculta la veritable magnitud del dèficit estructural del sistema, sostingut per transferències creixents de l'Estat i un endeutament addicional. En altres paraules, la “millora” no reflecteix una consolidació fiscal real, sinó un ajust que trasllada els problemes financers a una altra caixa i als contribuents.
Una millora qüestionada pels experts
El doctor i professor d'Economia a la Universitat Hespèrides, Santiago Calvo, explica que “el dèficit oficial sona bé, però no deixa de ser comptabilitat creativa”. Des del 2005, les prestacions contributives han augmentat un 94% en termes reals, enfront d'un augment del 35% en les cotitzacions, deixant palès un desequilibri estructural. Segons Calvo, el dèficit baixa perquè l'Estat el tapa amb transferències de 53.000 milions i préstecs addicionals, però “això no és sostenibilitat: és simplement moure el problema d'una caixa a una altra”. El deute de la Seguretat Social ha assolit el 8,1% del PIB, un rècord històric.
Per a l'economista, analista financer i professor universitari, Javier Santacruz, “els comptes de la Seguretat Social van deixar de mostrar la realitat fa anys”. Destaca que aproximadament el 20% dels ingressos del sistema prové de transferències del Tresor, cosa que converteix qualsevol tancament de dèficit —o fins i tot superàvit— en un miratge comptable. El 2025, al dèficit publicat caldria sumar 47.815 milions d'euros en transferències i 10.000 milions addicionals obtinguts mitjançant endeutament dins de la pròpia caixa de la Seguretat Social.
José Enrique Devesa, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València, sosté per la seva banda, que li sembla bé que s'informi del dèficit de la Seguretat Social, uns 7.400 milions d'euros, però el Ministeri de Seguretat Social hauria de matisar, que "és una xifra molt retocada, perquè no recull la realitat del que està passant en el sistema i podria crear falses expectatives".
"Si tenim en compte la part contributiva del sistema -apunta l' actuari d'Assegurances per la Universitat Complutense- aleshores el dèficit pujaria fins a 30.000 milions d'euros, és a dir, quatre vegades la dada que s'ofereix. Ja que -remata el coordinador tècnic del Grup de Recerca en Pensions Públiques de l'Institut d'Actuaris Espanyols- el dèficit contributiu reflecteix d'una manera més fidedigna el que està passant en el sistema, eliminant els ajustos comptables que es realitzen per arribar a la xifra que ofereix el ministeri".
L'ús de xifres agragedes
Rafael Pampillón, Catedràtic d'Economia a IE Business School i a la Universidad CEU San Pablo, manté que la millora del dèficit respon a factors conjunturals, com l'augment de l'ocupació en sectors de baixa productivitat. “Celebrar aquestes dades sense matisos pot generar una falsa sensació de sostenibilitat”, afirma. A més, recorda que el sistema continua enfrontant pressions significatives a mitjà i llarg termini, derivades de l'envelliment de la població, l'augment de l'esperança de vida i la pròxima jubilació de la generació del baby boom. L'augment de cotitzacions també suposa costos més grans per a les empreses i riscos sobre la competitivitat. Pampillón destaca que les transferències estatals alleugen temporalment els comptes, però no corregeixen el desequilibri estructural del sistema.
José María Rotellar, director de l'Observatori Econòmic de la Universitat Francisco de Vitoria, adverteix que el dèficit públic del 2,18% del PIB el 2025 reflecteix un “patró recurrent” de política fiscal: l'ús de xifres agregades per construir un relat de consolidació que resulta “profundament enganyós” en analitzar-se amb rigor. Segons ell, l'aparent millora respon a factors conjunturals com la inflació i l'augment de la despesa, no a una millora estructural real.
L'enginyer industrial Jon González també aporta xifres: segons el seu càlcul, el dèficit contributiu real arriba a 63.907 milions d'euros, molt per sobre del dèficit comptable publicat del 0,4% del PIB.
L'economista José Carlos Díez coincideix que les dades oficials “són de sobres maquillatge”. Segons ell, les despeses superen en 50.000 milions d'euros els ingressos de la caixa i aproximadament un 25% de la despesa en pensions es finança amb deute públic. Si es calculés correctament el dèficit des del 2008, adverteix Díez, el deute de la Seguretat Social no estaria en el 8% del PIB, sinó prop del 50%. La seva anàlisi reforça la idea que la reducció del dèficit publicat no reflecteix la situació real ni la sostenibilitat del sistema.
Inflació i augment d'ingressos
En la seva valoració, el Govern destaca una reducció del dèficit de 8.811 milions d'euros. Tanmateix, aquesta dada -sostenen els experts economistes consultats per Demócrata- perd rellevància davant l'augment dels ingressos públics, que van créixer en 30.622 milions d'euros. Aquest increment està estretament vinculat a la inflació, que actua com un “impost encobert”. En no deflactar-se els trams de l'IRPF, els contribuents paguen més impostos simplement per l'efecte nominal de la pujada de preus, sense que això suposi una millora real de la seva capacitat econòmica.
En línies generals, els experts també coincideixen que la reducció del dèficit és un miratge comptable. Santiago Calvo, Javier Santacruz, Enrique Devesa, Rafael Pampillón, José María Rotellar i José Carlos Díez adverteixen que l'augment de transferències i endeutament permet contenir temporalment el dèficit, però no resol el desequilibri estructural del sistema ni en garanteix la sostenibilitat a llarg termini; raó per la qual demanen més transparència i reformes estructurals, davant d'un escenari marcat per l'envelliment de la població, la jubilació del baby boom i l'augment sostingut de la despesa en pensions, perquè el “retoc dels comptes” no continuï ocultant la veritable situació financera de la Seguretat Social.