Emiliano García‑Page, president de la Junta de Castella-la Manxa, va aprofitar la seva intervenció aquest divendres durant la obertura del Consell Regional de l'Aigua a Toledo, per advertir sobre l'impacte de les decisions del Govern central en les comunitats autònomes.
“He de dir que les autonomies no hem estat consultades sota cap concepte en aquesta preparació. No, que sigui ni obligatori ni no ho sigui, però he de dir una cosa que m'importa molt: quan s'està parlant de prendre mesures en relació amb els ingressos, és a dir, amb els impostos, no som una Administració qualsevol”, va afirmar Page, assenyalant que decisions adoptades sense consulta podrien tenir conseqüències econòmiques significatives.
Pèrdua d'ingressos
El president regional -expliquen fonts de la Junta de Castella-la Manxa a aquest mitjà- va recordar experiències prèvies, com la crisi d'Ucraïna, que va provocar que aquesta regió "patís una pèrdua d'ingressos superior a 400 milions d'euros a causa de mesures centralitzades que no van considerar la situació autonòmica".
Page va subratllar que qualsevol mesura futura, especialment les que s'incloguin en el Reial Decret recentment aprovat pel Govern, ha de tenir en compte les finances autonòmiques. “Si es repercuteixen, les decisions poden afectar clarament al finançament de la sanitat, de l'educació i de l'estat del benestar”, va advertir, reclamant diàleg i coordinació abans d'implementar noves polítiques fiscals.
🗣️ Page critica el pla anticrisi de Pedro Sánchez: «És un ‘jo convido i tu pagues’» pic.twitter.com/RcPQHJCCfi
— El Debate (@eldebate_com) March 20, 2026
La seva intervenció a Toledo, recollida en imatges per El Debate, reflecteix la creixent tensió entre el Govern central i les comunitats autònomes sobre com es prenen decisions econòmiques que afecten directament serveis públics essencials. La veu de Page ressona aquest divendres com un recordatori que la coordinació i la consulta prèvia són clau per evitar crisis financeres regionals.
Populisme energètic?
Economistes com José María Rotellar, director de l'Observatorio Francisco de Vitoria, manté per la seva banda en exclusiva a Demócrata que, "les mesures del Govern dels decrets anticrisi només són apropiades en la part de baixada d'impostos, que copia el Partit Popular. La resta, són un disbarat, com limitar el marge empresarial de les empreses del sector energètic, així com les mesures d'habitatge proposades".
"Des de l'esperpent del retard en l'inici del Consell de Ministres, per la negativa dels ministres de sumar a entrar, si no s'incorporaven les seves propostes -assenyala Rotellar- fins a l'elaboració de les mateixes en dos decrets per incloure-les. Però en el primer decret, en el de la baixada d'impostos -indica-, hi va una barbaritat, que és poder limitar el marge empresarial i el benefici de les empreses, en un mer intervencionisme perjudicial per a l'economia".
D'altra banda, l'economista i professor de la Universidad Hespérides, Santiago Calvo López, sosté que el Govern encerta en la filosofia de l'escut social: Bo Social, ajuda al tèrmic. Però la prohibició de talls de subministrament a vulnerables té trampa -explica-, perquè "si no hi ha compensació pública explícita a les distribuïdores, el cost se socialitza via tarifes i el paguen la resta dels consumidors. No és una mesura gratuïta, és una mesura que oculta qui la finança".
Afegeix Calvo López que, "el que no és ni eficient ni just és la baixada generalitzada de l'IVA de carburants: subsidia tots els conductors amb independència de la seva renda, ja que engreixa marges de distribuïdores (com ja va ocórrer el 2022) i destrueix el senyal de preus que el mateix Govern diu necessitar per accelerar la transició energètica. És populisme energètic", sentencia.
La reacció de CEOE
La patronal CEOE i Cepyme han reaccionat amb duresa al paquet de mesures aprovat aquest divendres pel Govern en un Consell de Ministres extraordinari per fer front a l'impacte econòmic del conflicte a l'Orient Mitjà. Ambdues organitzacions han expressat la seva “profunda preocupació” per la inclusió, en el segon reial decret llei, d'iniciatives en matèria d'habitatge que consideren alienes al context de crisi i atribueixen a “una pressió política incomprensible” dins del mateix Executiu.
En concret, rebutgen frontalment les mesures que introdueixen noves limitacions al mercat del lloguer, en entendre que suposen una “ingerència injustificada” en el dret a la propietat privada i generen inseguretat jurídica. Al seu parer, aquest tipus d'intervencions, incorporades en un paquet de caràcter extraordinari vinculat a la crisi energètica i econòmica, poden tenir efectes contraproduents: desincentivar l'oferta, frenar la inversió i agreujar els problemes d'accés a l'habitatge.
Les organitzacions empresarials han assenyalat que analitzaran en detall el contingut del decret una vegada es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, amb l'objectiu d'avaluar el seu abast i les seves implicacions tant econòmiques com jurídiques. En aquest sentit, han reiterat la necessitat que les polítiques públiques reforcin la seguretat jurídica i se centrin a respondre a la situació d'emergència, evitant -segons adverteixen- plantejaments intervencionistes que, sostenen, ja han demostrat la seva ineficàcia.