El prolongat conflicte a l'Orient Mitjà està generant serioses preocupacions sobre els seus efectes en l'economia global i estatunidenca, especialment a través dels preus del petroli i el gas natural, així com de la inflació i el creixement econòmic. La interrupció de subministraments energètics clau i la incertesa geopolítica mantenen els mercats en alerta, tot i que han mostrat una resistència més gran de l'esperada des de l'inici del conflicte el 28 de febrer, amb caigudes moderades en índexs com l'MSCI ACWI i una contenció relativa dels diferencials de crèdit.
Joseph V. Amato, president i CIO de renda variable a Neuberger Berman, adverteix que si el preu del petroli assolís nivells propers als 150 dòlars per barril durant un període de sis a dotze mesos, les conseqüències serien significatives. Segons l'expert, aquest escenari provocaria una destrucció notable de la demanda energètica, amb un impacte estimat d'un punt percentual en el PIB mundial i mig punt percentual en el PIB estatunidenc.
A més, la inflació subjacent -que exclou l'energia i els aliments- podria incrementar-se entre 0,25 i 0,50 punts percentuals, mentre que la inflació general, que inclou l'efecte directe de l'energia, podria pujar fins a dos punts percentuals, pressionant la política monetària i la capacitat de consum de les llars.
La durada del bloqueig
Un dels factors crítics en la dinàmica energètica és l'estret d'Ormuz, una via estratègica per la qual circula aproximadament el 20% del petroli mundial, així com volums importants de gas natural liquat, heli, combustibles refinats i matèries primeres petroquímiques.
La durada del bloqueig en aquesta regió i la magnitud de l'escassetat energètica determinen en gran mesura els preus globals de l'energia. Malgrat danys parcials en algunes capacitats de producció de gas natural liquat, la majoria dels subministraments energètics romanen operatius, mitigant un impacte immediat més sever.
L'efecte del conflicte sobre diferents economies és desigual. Països amb alta dependència d'importacions energètiques com la Xina, Europa, l'Índia i el Japó enfronten majors riscos d'interrupció, mentre que els Estats Units es troba en una posició més resilient gràcies al seu alt grau d'autosuficiència energètica.
Enfocar-se en el llarg termini
Els preus a termini del WTI i el Brent, actualment al voltant de 76 i 82 dòlars per al desembre de 2026, encara no reflecteixen una destrucció significativa de la demanda, segons Neuberger Berman, cosa que suggereix que els mercats esperen una certa capacitat d'adaptació a curt termini.
La incertesa geopolítica continua sent un factor central: els girs en les negociacions, desplegaments de tropes i la presència d'actors pròxy generen un entorn volàtil, on fins i tot un canvi abrupte en el règim iranià podria derivar en resultats més inestables que mantenir un règim debilitat. Tanmateix, els analistes recomanen als inversors enfocar-se en el llarg termini, considerant les caigudes del mercat provocades per la tensió geopolítica com a oportunitats per reforçar posicions estratègiques. La resiliència econòmica global i la tendència cap a la desescalada política apunten a una recuperació gradual de la productivitat i el creixement nominal iniciats a principis de 2026.
Els preus
L'últim informe de la consultora E3G destaca que la tensió a l'Orient Mitjà també ha mantingut elevats els preus del gas natural a Europa i Àsia. La dependència de subministraments crítics col·loca aquestes economies en una situació vulnerable davant d'augments prolongats de costos, fins i tot si s'assoleix un alto el foc, ja que podrien passar diversos mesos abans que els nivells de subministrament tornin a la normalitat, mantenint la pressió sobre la inflació i l'estabilitat econòmica regional.
En paral·lel, Edmond de Rothschild AM adverteix que la combinació de riscos energètics, pressions inflacionistes i tipus d'interès a l'alça està intensificant la volatilitat dels mercats financers globals. Els bancs centrals, inclòs el BCE, han adoptat un enfocament més restrictiu, anticipant almenys tres pujades de tipus fins a finals de 2026.
Mentrestant, sectors com energia i materials han registrat guanys gràcies al repunt del petroli, mentre que tecnologia i comunicacions han patit amb els tipus més alts i regulacions més estrictes. Aquest escenari evidencia com la geopolítica i la política monetària estan afectant selectivament diferents àrees del mercat, oferint oportunitats estratègiques per a aquells que mantinguin una perspectiva d'inversió a llarg termini.