El lehendakari, Imanol Pradales, ha expressat el seu malestar per la "fase de desesperació" en la qual es troba el projecte del tren d'alta velocitat al País Basc, a causa del "retard enorme" acumulat i al fet que "la no connexió resta competitivitat". Ha reclamat que "resolguin-se ja les qüestions tècniques i facin-se els deures per tenir d'una santa vegada Euskadi connectada a l'alta velocitat perquè no podem ser l'aneguet lleig d'aquesta pel·lícula".
Durant la seva intervenció en un fòrum celebrat a Sant Sebastià i organitzat pel Diario Vasco, Pradales ha subratllat que encara no es disposa dels resultats de les cales a Aralar, imprescindibles per decidir entre les alternatives de connexió del TAV entre Euskadi i Navarra (per Vitòria o per Ezkio Itsaso), i ha admès que no coneix "ni tan sols si s'han fet ja totes".
Ha apuntat que espera que, "a veure si és veritat", aquests estudis es facin públics abans que acabi l'any, tal com va avançar fa poc el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano. No obstant això, ha lamentat que "no tenim cales i encara tampoc tenim la reunió entre els tres governs que ens permeti després intentar consensuar la millor solució", malgrat que s'havia acordat que, una vegada coneguts els resultats, els executius basc i navarrès, juntament amb el central, havien de "participar de la solució que s'anava a proposar".
El lehendakari ha reiterat que "estem ja en fase de desesperació" pel "retard enorme" i ha insistit en la seva inquietud per "la pèrdua de competitivitat i de connectivitat internacional" derivada de seguir sense tren d'alta velocitat. Ha denunciat que Euskadi manca de "connexió cap al nord", amb un "bloqueig" per part de l'Estat francès als compromisos assumits amb la Comissió Europea, i tampoc disposa de "connexió peninsular".
En aquesta línia, ha advertit que "la no connexió en alta velocitat resta competitivitat a aquest país, la no connectivitat resta competitivitat a aquest país i això és el que ens està ocorrent per ser els últims de la fila en relació amb l'alta velocitat". Per això, ha tornat a apel·lar a "resoldre ja les qüestions tècniques" i a adoptar "la millor decisió". Ha exigit que "facin-se els deures per tenir d'una santa vegada Euskadi connectada a l'alta velocitat, perquè no podem ser l'aneguet lleig d'aquesta pel·lícula, com està ocorrent desgraciadament des de fa molts anys".
"Un país atractiu" per a la inversió
En un altre pla, Pradales ha defensat que "Euskadi segueix sent un país atractiu" per a aquells que busquen invertir. Segons ha explicat, "segueix atraient l'interès de fons d'inversió, de multinacionals, d'empresaris, de family offices" gràcies a "unes condicions d'entorn que són millorables però atractives", a una fiscalitat "molt més atractiva" per a la inversió empresarial i a un ecosistema científic i tecnològic "molt més dens, potent, dinàmic i innovador" que en altres zones de l'Estat.
Ha afegit que l'economia basca és "internacionalitzada i oberta" i que existeix capacitat per "acompanyar des de la proximitat institucional qualsevol inversor", a més de comptar amb "instruments financers renovats a disposició de les operacions de creixement empresarial i d'inversió i arrelament empresarial". "Som un país atractiu", ha reiterat, encara que ha avisat que s'ha de "jugar millor la partida potser del que s'ha pogut jugar en altres èpoques".
El lehendakari ha recordat que, fins al 2011, Euskadi arrossegava "una gran motxilla" vinculada al terrorisme d'ETA i "el seu impacte en termes d'imatge per atraure qualsevol tipus d'interès, sigui turístic o empresarial, cap a aquest país". Preguntat per l'entrada de capital extern en empreses basques en concurs com Balenciaga, Astore o Papresa, ha explicat que "al capital basc, igual que qualsevol capital, li interessen els projectes que puguin tenir una determinada coherència amb les estratègies que tinguin".
Ha assenyalat que es podrien citar "desenes d'exemples de com el capital basc intervé en un altre tipus d'operacions" i ha recalcat que "l'atracció de capitals, siguin estrangers o d'altres parts de l'Estat, o que hi hagi capitals bascos que intervinguin en operacions de reestructuració d'empreses o operacions de creixement empresarial són benvingudes, independentment del seu origen".
Pradales ha posat en valor que "l'atracció d'inversió estrangera s'està produint a Euskadi" i ha matisat que, encara que sol "posar-nos molt nerviosos", la inversió forana és "diversa" i no es pot incloure "en la mateixa bola" a aquells que "vénen a fer una inversió del no-res", a aquells que ja operen al territori i volen "fer una ampliació de les capacitats" i a aquells que "vénen a comprar una empresa basca i es perd, d'alguna manera, l'arrelament".
Ha destacat que les inversions Greenfield i Brownfield s'han incrementat un 372% en els dos últims anys, mentre que la inversió estrangera destinada a la compra d'empreses basques s'ha reduït en aquest període de gairebé 1.450 milions d'euros a 100. Al seu parer, Euskadi ha rebut inversió estrangera "de molta més qualitat" en els dos últims anys que en etapes anteriors i ha avançat que es concretarà l'arribada de noves multinacionals, amb "operacions que poden ser més o menys vistoses en termes de volums".
Sobre la proposta d'Adegi d'un pacte de país per a la transformació competitiva inspirat en els anys 80, ha dit compartir la reflexió de la patronal guipuscoana, encara que ha matisat que es "queda amb l'esperit dels 80, però amb la indústria d'avui", la que permet "crear la riquesa, l'ocupació i el benestar" actuals d'Euskadi.
Ha remarcat que el Govern "té moltíssima interlocució" amb el teixit empresarial i està "totalment obert a veure les diferents propostes", i ha assegurat que l'Executiu ja està "treballant en aquesta línia". Ha explicat que "en els dos primers anys hem estat en allò urgent, però també sembrant les bases de la transformació del país, que ha de seguir transformant-se i més amb el que està ocorrent a tot el món".
Habitatge i Fons Social
En la recta final de la seva intervenció, el lehendakari ha repassat les mesures impulsades aquesta legislatura en matèria d'habitatge, un camp en el qual, segons ha dit, s'està "en una fase de fecunditat d'iniciatives". Ha recordat que en aquests moments s'està dissenyant el Fons Social d'Habitatge, un instrument públic-privat que aspira a mobilitzar 2.000 milions d'euros per "tenir un instrument paral·lel a la política pressupostària clàssica del Govern".
"Crec que tot això acabarà donant fruits", ha manifestat, subratllant que les polítiques d'habitatge han "obert una mica l'espectre per no només atendre les classes més vulnerables, sinó també les classes mitjanes i els menors de 36 anys, perquè, dins dels pilars del benestar, l'accés a l'habitatge és un element central".
Ha conclòs defensant que "hem d'acompanyar la gent que vol desenvolupar un projecte de vida en aquest país perquè tingui aquest accés de forma més àgil, més senzilla i a preus més raonables".