Preu de la llum avui, 11 d'agost: l'hora més barata serà a les 15:00 i la més cara a les 21:00

Modificar el sistema del Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) es pot fer per dues vies normatives principals: canviant la llei que l'habilita o reformant el seu desenvolupament reglamentari. Si el que es vol és alterar elements estructurals definits a nivell de llei (per exemple, qui pot acollir-s'hi, el caràcter de “preu màxim”, la pròpia existència del PVPC), calen tràmits parlamentaris complets sobre una iniciativa amb rang de llei (projecte o proposició de llei, o bé la convalidació i eventual tramitació com a projecte de llei d'un reial decret-llei). En canvi, ajustos tècnics de la metodologia de càlcul es poden fer per reial decret del Govern, sense intervenció directa de les Corts. A continuació detallo els passos parlamentaris quan es requereix modificar la part “de llei” del sistema PVPC.

1. Marc normatiu del PVPC i què és “rang de llei”

El PVPC es recolza, en primer lloc, en la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, que atribueix al Govern la competència de fixar el “preu voluntari per al petit consumidor” com a preu màxim de subministrament (vegeu la Llei 24/2013). Aquesta llei defineix la figura dels comercialitzadors de referència i la lògica de preus voluntaris i tarifes d'últim recurs.

Sobre aquesta base legal, el Govern va desenvolupar el sistema mitjançant el Reial Decret 216/2014, que estableix l'estructura del PVPC i la metodologia de càlcul del seu component d'energia (Reial Decret 216/2014). Aquest reial decret ha estat modificat per normes com el Reial Decret 469/2016 i el Reial Decret 148/2021, i recentment pel Reial Decret 446/2023 (no reproduït íntegrament a les fonts).

El PVPC es connecta a més amb la regulació del consumidor vulnerable i el bo social del Reial Decret 897/2017, i amb mesures coyunturals adoptades per reials decrets-llei, com el Reial Decret-llei 17/2013 (preu del primer trimestre de 2014) o el Reial Decret-llei 18/2022. La vessant més tècnica es completa amb resolucions sobre el procediment d'operació P.O. 14.12, per exemple la de 2015 (resolució 2015) i la seva actualització de 2023 (resolució 2023).

En resum: el que està a la Llei 24/2013 o en reials decrets-llei posteriors té rang de llei i només pot canviar-se amb intervenció parlamentària; el que està en reials decrets i ordres es pot ajustar pel Govern, sense tràmit legislatiu específic.

2. Via ordinària: projecte de llei del Govern

Si el Govern vol reformar el PVPC en aspectes que exigeixin modificar la Llei 24/2013 (per exemple, redefinir legalment qui pot acollir-s'hi o el propi concepte de preu voluntari), seguiria aquests passos parlamentaris:

• Aprovació en Consell de Ministres: S'aprova un avantprojecte i s'eleva com a projecte de llei al Congrés, després dels informes i consultes prelegislatives (no parlamentàries).
• Remissió al Congrés: El projecte es registra i es publica al Butlletí Oficial de les Corts. S'obre termini d'esmenes a la totalitat amb text alternatiu i, si n'hi ha, es debaten en Ple.
• Tramitació en comissió: Superades (o no presentades) les esmenes a la totalitat, el text passa a comissió, on una ponència negocia i redacta un informe incorporant esmenes parcials. La comissió aprova un dictamen.
• Ple del Congrés: El dictamen es debateix i vota article per article (o per blocs) i en el seu conjunt. Si s'aprova, el text es remet al Senat.
• Tramitació al Senat: El Senat pot aprovar, esmenar o vetar. Si introdueix esmenes, el text torna al Congrés per a una última votació; si planteja veto, el Congrés pot aixecar-lo per majoria absoluta o simple (després de dos mesos).
• Sanció i promulgació: Aprovada definitivament per les Corts Generals, la llei es sanciona pel Rei i es publica al BOE.

3. Via parlamentària alternativa: proposició de llei

Els grups parlamentaris, el Senat o una assemblea autonòmica poden promoure una proposició de llei per reformar la Llei 24/2013 i, amb això, el PVPC. El procediment parlamentari és molt similar al del projecte de llei (congrés → comissió → ple → senat → congrés), amb dos matisos:

• Hi ha un debat de presa en consideració al Ple del Congrés, que decideix si inicia o no la tramitació.
• El Govern pot oposar-se a la seva tramitació si afecta el pressupost en vigor, cosa que pot bloquejar-la.

4. Via d'urgència: reial decret-llei

En situacions d’“extraordinària i urgent necessitat”, el Govern pot modificar de forma immediata el marc legal del PVPC mitjançant un reial decret-llei (com ha fet amb altres mesures energètiques, per exemple en el Reial Decret-llei 15/2018 o el propi Reial Decret-llei 18/2022):

• El aprova el Consell de Ministres i entra en vigor en publicar-se al BOE.
• El Congrés ha de convalidar-lo en un termini màxim de 30 dies, en un sol debat i votació.
• En aquest mateix acte, el Congrés pot acordar la seva tramitació com a projecte de llei pel procediment d'urgència, obrint aleshores el cicle d'esmenes, comissió, Ple i Senat, per “revisar” i eventualment modificar el text inicial.

En tots els casos, si la reforma incideix només en la metodologia interna del PVPC (per exemple, fórmules d'indexació de preus o components de cost) i cap dins de les habilitacions ja contingudes a la Llei 24/2013, n'hi hauria prou amb modificar el Reial Decret 216/2014 o les resolucions d'operació, cosa que es fa en l'àmbit del Govern sense tràmits parlamentaris específics, encara que sí amb control polític general a les Corts.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) no fixa avui “tota” la tarifa elèctrica, però sí que té un paper central en una part clau: els càrrecs del sistema i altres costos regulats, així com en la configuració dels preus voluntaris per al petit consumidor (PVPC). Els peatges de transport i distribució estan en mans de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), encara que seguint orientacions de política energètica marcades pel Govern i el Ministeri. Tot això s'articula principalment a través de la Llei del Sector Elèctric i del Reial Decret-llei 1/2019, que va reordenar competències entre Govern, MITECO i CNMC.

1. Marc legal bàsic

La Llei 24/2013, del Sector Elèctric fixa els grans principis: distingeix entre peatges (per retribuir xarxes de transport i distribució) i càrrecs (per a la resta de costos regulats del sistema). A més, introdueix el principi de sostenibilitat econòmica i financera del sistema i preveu la revisió automàtica de peatges i càrrecs si apareixen desajustos, cosa que condiciona l'actuació del Ministeri.

El Reial Decret-llei 1/2019 adapta el sistema a les directives europees i redistribueix competències: reforça la independència de la CNMC i concreta què correspon al Govern/MITECO i què al regulador en matèria de peatges, càrrecs i metodologies retributives.

2. Càrrecs del sistema: què fa el Ministeri

Segons el propi Reial Decret 148/2021, que desenvolupa la disposició final tercera del RDL 1/2019, s'estableix que:

• La Administració General de l'Estat regula l'estructura dels càrrecs i els necessaris per cobrir altres costos del sistema.
• El Govern, previ informe de la CNMC, fixa mitjançant reial decret l'estructura i metodologia de càlcul dels càrrecs.
• La persona titular del MITECO, previ acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, aprova anualment els càrrecs mitjançant ordre ministerial.

Sobre aquesta base, cada any el Ministeri aprova les ordres que fixen els preus concrets dels càrrecs i altres costos regulats, com l'Ordre TED/113/2024 o les més recents ordres de càrrecs per a 2025 i 2026. En aquestes ordres el Ministeri concreta, dins de la metodologia fixada pel Govern en el Reial Decret 148/2021, quant paga cada tipus de consumidor en concepte de càrrecs.

3. Peatges de transport i distribució: paper limitat del Ministeri

En matèria de peatges, el Reial Decret-llei 1/2019 i la Circular 3/2020 de la CNMC (esmentada expressament en el RD 148/2021) traslladen a la CNMC funcions que abans exercia el Govern:

• La CNMC estableix per circular la metodologia de càlcul dels peatges de transport i distribució i, posteriorment, aprova els valors concrets dels peatges mitjançant resolució (per exemple, la Resolució de 18 de març de 2021 sobre peatges a partir de l'1 de juny de 2021, o les resolucions anuals sobre peatges de 2024 i 2025 citades a les referències).
• El MITECO no fixa ja aquests peatges, però sí que pot influir en la regulació mitjançant orientacions de política energètica i a través del mecanisme de cooperació previst en el RDL 1/2019 (comissió de cooperació, informes sobre adequació a les orientacions, etc.).

És a dir, el Ministeri ha deixat de “signar” directament els peatges, però conserva capacitat de marcar la política energètica de fons que la CNMC ha de tenir en compte en dissenyar metodologies i peatges.

4. PVPC i comercialitzadors de referència

En relació amb el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), l'esquema bàsic ve del Reial Decret 216/2014:

• L'article 17.4 de la Llei 24/2013, desenvolupat per aquest reial decret, estableix que el Govern fixa la metodologia de càlcul del PVPC i de les tarifes d'últim recurs.
• Per ordre ministerial (abans del ministre d'Indústria, avui de la ministra o ministre de Transició Ecològica) es dictaminen les disposicions necessàries per a l'estableixement efectiu d'aquests preus.

A més, el RD 216/2014 regula el règim jurídic dels comercialitzadors de referència i preveu que la seva designació es faci per resolució ministerial, previ informe de la CNMC. De nou, la CNMC supervisa i vigila, però el Ministeri conserva potestats de desenvolupament reglamentari i designació.

5. Informació de preus i altres instruments

El MITECO també disposa d'eines per conèixer i supervisar com es traslladen els preus als consumidors. L'Ordre TED/456/2021 obliga les empreses a remetre informació periòdica i detallada sobre els preus aplicats als consumidors finals d'electricitat. Aquesta informació serveix al Ministeri per avaluar l'impacte dels càrrecs, del PVPC i de la resta de components regulats a la factura.

6. En resum: repartiment actual de funcions

• MITECO: proposa al Govern metodologies de càrrecs, desenvolupa reglamentàriament la Llei 24/2013, aprova cada any els càrrecs i altres costos regulats via ordre, dicta ordres sobre informació de preus i participa en la definició del PVPC i en la designació de comercialitzadors de referència.
• Govern en Consell de Ministres: aprova per reial decret la metodologia i estructura dels càrrecs i del PVPC, en el marc de la Llei 24/2013.
• CNMC: fixa metodologies i valors de peatges de transport i distribució, metodologies de retribució de xarxes i operador del sistema, i supervisa el funcionament del mercat i l'aplicació dels preus regulats.

El PVPC (Preu Voluntari per al Petit Consumidor) és el preu regulat de la llum fixat pel Govern i ofert exclusivament pels comercialitzadors de referència. Segons la normativa estatal, només poden acollir-s'hi determinats petits consumidors connectats en baixa tensió i amb una potència limitada. La llei defineix amb força precisió qui pot contractar PVPC, però no detalla de forma exhaustiva la documentació concreta que ha de presentar el consumidor, que es canalitza a través del contracte amb el comercialitzador de referència. A continuació es resumeixen els requisits legals i el que es pot inferir sobre la tramitació.

Marc normatiu bàsic

Les referències principals al PVPC en la normativa estatal són:

• Llei 24/2013, del Sector Elèctric, que introdueix el PVPC com a preu màxim de referència per a petits consumidors: Llei 24/2013.
• Reial Decret 216/2014, que estableix la metodologia de càlcul del PVPC i el seu règim de contractació, aplicable a petits consumidors en baixa tensió: Reial Decret 216/2014.
• Modificacions i desenvolupaments posteriors, com el Reial Decret 469/2016, el Reial Decret 184/2022 (que deroga parcialment el RD 216/2014), l'Ordre TED/1484/2021, l'Ordre ETU/1948/2016, la Resolució 8.6.2015 (PO 14.12), la Resolució 8.6.2015 (PO 14.4), la Resolució 7.11.2019 i la Resolució 30.6.2023.
• Mesures de protecció de consumidors d'energia que afecten els qui estan en PVPC, com el Reial Decret-llei 18/2022, el Reial Decret-llei 10/2022, el Reial Decret-llei 17/2013, la Resolució 31.1.2014 i la Resolució 30.12.2013.
• Altres normes de context del sector, com el Reial Decret 738/2015 o el Reial Decret 1106/2020.

Requisits per acollir-se al PVPC

1. Tipus de consumidor i potència

La Llei 24/2013 defineix el PVPC com el preu màxim de referència al qual poden contractar els consumidors de menys d'una determinada potència contractada que decideixin acollir-s'hi aquesta modalitat enfront del mercat lliure. El Reial Decret 216/2014 concreta que els preus voluntaris per al petit consumidor seran d'aplicació als consumidors de baixa tensió amb potència contractada fins a 10 kW.

En la pràctica normativa, això inclou:

• Consumidors domèstics (persones físiques) amb subministrament en baixa tensió i potència ≤ 10 kW.
• Petits consumidors no domèstics (petits comerços, oficines, etc.) també en baixa tensió i amb potència ≤ 10 kW, si opten pel PVPC.

2. Comercialitzador de referència

Una altra condició essencial és que el contracte s'ha de signar amb un comercialitzador de referència, figures regulades pel Reial Decret 216/2014, que fixa els criteris per a la seva designació i l'obligació de subministrar als consumidors amb dret a PVPC. Només aquests comercialitzadors poden oferir PVPC; la resta de comercialitzadores actuen en mercat lliure.

3. Relació amb el bo social

El Reial Decret-llei 18/2022 recorda que, per accedir al bo social elèctric, els consumidors vulnerables han de tenir contractat prèviament el subministrament al preu voluntari per al petit consumidor. A més, aquest mateix reial decret crea una categoria temporal de consumidor vulnerable el criteri d'accés del qual inclou ser titular d'un punt de subministrament acollit al PVPC a la seva residència habitual.

Documentació necessària: què diu (i què no diu) la normativa

Les normes que regulen el PVPC es centren en:

• Definir qui pot acollir-s'hi (petits consumidors en baixa tensió amb potència ≤ 10 kW).
• Fixar la metodologia de càlcul del preu i l'estructura de la factura.
• Regular les obligacions dels comercialitzadors de referència i les condicions mínimes dels contractes.

Tanmateix, en els textos consultats (Reial Decret 216/2014 i normes relacionades) no es detalla un llistat tancat de documents que el consumidor hagi de presentar (per exemple, fotocòpies concretes, models normalitzats, etc.). La regulació remet a la formalització del contracte de subministrament amb el comercialitzador de referència, que ha de respectar els drets dels consumidors establerts a la Llei 24/2013 i a la normativa general de contractació, però sense enumerar expressament la documentació.

En conseqüència, des del punt de vista estrictament normatiu i amb la informació disponible a les fonts oficials, només es pot afirmar amb seguretat que:

• El consumidor ha de complir les condicions objectives (baixa tensió, potència ≤ 10 kW, dret a PVPC) i sol·licitar formalment el contracte a un comercialitzador de referència.
• La documentació concreta a presentar s'articula a través del procediment intern de cada comercialitzador de referència, dins del marc general de protecció de consumidors.
• No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre un llistat detallat de documents exigibles al consumidor.

Per tant, qui desitgi acollir-se al PVPC ha de verificar que el seu subministrament compleix els requisits legals (baixa tensió i potència contractada ≤ 10 kW) i tramitar el contracte amb un comercialitzador de referència, atenent a les condicions i formularis que aquest li faciliti, sense que la normativa de PVPC estableixi, per si sola, un catàleg tancat de documentació a aportar.