Preu de la llum avui, 11 de setembre: l'hora més cara serà de 20:00 a 21:00 i la més barata de 14:00 a 15:00

El preu majorista de l'electricitat a Espanya no es fixa per una sola norma, sinó per un “bloc” regulatori escalonat: dret de la UE sobre el mercat interior de l'energia, Llei del Sector Elèctric i normativa de desenvolupament (CNMC, reials decrets i ordres), més mesures excepcionals com el mecanisme ibèric del gas. A continuació et resumeixo les peces clau que, en conjunt, determinen com es forma el preu al mercat diari/intradiari, serveis d'ajust i la seva translació al consumidor regulat.

1. Marc europeu del mercat interior i dels serveis d'ajust

La base del disseny del mercat majorista és el marc europeu del mercat interior de l'electricitat. La Circular 3/2019 de la CNMC (BOE-A-2019-17287) exposa i aplica els principals reglaments de la UE:

• Els codis de xarxa i directrius de mercats, entre ells el Reglament (UE) 2015/1222 (CACM), que regula l'acoblament del mercat diari i intradiari europeu i l'assignació de capacitat i gestió de congestions.
• El Reglament (UE) 2017/2195 (EBGL), que fixa el marc dels mercats de balanç i reserves (serveis d'ajust).
• Altres reglaments com FCA (capacitat a termini), SOGL (operació de xarxa) o NCER (emergència i reposició), que condicionen l'operació i, per tant, la formació de preus en temps real.
• El Reglament (UE) 1227/2011 (REMIT), sobre integritat i transparència del mercat majorista de l'energia, que prohibeix pràctiques abusives i protegeix que els preus siguin resultat d'oferta i demanda genuïnes.

Sobre aquesta base, la Circular 3/2019 atribueix a la CNMC el desenvolupament metodològic del funcionament del mercat majorista i de l'operació del sistema conforme a aquests reglaments europeus.

2. Llei del Sector Elèctric i organització del mercat majorista

El pilar intern és la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric (BOE-A-2013-13645). Entre altres aspectes rellevants per al preu majorista:

• Defineix les activitats del sistema (generació, comercialització, xarxes, operador del sistema i operador del mercat) i configura la producció en règim de lliure competència, la retribució de la qual es basa en un mercat majorista organitzat.
• Estableix que totes les unitats de producció han de participar en el sistema d'ofertes del mercat diari, incloses les que abans estaven en règim especial, amb la qual cosa la seva energia entra en la casació marginalista.
• Regula el règim retributiu específic de renovables, cogeneració i residus (RECORE) i la seva financiació via càrrecs del sistema, que condicionen els components regulats del preu final.
• Distingiex entre peatges d'accés per a xarxes i càrrecs per a la resta de costos regulats (dèficit, extracosts no peninsulars, RECORE, mecanismes de capacitat, etc.), que s'afegeixen al preu d'energia del mercat.

3. Metodologies de mercat majorista, peatges i càrrecs

Sobre la Llei 24/2013 es desplega un bloc metodològic decisiu per a la formació de preus:

• Circular 3/2019 de la CNMC: estableix les metodologies que regulen el funcionament del mercat majorista i de l'operació del sistema, en coherència amb els reglaments europeus.
• Circular 3/2020 de la CNMC i la seva modificació per la Circular 1/2025 (BOE-A-2020-1066 i BOE-A-2025-2044): fixen la metodologia per al càlcul dels peatges de transport i distribució, que es traslladen als consumidors.
• Reial Decret 148/2021, de metodologia de càrrecs del sistema elèctric (BOE-A-2021-4239): defineix com es reparteix entre consumidors la quantitat total de càrrecs, amb estructura binomial (tèrmin de potència i d'energia) i discriminació horària, influenciant el preu horari que afronten.
• Diverses resolucions i circulars de la CNMC i del Ministeri (per exemple, la Resolució de 23 de maig de 2024 sobre regles dels mercats diari i intradiari, BOE-A-2024-11958) desenvolupen les regles operatives de casació i adaptació a subhastes i plataformes europees.

4. PVPC i formació del preu per al petit consumidor

El vincle entre el mercat majorista i la tarifa regulada el marquen:

• El Reial Decret 216/2014, sobre metodologia de càlcul dels preus voluntaris per al petit consumidor (PVPC) i el seu règim de contractació (BOE-A-2014-3376), modificat pel Reial Decret 469/2016.
• Procediments com el PO 14.12, aprovat i actualitzat per resolucions de la Secretaria d'Estat d'Energia (per exemple, Resolució de 30 de juny de 2023, BOE-A-2023-15276), que detallen l'estimació del cost dels components del PVPC.

Aquestes normes determinen com el preu horari del mercat majorista (OMIE) i els serveis d'ajust s'integren, juntament amb peatges i càrrecs, a la factura regulada.

5. Mecanisme ibèric del gas i altres intervencions

La intervenció més directa recent sobre el preu de casació ha estat el denominat “mecanisme ibèric”:

• Reial Decret-llei 10/2022, de 13 de maig, pel qual s'estableix amb caràcter temporal un mecanisme d'ajust de costos de producció per reduir el preu de l'electricitat al mercat majorista (BOE-A-2022-7843), desenvolupat per la Ordre TED/517/2022 sobre la seva entrada en funcionament (BOE-A-2022-9435).
• Reial Decret-llei 3/2023, que prorroga aquest mecanisme i modifica el seu articulat (BOE-A-2023-7937).

Aquest esquema estableix un ajust a les instal·lacions gasistes que ofereixen al mercat, de manera que el preu de casació reflecteixi un cost de gas limitat, amb una compensació finançada pels consumidors beneficiaris.

En conjunt, aquestes normes —marc europeu, Llei 24/2013, circulars i reials decrets sobre mercat, peatges, càrrecs, PVPC i mecanismes excepcionals— són les que regulen la fixació del preu majorista i la seva translació al consumidor a Espanya.

El preu diari de l'electricitat al mercat majorista (el denominat “pool”) es forma a partir de l'oferta i la demanda d'energia per a cada hora del dia següent. Tot i que el sistema concret pot variar lleugerament entre països, a Europa i a Espanya els factors clau que expliquen per què la llum puja o baixa cada dia són força similars. Els principals són els següents.

1. Oferta disponible i tipus de tecnologies que entren al mercat

Al mercat majorista, les centrals ofereixen energia segons els seus costos. Primer entren les tecnologies més barates d'operar (renovables i nuclear) i, a mesura que cal més energia, s'incorporen tecnologies més cares (principalment cicles combinats de gas). El preu final el marca l'última central necessària per cobrir la demanda, és a dir, la més cara que entra a cada hora.

• Renovables (eòlica, solar, hidràulica fluint): tenen costos variables molt baixos (no paguen combustible), per la qual cosa quan hi ha molt vent, sol o aigua disponible, desplacen del mercat tecnologies més cares i empenyen el preu a la baixa.
• Nuclear: sol funcionar de manera gairebé constant (baixa flexibilitat), oferint energia a preu relativament baix. Quan està tota disponible, contribueix a estabilitzar preus.
• Cicles combinats de gas i altres tèrmiques: són les tecnologies que solen marcar el preu marginal quan entren, perquè els seus costos depenen del combustible i dels drets d'emissió. Quan es necessiten moltes hores al dia, els preus tendeixen a ser alts.

2. Demanda d'electricitat a cada hora

La demanda no és fixa: canvia segons l'hora, el dia de la setmana i l'estació de l'any. A les hores punta, en què el consum és màxim, sol ser necessari recórrer a tecnologies més cares.

• Patrons horaris: en general, el consum es dispara a primera hora del matí i al capvespre, quan llars i empreses s'activen a la vegada. Aquestes hores són les més sensibles a la pujada de preus.
• Dies laborables vs. caps de setmana: en dies laborables la demanda industrial i de serveis és major, cosa que tendeix a encareir el preu mitjà respecte a dissabtes i diumenges.
• Estacionalitat: a l'estiu (aire condicionat) i a l'hivern (calefacció elèctrica o bombes de calor) el consum es dispara, sobretot en onades de calor o de fred.

3. Condicions meteorològiques

El clima influeix tant en l'oferta com en la demanda:

• Vent i sol: més vent i més hores de sol signifiquen més producció renovable barata, cosa que pressiona a la baixa el preu. Dies ennuvolats o sense vent obliguen a usar més gas o altres fonts cares.
• Pluja i nivell d'embassaments: si els embassaments estan plens, la hidràulica pot generar més i a menor cost, abaratint el preu. Anys secs o períodes de sequera prolongada redueixen aquesta capacitat.
• Temperatura: extrems de calor o fred eleven la demanda (climatització), forçant l'entrada de tecnologies més cares.

4. Preu dels combustibles fòssils i dels drets de CO₂

El cost del gas natural i del carbó (quan encara s'usen) és determinant, perquè els cicles combinats solen fixar el preu marginal:

• Gas natural: si el gas puja als mercats internacionals (per tensions geopolítiques, menor oferta, més demanda global), el cost de generar electricitat amb gas també augmenta i es trasllada al preu diari de la llum.
• Drets d'emissió de CO₂: les centrals que emeten CO₂ han de comprar drets al sistema europeu de comerç d'emissions. Quan el preu d'aquests drets puja, encareix encara més l'electricitat produïda amb combustibles fòssils.

5. Capacitat d'interconnexió i situació en països veïns

Els sistemes elèctrics estan interconnectats. Si el país veí té preus molt alts, pot ser rendible exportar-li electricitat, reduint l'oferta disponible al propi mercat i pressionant a l'alça el preu intern. Si passa el contrari, es pot importar energia més barata, moderant el preu local. La capacitat física d'aquestes interconnexions limita quant es pot importar o exportar cada dia.

6. Regulació, impostos i peatges (impacte a la factura final)

Tot i que el mercat majorista determina el preu “base” de l'energia, la factura que paguen els consumidors inclou a més impostos, peatges d'accés i càrrecs regulats (retribució de xarxes, polítiques energètiques, etc.). Canvis normatius en algun d'aquests components (rebaixes temporals d'impostos, ajustos de peatges, topalls al gas o altres mecanismes d'intervenció) no modifiquen el funcionament bàsic del pool, però sí poden amortir o amplificar com es trasllada la variació diària del preu majorista a la factura final.

Per acollir-se a la tarifa regulada d'electricitat, el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), un consumidor domèstic ha de complir sobretot requisits de potència contractada i de tipus de comercialitzadora/contracte. A partir d'aquí, hi ha condicions pràctiques que convé tenir clares per saber si pots passar del mercat lliure al regulat.

1. Potència contractada màxima

El PVPC està pensat per a petits consumidors. Segons la informació que recullen de forma reiterada les peces de Demòcrata sobre el preu de la llum, el PVPC:

• És la tarifa regulada per a consumidors amb una potència contractada de fins a 10 kW en baixa tensió.
• Es dirigeix, per tant, a llars i petits negocis típics (habitatges habituals, petits comerços, etc.), no a grans consums.

Si el teu subministrament té una potència superior a 10 kW, no pots acollir-te al PVPC; en aquest cas només pots estar al mercat lliure.

2. Tipus de contracte i comercialitzadora

El segon requisit clau no és tècnic, sinó contractual: el PVPC només pot contractar-se amb una Comercialitzadora de Referència (COR), és a dir, una de les companyies autoritzades pel Govern per operar al mercat regulat.

D'acord amb l'article de Demòcrata sobre com saber si tens tarifa regulada o de mercat lliure:

• Si la teva factura l'emet una Comercialitzadora de Referència (Energia XXI, Curenergía, Régsiti, Baser Comercialitzadora de Referència, la COR de CHC Energia, Teramelcor, Energia Ceuta XXI, Aigües de Barbastre Energia, etc.), pots estar acollit al PVPC.
• A la factura sol indicar-se de forma explícita que el contracte està acollit al “Preu Voluntari per al Petit Consumidor” o apareix la sigla PVPC.
• Si la factura correspon a una altra empresa o a plans amb noms comercials tipus “Pla Estable”, “Tarifa Fixa”, “Pla Nit”, etc., es tracta en general de mercat lliure i no és PVPC.

Per tant, per contractar PVPC has de:

• Estar en baixa tensió amb potència ≤ 10 kW, i
• Signar el contracte amb una Comercialitzadora de Referència, no amb qualsevol comercialitzadora del mercat lliure.

3. Comptador i aspectes tècnics

A la pràctica, la gran majoria de llars ja compten amb un comptador intel·ligent telegestionat, que registra el consum hora a hora. La informació de Demòcrata i de les notes del Ministeri per a la Transició Ecològica reflecteix que:

• El PVPC es basa en preus horaris, publicats cada dia i aplicats al consum real de cada hora.
• Aquest funcionament exigeix, de fet, una mesura horària o almenys detallada, cosa que es cobreix a efectes pràctics amb els comptadors intel·ligents que les distribuïdores han anat instal·lant massivament.

Tot i que les notes consultades no formulen el comptador intel·ligent com un “requisit formal” separat, a la pràctica:

• El teu subministrament ha de ser mesurable per hores per aplicar correctament el PVPC.
• Si encara tens un comptador antic, la distribuïdora està obligada a substituir-lo progressivament per un intel·ligent; el cost es reflecteix com a lloguer del comptador a la factura.

4. Incompatibilitats i relació amb altres tarifes

El esborrany de Reglament de subministrament i contractació analitzat per Demòcrata introdueix una idea rellevant: els consumidors acollits a la tarifa regulada PVPC no podran acollir-se simultàniament a altres formes de contractació.

Traduït a termes pràctics:

• No pots tenir alhora PVPC i una altra tarifa indexada o fixa per al mateix punt de subministrament i mateix període de facturació.
• Si estàs en mercat lliure i vols PVPC, has de canviar de comercialitzadora a una de referència i passar íntegrament al mercat regulat.

5. Requisits personals i relació amb el bo social

Per contractar PVPC en si no s'exigeixen requisits de renda, familiars o de vulnerabilitat: n'hi ha prou amb complir potència i tipus de contracte. Aquests requisits apareixen quan es tracta del bo social elèctric, una ajuda addicional:

• Les notes de Moncloa i MITECO assenyalen que només els consumidors vulnerables definits al Reial Decret 897/2017, i que a més estan acollits al PVPC, poden beneficiar-se del bo social.

És a dir: PVPC és condició necessària per al bo social, però no a l'inrevés. Pots estar en PVPC sense ser beneficiari del bo social.

6. Com comprovar si compleixes els requisits

• Revisa la potència contractada a la teva factura (tèrmin de potència). Si és ≤ 10 kW, superes el primer filtre.
• Mira qui et factura: si no és una Comercialitzadora de Referència, estàs en mercat lliure.
• Comprova si al contracte o la factura apareix la menció PVPC o “Preu Voluntari per al Petit Consumidor”.
• Si no compleixes alguna cosa de l'anterior, pots sol·licitar a una Comercialitzadora de Referència el canvi a PVPC, ajustant abans la potència si fos necessari.