Preu de la llum avui, 14 d'agost: l'hora més barata serà a les 14:00 i la més cara a les 21:00

El sistema de fixació de preus del PVPC a Espanya es modifica, en la pràctica, mitjançant canvis reglamentaris impulsats pel Govern (MITECO), no per una llei formal. El marc bàsic està en la Llei 24/2013 del Sector Elèctric, mentre que la metodologia concreta es fixa sobretot en el Reial Decret 216/2014 i les seves modificacions i en resolucions tècniques com la de procediment d'operació 14.12, actualitzada per la Resolució de 30 de juny de 2023. Canviar el sistema implica, per tant, aprovar un nou reial decret o una altra norma reglamentària (ordre ministerial, resolució de la Secretaria d'Estat) seguint el circuit habitual: proposta tècnica, consultes, informe de la CNMC, dictamen del Consell d'Estat en el cas de reials decrets i aprovació final pel Consell de Ministres i publicació al BOE.

1. Marc jurídic del PVPC i qui és competent

La base legal està a l'article 17 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, que:

• Defineix el preu voluntari per al petit consumidor com un preu màxim aplicable pels comercialitzadors de referència.
• Estableix que el PVPC ha d'incloure additivament el cost de producció, peatges, càrrecs i costos de comercialització.
• Disposa que el Govern “establirà la metodologia de càlcul” del PVPC i que, per ordre ministerial, es fixaran els valors concrets.

En execució d'aquesta habilitació, el Reial Decret 216/2014 fixa la metodologia de càlcul del PVPC i el seu règim de contractació. Ha estat modificat, entre altres normes, pel Reial Decret 469/2016 i, més recentment, pel Reial Decret 446/2023 (esmentat a la Resolució de 30 de juny de 2023), que introdueix la indexació a productes a termini per reduir la volatilitat.

2. Tipus de norma que s'utilitza per modificar el sistema

D'acord amb aquest marc, el “sistema de fixació de preus” del PVPC s'articula en tres nivells:

• Llei: la Llei 24/2013 fixa els principis generals (existència del PVPC, components bàsics, competència del Govern).
• Reial decret: el Reial Decret 216/2014 i les seves modificacions (com el RD 469/2016) estableixen la metodologia detallada del PVPC (estructura de termes, fórmules, àmbit d'aplicació, etc.).
• Normes de desenvolupament: ordres ministerials sobre costos de comercialització (esmentades en el propi RD 216/2014), i procediments d'operació del sistema com el P.O. 14.12, aprovat i revisat per resolucions de la Secretaria d'Estat (per exemple, la de 2015 i la seva actualització a la Resolució de 30 de juny de 2023).

Per tant, per canviar la metodologia de fixació de preus (no només paràmetres), l'habitual i jurídicament previst és aprovar un nou reial decret o una modificació del Reial Decret 216/2014, complementada després amb ordres i resolucions tècniques.

3. Circuit formal per canviar la metodologia del PVPC

El procediment jurídic-administratiu típic per modificar el sistema de fixació de preus del PVPC segueix aquestes fases:

3.1. Elaboració al Ministeri (MITECO)

• La Direcció General de Política Energètica i Mines prepara un esborrany de reial decret o ordre ministerial que modifica el RD 216/2014 o dicta una nova regulació.
• En aquesta fase s'integren propostes tècniques de l'operador del sistema (Red Eléctrica), com s'explica a la Resolució de 30 de juny de 2023, on s'indica que l'operador va remetre una proposta de modificació del procediment d'operació P.O. 14.12 després del canvi reglamentari previ.

3.2. Consulta pública i audiència

• Per a reials decrets i ordres d'impacte rellevant, s'obre una consulta pública i tràmit d'audiència a través del web del Ministeri, on agents i ciutadans poden presentar al·legacions (la resolució de 2023 menciona expressament les al·legacions rebudes en aquest tràmit).

3.3. Informes preceptius

• Es sol·licita informe a la CNMC, en exercici de les seves funcions de supervisió i d'emissió d'informes sobre metodologies tarifàries i de preus regulats.
• En el cas del RD 469/2016, es fa constar expressament que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va emetre un “Informe sobre la proposta de reial decret pel qual s'estableix la metodologia per al càlcul del marge comercial de les comercialitzadores de referència a introduir en el PVPC”.
• Per a reials decrets, es recull també el dictamen del Consell d'Estat.

3.4. Aprovació i publicació

• El text final del reial decret s'eleva al Consell de Ministres, que l'aprova.
• La norma es publica al BOE (com va ocórrer amb el RD 216/2014 i el RD 469/2016) i entra en vigor en la data indicada.
• En desenvolupament d'aquest reial decret, la Secretaria d'Estat d'Energia aprova, per resolució, els procediments d'operació que concreten com s'estimen i publiquen els components del PVPC, com el P.O. 14.12 actualitzat a la Resolució de 30 de juny de 2023.

4. Ús excepcional del decret llei o de la llei

Encara que el canal ordinari són els reglaments, en situacions de extraordinària i urgent necessitat el Govern podria recórrer a un reial decret-llei, que és una norma amb rang de llei aprovada pel Govern i convalidada després pel Congrés (segons la definició general de decret-llei recollida a la informació de context). També podria modificar-se l'article 17 de la Llei 24/2013 mitjançant una reforma legislativa aprovant una nova llei a les Corts, però això s'utilitza només si es vol alterar el propi disseny legal del PVPC, no només el seu mètode de càlcul.

5. En síntesi

Modificar el sistema de fixació de preus del PVPC no requereix una nova llei, sinó reformar el Reial Decret 216/2014 (o aprovar-ne un de nou) i, després, ajustar ordres ministerials i procediments d'operació com el P.O. 14.12 mitjançant resolucions publicades al BOE, com la Resolució de 30 de juny de 2023. El circuit passa pel Ministeri per a la Transició Ecològica, consulta pública, informes (en especial de la CNMC), dictamen del Consell d'Estat en el cas de reials decrets, aprovació pel Consell de Ministres i publicació oficial.

Red Eléctrica de España (REE, avui Redeia) és l'operador del sistema i el principal transportista i gestor de la xarxa de transport d'electricitat a Espanya, amb funcions clau d'operació en temps real i desenvolupament de la xarxa, però no fixa els peatges, càrrecs ni altres tarifes regulades. Aquestes tarifes es determinen normativament pel Govern i, després de la reforma del Reial Decret‑llei 1/2019, per la CNMC, mentre REE es limita a aportar informació de costos i a aplicar i liquidar els cobraments segons els procediments d'operació. A continuació distingeixo clarament les seves competències en gestió del sistema enfront de les de fixació de preus regulats.

1. Marc normatiu bàsic

Les competències de REE es regulen principalment a la Llei 24/2013 del Sector Elèctric. Aquesta llei defineix els subjectes del sistema (productors, operador del mercat, operador del sistema, transportista, distribuïdors, comercialitzadors, etc.) i els assigna funcions específiques, distingint entre:

• Operador del sistema (art. 30 LSE): societat mercantil designada i certificada com a gestor de la xarxa de transport per la CNMC i el Ministeri competent.
• Transportista (art. 36 LSE): societat titular de la xarxa de transport, que construeix, manté i maniobra aquestes instal·lacions.

La pròpia Llei estableix que Red Eléctrica de España, S.A.U. ha de portar comptabilitat separada de transport i d'operació del sistema peninsular i no peninsular, la qual cosa reflecteix la separació funcional de les seves activitats.

2. Competències de REE en la gestió del sistema

2.1. Com a operador del sistema

Segons la Llei 24/2013, l'operador del sistema té, entre altres, funcions de:

• Garantir l'operació segura i contínua del sistema elèctric, despachant la generació amb criteris de seguretat, qualitat i mínim cost global, incloent la integració de renovables i dels sistemes no peninsulars.
• Gestionar les interconnexions internacionals i els intercanvis d'energia i serveis d'ajust a curt termini; els intercanvis de balanç es realitzen per l'operador del sistema o altres subjectes en els termes reglamentaris.
• Aplicar i gestionar els procediments d'operació del sistema aprovats pel Ministeri o la CNMC (garanties de pagament, liquidacions, serveis d'ajust, resposta de la demanda, etc.), recollits en múltiples resolucions, com les de procediments 1.1, 3.x i 14.x (per exemple, PO 1.1, PO 14.3, o les adaptacions posteriors aprovades per la CNMC).

Als sistemes no peninsulars, la Llei preveu incentius econòmics específics a l'operador del sistema per reduir el cost de generació mantenint la seguretat d'abastiment.

2.2. Com a transportista i gestor de la xarxa de transport

En la seva faceta de transportista, la Llei atribueix a la societat designada (REE en la pràctica) funcions com:

• Executar la planificació vinculant de la xarxa de transport aprovada pel Govern, assegurant el seu desenvolupament i ampliació al menor cost per al sistema.
• Construir, mantenir i maniobrar les instal·lacions de transport, complint en tot moment les instruccions de l'operador del sistema.
• Garantir la no discriminació entre usuaris de la xarxa de transport i facilitar l'ús de les seves instal·lacions per a trànsits d'energia en condicions no discriminatòries.
• Aportar la informació necessària a l'Administració i a la CNMC per a l'establiment de la seva retribució regulada.

La planificació mateixa és competència del Govern, amb participació de CCAA i informe de CNMC, però l'operador del sistema ha de formular propostes perquè la xarxa pugui satisfer la demanda a mitjà i llarg termini al menor cost, la qual cosa li dóna un paper tècnic rellevant en el disseny de la xarxa.

3. Peatges, càrrecs i tarifes regulades: paper de REE, CNMC i Govern

3.1. Qui fixa què

La Llei 24/2013 distingeix entre peatges d'accés a xarxes de transport i distribució (que cobreixen els costos de xarxes) i càrrecs (altres costos del sistema). La distribució competencial, reforçada pel Reial Decret‑llei 1/2019, és la següent:

• CNMC: aprova la metodologia, estructura i valors dels peatges de transport i distribució d'electricitat, mitjançant circulars com la Circular 3/2020 i resolucions anuals de peatges (per exemple, per a 2024, 2025 i 2026: peatges 2024, peatges 2025, peatges 2026).
• Govern/Ministeri: regula l'estructura, metodologia i valors dels càrrecs del sistema i aprova els preus dels càrrecs i altres costos regulats mitjançant ordres com la Ordre TED/113/2024.

A més, existeixen ordres històriques de peatges d'accés prèvies a la plena entrada en joc de la CNMC (per exemple, peatges 2016, 2017, 2018, 2019), en les quals el paper de REE tampoc era decisiu, sinó de subjecte retribuït.

3.2. Què fa i què no fa REE en matèria de tarifes

En relació amb peatges, càrrecs i altres tarifes regulades:

• REE és un destinatari de la retribució per transport i per operació del sistema: els seus ingressos es financen, en part, amb els peatges regulats, però no té potestat normativa sobre la seva quantia.
• Ha de remetre a la CNMC i al Ministeri informació de costos i dades regulatòries (desenvolupades, per exemple, a la Circular 1/2015 sobre informació regulatòria de costos de transport i operació del sistema).
• Actua com a gestor de liquidacions en alguns conceptes regulats (serveis d'ajust, pagaments per capacitat, etc.) seguint els procediments d'operació 14.x i resolucions com la de Drets de cobrament i obligacions de pagament, però sempre aplicant metodologies i valors fixats per CNMC i Govern.

No es disposa de cap norma a les fonts consultades que atribueixi a REE competències per calcular, proposar políticament o fixar peatges, càrrecs o preus voluntaris per al petit consumidor més enllà del seu rol tècnic de subministrament d'informació i execució de liquidacions.

4. Operació del mercat

La Llei 24/2013 distingeix clarament entre operador del sistema i operador del mercat, que és una altra societat mercantil (OMIE) amb funcions regulades a l'article 29 i a les regles de funcionament dels mercats diari i intradiari aprovades per resolucions de la Secretaria d'Estat d'Energia i la CNMC (per exemple, regles 2015, la seva actualització de 2018 [enllaç], i les posteriors resolucions de la CNMC de 2021, 2023 i 2024: adaptació 2021, adaptació 2023, adaptació 2024).

Per tant, REE no és l'operador del mercat majorista, sinó l'operador del sistema i gestor de la xarxa, amb responsabilitats tècniques de seguretat, qualitat i planificació de la xarxa, però sense competències pròpies de fixació de preus regulats ni de disseny autònom de les regles econòmiques del mercat.

El Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) és la tarifa regulada d'electricitat a Espanya i només poden acollir-s'hi certs subministraments que compleixin uns requisits legals concrets. La base està a la Llei 24/2013 del Sector Elèctric i, sobretot, al Reial Decret 216/2014, que fixa qui pot contractar PVPC i en quines condicions. Per accedir al bo social (descompte sobre el PVPC) s'afegeixen requisits addicionals regulats al Reial Decret 897/2017. A continuació es resumeixen de forma sistemàtica aquests requisits.

1. Marc normatiu bàsic

El PVPC es defineix a l'article 17 de la Llei 24/2013 com el preu màxim de referència al qual poden contractar determinats consumidors, en lloc d'acudir al mercat lliure. Aquesta llei habilita el Govern per concretar:

• Quins consumidors tenen dret a PVPC.
• La metodologia de càlcul del preu.
• Les tarifes d'últim recurs per a consumidors vulnerables, que es calculen a partir del PVPC.

Aquests aspectes es desenvolupen al Reial Decret 216/2014, parcialment modificat per normes posteriors però vigent en l'essencial per als requisits d'accés. La protecció addicional per a consumidors vulnerables i el bo social es regula al Reial Decret 897/2017, que al seu torn ha estat ajustat per diversos reials decrets-llei, com el Reial Decret-llei 15/2018 (referit a la base de dades normativa) i altres posteriors.

2. Requisits generals per acollir-se al PVPC

Segons l'article 3 del Reial Decret 216/2014, poden acollir-se al PVPC els titulars de punts de subministrament que compleixin simultàniament aquestes condicions:

• Tipus de client: han de ser persones físiques (consumidors domèstics) o microempreses que acreditin aquesta condició. El propi reial decret preveu que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència pugui verificar que es tracta efectivament d'una microempresa.
• Tensió del subministrament: el punt de subministrament ha d'estar connectat a baixa tensió, és a dir, a tensions no superiors a 1 kV.
• Potència contractada: la potència ha de ser menor o igual a 10 kW en cadascun dels períodes horaris existents. Aquest llindar de potència pot modificar-se per ordre ministerial, però la regla general vigent que recull el reial decret és ≤ 10 kW.
• Comercialitzador de referència: el contracte ha de signar-se amb un comercialitzador de referència, no amb qualsevol comercialitzadora del mercat lliure. El propi RD 216/2014 configura l'obligació d'aquests comercialitzadors d'atendre les sol·licituds dels consumidors que reuneixin els requisits.

L'article 3.4 del Reial Decret 216/2014 aclareix que s'entendrà que un consumidor està acollit al PVPC quan, complint els requisits anteriors, tingui formalitzat un contracte de subministrament amb un comercialitzador de referència i no s'hagi acollit expressament a una altra modalitat de contractació (per exemple, una oferta a preu fix anual o un altre producte en mercat lliure).

3. Requisits específics per a consumidors vulnerables i bo social

A més de poder acollir-se al PVPC, per ser considerat consumidor vulnerable i accedir al bo social s'han de complir requisits addicionals, regulats pel Reial Decret 897/2017 i la pròpia Llei 24/2013:

• Ser persona física, titular del punt de subministrament.
• Que el subministrament correspongui a la vivenda habitual del titular.
• Tenir potència contractada igual o inferior a 10 kW en aquest punt de subministrament (el propi RD 897/2017 menciona aquest límit per a l'aplicació de les seves mesures).
• Estar efectivament acollit al PVPC (és condició necessària per ser vulnerable a efectes elèctrics).
• Complir, a més, determinats requisits socioeconòmics (article 3 del RD 897/2017), entre els quals s'inclouen límits de renda referenciats a l'IPREM de 14 pagues (per exemple, renda de la unitat de convivència igual o inferior a 1,5 vegades l'IPREM, amb increments per nombre de membres), així com altres situacions que la norma detalla.

La Llei 24/2013 preveu que el bo social cobreixi la diferència entre el PVPC i una tarifa d'últim recurs reduïda per als vulnerables. El Reial Decret 897/2017 concreta que el bo social consisteix en un descompte sobre el PVPC (per exemple, el text citat menciona descomptes del 35 % i del 50 % per a determinades categories, aplicats amb límits d'energia consumida).

4. Aspectes procedimentals bàsics

Des del punt de vista formal, per acollir-se al PVPC el consumidor ha de:

• Sol·licitar el canvi de tarifa a un comercialitzador de referència, que està obligat a informar de la possibilitat de PVPC i, si escau, del bo social (articles del Reial Decret 897/2017 sobre comunicacions al consumidor).
• Formalitzar un contracte de subministrament a PVPC amb aquest comercialitzador, que tindrà durada anual i pròrrogues automàtiques excepte canvi exprés.
• Per al bo social, aportar la documentació acreditativa de renda i circumstàncies personals en els termes que marca el RD 897/2017 i la seva normativa de desenvolupament.

No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre exigències tècniques específiques del comptador diferents de les que es desprenen del propi règim general de mesura i facturació.