Preu de la llum avui, 18 d'agost: l'hora més barata serà a les 14:00 i la més cara a les 21:00

Modificar l'estructura horària del PVPC (per exemple, canviar períodes punta/plana/valle o la seva distribució al llarg del dia) no exigeix en principi una nova llei formal, sinó la modificació de la normativa reglamentària que el desenvolupa. El nucli jurídic està a la Llei 24/2013, del Sector Elèctric (art. 17) i al Reial Decret 216/2014, modificat pel Reial Decret 469/2016 i pel Reial Decret 148/2021, a més de les ordres de càrrecs i d'altres normes associades a peatges i procediments d'operació.

De forma simplificada, els tràmits necessaris serien els següents:

1. Habilitació legal i tipus de norma

• Base legal: L'article 17 de la Llei 24/2013 defineix el PVPC i estableix que:
  • El Govern fixa la metodologia de càlcul del PVPC i de les tarifes d'últim recurs.
  • Per ordre ministerial (abans Indústria, avui MITECO), previ Acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, es dictaminen les disposicions necessàries per a l'establiment concret d'aquests preus.
• Desenvolupament reglamentari:
  • Reial Decret 216/2014: estableix la metodologia del PVPC i regula la seva estructura general (termes de potència, energia, cost horari, etc.), incloent la referència a períodes horaris i a l'estructura de peatges i càrrecs.
  • Reial Decret 469/2016: modifica, entre altres, l'article 7 del RD 216/2014 (estructura del preu, marge de comercialització) i afegeix un Títol VII sobre retribució de costos de comercialització.
  • Reial Decret 148/2021: fixa la metodologia de càrrecs del sistema elèctric i modifica de nou el RD 216/2014, alineant el PVPC amb la nova estructura de peatges i càrrecs.
  • Ordres ministerials anuals (p. ex. Ordre TED/1487/2024) fixen valors concrets de càrrecs i altres paràmetres que impacten en l'estructura efectiva del PVPC.

En la pràctica, un canvi d'estructura horària del PVPC pot requerir:

• Modificar el propi Reial Decret 216/2014 (si es canvia la lògica bàsica de com es construeixen els termes per període).
• Modificar normes de peatges i càrrecs (RD 148/2021, circulars de la CNMC i ordres de càrrecs) si es reconfiguren els períodes horaris del sistema.

2. Elaboració tècnica al ministeri competent

• La iniciativa parteix del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Secretaria d'Estat d'Energia i DG de Política Energètica i Mines).
• Es redacta un anteprojecte de reial decret o un esborrany d'ordre ministerial i, en paral·lel, es demanen els estudis d'impacte (econòmic, sobre consumidors, competència, impacte normatiu, etc.).

3. Consulta pública prèvia i audiència i informació públiques

• En ser una regulació de caràcter general, s'aplica la Llei 39/2015:
  • Consulta pública prèvia sobre l'oportunitat de la norma i els seus objectius, mitjançant publicació al portal de participació o de transparència.
  • Audiència i informació públiques sobre el text ja redactat, permetent al·legacions de consumidors, empreses, associacions, etc.

4. Informes preceptius, en especial de la CNMC

• La normativa del PVPC s'ha dictat “de conformitat amb” la Llei 3/2013, de creació de la CNMC, i els reials decrets de PVPC recullen expressament:
  • Informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que analitza impacte en competència, consumidors i funcionament del sistema.
  • En ocasions, consulta al seu Consell Consultiu d'Electricitat o als òrgans que el substitueixin, per incorporar les observacions d'agents del sector.
• Es recullen a més informes de:
  • Ministeri d'Hisenda (pels efectes en ingressos i càrregues regulades).
  • Altres ministeris afectats, segons el contingut.

5. Consell d'Estat i tramitació en Consell de Ministres

• Si s'opta per un Reial Decret (per exemple, per redissenyar l'estructura horària bàsica):
  • És preceptiu el dictamen del Consell d'Estat.
  • El text s'eleva a Consell de Ministres, que l'aprova mitjançant deliberació formal.
• Si l'ajust s'articula per ordre ministerial (dins del marc fixat per la llei i els reials decrets):
  • No passa per Consell d'Estat, però sí exigeix, segons la Llei 24/2013 i el propi RD 216/2014, l'Acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics.

6. Publicació al BOE i entrada en vigor

• El reial decret o ordre es publica al Butlletí Oficial de l'Estat amb:
  • La nova estructura horària i de termes (potència, energia, períodes horaris) o la remissió a metodologies associades.
  • Les disposicions transitòries per al pas d'una estructura a una altra.
• La norma entra en vigor en la data que fixi la seva disposició final (sovint, diversos mesos després) per permetre adaptar sistemes de facturació, comptadors i comunicació a consumidors.

En resum, canviar l'estructura horària del PVPC és un procés reglamentari complex: es recolza en la Llei 24/2013, s'executa normalment mitjançant reial decret i/o ordres ministerials de MITECO, exigeix consulta i audiència públiques, informes clau de la CNMC i altres òrgans, aprovació per Consell de Ministres o Comissió Delegada per a Assumptes Econòmics i, finalment, publicació al BOE amb el nou disseny tarifari.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) és el regulador energètic espanyol i té un paquet molt ampli de competències sobre el mercat elèctric, que deriven principalment de la Llei 3/2013, de creació de la CNMC, i de la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, a més del marc europeu (REMIT, directives i reglaments de mercat interior de l'electricitat).

1. Regulació econòmica: peatges i retribució de xarxes

En l'àmbit elèctric, l'article 7 de la Llei 3/2013 atribueix a la CNMC funcions reguladores clau mitjançant circulars:

• Establir l'estructura i metodologies dels peatges d'accés a les xarxes de transport i distribució d'electricitat, respectant el principi de sostenibilitat econòmic‑financera del sistema previst a la Llei 24/2013.
• Definir metodologies i paràmetres de retribució de les instal·lacions de transport i distribució (valors unitaris d'inversió, operació i manteniment, vida útil regulatòria i taxa de retribució financera).
• Aprovar, mitjançant resolució, els valors concrets de peatges i les quantitats de retribució de transport i distribució, d'acord amb aquestes metodologies.

2. Accés i connexió a les xarxes i operació del sistema

La CNMC és autoritat reguladora nacional per a qüestions d'accés i ús de les xarxes:

• Fixar metodologies per a les condicions d'accés i connexió a les xarxes elèctriques i per calcular la capacitat disponible, que es plasma després en resolucions específiques (per exemple, sobre capacitat ferma de la demanda en xarxes de distribució, publicades al BOE).
• Supervisar la gestió i assignació de capacitat d'interconnexió i els mecanismes de gestió de congestions, en coordinació amb l'operador del sistema i la normativa europea.
• Seguir i avaluar els plans d'inversió dels gestors de la xarxa de transport, emetent informes al Ministeri per a la Transició Ecològica i a instàncies europees.
• Impulsar i aprovar modificacions de procediments d'operació del sistema (serveis de control de tensió, resposta de la demanda, etc.), mitjançant resolucions que adapten el funcionament tècnic de la xarxa.

3. Supervisió del mercat majorista i defensa de la competència

Com a regulador sectorial i autoritat de competència, la CNMC:

• Vetlla per la integritat i transparència dels mercats majoristes d'electricitat (pool diari, intradiari, mercats de balanç), aplicant el Reglament REMIT i la normativa europea de mercat interior.
• Investiga i sanciona manipulacions de preus i ús d'informació privilegiada als mercats elèctrics, en coordinació amb l'agència europea ACER.
• Instrueix expedients per pràctiques anticompetitives (cartells, abusos de posició dominant, restriccions d'accés a infraestructures, etc.) en el sector elèctric, aplicant la Llei de Defensa de la Competència i el dret de la UE.
• Determina cada any els operadors principals i dominants del sector energètic i supervisa el grau d'obertura i competència als mercats majorista i minorista.

4. Protecció dels consumidors i supervisió de comercialitzadores

Sobre el mercat minorista d'electricitat, les normes citades atribueixen a la CNMC funcions de:

• Supervisar preus i condicions de subministrament als consumidors finals, i publicar recomanacions per a la seva adequació a les obligacions de servei públic i a la protecció del consumidor.
• Vetllar pel correcte funcionament del canvi de comercialitzador i el comportament de les forces de venda, exigint que la contractació i les comunicacions comercials siguin transparents i no enganyoses.
• Desenvolupar eines com comparadors oficials d'ofertes d'electricitat i gas, i guies sobre bones pràctiques comercials, així com supervisar l'atenció al client de les companyies.
• Assegurar que els clients tinguin accés a les seves dades de consum de forma clara i en formats interoperables.

5. Potestat sancionadora i resolució de conflictes

Finalment, la CNMC disposa d'amplies potestats d'inspecció i sanció en el sector elèctric:

• Pot incoar expedients sancionadors per incompliments de la normativa sectorial elèctrica (seguretat i qualitat del subministrament, regles d'operació, obligacions d'informació) i per infraccions de competència, que poden qualificar-se de greus o molt greus.
• Actua com a òrgan de resolució de conflictes en determinades controvèrsies entre agents (per exemple, sobre accés a xarxes o condicions tècniques) i emet informes i interpretacions sobre la normativa elèctrica que orienten l'actuació del sector.

En conjunt, aquestes competències fan de la CNMC l'actor central en la regulació econòmica, tècnica i competitiva del mercat elèctric espanyol, amb capacitat normativa (circulars i resolucions), de supervisió contínua i de reacció davant conductes que posin en risc la competència efectiva, la seguretat del sistema o els drets dels consumidors.

El Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) és la tarifa regulada d'electricitat a Espanya i el seu marc bàsic s'estableix a la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, que defineix el PVPC com el preu màxim que poden cobrar els comercialitzadors de referència a determinats consumidors de baixa potència. El desenvolupament tècnic es fa, entre altres normes, a través del Reial Decret 216/2014 (metodologia de càlcul del PVPC) i les seves modificacions, i del Reial Decret 897/2017 (consumidor vulnerable i bo social).

A partir d'aquesta normativa, els requisits principals per poder acollir-se al PVPC són els següents:

1. Tipus de consumidor i subministrador

• El PVPC és una tarifa per al sector domèstic i petit consumidor. La Llei 24/2013 estableix que es dirigeix a consumidors de menys d'una determinada potència contractada, com a alternativa a contractar al mercat lliure.
• El subministrament l'ha de realitzar obligatòriament un comercialitzador de referència (COR), designat per l'Administració. Només aquests poden aplicar PVPC; si es contracta amb una altra comercialitzadora en mercat lliure, no es pot tenir PVPC.
• No es limita en exclusiva a persones físiques: la llei parla de “consumidors” en general. Tanmateix, les majors proteccions (bo social, limitacions a tall de subministrament, etc.) es reserven a persones físiques a la seva residència habitual, segons l'article relatiu al consumidor vulnerable.

2. Potència contractada i característiques tècniques del punt

• El PVPC s'aplica a subministraments amb una potència contractada igual o inferior a 10 kW, en baixa tensió. Aquesta és la referència que utilitza també el Reial Decret 897/2017 quan regula la protecció davant talls i l'àmbit del consumidor domèstic.
• Es tracta, en la pràctica, de subministraments en baixa tensió (típicament habitatges, petits comerços i locals), no de grans consumidors connectats en alta tensió.
• Pel que fa a l'equip de mesura, la regulació del sistema de punts de mesura i del model de factura exigeix que, quan existeixi comptador amb telegestió i mesura horària, el PVPC es facturi conforme al consum horari real. Si el comptador no registra consums horaris, s'apliquen perfils de consum aprovats per resolució de la Direcció General de Política Energètica i Mines. És a dir, disposar de comptador digital facilita l'aplicació “plena” del PVPC, però la seva absència no exclou automàticament del règim, sinó que condiciona el mètode de càlcul.

3. Mercat regulat front a mercat lliure

• Per acollir-se al PVPC, el consumidor ha de estar al mercat regulat; és a dir, contractar el subministrament amb un comercialitzador de referència i sotmetre's a les condicions fixades reglamentàriament (preu, estructura del terme d'energia i potència, revisió de preus, etc.).
• Si el consumidor signa un contracte amb qualsevol altra comercialitzadora diferent de les de referència, entra al mercat lliure i deixa de tenir dret al PVPC mentre mantingui aquest contracte.

4. Relació amb el consumidor vulnerable i el bo social

• La Llei 24/2013 i el Reial Decret 897/2017 distingeixen entre:
  • Consumidor amb dret a PVPC: compleix els requisits de potència i està amb un comercialitzador de referència.
  • Consumidor vulnerable: ha de ser persona física, titular d'un punt de subministrament a la seva residència habitual, acollida al PVPC i que a més compleix determinats llindars de renda o situacions personals (renda lligada a l'IPREM, família nombrosa, pensionistes amb mínima, beneficiaris de l'Ingressos Mínim Vital, etc.).
• El bo social consisteix en una tarifa reduïda respecte del PVPC per a consumidors vulnerables i vulnerables severs, finançada segons preveu la llei. Per accedir al bo social, és obligatori: ser persona física, tenir PVPC i que el punt de subministrament sigui la residència habitual.

5. Residència habitual, segones residències i locals

• La normativa vincula expressament la residència habitual de persones físiques amb el concepte de consumidor vulnerable i l'accés al bo social, no amb el dret general al PVPC.
• Per tant:
  • Una segona residència o un local poden, en la pràctica, estar acollits al PVPC sempre que es compleixin els requisits generals (potència ≤ 10 kW, baixa tensió, contractació amb comercialitzador de referència).
  • Tanmateix, aquests subministraments no poden beneficiar-se del bo social, que es circumscriu a persones físiques a la seva residència habitual.

En síntesi, per acollir-se al PVPC un consumidor ha de tenir un punt de subministrament en baixa tensió amb potència ≤ 10 kW, contractar amb un comercialitzador de referència en el mercat regulat i acceptar les condicions fixades reglamentàriament. No s'exigeix ser vulnerable per tenir PVPC, però sí és requisit imprescindible per ser vulnerable (i rebre el bo social) estar ja acollit al PVPC i que es tracti de la residència habitual d'una persona física.