Preu de la llum avui, 19 d'agost: l'hora més barata serà a les 15:00 i la més cara a les 21:00

El Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) és la tarifa regulada d'electricitat a la qual poden acollir-se els domicilis i microempreses amb potències de fins a 10 kW. El seu valor es actualitza i calcula cada dia seguint una metodologia regulada que enllaça el preu amb el mercat elèctric. L'organisme que publica diàriament els preus horaris de referència del PVPC és Red Eléctrica de España (REE), com a operador del sistema elèctric, a través de les seves plataformes de dades (per exemple, el portal públic i l'app redOS), segons recullen diferents informacions citades per Demócrata.

Com es calcula i actualitza el PVPC cada dia

El punt de partida del PVPC és el preu del mercat majorista d'electricitat, també anomenat “pool”. En aquest mercat:

• Els generadors ofereixen quanta energia poden produir cada hora del dia següent i a quin preu mínim.
• Les comercialitzadores presenten les seves necessitats de compra per cobrir la demanda prevista.
• L'Operador del Mercat Ibèric de l'Electricitat (OMIE) casa ofertes i demandes en una subhasta diària i fixa un preu horari per a cadascuna de les 24 hores del dia següent, que publica després.

Aquest preu majorista és la base, però no és el PVPC en si. Com expliquen diversos articles de Demócrata sobre el sistema de fixació de preus i la tarifa regulada, des de la reforma aplicada el 2024 el PVPC:

• Va deixar de dependre exclusivament del preu diari del “pool”.
• Va començar a incorporar de forma progressiva referències dels mercats de futurs (preus a mitjà i llarg termini) per reduir la volatilitat.

La combinació funciona així:

• Una part del PVPC segueix lligada al preu horari del mercat diari, cosa que manté senyals de preu a curt termini i incentiva l'estalvi a les hores cares.
• Una altra part es vincula a preus de futurs d'electricitat, que suavitzen els pics del mercat diari. Demócrata recull que la proporció vinculada al “pool” s'ha anat reduint en favor d'aquests futurs: el pes dels futurs és del 25% el 2024, 40% el 2025 i 55% des del 2026, de manera que el component estable guanya rellevància amb el temps.

A més d'aquesta combinació entre mercat diari i mercats a termini, el PVPC integra altres elements regulats que no depenen de la subhasta:

• Serveis d'ajust i balanç que activa l'operador del sistema (REE) per garantir l'estabilitat de la xarxa.
• Peatges de transport i distribució i altres càrrecs regulats del sistema elèctric.
• Impostos i, si escau, el lloguer del comptador.

El resultat és un conjunt de preus horaris del terme d'energia del PVPC que s'actualitzen dia a dia, i que són els que finalment s'apliquen als consumidors acollits a la tarifa regulada, juntament amb els altres conceptes fixos i regulats de la factura.

Qui publica el PVPC cada dia

Els articles diaris de Demócrata sobre el “preu de la llum avui” assenyalen explícitament que:

• Els valors horaris del mercat majorista els publica OMIE.
• Però els valors horaris aplicables al terme d'energia de la tarifa PVPC els publica cada dia Red Eléctrica de España, com a operador del sistema elèctric.

Aquestes publicacions de REE constitueixen la referència oficial diària per a les comercialitzadores de referència que ofereixen el PVPC als consumidors. Són, a més, la base dels càlculs que realitzen associacions de consumidors i comparadors a l'hora d'estimar la factura mensual d'un usuari tipus acollit a la tarifa regulada.

Resum

En síntesi, el procés d'actualització del PVPC consisteix en:

• Prendre com a base el preu horari del mercat majorista fixat per OMIE per al dia següent.
• Combinar-lo amb referències de mercats de futurs en proporcions creixents des del 2024 per limitar els vaivens extrems del preu.
• Afegir serveis d'ajust, peatges, càrrecs regulats i impostos, configurant així el terme d'energia i la resta de components de la factura.
• Publicar cada jornada els preus horaris resultants del PVPC, tasca que correspon a Red Eléctrica de España, que difon aquestes dades a les seves plataformes d'informació del sistema elèctric.

D'aquesta manera, el PVPC segueix reflectint les senyals del mercat elèctric en temps gairebé real, però amb un component d'estabilitat afegit a través dels preus a termini, i sota un esquema en què la publicació diària dels valors horaris corre a càrrec de l'operador del sistema.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) és l'òrgan del Govern que dirigeix la política energètica i, per tant, fixa el marc general del mercat elèctric espanyol, en estreta interacció amb la CNMC i amb la normativa europea. No és el supervisor independent del mercat (aquest rol correspon avui a la CNMC), sinó l'autoritat política que dissenya les regles, planifica el sistema i representa Espanya davant la UE.

1. Disseny del marc normatiu del mercat elèctric

MITECO lidera l'elaboració de la normativa bàsica que regula el sector elèctric:

• Impulsa reials decrets i ordres ministerials que desenvolupen la Llei 24/2013 del Sector Elèctric. Exemples són el reial decret per reforçar la resiliència del sistema elèctric, que recupera mesures del denominat “decret antiapagades” i estableix obligacions de control de tensió i condicions per a l'emmagatzematge i l'electrificació de la demanda (nota de premsa de MITECO).
• Tramita regulacions específiques com la creació del mercat de capacitat, a través d'una ordre ministerial sotmesa a audiència pública (proposta d'ordre sobre mercat de capacitat), o el nou Reglament General de Subministrament i Contractació d'electricitat i gas, que transponeix parcialment la Directiva (UE) 2019/944 i actualitza la regulació de les comercialitzadores (Demócrata).
• Desenvolupa normativa sobre accés i connexió a la xarxa, concursos de capacitat i nusos de transició justa, recolzant-se en el previst a la Llei 24/2013 i en reials decrets d'accés i connexió, com reflecteixen diverses notes sobre concessió de capacitat i instal·lacions estratègiques.
• Promou canvis en la normativa d'autoconsum i noves figures com l'agregador independent, la regulació del qual deriva de la legislació europea i va ser incorporada a la Llei 24/2013; MITECO sotmet a audiència pública els reials decrets que acaben de concretar drets i obligacions d'aquests subjectes (canvis en autoconsum, agregador independent).

2. Planificació del sistema i de les xarxes elèctriques

Una altra competència central és la planificació energètica i de xarxes:

• El MITECO coordina amb les comunitats autònomes la Planificació de la xarxa de transport d'electricitat, tant l'actual (horitzó 2026) com la nova amb horitzó 2030 (Conferència Sectorial d'Energia).
• Proposa i executa el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) i altres estratègies (per exemple, de transició justa), que fixen objectius de renovables, emmagatzematge, autoconsum i xarxes, condicionant així l'estructura del mercat i les necessitats d'inversió.
• Dissenya el marc regulador dels plans d'inversió en xarxes de transport i distribució. El reial decret aprovat el 2026 per habilitar 17.900 milions addicionals en xarxes fins al 2030 s'adopta a proposta de MITECO i fixa procediments i criteris d'inversió per a les distribuïdores (Demócrata).

3. Relació i coordinació amb la CNMC

Des del Reial Decret‑llei 1/2019, la CNMC fixa mitjançant circulars aspectes clau com els peatges d'accés a les xarxes i la retribució de transport i distribució, però ho fa en un marc de coordinació amb MITECO:

• El Ministeri emet “orientacions de política energètica” que el regulador ha de tenir en compte a l'aprovar les seves circulars, especialment en matèria de metodologies de peatges, retribució d'activitats regulades, condicions d'accés i normes tècniques i econòmiques del sistema (anàlisi sobre CNMC/CNE).
• Existeix una Comissió de Cooperació per resoldre discrepàncies entre les circulars de la CNMC i les orientacions del Ministeri; alguns dictàmens del Consell d'Estat han subratllat tensions quan la CNMC s'acosta a l'àmbit de la “política energètica” que correspon a MITECO.
• En situacions de crisi o alta volatilitat, el Govern (a través de MITECO) pot demanar a la CNMC “màxima supervisió” i reforçar la seva tasca de vigilància de preus i bon funcionament dels mercats energètics, mantenint així una direcció política de la supervisió sense substituir el regulador independent (exemple recent).

4. Dimensió europea i ajudes d'Estat

El mercat elèctric espanyol està fortament condicionat pel Dret de la UE (directives de mercat interior de l'electricitat, reglaments com REMIT, normes d'ajudes d'Estat). En aquest pla, el MITECO:

• Negocia amb la Comissió Europea la compatibilitat de les mesures nacionals amb la normativa d'ajudes d'Estat i el mercat interior, com passa amb el nou mercat de capacitat, la proposta del qual s'ha tramitat en paral·lel a les converses amb Brussel·les (Demócrata).
• Lidera la posició espanyola en reformes com la del mercat elèctric europeu, que influeixen en el disseny intern de tarifes, mecanismes de capacitat, contractes a llarg termini o protecció al consumidor.

En resum, el MITECO dissenya i planifica el marc del mercat elèctric (normes, inversions, figures i objectius de política energètica) i coordina amb la CNMC i amb la Comissió Europea perquè la regulació espanyola sigui coherent amb la transició energètica i amb el dret europeu. La CNMC, per la seva banda, exerceix la supervisió i inspecció independent, dicta circulars tècniques i aplica el règim sancionador, però ho fa dins de les línies estratègiques marcades pel Ministeri i el Govern.

Per acollir-se avui al Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), la tarifa regulada de la llum a Espanya, el subministrament ha de complir uns requisits tècnics (tensió i potència), de tipus de client i de comercialitzadora. Amb ells es delimita clarament que el PVPC és una tarifa pensada per a domicilis i petits consums, no per a grans empreses ni potències elevades.

1. Tipus de consumidor que pot contractar PVPC

• Poden acollir-se al PVPC els titulars de punts de subministrament que siguin persones físiques o microempreses, segons explica el Ministeri per a la Transició Ecològica en una nota divulgativa sobre mesures contra la crisi energètica publicada el 2024 (Moncloa).
• El disseny és, per tant, domèstic o de molt petit negoci. L'estratègia 2026‑2030 contra la pobresa energètica recorda que el PVPC s'utilitza com a base per al bo social elèctric, destinat a consumidors vulnerables, cosa que reforça aquesta orientació a domicilis.
• Els mitjans especialitzats i el diari Demócrata descriuen el PVPC com la tarifa regulada per a consumidors amb potència de fins a 10 kW, típicament domicilis mitjans (per exemple, un “llar tipus” amb uns 4,4 kW i consum de 3.500 kWh/any).

2. Requisits tècnics: tensió i potència

• El mateix Govern detalla que el PVPC és un preu al qual es poden acollir titulars de punts de subministrament: “amb tensions no superiors a 1 kV i amb una potència contractada igual o inferior a 10 kW” (nota de Moncloa citada).
• Tensió: això equival, en la pràctica, a baixa tensió (subministraments domèstics i petits locals, no xarxes de mitja o alta tensió).
• Potència: el llindar de 10 kW és el límit determinant. Si el subministrament té una potència contractada superior, no pot acollir-se al PVPC i ha de contractar al mercat lliure.
• Per tant, qualsevol subministrament (habitatge, petit negoci, etc.) amb baixa tensió ≤ 1 kV i ≤ 10 kW, el titular del qual compleixi el perfil, pot potencialment estar en PVPC.

3. Comercialitzadora de referència i mercat regulat

• El PVPC només pot contractar-se amb una Comercialitzadora de Referència (COR), empreses designades i autoritzades pel Govern per oferir aquesta tarifa regulada i gestionar el bo social.
• Demócrata explica que, si a la factura figura una d'aquestes COR (com Energía XXI, Curenergía, Régsiti, Baser COR, etc.), el consumidor està en el mercat regulat i pot tenir PVPC; si l'empresa és una altra, el contracte és de mercat lliure.
• Les COR també són les úniques que poden aplicar el bo social elèctric, que exigeix obligatòriament tenir contractat PVPC a la vivenda habitual.

4. Empreses, comunitats i autoconsum

• Empreses: les microempreses que compleixin els límits de baixa tensió ≤ 1 kV i ≤ 10 kW també poden acollir-se al PVPC. En canvi, pimes i grans empreses amb potències superiors o tensions més altes queden fora i han de contractar al mercat lliure.
• Comunitats de propietaris: les referències oficials recents no detallen un règim específic de PVPC per a subministraments comunitaris. En la pràctica, molts contractes de comunitats (per ascensors, serveis comuns, pàrquings, etc.) superen els 10 kW, per la qual cosa no encaixen en l'àmbit de potència del PVPC i es subministren al mercat lliure.
• Autoconsum: el Ministeri i l'IDAE assenyalen que s'estan adaptant les factures dels autoconsumidors acollits al mercat regulat (PVPC) per reflectir la producció i la seva distribució. Això implica que l'autoconsum és compatible amb el PVPC, sempre que el punt de subministrament compleixi els requisits generals (baixa tensió, potència ≤ 10 kW i contractació amb COR).

5. Normativa aplicable

La figura del PVPC s'insereix en el marc de la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, que regula el sistema elèctric espanyol en el seu conjunt, i en el reglament general de subministrament, comercialització i agregació d'energia elèctrica aprovat per reial decret, al qual es refereixen diverses notes de Transició Ecològica i l'Estratègia 2026‑2030 contra la pobresa energètica. Sobre aquest marc es dicta la regulació específica del PVPC i de les comercialitzadores de referència, així com les normes que lliguen el PVPC al bo social elèctric i a l'estatut del consumidor vulnerable (definit, entre altres, pel Reial Decret 897/2017, citat per Moncloa en les seves notes sobre ajudes a consumidors vulnerables).

En resum, per acollir-se al PVPC el subministrament ha de ser domèstic o de molt petit tamany, en baixa tensió, amb potència contractada ≤ 10 kW i contractat exclusivament amb una Comercialitzadora de Referència. Fora d'aquest perímetre, la contractació ha de fer-se al mercat lliure.