Preu de la llum avui, 7 d'octubre: l'hora més cara serà de 19:00 a 20:00 i la més barata de 15:00 a 16:00

L'electricitat marcarà aquest dimecres una diferència de més de 0,24 €/kWh entre la franja més barata de la tarda i el màxim de la jornada

piqsels.com id sqcpn

piqsels.com id sqcpn

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El preu de la llum avui, dimecres 7 d'octubre de 2026, tindrà la seva hora més barata entre les 15:00 i les 16:00 hores, amb un cost de 0,0849 €/kWh. L'hora més cara serà entre les 19:00 i les 20:00 hores, quan el preu arribarà als 0,3274 €/kWh.

La jornada començarà amb preus propers als 0,20 €/kWh i arribarà als 0,2795 €/kWh entre les 08:00 i les 09:00. Després del repunt del matí, el cost descendrà durant les primeres hores de la tarda fins a assolir el mínim diari.

Quina és l'hora més barata de la llum avui?

L'hora més barata serà de 15:00 a 16:00, amb un preu de 0,0849 €/kWh.

El tram més econòmic es concentrarà entre les 14:00 i les 17:00 hores. Entre les 14:00 i les 15:00 el preu serà de 0,1104 €/kWh i entre les 16:00 i les 17:00 es situarà en 0,0901 €/kWh.

Quina és l'hora més cara?

El màxim diari es registrarà entre les 19:00 i les 20:00 hores, amb 0,3274 €/kWh.

La pujada començarà a partir de les 18:00 hores, quan el preu serà de 0,2627 €/kWh. Després del màxim, el cost es mantindrà elevat entre les 20:00 i les 22:00 hores, amb 0,3224 i 0,301 €/kWh, respectivament.

El preu mitjà de la llum aquest dimecres

La mitjana dels 24 preus horaris de la jornada se situa en aproximadament 0,2099 €/kWh.

La diferència entre el preu mínim i el màxim serà de 0,2425 €/kWh. Els valors més baixos es concentraran durant la tarda, mentre que els majors costos apareixeran durant el matí i, especialment, entre les 18:00 i les 22:00 hores.

Hora Preu
00-01h 0,2092 €/kWh
01-02h 0,1937 €/kWh
02-03h 0,1837 €/kWh
03-04h 0,1788 €/kWh
04-05h 0,1731 €/kWh
05-06h 0,1713 €/kWh
06-07h 0,1922 €/kWh
07-08h 0,2472 €/kWh
08-09h 0,2795 €/kWh
09-10h 0,2419 €/kWh
10-11h 0,267 €/kWh
11-12h 0,2271 €/kWh
12-13h 0,2096 €/kWh
13-14h 0,2053 €/kWh
14-15h 0,1104 €/kWh
15-16h 0,0849 €/kWh
16-17h 0,0901 €/kWh
17-18h 0,1425 €/kWh
18-19h 0,2627 €/kWh
19-20h 0,3274 €/kWh
20-21h 0,3224 €/kWh
21-22h 0,301 €/kWh
22-23h 0,219 €/kWh
23-24h 0,1971 €/kWh

Quan convé posar els electrodomèstics

Les hores més favorables per concentrar el consum dels electrodomèstics de major potència seran les compreses entre les 14:00 i les 17:00 hores, especialment entre les 15:00 i les 16:00, quan s'assolirà el mínim diari.

Per contra, els majors costos es concentraran entre les 18:00 i les 22:00 hores. El màxim es registrarà entre les 19:00 i les 20:00, amb 0,3274 €/kWh, mentre que les dues franges següents també mantindran preus superiors a 0,30 €/kWh.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els tràmits per modificar el sistema de fixació de preus elèctrics a Espanya?

A Espanya, no existeix un únic tràmit per “canviar el sistema de fixació de preus elèctrics”, sinó diversos itineraris segons la peça que es vulgui modificar: regles del mercat majorista, peatges i càrrecs, PVPC i bo social, o aspectes més tècnics d’operació. Tots ells estan ancorats en la Llei 24/2013, del Sector Elèctric i en normes de desenvolupament (reals decrets, ordres, circulars de la CNMC i resolucions d’operació), a més de la normativa de la Unió Europea sobre mercat interior de l’electricitat.

1. Decidir quin nivell normatiu cal canviar

El primer pas polític i jurídic és delimitar què es vol alterar i en quin nivell està regulat:

  • Marc bàsic del sistema i model de mercat (separació d’activitats, principis de fixació de preus, drets del consumidor, existència de tarifa regulada): es conté a la Llei 24/2013. Qualsevol canvi de calat exigeix reforma legal, mitjançant llei ordinària o, en casos d’urgència, reial decret-llei, després convalidat pel Congrés.
  • Metodologies generals del PVPC i altres preus regulats: es fixen per reial decret del Govern, que desenvolupa la llei (per exemple, la metodologia de càlcul del PVPC o dels càrrecs).
  • Quanties concretes anuals de peatges i càrrecs, costos regulats, paràmetres de la tarifa: es fixen regularment per ordre ministerial del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO).
  • Metodologia de peatges de xarxes i part del disseny del mercat i serveis d’ajust: correspon a circulars de la CNMC, que després es concreten en resolucions periòdiques.
  • Regles de funcionament dels mercats diari i intradiari i procediments d’operació del sistema: es recullen en resolucions de la CNMC o de la Secretaria d’Estat d’Energia, normalment a proposta de l’operador del sistema (Red Eléctrica) i de l’operador del mercat (OMIE), i es publiquen al BOE.

2. Elaboració tècnica de la proposta

Un cop identificat l’abast normatiu, l’òrgan competent (Govern, ministeri, CNMC o, si escau, institucions europees) prepara un esborrany tècnic amb:

  • Memòria d’anàlisi d’impacte normatiu (costos del sistema, factura, competència, transició energètica, vulnerabilitat).
  • Estudis sobre efectes en consumidors domèstics, vulnerables, pimes i indústries electrointensives, autoconsum, emmagatzematge i renovables.
  • Anàlisi de compatibilitat amb el Dret de la UE, inclòs el Reglament (UE) 2019/943 i les seves reformes i la Directiva (UE) 2019/944 i la seva actualització.
  • En el cas de regles de mercat, treball tècnic amb REE, OMIE i agents del sector per ajustar procediments d’operació i mercats diari, intradiaris i de serveis d’ajust.

3. Consulta pública, audiència i informes

Amb l’esborrany llest, s’obre la fase de participació i control:

  • Consulta pública prèvia (per a lleis i reglaments de més calat): el MITECO publica una nota sobre objectius i problemes a resoldre i recull propostes de ciutadans, empreses i organitzacions.
  • Audiència i informació pública: el text complet (anteprojecte de llei, projecte de reial decret, ordre, circular de la CNMC) s’exposa durant un termini per a al·legacions formals. És especialment rellevant per a canvis en peatges, càrrecs, metodologies de xarxes o PVPC.
  • Informes preceptius o facultatius: segons el cas, intervenen la CNMC (s’estableix criteri sobre impacte en competència i consumidors), altres ministeris econòmics, Comunitats Autònomes i el Consell d’Estat, que pot qüestionar l’adequació a la Llei del Sector Elèctric o la distribució de competències.

4. Aprovació nacional

El tràmit decisori varia segons el tipus de norma:

  • Llei de reforma elèctrica: el Consell de Ministres aprova un projecte de llei i l’envia al Congrés. Es segueix el procediment legislatiu ordinari (presa en consideració, ponència, comissió, plens al Congrés i Senat, esmenes, votació). El text es sanciona pel Rei i es publica al BOE.
  • Reial decret-llei d’urgència: l’aprova el Consell de Ministres i entra en vigor en publicar-se; el Congrés ha de convalidar-lo o derogar-lo en 30 dies i pot tramitar-lo com a projecte de llei per introduir canvis.
  • Reial decret (p. ex. metodologia de càrrecs o del PVPC): s’aprova en Consell de Ministres, amb la documentació d’impacte i informes, i es publica al BOE.
  • Ordres ministerials (peatges, càrrecs anuals, ajustos de costos): les signa la persona titular del MITECO, normalment prèvia deliberació a la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics.
  • Circulars i resolucions de la CNMC (metodologies de peatges i regles de mercat): la CNMC tramita les seves propostes amb audiència d’interessats, aprova el text en el seu Consell i el publica al BOE.

5. Encaix europeu i control posterior

Qualsevol reforma ha de respectar el marc del mercat interior de l’electricitat. Els reglaments europeus són directament aplicables i poden exigir adaptar regles nacionals; les directives obliguen a modificar lleis i reglaments nacionals en un termini determinat. A més:

  • La Comissió Europea pot obrir procediments d’infracció si Espanya adopta mesures incompatibles (per exemple, preus regulats sense justificació o limitacions a la formació de preus).
  • Les normes amb rang de llei poden ser recorregudes davant el Tribunal Constitucional, i els reglaments i actes de la CNMC davant la jurisdicció contenciós-administrativa.

En síntesi, modificar el sistema de preus elèctrics implica una cadena de decisions encadenades: elecció de l’instrument (llei, reglament, ordre, circular), elaboració tècnica, participació i control mitjançant consultes i informes, aprovació formal per l’òrgan competent i verificació de la seva compatibilitat europea, seguida de l’adaptació de contractes, procediments d’operació i sistemes de facturació.

Podries detallar només el circuit parlamentari necessari per a una gran reforma de la Llei 24/2013 que canviï el model de preus elèctrics? Quin marge real té la CNMC per modificar per si sola els peatges i les regles del mercat sense canviar lleis ni reials decrets? Com es coordinen en la pràctica els canvis que aprova Espanya amb el disseny del mercat elèctric fixat pels últims reglaments i directives de la UE?

Quines competències té el Ministeri per a la Transició Ecològica en la regulació del mercat elèctric?

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), principalment a través de la Secretaria d’Estat d’Energia i les seves direccions generals, és l’òrgan que dissenya i executa la política energètica del Govern i, dins d’aquesta, la regulació del mercat elèctric. Les seves competències es recolzen sobretot en la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, desenvolupada per diversa normativa reglamentària.

1. Marc general i potestat reglamentària

Segons la Llei 24/2013 (arts. 3 i 4), correspon a l’Administració General de l’Estat —i en la pràctica al MITECO i al Govern—:

  • Establir la política energètica en electricitat i els objectius de seguretat de subministrament, sostenibilitat i competència.
  • Aprovar el desenvolupament reglamentari de la Llei del Sector Elèctric: reials decrets i ordres que configuren el funcionament del sistema i del mercat.
  • Garantir la sostenibilitat econòmica i financera del sistema elèctric, principi que condiciona tota la normativa (preàmbul i arts. 14 a 19 de la Llei 24/2013).

Aquestes funcions es concreten orgànicament en l’estructura del MITECO fixada pels seus reials decrets d’estructura (el resultat de la cerca identifica un Reial Decret 503/2024 que ordena les competències internes de la Secretaria d’Estat d’Energia i de les direccions generals responsables d’electricitat).

2. Planificació elèctrica de la xarxa de transport

La planificació de les xarxes de transport d’electricitat és una competència estatal central (Llei 24/2013, arts. 4 i 5). En la pràctica:

  • El MITECO elabora la proposta de Planificació de la xarxa de transport (per exemple, la planificació amb horitzó 2030 citada en notes de premsa de Moncloa) i la sotmet a informació i audiència pública.
  • Coordina aquest procés a la Conferència Sectorial d’Energia amb les comunitats autònomes, que informen i cooperen en la definició de necessitats de xarxa.
  • La planificació s’aprova pel Govern, però el treball tècnic i la tramitació recauen en MITECO.
3. Peatges d’accés i càrrecs del sistema

Des del Reial Decret-llei 1/2019, es separen clarament els peatges (competència CNMC) i els càrrecs (competència MITECO/Govern), sempre sobre la base de la Llei 24/2013:

  • Peatges de transport i distribució: la metodologia i els valors s’aproven per la CNMC (Circular 3/2020 i les seves modificacions), emparada per l’art. 16 de la Llei 24/2013. El MITECO fixa, via llei i reials decrets, el marc general dins del qual actua la CNMC.
  • Càrrecs del sistema elèctric:
    • La Llei 24/2013 (art. 3.7 i art. 16, després del RDL 1/2019) atribueix al Govern, a proposta del MITECO, la regulació de l’estructura i metodologia dels càrrecs.
    • El Reial Decret 148/2021, de 9 de març, desenvolupa aquesta metodologia, i les ordres TED anuals de càrrecs (per exemple, Ordre TED/113/2024 i Ordre TED/1524/2025) fixen els seus preus i la distribució de costos regulats cada exercici.

En definitiva, MITECO dissenya i proposa al Govern la metodologia de càrrecs i dicta les ordres que els concreten any rere any, mentre la CNMC fixa peatges amb metodologies pròpies però coherents amb la Llei 24/2013.

4. Règim retributiu de xarxes i renovables

La Llei 24/2013 (arts. 14, 15, 27 i 30) atribueix a l’Estat la regulació del règim retributiu de les activitats regulades i de la producció amb retribució específica:

  • Transport i distribució: els reials decrets 1047/2013 i 1048/2013 (identificats en les resolucions de retribució de MITECO) i la posterior intervenció de la CNMC en metodologies retributives defineixen com es remunera la inversió i explotació de xarxes. MITECO proposa normativa i aprova paràmetres i costos regulats en ordres i resolucions anuals.
  • Règim retributiu específic de renovables, cogeneració i residus: el Reial Decret 413/2014 estableix el marc jurídic-econòmic d’aquestes instal·lacions, incloent el registre de règim retributiu específic la gestió del qual també recau en la Secretaria d’Estat d’Energia. Les resolucions de MITECO actualitzen cada trimestre la retribució a l’operació de determinades instal·lacions.
5. Subhastes renovables i disseny d’incentius

Basat en la Llei 24/2013 i en el Reial Decret-llei 23/2020, el Reial Decret 960/2020 regula el règim econòmic d’energies renovables atorgat mitjançant procediments de concurrència competitiva:

  • MITECO dissenya l’esquema de subhastes (producte, variable de puja, terminis, obligacions).
  • Convoca les subhastes mitjançant ordres ministerials i fixa les condicions econòmiques de l’energia adjudicada.
  • Les notes de premsa i les resolucions del BOE mostren com MITECO convoca subhastes de cogeneració, biomassa o altres tecnologies i determina el sobrecost regulat que s’imputa al sistema.
6. Accés i connexió a xarxes, mercat i consumidors

En matèria d’accés i connexió, el Reial Decret 1183/2020 desenvolupa l’art. 33 de la Llei 24/2013:

  • El Govern, a proposta de MITECO, fixa els principis i criteris generals per a permisos d’accés i connexió a xarxes de transport i distribució.
  • La CNMC completa aquest marc amb les metodologies tècniques mitjançant circulars.

Pel que fa al mercat minorista i la informació al consumidor, el Reial Decret 216/2014 (parcialment modificat) i normes posteriors regulen preus voluntaris per al petit consumidor i models de factura, mentre que l’Ordre TED/456/2021 determina la informació que els comercialitzadors han de remetre a MITECO sobre preus aplicats a consumidors finals.

7. Supervisió del marc regulador i repartiment amb la CNMC

La supervisió econòmica i de competència del mercat correspon principalment a la CNMC (Llei 3/2013 i Llei 24/2013: supervisió, inspecció i sanció, fixació de metodologies de peatges, accés i connexió). No obstant això:

  • MITECO seguirà el funcionament del sector, proposa reformes normatives, dicta orientacions de política energètica (per exemple, l’Ordre TED/1494/2021 sobre accés i connexió) i coordina amb la CNMC.
  • El resultat pràctic és un model compartit: el Ministeri orienta i regula, i la CNMC aplica metodologies tècniques i supervisa els agents de mercat.

En suma, la Llei 24/2013 és la peça bàsica que atribueix a l’Estat, i materialment al MITECO i al Govern, la planificació elèctrica, el disseny de càrrecs, l’arquitectura del règim retributiu i de subhastes renovables i el marc general d’accés, connexió i mercats, mentre que les circulars de la CNMC completen la regulació econòmica i supervisora del mercat elèctric.

Podries desglossar quins articles concrets de la Llei 24/2013 atribueixen cadascuna d’aquestes competències al MITECO? Com es coordinen en la pràctica MITECO i CNMC quan hi ha conflictes o solapaments en la regulació del mercat elèctric? Quins canvis recents s’han introduït en els càrrecs i peatges elèctrics i què impliquen per a consumidors domèstics i industrials?

Quins requisits han de complir els consumidors per accedir a la tarifa regulada d’electricitat (PVPC)?

Per acollir-se a la tarifa regulada d’electricitat a Espanya, el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), cal complir una sèrie de requisits tècnics i de titularitat fixats per la normativa. A partir d’aquí, els llars vulnerables que vulguin beneficiar-se del bo social elèctric han de complir condicions addicionals de renda i situació familiar, però sempre partint que ja tenen contractat el PVPC.

1. Qui pot contractar la tarifa PVPC

  • Tipus de titular:
    • Persones físiques titulars d’un punt de subministrament d’electricitat.
    • Microempreses que acreditin aquesta condició. Segons la definició comunitària, es considera microempresa la que té menys de 10 treballadors i un volum de negoci o balanç anual que no supera els 2 milions d’euros (informació recollida pel MITECO en les seves FAQs sobre el PVPC i la contractació del subministrament elèctric).
  • Empreses que NO són microempreses: les petites, mitjanes i grans empreses que superen aquests llindars no poden contractar PVPC i han d’acudir al mercat lliure.

2. Requisits tècnics del punt de subministrament

  • Tensió de subministrament: el punt ha d’estar connectat en baixa tensió, és a dir, amb una tensió no superior a 1 kV. El propi Govern descriu el PVPC com un preu al qual poden acollir-se titulars de punts de subministrament “amb tensions no superiors a 1 kV”.
  • Potència contractada:
    • La potència ha de ser igual o inferior a 10 kW en cada període horari de potència contractada.
    • Aquest límit de 10 kW és el que marca la frontera del “petit consumidor”. Tot i que el peatge domèstic general (2.0TD) pot arribar fins a 15 kW, per contractar el PVPC la referència normativa continua sent ≤ 10 kW.
  • Ús del subministrament:
    • En el cas de consumidors domèstics, el PVPC es contracta habitualment per a la vivenda habitual, especialment quan es vol accedir al bo social.
    • En el cas de microempreses, el subministrament pot correspondre a la seva seu o local, sempre que respecti els límits de tensió i potència.

3. Relació amb el mercat lliure i la comercialitzadora

  • Comercialitzadora de referència (COR): el PVPC només pot contractar-se amb una de les comercialitzadores de referència designades pel Govern. Les comercialitzadores del mercat lliure no poden oferir aquesta tarifa.
  • Un sol contracte per punt de subministrament:
    • El punt de subministrament que vol acollir-se al PVPC no pot estar simultàniament vinculat a una oferta del mercat lliure.
    • Si el consumidor està al mercat lliure i vol PVPC, ha de canviar de comercialitzadora i signar un contracte PVPC amb una comercialitzadora de referència.
  • Titularitat: la persona que vol acollir-se al PVPC ha de figurar com a titular del contracte de subministrament. Això és especialment rellevant per accedir posteriorment al bo social.

4. Requisits addicionals per a llars vulnerables (bo social)

El bo social elèctric és un descompte sobre la factura, però no és una tarifa diferent: s’aplica únicament a contractes ja acollits al PVPC. Perquè un llar vulnerable pugui beneficiar-se del bo social cal que es compleixi, en síntesi:

  • Contracte PVPC a la vivenda habitual, amb potència ≤ 10 kW, a nom d’una persona física i gestionat per una comercialitzadora de referència (condicions reiterades pel Govern i per guies de consumidors).
  • Requisits econòmics o familiars definits en el Reial Decret 897/2017:
    • Llindars de renda anual lligats a l’IPREM, que varien segons el nombre d’adults i menors a la unitat de convivència.
    • Supòsits específics: famílies nombroses, pensionistes amb pensió mínima, beneficiaris de l’Ingressos Mínim Vital, entre altres.
    • Situacions especials (discapacitat, dependència, violència de gènere, terrorisme, etc.) que eleven els llindars de renda.

En resum, qualsevol consumidor domèstic o microempresa que compleixi els llindars de baixa tensió i potència ≤ 10 kW, i que contracti el subministrament amb una comercialitzadora de referència, pot optar al PVPC. A partir d’aquí, només els llars vulnerables que acreditin les condicions de renda i situació familiar poden sumar el bo social a aquesta tarifa regulada, amb descomptes significatius sobre la seva factura elèctrica.

Quins passos concrets he de seguir per canviar d’una tarifa del mercat lliure al PVPC amb una comercialitzadora de referència? Quins són exactament els límits de renda i els supòsits familiars que donen dret al bo social elèctric si ja tinc PVPC? Quines diferències pràctiques hi ha a la factura entre contractar PVPC i una tarifa fixa del mercat lliure per a un llar mitjà?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin és el preu de la llum més baix registrat el 7 d'octubre de 2026?

Pregunta" 1 de 3

En quina franja horària es produeix el preu màxim de la llum el 7 d'octubre de 2026?

Pregunta" 2 de 3

Quin és el preu mitjà de l'electricitat aquest dimecres segons la notícia?

Pregunta" 3 de 3