Preu de la llum avui, 9 de setembre: l'hora més cara serà de 20:00 a 21:00 i la més barata de 14:00 a 15:00

La fixació del preu majorista de l'electricitat a Espanya (mercats diari i intradiari gestionats per OMIE i serveis d'ajust) es recolza en un entramat normatiu jeràrquic: normes de la Unió Europea que imposen el disseny marginalista i l'acoblament de mercats, una llei bàsica estatal del sector elèctric, reials decrets que organitzen el mercat de producció i, per sota, circulars i resolucions de la CNMC i de la Secretaria d'Estat d'Energia que concreten les regles operatives d'OMIE i de l'operador del sistema.

1. Marc europeu

Al nivell superior hi ha el dret de la UE, que defineix el disseny del mercat interior:

• Reglament (UE) 2019/943, relatiu al mercat interior de l'electricitat, que imposa el principi de formació del preu mitjançant casació marginalista, obliga que els operadors de mercat ofereixin productes amb una granularitat almenys equivalent al període de liquidació de desviaments (15 minuts) i fixa criteris per a límits de preus, productes negociables i accés no discriminatori al mercat.
• Reglament (UE) 2015/1222 (CACM), sobre assignació de capacitat i gestió de congestions, que estableix l'acoblament únic diari i intradiari europeu. D'ell deriven l'ús d'un algoritme comú de casació, la integració del MIBEL a les subhastes acoblades i les regles sobre productes i límits de preu que OMIE ha de respectar (es cita expressament a la Resolució de 9 de maig de 2018 i en resolucions posteriors de la CNMC).
• Reglament (UE) 2017/2195, sobre balanç elèctric, que fixa criteris comuns per als serveis de balanç i els desviaments. La Resolució de 20 de maig de 2021 de la CNMC adapta procediments d'operació 14.4 i 14.6 a aquestes normes, influenciant com es retribueixen i liquiden els serveis d'ajust que complementen el mercat diari.

Aquest marc europeu fixa el model de mercat marginalista acoblat i obliga Espanya a estructurar els seus mercats majoristes de forma compatible amb aquests algoritmes i productes.

2. Llei bàsica del sector elèctric

A nivell estatal, la peça central és la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric. Entre altres aspectes:

• Distingir activitats regulades (transport i distribució) i liberalitzades (generació i comercialització), i establir que la producció es remunera en un mercat majorista organitzat, abandonant la lògica de reconeixement administratiu de costos.
• Atribuir a l'Administració General de l'Estat la competència per regular la gestió econòmica i tècnica del sistema i aprovar regles de mercat i procediments d'operació (art. 3.10, entre altres).
• Definir el paper de l'operador del mercat (OMIE) i de l'operador del sistema, i la participació de productors, comercialitzadors i consumidors en els mercats diari, intradiari i de serveis d'ajust, base jurídica sobre la qual es construeix el mecanisme marginalista de casació.

3. Normativa de desenvolupament estatal

Sobre aquesta llei s'assenta un desenvolupament reglamentari clau:

• Reial Decret 2019/1997, de 26 de desembre, pel qual s'organitza i regula el mercat de producció d'energia elèctrica, citat a la Resolució de 9 de maig de 2018. Reconeix l'operador del mercat com a contraparte central de les compres i vendes del mercat diari, estructura els mercats diari i intradiari i habilita l'aprovació de les regles de funcionament del mercat que determinen la casació d'ofertes.
• Circular 3/2019, de 20 de novembre, de la CNMC, per la qual s'estableixen les metodologies que regulen el funcionament del mercat majorista d'electricitat i la gestió de l'operació del sistema. Aquesta circular, citada repetidament en les resolucions de la CNMC de 2023, 2024 i 2025, fixa el marc metodològic per a:
  • La elaboració i modificació de les regles dels mercats organitzats (diari, intradiari, subhastes intradiàries europees).
  • La consideració dels algoritmes d'acoblament, productes i límits de preu definits pel CACM i el Reglament 2019/943.

4. Regles concretes d'OMIE i CNMC

El funcionament detallat del mercat diari i intradiari, on es forma el preu majorista horari mitjançant casació marginalista, ve definit per resolucions específiques:

• Resolució de 9 de maig de 2018, de la Secretaria d'Estat d'Energia, per la qual s'aproven les regles de funcionament dels mercats diari i intradiari de producció d'energia elèctrica i el contracte d'adhesió ( BOE-A-2018-6295). Concreta:
  • Les condicions de participació de productors, comercialitzadors i consumidors.
  • L'estructura de les sessions diàries i intradiàries i la seqüència d'operacions.
  • Les garanties econòmiques i la forma en què OMIE liquida energia i preus.
• Resolucions de la CNMC que actualitzen les regles d'OMIE en aplicació de la Circular 3/2019, entre elles:
  • Resolució de 23 de febrer de 2023, que adapta les regles al règim econòmic d'energies renovables i altres canvis de mercat.
  • Resolució de 23 de maig de 2024, que aprova noves regles per incorporar les subhastes intradiàries europees, integrant plenament el mercat ibèric en l'acoblament intradiari europeu i modificant així la formació de preus intradiaris.
  • Resolució de 28 de febrer de 2025, que adapta les regles a la negociació quart-horària i a una nova tipologia d'ofertes, ajustant la granularitat temporal dels preus i la forma en què les ofertes es casen i liquiden.
• A més, resolucions com la de 20 de maig de 2021 modifiquen procediments d'operació relacionats amb els serveis de balanç, cosa que repercuteix en els preus de serveis d'ajust que complementen el mercat energètic.

En conjunt, aquests nivells normatius configuren un mercat majorista marginalista acoblat a Europa, on el preu horari resultant de la casació d'ofertes a OMIE, ajustat pels serveis de balanç i restriccions tècniques, és el que es considera referència majorista a Espanya.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) és el regulador i supervisor independent dels mercats energètics a Espanya. En l' àmbit del sector elèctric, les seves competències es basen principalment en la Llei 3/2013, de creació de la CNMC, la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, i la normativa europea, especialment el Reglament (UE) 1227/2011 (REMIT) sobre integritat i transparència dels mercats majoristes d'energia.

1. Supervisió general dels mercats elèctrics

Segons la informació del Govern i de la pròpia CNMC, l'organisme exerceix una funció de seguiment continu i diari dels mercats energètics (electricitat, gas i carburants) per a:

• Garantir el correcte funcionament dels mercats elèctric i gasista.
• Vetllar per la transparència en la formació de preus.
• Detectar possibles incidències o comportaments irregulars que afectin la competència.
• Assegurar que els mercats operen d'acord amb la regulació vigent.

Per a això, la CNMC manté una coordinació estreta amb l'operador del mercat elèctric (OMIE) i l'operador del sistema (Red Eléctrica de España, ara Redeia), intercanviant informació rellevant i monitoritzant l' evolució dels preus i volums negociats (nota de Moncloa de 11/03/2026).

2. Supervisió de la integritat i transparència del mercat majorista (REMIT)

En aplicació del Reglament (UE) 1227/2011 (REMIT), la CNMC supervisa la integritat i la transparència dels mercats majoristes d'electricitat. Això implica:

• Vigilar i perseguir la manipulació de mercat (per exemple, alteració artificial de preus).
• Perseguir l'ús d'informació privilegiada en les operacions d'energia.
• Col·laborar amb l'Agència de Cooperació dels Reguladors de l'Energia (ACER) i altres reguladors europeus per coordinar la supervisió (nota CNMC sobre REMIT, 19/04/2024).
• Imposar sancions en cas d'infraccions greus o molt greus en el mercat majorista.

3. Regulació econòmica: peatges, accés i connexió a xarxes

La Llei 24/2013 del Sector Elèctric reparteix competències entre el Govern i la CNMC en matèria d'accés i connexió a les xarxes. D'acord amb la pròpia CNMC:

• La CNMC fixa la metodologia i condicions d'accés i connexió a les xarxes de transport i distribució.
• Defineix els criteris per avaluar la capacitat disponible a les xarxes i publica especificacions tècniques detallades per al càlcul d'aquesta capacitat (resolució sobre capacitat d'accés, 05/07/2024).
• Aprova i modifica procediments d'operació del sistema elèctric (per exemple, control de tensió, serveis d'ajust, resposta activa de la demanda), que determinen com s'explota tècnicament el sistema i com es retribueixen determinats serveis.

Aquestes competències influeixen directament en l'estructura del mercat elèctric, en qui pot connectar-se i en quines condicions, i en la remuneració de moltes activitats regulades.

4. Supervisió de preus i protecció del consumidor

La CNMC publica de forma periòdica informació sobre preus de la electricitat i altres productes energètics, i pot incrementar la freqüència de publicació quan la volatilitat de preus ho exigeix, amb la finalitat de reforçar la vigilància i la transparència dels mercats energètics (Moncloa, 11/03/2026).

A més, emet informes i propostes regulatòries per millorar la protecció dels consumidors elèctrics, per exemple en matèria de contractes i subministrament, comercialització minorista, o serveis d'atenció al client (informe sobre contractes de subministrament elèctric).

5. Funció sancionadora i control de la competència

Com a autoritat de competència, la CNMC pot:

• Investigar i incoar expedients sancionadors per pràctiques anticompetitives (cartells, abusos de posició dominant, discriminacions en accés a xarxes, etc.) en el mercat elèctric.
• Sancionar empreses elèctriques, agregadors o fins i tot l'operador del sistema si vulneren la normativa del sector elèctric o de defensa de la competència, amb multes que poden ser molt elevades.
• Impugnar disposicions o actes administratius que creïn obstacles injustificats a la competència en el sector elèctric.

6. Funcions consultives i de proposta normativa

Finalment, la CNMC exerceix un paper rellevant d'assessorament i proposta:

• Emet informes preceptius o facultatius sobre projectes normatius en matèria elèctrica (reials decrets, ordres, circulars, etc.).
• Desenvolupa i aprova circulars i resolucions que concreten aspectes tècnics i econòmics del funcionament del sistema i del mercat.
• Proposa mesures per millorar la competència, l'eficiència econòmica i la seguretat de subministrament en el sistema elèctric.

En conjunt, les competències de la CNMC en el mercat elèctric combinen supervisió tècnica i econòmica, poders sancionadors i capacitat reguladora i consultiva, amb l'objectiu de garantir un sistema elèctric segur, eficient, competitiu i transparent al servei dels consumidors.

Per acollir-se a la tarifa regulada d'electricitat a Espanya, el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), és necessari complir una sèrie de condicions tècniques i contractuals, i, en el cas dels consumidors vulnerables, requisits addicionals de renda i situació familiar per poder accedir al bo social elèctric.

1. Requisits bàsics per contractar el PVPC (consumidors no vulnerables)

La informació més recent del Govern (per exemple, la nota “Mesures contra la crisi energètica a Espanya: com em beneficien?” de Transició Ecològica, 4/7/2024, disponible a Moncloa) i explicacions recollides pel diari Demòcrata permeten sintetitzar els requisits actuals així:

• Tipus de client: el PVPC està pensat per a persones físiques i microempreses que siguin titulars d'un punt de subministrament.
• Tipus de subministrament: ha de ser un subministrament en baixa tensió amb tensions no superiors a 1 kV, típic de les llars i petits negocis.
• Potència contractada: la potència màxima per poder acollir-se al PVPC és de 10 kW. Així ho detalla la pròpia Moncloa i es reitera en diverses notes i peces de Demòcrata sobre preus horaris del PVPC.
• Comercialitzadora de referència: el PVPC només pot contractar-se amb les anomenades Comercialitzadores de Referència (COR), empreses autoritzades pel Govern per oferir la tarifa regulada i aplicar el bo social. Una peça de Demòcrata (“Com saber si tens tarifa regulada PVPC o mercat lliure…”, 28/7/2026, a Demòcrata) recorda que si la factura procedeix d'una COR, el contracte pertany al mercat regulat i pot estar en PVPC.
• Contracte individual per punt de subministrament: el PVPC es contracta per a cada CUPS (punt de subministrament). Una mateixa llar només pot tenir PVPC en aquells punts que compleixin les condicions de tensió i potència.
• Comptador i mesura del consum: el PVPC es basa en preus horaris oficials publicats per l'operador del sistema, però les notes consultades no fixen un tipus de comptador com a requisit d'elegibilitat; el comptador afecta sobretot al detall amb què es registra el consum i es factura, no al dret a estar o no en PVPC.

En resum, qualsevol titular d'un subministrament domèstic o petita activitat en baixa tensió, amb potència contractada igual o inferior a 10 kW, pot demanar el PVPC sempre que ho faci a través d'una comercialitzadora de referència.

2. Requisits addicionals per a consumidors vulnerables (bo social)

Ser “consumidor vulnerable” no és un requisit per tenir PVPC, però sí és obligatori tenir PVPC per poder beneficiar-se del bo social elèctric. Segons la guia de Moncloa i l'article “Bo social elèctric 2026: requisits, descomptes i com sol·licitar l'ajuda…” a Demòcrata, s'exigeix:

• Tenir contractat PVPC amb una Comercialitzadora de Referència.
• Que el contracte correspongui a la vivenda habitual del sol·licitant.
• Mantenir una potència contractada ≤ 10 kW.
• Que la persona que sol·licita l'ajuda sigui el titular del subministrament.
• Complir els requisits econòmics i familiars que marquen els articles 3 i 4 del Reial Decret 897/2017 i les successives actualitzacions: límits de renda segons l'IPREM, família nombrosa, determinades pensions mínimes, beneficiaris de l'Ingressos Mínim Vital, o situacions especials (discapacitat, monoparentalitat, etc.), segons la casuística detallada pel Govern a aquesta nota.

Només qui compleixen l'anterior poden rebre els descomptes reforçats del bo social sobre la seva factura en PVPC.

3. I si estic en el mercat lliure i vull passar a PVPC?

Les notes del MITECO sobre el nou Reglament de subministrament (10/2/2026, a MITECO) i el resum del Consell de Ministres recollit per Demòcrata indiquen:

• Qualsevol llar o pime amb potència menor de 15 kW pot rescindir el seu contracte en el mercat lliure, en general sense penalització, excepte alguns supòsits molt concrets de permanència.
• Si el canvi el realitza un consumidor vulnerable per acollir-se al PVPC, no se li pot aplicar cap tipus de penalització, ni tan sols sobre serveis addicionals que tingués contractats amb la comercialitzadora anterior.
• El pas pràctic és contractar directament amb una Comercialitzadora de Referència la tarifa PVPC, sempre que el punt de subministrament compleixi el límit de 10 kW i sigui de baixa tensió.

En conclusió, l'accés a la tarifa regulada depèn de la potència (≤ 10 kW), el tipus de subministrament (baixa tensió), la comercialitzadora (de referència) i, per al bo social, que es tracti de la vivenda habitual i es compleixin els requisits de vulnerabilitat econòmica i social fixats per la normativa vigent.