Preu de la llum avui, diumenge 13 de setembre: hores més barates i més cares

La “reforma del mercat elèctric” a Espanya no es concentra en una sola llei, sinó en diversos canvis que s’estan desplegant en paral·lel. A partir del que avui hi ha sobre la taula (Govern, CNMC i marc europeu), els pròxims passos clars s’agrupen en quatre blocs: mercat de capacitat, operació del mercat majorista, apoderament del consumidor (inclòs PVPC) i desplegament de flexibilitat/emmagatzematge, tot això alineat amb la reforma europea de 2024.

1. Posada en marxa del nou mercat de capacitat (2026‑2036)

• El MITECO va llançar a consulta l’ordre que crea un mercat de capacitat per al sistema peninsular, amb subhastes on participaran generació, emmagatzematge i gestió de la demanda, remunerats per aportar potència ferma al sistema, no per energia produïda (nota MITECO).
• Al maig de 2026 la Comissió Europea ha autoritzat el mecanisme, dotat amb uns 9.000 milions d’euros per a una dècada, amb pagaments estimats de 800‑900 M€/any, com a “mecanisme antiapagades” coherent amb la reforma del disseny de mercat de la UE (Demócrata).
• Pròxims fites:
  • Aprovació definitiva de l’ordre ministerial i convocatòria de les primeres subhastes (principal, d’ajust anual i transitòria).
  • Entrada efectiva de l’esquema el 2026 i funcionament durant uns 10 anys, amb revisions lligades a seguretat de subministrament i a la implantació de renovables i emmagatzematge.
  • Condició clau: les noves inversions que es remunerin hauran de ser renovables, emmagatzematge o gestió de demanda, en línia amb el marc europeu.

2. Profundització del nou disseny del mercat majorista

• CNMC i operadors estan completant el pas a un sistema plenament quart‑horari:
  • Des del 2025, el mercat diari i intradiari ja negocien productes de 15 minuts.
  • Al agost de 2026 la CNMC aprova elevar l’intradiari continu a 96 rondes de negociació, apropant el tancament a temps real i reduint desviaments, amb una excepció temporal fins al 2029 al MIBEL (CNMC i Demócrata).
• Es revisen també procediments d’operació i serveis de balanç (control de tensió, resposta activa de la demanda, etc.) per alinear-los amb el Reglament (UE) 2019/943 i el nou reglament de reforma del mercat elèctric.
• En paral·lel, la CNMC ha obert consultes sobre disseny de peatges i mercat majorista orientades a reforçar la participació de la demanda i la integració de renovables (informe de mercat minorista 2023‑24).

3. Consumidor, PVPC i contractes de llarg termini

• Reforma europea 2024: la UE ha aprovat una directiva i un reglament que reformen el disseny del mercat elèctric i impulsen:
  • Contractes per diferències bidireccionals (CfD) per a suport públic a noves renovables i nuclear.
  • Un marc favorable als PPA, obligant els Estats a garantir instruments per reduir el risc financer (per exemple, esquemes de garanties) (Q&A Comissió i Parlament Europeu).
  Espanya haurà d’adaptar els seus mecanismes de suport (subhastes, CfD, garanties per a PPA) a aquest marc en la propera onada normativa.
• Tarifa regulada PVPC:
  • Des del 2024 el PVPC es calcula amb una cistella de futurs i spot, per reduir volatilitat; l’exposició al mercat diari es redueix progressivament fins al 2026 (Demócrata).
  • La Comissió Europea ha demanat a Espanya dissenyar una fulla de ruta per a l’eliminació progressiva del PVPC, mantenint-lo només per a col·lectius vulnerables, en considerar que la seva permanència generalitzada distorsiona la competència (Demócrata).
  • El Govern, per boca de la Secretaria d’Estat, ha assenyalat que ara no es contempla suprimir-lo, però s’ha compromès que la CNMC analitzi la conveniència de mantenir-lo o no a mig termini (Demócrata).
• Factures i transparència:
  • Al juny de 2026, el MITECO sotmet a audiència una resolució per actualitzar el contingut mínim de les factures de petits consumidors, incloent cost mitjà de l’energia, tipus de contracte (fix/indexat), producte contractat i comparativa amb el consum mitjà del codi postal, així com més detall per a autoconsum i un QR obligatori cap al comparador de la CNMC (MITECO).

4. Flexibilitat, agregació i emmagatzematge

• El Govern està impulsant un ecosistema de flexibilitat i agregació:
  • Banc de proves regulatori (“sandbox”) amb cinc projectes pilot de mercats locals de flexibilitat, agregador independent i emmagatzematge distribuït, amb proves de fins a dos anys per alimentar futures reformes (IDAE).
  • Al agost de 2026, resolució en audiència per definir la metodologia de l’agregador independent i permetre contractar alhora diversos comercialitzadors, modificant l’operativa i les liquidacions del sistema (MITECO).
• En emmagatzematge, els decrets recents i la planificació energètica marquen objectius de desenes de GW per al 2030 i prioritzen la hibridació de bateries amb generació renovable, recolzant-se precisament en el nou mercat de capacitat i en permisos d’accés més flexibles.

En conjunt, els pròxims anys estaran marcats per (1) la implantació efectiva del mercat de capacitat, (2) la consolidació del règim quart‑horari i de 96 rondes intradiàries, (3) la redefinició del paper del PVPC sota la pressió europea i (4) el desplegament de flexibilitat, agregació i emmagatzematge com a peces centrals del nou disseny de mercat elèctric espanyol, en coherència amb la reforma aprovada a nivell de la UE el 2024.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) té un paper central en els components regulats del preu de l’electricitat i en la supervisió de com es formen els preus, però no “decideix” lliurement quant costa la llum. Les seves competències vénen definides, sobretot, per la Llei 3/2013, de creació de la CNMC (BOE), la Llei 24/2013 del Sector Elèctric (BOE) i el seu desenvolupament reglamentari.

1. Què NO fa la CNMC: el preu del “pool” i les decisions polítiques

El preu horari del mercat majorista (el dit “pool”) es fixa a la subhasta gestionada per OMIE entre generadors i comercialitzadores, segons el sistema marginalista explicat en articles com “Com es fixa el preu de l’electricitat a Espanya”. La CNMC no fixa aquest preu:

• No decideix quines ofertes presenten les centrals ni a quin preu.
• No tria quina tecnologia “marca” el preu cada hora.
• No substitueix les decisions de política energètica del Govern (impostos, càrrecs, bonificacions, “topall al gas”, etc.).

El seu paper allà és bàsicament de supervisió i control: vigila que no hi hagi manipulació del mercat o abús de posició dominant i pot sancionar les empreses (com en el cas de la multa a Iberdrola per suposada manipulació de preus, posteriorment anul·lada per l’Audiència Nacional).

2. Competències directes sobre components regulats del rebut

On la CNMC sí intervé de forma directa i amb poder regulatori és en els components regulats del preu, en particular:

• Metodologia dels peatges d’accés a les xarxes (transport i distribució). Després del Reial Decret‑llei 1/2019, la Llei 3/2013 i la Llei 24/2013 atribueixen a la CNMC la funció de:
  • Establir mitjançant circulars la metodologia per calcular els peatges de transport i distribució (per exemple, la Circular 3/2020, citada al BOE BOE-A-2020-1066).
  • Definir l’estructura tarifària (nivells de tensió, períodes horaris, termes de potència i energia, etc.).
  • Aprovar cada any, mitjançant resolució publicada al BOE, els valors concrets dels peatges aplicables a consumidors i generadors.
• Retribució de les xarxes elèctriques (transport, distribució i operació del sistema):
  • Fixar, per circular, la metodologia i paràmetres per a la retribució regulada d’aquestes activitats, inclosa la taxa de retribució financera (TRF).
  • Per exemple, ha aprovat una TRF del 6,58 % per al període 2026‑2031, segons recull Demócrata.
  • Aquestes decisions influeixen en el nivell de peatges que paguen els consumidors, encara que dins dels límits de cost global que fixa el Govern.
• Metodologies i procediments d’operació:
  • Desenvolupa i modifica procediments d’operació del sistema (serveis de balanç, control de tensió, resposta activa de la demanda, etc.), amb impacte en els costos que després s’incorporen al preu final.
  • Exemples recents són les resolucions sobre el servei de control de tensió o la resposta activa de la demanda publicades al BOE el 2025.

3. Supervisió del PVPC i de les tarifes regulades

El Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) i les tarifes d’últim recurs estan regulats a l’article 17 de la Llei del Sector Elèctric i desenvolupats per normes com el Reial Decret 216/2014 (BOE). En aquest àmbit:

• El Govern estableix la metodologia general de càlcul del PVPC i els criteris per a les tarifes d’últim recurs.
• La CNMC:
  • Emet informes i propostes sobre la revisió del PVPC i la seva vinculació a mercats de futurs, a petició del Govern o de la Comissió Europea.
  • Supervisa que els comercialitzadors de referència apliquin correctament el PVPC i respectin les obligacions d’informació al consumidor.
  • Analitza, per exemple, si té sentit mantenir o no el PVPC en el disseny futur del mercat, com ha assenyalat el propi Govern remitent anàlisis a la CNMC.

4. Funcions de vigilància, transparència i protecció del consumidor

A més de les seves competències normatives, la CNMC exerceix un ampli rol de supervisió i transparència sobre preus i contractes:

• Supervisa de forma contínua els mercats d’electricitat i gas, d’acord amb la Llei 3/2013 i el Reglament europeu REMIT, per detectar manipulacions o conductes anòmales; el Govern ha demanat en diverses ocasions “màxima supervisió” en contextos d’alta volatilitat de preus.
• Publica informació periòdica sobre preus i marges, i manté un comparador d’ofertes de gas i electricitat, eina clau perquè els consumidors coneguin i comparin preus.
• Controla l’actuació de les comercialitzadores en la seva relació amb els clients (pràctiques comercials, contractes a preu fix o indexat, pujades unilaterals de preu, trucades comercials abusives, etc.), dictant criteris i imposant sancions quan és necessari.

5. Límits: què depèn del Govern o del legislador

En síntesi, la CNMC:

• Sí defineix metodologies de peatges i de retribució regulada, aprova peatges concrets i vigila la formació de preus i les conductes empresarials.
• No decideix la política energètica de fons: el repartiment entre impostos, càrrecs i peatges, l’existència del PVPC, els límits globals de cost del sistema, els mecanismes extraordinaris (com topalls al gas) o les ajudes socials, que corresponen al Govern i a les Corts Generals.

Per tant, la seva influència en la fixació de preus elèctrics és molt rellevant en la part regulada del rebut i en la vigilància del mercat, però sempre dins del marc legal i de política energètica que marquen el legislador i l’Executiu.

Un consumidor domèstic acollit al PVPC pot passar a una tarifa del mercat lliure amb força facilitat: la normativa recent del Ministeri per a la Transició Ecològica i la CNMC reforça precisament la llibertat de canvi i limita les penalitzacions. A efectes pràctics, qualsevol llar amb un subministrament elèctric normal en baixa tensió pot canviar si signa un nou contracte amb una comercialitzadora del mercat lliure i atorga el seu consentiment exprés al canvi.

1. Qui pot canviar i tipus de subministrament

El marc regulatori se centra en llars i pimes amb potència contractada inferior a 15 kW, que són la immensa majoria dels consumidors domèstics. Per a aquest segment:

• No s’exigeix un requisit especial de potència per passar de PVPC a mercat lliure: n’hi ha prou amb estar en aquest rang de fins a 15 kW, típic de vivendes.
• Es tracta sempre de subministraments en baixa tensió, que és el tipus de subministrament habitual a les llars.
• Si el consumidor tenia el bo social, canviar al mercat lliure implica perdre’l: el nou comercialitzador ha d’informar clarament de la diferència de preu prevista i recollir una renúncia expressa per poder tramitar el canvi, comunicant-ho després a la CNMC.

2. Consentiment i documentació

D’acord amb la CNMC, els canvis de comercialitzador (inclòs passar de PVPC a mercat lliure) només són vàlids si hi ha consentiment efectiu del consumidor. A la pràctica, la comercialitzadora lliure et demanarà:

• Dades d’identificació del titular (DNI/NIE) i dades de contacte.
• Codi CUPS i dades del punt de subministrament, que solen extreure’s de la factura actual.
• Autorització expressa (signada o electrònica) acceptant el nou contracte i les seves condicions econòmiques.

La normativa no fixa de forma general un requisit de “estar al corrent de pagament” per poder canviar, però els deutes amb la comercialitzadora sortint continuen sent exigibles. Si existeixen impagaments i acaben en tall de subministrament, s’activen altres procediments (amb despeses de desconnexió/reconnexió) que van a part del simple canvi de tarifa.

3. Permanència i penalitzacions

El nou Reglament general de subministrament i comercialització endureix les regles sobre permanències:

• Per a llars i pimes amb potència menor de 15 kW, es reconeix el dret a rescindir el contracte en qualsevol moment i sense penalització.
• Única excepció: si es tracta d’un contracte a preu fix i es trenca abans de la primera pròrroga anual, la penalització màxima és el 5 % de l’energia pendent de facturar en aquell any.
• Si el canvi es fa perquè un consumidor vulnerable passa al PVPC, no es pot aplicar cap penalització; en sentit invers (sortir al mercat lliure), l’empresa ha d’advertir expressament de la pèrdua del bo social.

A més, el reglament “impedeix compromisos de permanència i penalitzacions per rescissió” que vagin més enllà d’aquests límits, de manera que el canvi des del PVPC al mercat lliure no hauria de comportar altres costos contractuals addicionals.

4. Aspectes tècnics: comptador, instal·lació i costos

Canviar del PVPC al mercat lliure és un canvi de contracte i de comercialitzadora, no d’instal·lació:

• No cal canviar la instal·lació elèctrica de la vivenda.
• En condicions normals, tampoc cal canviar el comptador: la mateixa distribuïdora i el mateix comptador serveixen per a contractes regulats i lliures.
• La normativa no preveu que es repercuteixin costos tècnics al consumidor pel simple canvi de comercialitzadora, més enllà de casos molt excepcionals que exigeixin “actuacions en camp complexes”.

5. Terminacions del canvi

El Reial Decret aprovat al febrer de 2026 fixa que els canvis de subministrador han de completar-se en un màxim de 10 dies des de la sol·licitud del consumidor. El procés tècnic intern entre comercialitzadores i distribuïdora s’ha de realitzar en terminis molt més breus, i la intenció reguladora és que, a partir de 2026, els tràmits purament tècnics no durin més de 24 hores.

6. Recomanacions pràctiques abans de canviar

• Comparar ofertes al comparador oficial de la CNMC per estimar el cost anual en mercat lliure front al PVPC.
• Llegir amb detall el nou contracte: durada, si el preu és fix o indexat, possibles serveis addicionals (manteniments, assegurances, etc.) i com es revisarà el preu.
• Si tens bo social o creus que podries tenir dret a ell, valorar molt bé que el pas al mercat lliure ho fa incompatible.

En resum, qualsevol consumidor domèstic típic en baixa tensió pot canviar del PVPC a una tarifa de mercat lliure signant un nou contracte, sense exigències tècniques especials, amb terminis breus i sense penalitzacions, excepte l’excepció limitada dels contractes a preu fix abans de la seva primera renovació anual.