Preu de la llum avui, diumenge 6 de setembre: les hores més barates i més cares per consumir

Per oferir la tarifa regulada PVPC (Preu Voluntari per al Petit Consumidor) una empresa no pot ser una comercialitzadora qualsevol: ha de ser designada específicament com a Comercialitzadora de Referència (COR) per l'Administració. Aquesta condició implica superar uns requisits addicionals de solvència, capacitat tècnica i protecció al consumidor, i sotmetre's a un règim regulat més estricte que el del mercat lliure.

Tot i que els detalls es concreten en la normativa sectorial i en ordres específiques del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), així com en criteris de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), de forma sintètica es pot resumir així:

1. Habilitació com a comercialitzadora i designació específica com a COR

• En primer lloc, l'empresa ha d'estar autoritzada com a comercialitzadora d'energia elèctrica en el sistema espanyol, complint els requisits generals d'accés al mercat (inscripció en els registres corresponents, relació contractual amb el distribuïdor, accés als mercats majoristes, etc.).
• Sobre aquesta base, el Ministeri pot designar-la explícitament com a Comercialitzadora de Referència, la qual cosa l'habilita per oferir PVPC i gestionar el bo social. A Espanya el nombre de COR és limitat i es revisa per l'Administració, no és una condició que s'obtingui només “demanant llicència”.

2. Requisits de solvència i garanties econòmiques

Les COR han d'acreditar una capacitat econòmica suficient per assumir el subministrament regulat i els riscos associats. La CNMC ha insistit que les comercialitzadores, en general, reforcin les seves garanties per evitar impagaments i fallides que acabin repercutint en el sistema elèctric, subratllant que:

• Han de demostrar suficient capacitat tècnica i econòmica abans d'iniciar l'activitat, donat l'historial d'inhabilitacions per incomplir requisits de solvència (nota de la CNMC).
• Es contemplen garanties financeres i mecanismes de supervisió contínua, amb possibilitat de mesures cautelars quan existeixin riscos per als consumidors.

3. Requisits tècnics i organitzatius

Una COR ha de comptar amb mitjans suficients per prestar un servei regulat a milions de clients potencials:

• Mitjans tècnics i recursos humans qualificats per gestionar la facturació, la relació amb l'operador del sistema i els mercats, i l'elevat volum de reclamacions i gestions associat a la tarifa regulada.
• Sistemes d'atenció al client robustos i accessibles, subjectes a regles específiques fixades per la normativa de subministrament i contractació. L'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica i el desenvolupament reglamentari recent reforcen obligacions de transparència i protecció per a qui contracta PVPC i bo social (MITECO).
• Capacitat per aplicar correctament el càlcul del PVPC i els seus components regulats, incloent els costos que l'operador del sistema i la CNMC publiquen i liquiden específicament per a les Comercialitzadores de Referència (BOE).

4. Obligacions d'informació i separació de marques

Les COR estan subjectes a obligacions reforçades d'informació al consumidor, tant pel seu paper en la tarifa regulada com per ser l'única porta d'accés al bo social elèctric:

• Han d'identificar de forma clara i no enganyosa que operen com a Comercialitzadora de Referència. La CNMC ha sancionat conductes que generaven confusió entre la marca del mercat lliure i la regulada, precisament perquè distingir-les és “bàsic per protegir els consumidors i garantir el correcte funcionament del mercat” (resolució CNMC sobre Endesa).
• Han de respectar regles estrictes sobre comercialització i pràctiques comercials (per exemple, límits a les trucades no sol·licitades i obligacions addicionals de transparència en la contractació, segons detalla el MITECO en la seva nota sobre la fi del “spam” telefònic de les comercialitzadores: enllaç).

5. Funció social i obligacions específiques

• Només les COR poden oferir PVPC i gestionar el bo social, per la qual cosa assumeixen obligacions addicionals de protecció a consumidors vulnerables i de col·laboració amb les polítiques públiques contra la pobresa energètica.
• Han d'aplicar les condicions regulatòries fixades pel Govern (preu, estructura de peatges i càrrecs, límits a determinades clàusules contractuals, etc.), renunciant a la llibertat plena de fixació de preus pròpia del mercat lliure.

En resum, per convertir-se en Comercialitzadora de Referència i poder oferir PVPC una empresa ha de ser ja comercialitzadora autoritzada, acreditar solvència i capacitat tècnica reforçades, complir exigències estrictes d'atenció al client i informació, separar clarament les seves marques regulada i lliure i acceptar un marc regulatori molt intervingut, amb obligacions específiques en matèria de bo social i protecció dels consumidors vulnerables.

En el sector elèctric, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) actua alhora com a regulador sectorial i com a autoritat de competència. Les seves funcions es recolzen principalment en la Llei 3/2013, de creació de la CNMC, i en la Llei 24/2013 del Sector Elèctric, a més de la normativa europea (per exemple, el Reglament REMIT sobre integritat i transparència dels mercats majoristes d'energia).

1. Supervisió i control dels mercats majoristes

La CNMC exerceix una supervisió contínua i diària dels mercats majoristes d'electricitat per garantir que funcionin amb normalitat, transparència i d'acord amb la regulació. Segons la nota conjunta de Moncloa i la CNMC sobre reforç de la supervisió dels mercats energètics (nota de Moncloa de 11/03/2026), això inclou:

• Seguiment diari de preus i volums en els mercats d'electricitat (i gas).
• Coordinació estreta amb els operadors de mercat (OMIE) i l'operador del sistema (Red Eléctrica) per intercanviar informació rellevant.
• Detecció de possibles comportaments irregulars o pràctiques contràries al bon funcionament dels mercats.
• Supervisió de la integritat i transparència dels mercats majoristes d'electricitat en aplicació del Reglament (UE) n.º 1227/2011 (REMIT).

2. Regulació d'accés i connexió a les xarxes

En matèria de xarxes de transport i distribució, la CNMC té competències normatives i de detall molt rellevants. L'article 33 de la Llei del Sector Elèctric estableix un repartiment competencial entre el Govern i la CNMC en l'accés i la connexió. D'acord amb això, la CNMC:

• Estableix la metodologia i les condicions d'accés i connexió a les xarxes de transport i distribució, incloent els criteris per avaluar la capacitat disponible.
• Aprueba especificacions tècniques de detall i circulars que desenvolupen aquests criteris, com la resolució sobre capacitat d'accés de generació a les xarxes de transport i distribució (nota CNMC 05/07/2024).
• Defineix com han de publicar els gestors de xarxa (transportista i distribuïdors) la informació de capacitat d'accés per a generació i demanda, mitjançant resolucions publicades en el BOE.

Aquestes funcions són clau per a la integració de renovables, emmagatzematge i nova demanda en el sistema, ja que condicionen quins projectes poden connectar-se i en quins termes.

3. Supervisió tècnica del sistema: procediments d'operació i tensió

La CNMC també intervé sobre l'operació tècnica del sistema elèctric a través dels procediments d'operació que aplica l'operador del sistema. Per exemple:

• Modifica procediments d'operació relacionats amb el servei de control de tensió, la programació del sistema i la gestió d'indisponibilitats (com la resolució de 12 de juny de 2025 sobre el servei de control de tensió, publicada en el BOE, BOE-A-2025-13076).
• Pot introduir mesures urgents per estabilitzar la tensió a la xarxa, exigint informació diària a Red Eléctrica sobre la implantació i efectes d'aquestes mesures.
• Impulsa mecanismes com el “sandbox regulatori” o la resposta activa de la demanda, perquè empreses i consumidors participin en serveis al sistema.

Tot això situa la CNMC com a peça central en la definició de les regles operatives que afecten el transport, la distribució i la participació d'agents en serveis d'ajust.

4. Mercat minorista i protecció dels consumidors

En l'àmbit minorista, la CNMC supervisa l'actuació de les comercialitzadores d'electricitat per garantir que respecten la normativa de consum i d'energia. Entre les seves funcions destacades:

• Control de les pràctiques de venda i captació de clients, instint a les comercialitzadores a controlar les seves forces de vendes i corregir males pràctiques (nota CNMC 31/01/2025).
• Emissió d'informes i propostes normatives per millorar la protecció dels consumidors en contractes i subministrament elèctric (IPN sobre contractació de consumidors elèctrics).
• Supervisió de la transparència en la informació de preus i condicions, i anàlisi dels serveis d'atenció al client d'elèctriques i gasistes.
• Elaboració i publicació d'estadístiques i informes sobre reclamacions, canvis de comercialitzador, qualitat del servei i altres indicadors que afecten l'usuari final.

5. Defensa de la competència i potestat sancionadora

A més de la funció reguladora, la CNMC és l'autoritat nacional encarregada d'aplicar la Llei 15/2007 de Defensa de la Competència i els articles 101 i 102 del TFUE. En el sector elèctric això es tradueix en:

• Investigació i sanció de càrtels, acords restrictius i abusos de posició dominant per part d'empreses elèctriques, distribuïdores o altres agents.
• Imposició de multes i d'obligacions de comportament o estructurals quan detecta pràctiques anticompetitives, com en l'expedient sancionador a UFD (Naturgy) per limitar la competència en comptadors elèctrics, on la CNMC va aplicar tant la LDC com l'article 102 TFUE.
• Capacitat per impugnar disposicions o actuacions administratives que introdueixin obstacles injustificats a la competència en el sector.

En conjunt, aquestes competències fan que la CNMC sigui el vèrtex tècnic i independent que vigila el correcte funcionament del mercat elèctric en totes les seves fases: generació, xarxes, comercialització i relació amb els consumidors.

El marc que regula el mercat elèctric i la formació dels preus de la llum a Espanya és complex i està format per diverses lleis, reials decrets, circulars de la CNMC i normativa europea. A efectes pràctics, es pot distingir entre la norma “de capçalera” del sector i un conjunt de disposicions que desenvolupen el mercat majorista, els peatges i càrrecs i la tarifa regulada (PVPC).

1. Norma bàsica del sector elèctric

La peça central és la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric (text en BOE). Aquesta llei:

• Defineix l'estructura del sector (generació, transport, distribució, comercialització i consum).
• Estableix el principi de sostenibilitat econòmic‑financera del sistema i el repartiment de costos regulats.
• Configura el mercat de producció d'electricitat i el seu encaix amb la normativa europea.
• Regula el preu voluntari per al petit consumidor (PVPC) i les tarifes d'últim recurs (article 17), base de com es calcula la tarifa regulada.

La llei ha estat modificada per diversos reials decrets‑llei, entre ells el Reial Decret‑llei 1/2019, que reforça el paper de la CNMC en metodologies de peatges i càrrecs, i el RDL 7/2026, que segons la premsa especialitzada torna a modificar la Llei 24/2013 per reforçar drets dels consumidors elèctrics.

2. Mercat majorista i regles de casació

La formació del preu horari de l'energia es realitza en el mercat majorista (“pool”), dins del marc europeu fixat pel Reglament (UE) 2019/943 sobre el mercat interior de l'electricitat. A Espanya:

• La CNMC ha aprovat la Circular 3/2019, que regula metodologies del mercat majorista i l'operació del sistema (es cita en resolucions recents de la CNMC sobre procediments d'operació).
• Diverses resolucions de la CNMC aproven i actualitzen les regles de funcionament dels mercats diari i intradiari, per exemple la Resolució de 23 de maig de 2024 i la de 28 de febrer de 2025, que adapten el mercat a les subhastes europees i a la negociació quart‑horària (exemple en BOE).
• El Reial Decret‑llei 10/2022 crea el mecanisme d'ajust de costos de producció (el anomenat “topall al gas”), que actua temporalment sobre el preu de casació del mercat majorista (BOE).

3. Peatges i càrrecs de la factura

A més del preu del “pool”, la normativa separa clarament peatges (retribució de xarxes) i càrrecs (altres costos regulats):

• Circular 3/2020, de la CNMC, estableix la metodologia per calcular els peatges de transport i distribució d'electricitat i la seva estructura tarifària. El propi text explica que desenvolupa els articles 9 i 16 de la Llei 24/2013 i fixa els criteris per repartir els costos de xarxa entre consumidors (BOE).
• El Reial Decret 148/2021, de 9 de març, defineix la metodologia de càlcul dels càrrecs del sistema elèctric, és a dir, com es reparteixen entre els usuaris conceptes com primes històriques a renovables, extracosts insulars, etc. (BOE).
• Diverses ordres del Ministeri (per exemple, l'Ordre TED/1312/2022 per a 2023) fixen any a any els valors concrets d'aquests càrrecs i altres costos regulats.

4. Tarifa regulada (PVPC) i factura domèstica

El disseny detallat de la tarifa regulada es recull en el:

• Reial Decret 216/2014, de 28 de març, pel qual s'estableix la metodologia de càlcul del PVPC i el seu règim de contractació (BOE). Ha estat modificat pel Reial Decret 469/2016 i parcialment afectat pel Reial Decret 184/2022, però continua sent la base regulatòria del PVPC.
• Resolucions posteriors de la CNMC i ordres ministerials ajusten el model de factura, la informació sobre preus aplicats als consumidors i la incorporació de referències de mercats de futurs, especialment després de la reforma del PVPC a partir de 2024.

A més, la Resolució de 28 d'abril de 2021 de la Direcció General de Política Energètica i Mines estableix el model de factura per a comercialitzadores de referència (BOE), peça clau per a la transparència del preu final que paguen els usuaris acollits al PVPC.

5. Activitats de transport, distribució i comercialització

El règim detallat d'aquestes activitats el fixa, amb nombroses modificacions posteriors, el Reial Decret 1955/2000, de 1 de desembre, sobre transport, distribució, comercialització, subministrament i autorització d'instal·lacions elèctriques (BOE). Aquest reial decret desenvolupa la relació entre empreses distribuïdores i comercialitzadores, les condicions d'accés i connexió a les xarxes i els contractes de subministrament, elements que influeixen en com es trasllada el preu de l'energia i dels peatges al consumidor final.

En conjunt, per tant, la Llei 24/2013 fixa l'arquitectura general i els principis de sostenibilitat i protecció del consumidor; la CNMC, a través de circulars, regula metodologies de peatges i mercat majorista; i reials decrets com el RD 148/2021, el RD 216/2014 i l'històric RD 1955/2000 concreten la forma en què es calculen peatges, càrrecs i tarifes regulades. Sobre aquest marc s'assenta la fixació efectiva de preus de la llum a Espanya.