El preu de la llum avui, 16 de juliol: l'hora més barata serà de 16 a 17 hores

El preu de la llum a la tarifa regulada PVPC es fixa combinant, hora a hora, el resultat del mercat majorista d'electricitat amb una sèrie de components regulats (peatges, càrrecs, costos de comercialització, serveis del sistema i impostos). La part “energia” depèn fonamentalment del mercat diari i intradiari, mentre que l'estructura del rebut i molts conceptes afegits (peatges, càrrecs, marge del comercialitzador de referència, impostos) estan fixats per normativa estatal. Tota aquesta metodologia es regula principalment a la Llei 24/2013 del Sector Elèctric i al Reial Decret 216/2014, desenvolupat i modificat per normes posteriors.

Marc jurídic bàsic del PVPC

El PVPC es defineix a l'article 17 de la Llei 24/2013 del Sector Elèctric com un preu màxim que poden cobrar els comercialitzadors de referència, format de manera additiva per:

• Cost de producció d'energia elèctrica (part de mercat).
• Peatges d'accés i càrrecs del sistema (part regulada).
• Costos de comercialització (retribució regulada del comercialitzador de referència).

El desenvolupament reglamentari central és el Reial Decret 216/2014, que estableix la metodologia de càlcul del PVPC i el règim dels comercialitzadors de referència. Aquest reial decret ha estat ajustat, entre altres, pel Reial Decret 469/2016 (marge comercial) i pel Reial Decret 148/2021 (càrrecs i adaptació del PVPC a la nova estructura tarifària).

Component d'energia: el que depèn del mercat

Des del Reial Decret 216/2014, el cost de producció que entra al PVPC es basa en el preu horari del mercat diari durant el període de facturació, en lloc d'en subhastes a termini tipus CESUR (mecanisme que el propi reial decret explica que queda superat). Això significa que:

• Per a cada hora, el PVPC incorpora el preu del mercat diari i, si escau, correccions per mercats intradiaris.
• S'afegeixen els serveis d'ajust i altres serveis del sistema (reserva, serveis de balanç, serveis de no freqüència, etc.), que formen part dels “altres costos associats al subministrament” (OCh) regulats a l'article 12 del Reial Decret 216/2014, modificat pel Reial Decret 469/2016.

El detall tècnic de com s'estimen, dia anterior, aquests components el fixa el procediment d'operació P.O. 14.12 “Estimació del cost dels components del PVPC”, aprovat i actualitzat per la Resolució de la Secretaria d'Estat d'Energia de 30 de juny de 2023 (resolució de 30 de juny de 2023). Aquest procediment defineix com l'operador del sistema calcula:

• El preu mitjà horari del mercat (PMD).
• Els costos per serveis d'ajust, reserves, desviaments, serveis de no freqüència, etc.
• La part d'altres costos associats al subministrament que depenen d'aquests mercats.

Peatges i càrrecs: part regulada aliena al mercat

A més de l'energia, cada factura PVPC inclou peatges i càrrecs que no depenen del mercat sinó de decisions regulatòries:

• Els peatges de transport i distribució es fixen per la CNMC mitjançant la seva pròpia metodologia, i es traslladen a la factura a través d'ordres ministerials com l'Ordre TEC/1366/2018 i normativa posterior.
• Els càrrecs del sistema elèctric (per finançar primes a renovables històriques, dèficit, etc.) es calculen segons la metodologia del Reial Decret 148/2021, i els seus valors concrets es fixen per ordre, com l'Ordre TED/1484/2021.

Al PVPC aquests conceptes s'incorporen en el tèrmini de potència i en el tèrmini d'energia, de forma binomial, amb discriminació horària segons l'estructura definida per la CNMC per a peatges i la metodologia estatal de càrrecs.

Costos de comercialització i marge del comercialitzador de referència

El Reial Decret 216/2014, modificat pel Reial Decret 469/2016, estableix que els costos de comercialització inclosos al PVPC es recuperen mitjançant:

• Un tèrmini fix per potència contractada (CCF) que se suma al tèrmini de potència de peatges i càrrecs.
• Un tèrmini variable horari per energia (CCVh) que s'afegeix al tèrmini d'energia.

Aquests costos inclouen, entre altres, contractació, facturació, atenció al client, estructura, garanties al mercat, aportacions al Fons Nacional d'Eficiència Energètica i la taxa d'ocupació de la via pública. Els valors concrets del marge es determinen per ordre ministerial, com l'Ordre ETU/1948/2016, que desenvolupa la metodologia del marge per a 2014‑2018 després de les sentències del Tribunal Suprem.

Impostos i altres elements

Sobre la suma d'energia (mercat + serveis), peatges, càrrecs i costos de comercialització s'apliquen finalment els impostos (IVA i Impost Especial sobre l'Electricitat), també regulats per normativa estatal. Tot i que afecten de forma molt rellevant el rebut final, el seu càlcul és fiscal, no específic del PVPC.

Resum de què és mercat i què és regulació

• Depèn del mercat: preu horari del mercat diari i intradiari; costos de serveis d'ajust, reserves i desviaments; part variable d'alguns altres costos operatius del sistema.
• Depèn de la regulació: definició del PVPC i col·lectius amb dret (Llei 24/2013 i Reial Decret 216/2014); metodologia del PVPC i del marge del comercialitzador (Reial Decret 469/2016 i Ordre ETU/1948/2016); metodologia i valors de càrrecs i peatges (Reial Decret 148/2021 i Ordre TED/1484/2021); procediment P.O. 14.12 per estimar components horaris (resolució de 30 de juny de 2023); i impostos aplicables.

Red Eléctrica de España (REE), com a operador del sistema, no decideix ni “fixa” els preus elèctrics (ni de mercat ni regulats), però sí que té competències tècniques rellevants en el càlcul operatiu, la liquidació i, sobretot, la gestió i difusió de part de la informació que dóna lloc a aquests preus. Aquesta funció s'articula a través dels procediments d'operació del sistema i de les regles dels mercats diari i intradiari, aprovats per la CNMC i per la Secretaria d'Estat d'Energia. Els elements estrictament regulatoris de preu (peatges, metodologies de càlcul, retribucions regulades) s'atribueixen al Ministeri i a la CNMC mitjançant ordres ministerials i circulars, de manera que REE actua principalment com a executor i publicador tècnic dels resultats.

Marc normatiu general

Les competències de REE en matèria d'informació i preus s'emmarquen en tres blocs de normes:

• Regles de mercats diari i intradiari: la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) aprova i actualitza les regles que regeixen el mercat majorista, on es determinen els preus horaris de casació. Per exemple, la Resolució de 23 de maig de 2024 de la CNMC “aprova les regles de funcionament dels mercats diari i intradiari d'electricitat per a la seva adaptació a les subhastes europees intradiàries”. En aquestes regles es defineix quina informació s'ha d'intercanviar i publicar, i quin paper tenen mercat i operador del sistema.
• Procediments d'operació del sistema elèctric: són la “fulla de ruta” tècnica de REE com a operador del sistema. Des de la Resolució de 27 d'octubre de 2010 (PO 3.x, 9, 14.4) fins a les adaptacions recents —com la Resolució de 19 de gener de 2026 o la Resolució de 25 d'abril de 2024— s'actualitzen contínuament. Aquests PO regulen programació de generació, serveis d'ajust, balanç, liquidacions i, amb això, la informació econòmica associada (pagaments i cobraments per serveis).
• Metodologies i paràmetres regulats (peatges i altres): la CNMC estableix la metodologia de càlcul de peatges de transport i distribució mitjançant la Circular 3/2020, posteriorment modificada per la Circular 1/2025. A més, la Circular 4/2019 fixa la metodologia de retribució de l'operador del sistema. Aquestes normes situen la CNMC i el Ministeri com a titulars de la potestat de fixar preus regulats; REE aporta dades i executa, però no té la competència normativa.

Funció de REE en la informació de mercats i serveis d'ajust

Els procediments d'operació i resolucions sobre serveis d'ajust del sistema determinen què ha de fer REE amb la informació i els preus resultants de l'operació del sistema:

• Les resolucions sobre procediments d'operació (per exemple, la Resolució de 18 de desembre de 2015 o la ja citada de 2010) regulen programació de generació, activació de reserves, gestió de desviaments i serveis d'ajust. Implícitament, això inclou el càlcul i la comunicació als agents dels preus d'aquests serveis i dels saldos econòmics corresponents, funcions que recauen operativament en l'operador del sistema.
• Normes recents, com la Resolució de 19 d'octubre de 2023 (procediment d'operació 7.5 i modificació del 14.4), reordenen serveis com la resposta activa de la demanda i els drets de cobrament i pagament per serveis d'ajust. De nou, REE no fixa els preus d'aquests serveis, però sí que gestiona les ofertes, l'activació, el càlcul d'importos i la informació que es posa a disposició dels participants.
• Les contínues adaptacions a la negociació quart-horària i a plataformes europees (per exemple, la Resolució de 28 de febrer de 2025, sobre regles dels mercats diari i intradiari) defineixen noves obligacions d'intercanvi i publicació de dades entre mercat, operador del sistema i plataformes europees. REE és la peça tècnica que integra i comunica la informació del sistema elèctric espanyol amb aquests entorns.

Preus regulats (peatges) i límits de la competència de REE

Pel que fa a peatges d'accés i altres components regulats de la factura, les circulars de la CNMC fixen la metodologia de càlcul, mentre que les ordres ministerials determinen els valors concrets per a cada any. Les normes llistades (Ordre TEC/1366/2018, Ordre IET/2444/2014, etc.) mostren que són ordres del Ministeri d'Energia/Transició Ecològica les que “estableixen” o “determinen” els peatges d'accés, no l'operador del sistema.

En aquest àmbit, la participació de REE és essencialment de suport tècnic: aportar dades de xarxa i demanda, aplicar en els seus sistemes els peatges aprovats i subministrar la informació necessària per a la facturació i la supervisió, però sense capacitat per fixar o modificar aquests preus ni per publicar-los al BOE, responsabilitat que recau en Ministeri i CNMC.

Conclusió

En resum, REE té competències àmplies com a gestor tècnic i publicador operatiu de la informació de funcionament del sistema (demanda, fluxos, serveis d'ajust, liquidacions associades) i com a node d'intercanvi de dades amb mercats i plataformes europees, conforme a les regles i procediments aprovats per CNMC i Ministeri. Tanmateix, la determinació jurídica de preus —tant els de mercat (a través de les regles del mercat diari i intradiari) com els regulats (peatges, retribucions)— correspon a la CNMC i al Govern; REE executa, calcula i difon resultats sota aquest marc, però no ostenta la competència de fixar-los.

L'accés al Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), és a dir, la tarifa regulada de llum, ve definit a la normativa estatal (fonamentalment el Reial Decret 216/2014 i les seves modificacions). De forma general, només poden acollir-se punts de subministrament d'electricitat de baixa tensió, amb una potència reduïda i contractant el subministrament amb un comercialitzador de referència (no en mercat lliure). La condició de consumidor vulnerable no és un requisit per entrar al PVPC, tot i que sí que ho és (amb matisos) per rebre el bo social. A continuació es resumeixen els criteris normatius i pràctics que es desprenen del marc regulador vigent.

1. Normativa bàsica que regula el PVPC

L'estructura del PVPC i el seu règim de contractació es fixen al Reial Decret 216/2014, de 28 de març, que estableix la metodologia de càlcul dels preus voluntaris per al petit consumidor d'energia elèctrica i el seu règim jurídic de contractació. Aquest reial decret ha estat modificat, entre altres, pel Reial Decret 469/2016, de 18 de novembre (Reial Decret 469/2016), i complementat per diferents ordres i resolucions, com:

• Ordre ETU/1948/2016, sobre costos de comercialització de les comercialitzadores de referència per al càlcul del PVPC.
• Resolucions sobre el procediment d'operació 14.12 “Estimació del cost dels components del preu voluntari per al petit consumidor”, el 2015 (Resolució 8/6/2015) i la seva actualització de 2023 (Resolució 30/6/2023).
• Normes de context que reforcen la protecció al consumidor i afecten el PVPC, com el Reial Decret-llei 17/2021 i el Reial Decret-llei 18/2022.
• També estan vinculades, per exemple, les regles de càrrecs del sistema elèctric al Reial Decret 148/2021.

A més, l'origen immediat del PVPC es situa al Reial Decret-llei 17/2013, que va determinar el preu de l'energia elèctrica per a contractes subjectes a PVPC en els primers mesos de funcionament del sistema actual.

2. Requisits del punt de subministrament

D'acord amb aquest marc normatiu, el PVPC es concep per al denominat “petit consumidor” elèctric. La regulació concreta (Reial Decret 216/2014 i successives modificacions) delimita, entre altres, els següents elements del punt de subministrament:

• Tensió de subministrament: ha de tractar-se d'un subministrament en baixa tensió.
• Petita potència contractada: el PVPC està dissenyat per a potències reduïdes, típiques de llars i petits negocis. La normativa fixa un llindar màxim de potència, però aquest valor concret no apareix a les fonts que s'han consultat aquí. No es disposa de més informació numèrica en aquestes fonts.
• Un únic contracte de subministrament per punt: el PVPC s'aplica a cada CUPS (punt de subministrament), no a la suma de diversos.
• Mesura i facturació: les resolucions sobre el procediment 14.12 i altres normes tècniques regulen com s'estimen i liquiden els components del preu per als punts que no disposen de mesura horària.

En síntesi, no es tracta d'una tarifa aplicable a grans clients industrials ni a subministraments d'alta tensió, sinó específicament a consumidors domèstics i assimilables.

3. Qui pot acollir-se al PVPC

Dins dels límits anteriors, la normativa sobre PVPC i comercialitzadors de referència permet acollir-se a:

• Llar i particulars amb contractes de baixa tensió i petita potència.
• Petits comerços o autònoms el consum i potència dels quals s'emmarquin en els paràmetres del “petit consumidor” del Reial Decret 216/2014.
• Comunitats de propietaris (per exemple, subministraments per a serveis generals de l'edifici) sempre que el punt de subministrament compleixi els criteris tècnics anteriors.
• Administracions públiques en aquells punts de subministrament que, igualment, estiguin en baixa tensió i es situïn dins del llindar de potència fixat per al PVPC.

En tots els casos, un requisit essencial és contractar el subministrament amb un comercialitzador de referència, és a dir, una de les companyies designades per l'Estat per oferir PVPC. Si el consumidor signa un contracte en mercat lliure, deixa d'estar subjecte al PVPC.

4. Consumidor vulnerable, bo social i PVPC

Les figures de consumidor vulnerable i el bo social elèctric s'han anat desenvolupant a través de successius reials decrets-llei (entre ells, el ja citat Reial Decret-llei 17/2021 i el Reial Decret-llei 18/2022). Per gaudir del bo social, la regla general ha estat estar acollit al PVPC amb un comercialitzador de referència; és a dir, la vulnerabilitat no és requisit per entrar al PVPC, però sí que s'exigeix PVPC per poder rebre el bo social.

No obstant això, el detall dels llindars de renda, situacions familiars o tipus de vulnerabilitat correspon a altra normativa específica (sobre bo social) que no es detalla a les fonts que s'han analitzat per a aquesta resposta.

5. Com acollir-se en la pràctica

Des del punt de vista pràctic, el consumidor que compleixi els requisits tècnics (baixa tensió i petita potència) pot sol·licitar el PVPC simplement canviant el seu contracte al comercialitzador de referència que triï. El canvi de comercialitzador segueix els procediments generals del sector elèctric i no requereix obra ni modificació física del comptador, més enllà del que pugui exigir-se per a la correcta mesura del consum conforme als procediments d'operació vigents.

No es disposa de més informació detallada a les fonts consultades sobre altres requisits específics addicionals per a empreses, comunitats o administracions més enllà dels generals ja descrits.