Quines comunitats podrien demanar a l'Estat quedar-se amb les seves Cercanies

L'assumpció de la gestió dels serveis de Rodalies per Catalunya i el País Basc no s'ha fet amb un sol acte, sinó encadenant acords polítics d'investidura, comissions bilaterals i mixtes de transferències, reials decrets de traspàs i convenis amb Renfe i Adif. A Catalunya el procés és encara “en desplegament”, mentre que a Euskadi el traspàs competencial de Rodalies és ja efectiu des de l'1 de gener de 2025.

Catalunya: dels reials decrets de 2009–2010 al model d'empresa mixta

El traspàs de la gestió de Rodalies i regionals a Catalunya s'articula en dues grans fases:

• Primer bloc competencial (2009–2010): el marc jurídic de base són:
  • Reial Decret 2034/2009, de 30 de desembre, sobre traspàs a la Generalitat de les funcions de l'Administració General de l'Estat corresponents al servei de transport de viatgers per ferrocarril de rodalies, publicat al BOE el 31/12/2009 (text al BOE).
  • Correcció d'errades del mateix RD, de 14/01/2010 (enllaç).
  • Reial Decret 1598/2010, de 26 de novembre, que amplia el traspàs als serveis ferroviaris regionals sobre xarxa d'amplada ibèrica a Catalunya (enllaç).
  Aquests reials decrets aproven els acords de la Comissió Mixta de Transferències Estat–Generalitat (art. 149 CE, Estatut de 2006, art. 169 i 140), pels quals la Generalitat assumeix la regulació, planificació, gestió, coordinació, inspecció i potestat tarifària de Rodalies i regionals a Catalunya, mentre l'Estat es reserva les funcions sobre infraestructura de la Xarxa Ferroviària d'Interès General, seguretat operacional, llicències d'empresa ferroviària, formació i habilitació de personal, etc. El propi RD 2034/2009 explicita la subrogació de la Generalitat en el contracte‑programa amb Renfe i la necessitat d'un conveni Generalitat–Renfe i un acord amb Adif per a l'ús d'infraestructura.
• Segona fase: traspàs “integral” i empresa mixta (Etapa Sánchez–ERC):
  • L'acord d'investidura PSOE–ERC de novembre de 2023 inclou expressament el “traspàs integral de Rodalies” a la Generalitat, segons reconeix el propi Ministeri de Transports a la nota “Santano qualifica com a fita històrica l'acord per a la creació de la nova empresa de Rodalies” de 19/06/2025 (MITMA).
  • El 22/07/2024, la Generalitat detalla en una nota els acords de la Comissió Mixta Estat–Generalitat en matèria de Rodalies, tots ells “derivats de l'acord d'investidura entre ERC i PSOE” i centrats en la finançament del pla d'acció, noves línies (Rodalia Lleida) i dèficit d'explotació (nota del Govern). Aquesta finançament s'articula, a més, mitjançant acords del Consell de Ministres i reials decrets d'ajudes directes i reforç de finançament (per exemple, el RD per fins a 97 milions el 2024, explicat pel MITMA el 08/10/2024: enllaç).
  • El 17/02/2025, la Comissió Bilateral d'Infraestructures Estat–Generalitat acorda fer el pas clau: constitució de l'empresa mixta “Rodalies de Catalunya, S.M.E., S.A.” i traspàs de la infraestructura de la línia R1 (tram Bifurcació Sagrera–Maçanet Massanes), prèvia exclusió de la RFIG (nota de Moncloa).
  • El 19/06/2025 es presenta públicament l'acord de creació de Rodalies de Catalunya, S.M.E., S.A., que serà la futura operadora de Rodalies i regionals a Catalunya, participada per Renfe Viatgers (50,1%) i la Generalitat (49,9%), amb consell d'administració de nou membres (cinc designats pel Govern i quatre per l'Estat) i presidència proposada per la Generalitat (MITMA). Aquesta empresa és l'instrument per passar de la mera “autoritat” sobre el servei (ja traspassada el 2009–2010) a la gestió directa integrada del servei, estacions i fins i tot part d'infraestructura.
  A aquests fites s'hi sumen mocions al Senat (ERC i Junts reclamant traspàs immediat i integral i criticades pel Govern: Demòcrata), que formen part de l'entorn parlamentari, però no tenen efectes jurídics directes.

País Basc: traspàs complet via reial decret i subrogació contractual

A Euskadi, la seqüència és més tancada i ja executada:

• Acord polític d'investidura amb el PNB: els articles d'anàlisi recollits per Demòcrata assenyalen que el PNB condiciona el seu suport a Sánchez a un ampli paquet de transferències estatutàries i que el grau de compliment d'aquest acord d'investidura es mesura, precisament, pels traspàs executats (incloent Rodalies) i per culminar l'Estatut de Gernika (anàlisi de traspàs).
• Comissió Mixta de Transferències de 11/03/2024: en aquesta reunió s'aprova l'acord de traspàs a Euskadi de les funcions de l'AGE en matèria de serveis de Rodalies, que després és elevat al Consell de Ministres.
• Reial Decret 368/2024, de 9 d'abril, de traspàs a la Comunitat Autònoma del País Basc de les funcions de l'Administració de l'Estat corresponents als serveis de transport de viatgers per ferrocarril de rodalies, publicat al BOE el 19/04/2024 (BOE).
  • Aprova formalment l'acord de la Comissió Mixta i detalla que la CAPV assumeix la regulació, planificació, gestió, coordinació, inspecció i potestat tarifària sobre els nuclis de Rodalies de Bilbao i Sant Sebastià i la línia C4f d'amplada mètrica, així com determinats serveis futurs (Alsasua–Vitòria–Miranda, Karrantza–Bilbao, etc.).
  • Estableix que el traspàs serà efectiu quan es signi l'Acord de subrogació de l'Administració General d'Euskadi en el contracte de servei públic entre l'AGE i Renfe Viatgers, i preveu una Comissió de cooperació i seguiment.
• Subrogació contractual i acords tripartits:
  • Segons la Resolució de 3/07/2025 sobre el conveni AGE–Renfe–Euskadi al corredor Alsasua‑Vitòria‑Miranda (BOE-A-2025-15718), el RD 368/2024 preveu que el traspàs sigui efectiu des de l'entrada en vigor de l'Acord de subrogació; aquest es signa el 28/11/2024 i la transferència “s'ha fet efectiva amb data 1 de gener de 2025”.
  • El MITMA descriu a més un acord tripartit Govern d'Espanya–Govern Basc–Renfe signat a Bilbao el 28/11/2024, que desenvolupa operativament el traspàs i va acompanyat del compromís estatal d'invertir més de 400 milions d'euros en infraestructures ferroviàries a Euskadi (nota MITMA).
• Inici efectiu de la gestió basca: una nota del Govern Basc de 31/12/2024 confirma que, des de l'1 de gener de 2025, el Departament de Mobilitat Sostenible gestiona les cinc línies de Rodalies transferides, que continuen operades per Renfe però sota autoritat basca (política tarifària, règim sancionador, inspecció, etc.) (nota del Govern Basc).

En síntesi, tant a Catalunya com a Euskadi la “gestió de Rodalies” s'ha recolzat en els Estatuts d'Autonomia, acords d'investidura que fixen l'objectiu polític, acords de la Comissió Mixta de Transferències i la seva plasmació en reials decrets de traspàs, completats amb subrogacions en el contracte de servei públic amb Renfe i nous instruments de governança (empresa mixta a Catalunya, conveni específic i comissió de cooperació a Euskadi).

En el sistema constitucional espanyol, el president d'una comunitat autònoma no té unes “competències en transports” aïllades com a òrgan individual, sinó que exerceix, en aquest àmbit, les competències que l'Estatut d'Autonomia i les lleis atribueixen a la comunitat a través del govern autonòmic. El seu paper és, sobretot, de direcció política, representació i coordinació del conjunt de l'acció de govern en matèria de transports.

a) Direcció política i coordinació del Govern autonòmic en transports

La Constitució (art. 152 en el seu esquema general) i els Estatuts d'Autonomia configuren el president com a màxima autoritat del poder executiu autonòmic i, en molts casos, també com a suprem representant de la comunitat i, ordinàriament, de l'Estat en ella. D'això se'n deriven, en matèria de transports:

• Fixació de les línies estratègiques de política de transports i mobilitat al territori autonòmic (prioritats d'inversió, equilibri entre modes de transport, visió sobre sostenibilitat, seguretat viària, etc.).
• Direcció i coordinació dels consellers competents (normalment de Transports, Infraestructures o Territori), assegurant la coherència amb altres polítiques: urbanisme, medi ambient, indústria, turisme, serveis socials, etc.
• Impuls i supervisió dels plans i estratègies autonòmiques de transports (plans directors d'infraestructures, de mobilitat sostenible, de transport públic, etc.), que solen aprovar-se pel Consell de Govern.
• Responsabilitat política global davant el parlament autonòmic per l'acció del govern en aquest àmbit, inclosa la rendició de comptes en debats de política general o compareixences específiques sobre transports.

b) Potestats normatives i d'execució pròpies o delegades

A nivell jurídic, la comunitat autònoma pot tenir, segons el seu Estatut i la Constitució (arts. 148 i 149 CE), competències legislatives i executives en:

• Transport per carretera el trajecte del qual discorri íntegrament dins de la comunitat.
• Xarxa de carreteres autonòmiques i, si escau, part de la xarxa local transferida.
• Transport urbà i metropolità, coordinant amb els municipis.
• Determinats ports, aeroports o ferrocarrils d'interès no general, quan així ho prevegin l'Estatut i les lleis estatals.

El president no dicta personalment aquestes normes, però:

• Dirigeix la iniciativa legislativa del Govern autonòmic: decideix, juntament amb el seu Consell, promoure lleis de transports (p.ex. llei de mobilitat sostenible, llei de transport públic, llei de carreteres autonòmiques) davant el parlament.
• Ordena o impulsa l'elaboració de reglaments i altres disposicions generals en matèria de transports, que solen adoptar la forma de decrets del Consell de Govern, a proposta del conseller competent.
• Quan l'Estatut ho preveu, pot signar els decrets legislatius i els decrets reglamentaris aprovats pel Consell de Govern, així com sancionar i promulgar les lleis autonòmiques de transports.
• En competències delegades per l'Estat (p.ex. gestió de determinats trams de carreteres estatals, gestió d'infraestructures ferroviàries o de rodalies), el president encapçala l'òrgan que assumeix l'execució, responent políticament que es compleixi la legislació estatal i les condicions de la delegació.

c) Relacions amb l'Estat i amb altres comunitats autònomes

La matèria de transports està fortament compartida amb l'Estat (que conserva, entre altres, les competències sobre transports que afecten diverses comunitats, ferrocarrils i carreteres d'interès general, ports i aeroports d'interès general), per la qual cosa el president desenvolupa un paper clau en:

• Participació en conferències sectorials i òrgans de cooperació Estat–CCAA sobre transports, infraestructures, mobilitat, ports, aeroports, etc., defensant la posició política i tècnica de la seva comunitat.
• Negociació i signatura de convenis i acords de col·laboració amb l'Administració General de l'Estat i amb altres comunitats autònomes per coordinar serveis de transport, finançament d'infraestructures, explotació conjunta de xarxes o consorcis de transport.
• Impuls de consorcis i entitats interadministratives (p.ex. consorcis metropolitans de transport) en què participa la comunitat, que requereixen acords polítics al màxim nivell.
• Plantejament de conflictes de competències o recursos (a través dels canals legals) quan el govern autonòmic entén que una norma o decisió estatal invadeix les seves competències en transports.

d) Paper en infraestructures estratègiques amb concurrència competencial

En infraestructures on concorren competències estatals i autonòmiques —autovies estatals que travessen la comunitat, grans ports, aeroports d'interès general, xarxes ferroviàries— el president:

• Defineix la posició política de la comunitat respecte a projectes i traçats (noves línies ferroviàries, ampliacions de ports o aeroports, variants de carreteres, etc.).
• Negocia la programació d'inversions (inclusió en plans estatals, convenis de finançament, cofinançament amb fons europeus) i les condicions urbanístiques i ambientals del projecte.
• Coordina la integració d'aquestes infraestructures amb la xarxa autonòmica i local de transports (intercanviadors, accessos, serveis de connexió, títols integrats, etc.).
• En l'àmbit urbà i metropolità, impulsa la creació i reforma d'autoritats de transport que coordinin comunitat, municipis i, si escau, Estat.

En suma, les competències legals concretes sobre transports es determinen per cada Estatut i per les lleis de repartiment competencial, però el president autonòmic actua sempre com a cap de l'executiu, principal negociador intergovernamental i responsable polític últim de l'estratègia i de la coordinació en aquest àmbit.

A Espanya, una comunitat autònoma només pot assumir la gestió de serveis ferroviaris al seu territori si respecta el repartiment competencial entre Estat i comunitats i utilitza els instruments jurídics previstos per a això. La clau és distingir entre la xarxa d'interès general estatal i les infraestructures i serveis de caràcter autonòmic, així com articular, si escau, transferències o convenis amb l'Estat.

1. Marc constitucional bàsic

La Constitució atribueix a l'Estat:

• Art. 149.1.21.ª CE: competència exclusiva sobre les obres públiques d'interès general o la realització de les quals afecti més d'una comunitat autònoma.
• Art. 149.1.24.ª CE: competència exclusiva sobre ferrocarrils i transports que transcorrin pel territori de més d'una comunitat autònoma i el règim general de comunicacions i transports.

Les comunitats autònomes poden assumir, a través dels seus Estatuts d'Autonomia (art. 148 CE), competències sobre:

• Ferrocarrils i transports el trajecte dels quals discorri íntegrament dins del seu territori.
• Ordenació del transport terrestre intracomunitari i, si escau, ferrocarrils no integrats a la xarxa estatal d'interès general.

2. Xarxa Ferroviària d'Interès General (Llei 38/2015)

La Llei 38/2015, de 29 de setembre, del sector ferroviari defineix la Xarxa Ferroviària d'Interès General (RFIG) com el conjunt d'infraestructures, estacions i terminals essencials per garantir un sistema comú de transport ferroviari a tot l'Estat, incloent:

• Itineraris de trànsit internacional.
• Línies que enllacen diferents comunitats autònomes.
• Connexions amb principals nuclis de població o instal·lacions essencials per a l'economia o la defensa.

Sobre la RFIG l'Estat exerceix competències plenes de planificació, construcció i regulació. No obstant això, la pròpia llei preveu marges per a la participació autonòmica:

• Per incloure una infraestructura que discorre íntegrament per una sola comunitat i és de la seva titularitat, s'exigeix el seu consentiment previ.
• La exclusió d'una infraestructura de la RFIG, quan deixin de concórrer els motius d'interès general, pot anar seguida del seu traspàs a la comunitat autònoma, mitjançant acord del Consell de Ministres i la comunitat.

3. Instruments perquè una comunitat gestioni serveis ferroviaris

A partir d'aquest marc, els principals requisits jurídics perquè una comunitat autònoma assumeixi la gestió de serveis ferroviaris són:

• Competència estatutària suficient
  L'Estatut ha d'atribuir-li competència sobre ferrocarrils intracomunitaris i transport terrestre el trajecte del qual no excedeixi el territori autonòmic. Sense aquesta base estatutària, la comunitat no pot assumir normativament la gestió.
• Instrument de transferència o delegació des de l'Estat
  Quan els serveis es presten sobre la RFIG o es consideren d'interès general estatal, l'assumpció requereix:
  • O bé una llei orgànica de transferència o delegació emparada en l'art. 150.2 CE.
  • O bé un Reial Decret de traspàs de funcions i serveis i un acord del Consell de Ministres, publicat al BOE, que concreti quines línies o serveis es transfereixen (com han fet diverses comunitats amb serveis de rodalies o regionals), incloent mitjans personals, materials i finançament.
• Regulació de la prestació del servei
  Un cop ostentada la competència, la comunitat ha de:
  • Establir el seu marc normatiu propi de serveis ferroviaris intracomunitaris, respectant la legislació bàsica estatal (Llei 38/2015) i el Dret de la UE.
  • Definir, si escau, serveis d'interès públic i obligacions de servei públic mitjançant llei o norma amb rang suficient.
• Capacitat tècnica i organitzativa
  La gestió directa o indirecta exigeix disposar de:
  • Una empresa ferroviària amb llicència i certificat de seguretat conforme a la normativa estatal i europea.
  • Acords amb l'administrador d'infraestructures (ADIF/ADIF-AV o altre titular) per a capacitat d'infraestructura, cànon, seguretat i coordinació operativa.
• Respecte dels límits competencials
  Encara que assumeixi la gestió de determinats serveis:
  • La comunitat no pot alterar unilateralment la qualificació d'una línia com a RFIG ni les competències exclusives de l'Estat sobre obres públiques d'interès general.
  • Ha de respectar la unitat de mercat i les regles de competència i accés no discriminatori a la infraestructura establertes a la Llei 38/2015.

4. Convenis i coordinació Estat–comunitat

A més de les transferències formals, la pràctica es recolza en convenis de col·laboració i contractes-programa entre l'Estat, les comunitats i les empreses públiques ferroviàries per a:

• Finançar serveis deficitaris de rodalies o regionals.
• Coordinar horaris, títols de transport i sistemes tarifaris integrats.
• Planificar conjuntament inversions en estacions i infraestructures que afecten ambdues administracions.

En síntesi, una comunitat autònoma només pot gestionar serveis ferroviaris al seu territori si: el seu Estatut li atorga competència; s'ha produït, quan correspongui, un traspàs o delegació estatal formalitzat en normes publicades; i la prestació s'articula respectant el marc estatal i europeu de seguretat, competència i xarxa d'interès general.