Compatibilitzar la rendibilitat econòmica amb la protecció de l'entorn s'ha convertit en el gran repte per avançar cap a sistemes productius realment circulars i reduir els impactes de l'empremta ecològica associada a la producció hortofructícola intensiva.
Així ho recull el nou monogràfic de BBVA, que analitza com la innovació tecnològica i les pràctiques agràries sostenibles resulten determinants per garantir la seguretat alimentària, preservar el futur del medi rural i salvaguardar els ecosistemes del planeta.
El document assenyala que, davant els desafiaments del model agrícola convencional, responsable avui del 17% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i que posa en risc 24.000 de les 28.000 espècies amenaçades, el sector impulsa una transformació mitjançant enfocaments com l'agricultura ecològica, la regenerativa o l'agricultura de precisió. Aquestes fórmules no només persegueixen un ús més eficient de l'aigua, sinó que pretenen millorar de forma activa la salut dels ecosistemes i conservar la biodiversitat.
L'informe recorda que el sector hortofructícola és un dels principals motors de l'agricultura espanyola i un element essencial per al subministrament d'aliments a Europa. D'acord amb el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Espanya continua com a actor protagonista en la producció hortícola comunitària, fins al punt que més d'una de cada quatre fruites i hortalisses que s'obtenen a la Unió Europea procedeix d'explotacions espanyoles.
El Ministeri detalla, a més, que el valor de la producció de fruites i hortalisses a la UE va superar els 96.000 milions d'euros el 2024, dels quals al voltant del 18% van correspondre a Espanya.
No obstant això, adverteix que aquest model intensiu comporta una forta empremta ecològica, ja que el 78% de l'eutrofització de mars i aigües continentals a escala mundial —un procés causat per l'excés de nutrients que degrada la qualitat de l'aigua i altera els ecosistemes aquàtics— s'atribueix a l'activitat agrícola.
Per fer front a aquest escenari, el monogràfic de BBVA insisteix que equilibrar la rendibilitat econòmica amb la protecció de l'entorn és el principal desafiament per implantar sistemes productius plenament circulars.
IA i cleantech contra el malbaratament alimentari
En relació amb la pèrdua d'aliments, el CSIC calcula que només a Espanya, entre el 2018 i el 2024, es van llençar a les escombraries més de 480.000 tones de fruites i hortalisses, cosa que suposa malgastar 36.000 milions de litres d'aigua i generar en va 37.000 tones de diòxid de carboni.
Per aturar aquest problema, les tecnologies netes ('cleantech') i la Intel·ligència Artificial (IA) s'han consolidat com a eines clau. L'informe descriu com l'agricultura de precisió recorre a drons, sensors IoT ('Internet de les coses') i 'big data' per vigilar l'estat dels cultius en temps real.
Entre els casos analitzats figura la companyia colombiana Cartama, que utilitza avançats sistemes de classificació òptica basats en IA, capaços de fer més de 150 imatges per fruit per identificar defectes imperceptibles per a l'ull humà, reduint així el malbaratament i millorant l'eficiència dels enviaments.
En aquesta mateixa línia d'aprofitament, s'esmenta el projecte 'TALKUAL', que comercialitza fruites i hortalisses amb aspecte 'imperfecte' connectant de forma directa productors locals amb consumidors sensibilitzats, evitant que aliments en perfecte estat acabin rebutjats.
Rendibilitat amb respecte a l'entorn
La publicació posa igualment en valor el treball d'empreses espanyoles reconegudes en els Premis BBVA als Millors Productors Sostenibles, que demostren en la pràctica que és viable un altre model de producció.
Entre les iniciatives destacades figura Arándanos La Peña (Astúries), referent en producció ecològica, que utilitza envasos 100% biodegradables, gestiona de forma directa els seus canals de venda i impulsa la integració laboral de persones migrants, apostant per "no forçar més del que et pot donar la terra".
També se subratlla el cas de Verdcamp Fruits (Tarragona), pionera a Europa en el càlcul de les seves petjades hídrica i de carboni, que centra la seva activitat en la recuperació de varietats locals i en un model d'agricultura basat en la circularitat.