¿Augmentaran les pensions un 4,9% en 2027? Així es calcula la revalorització amb l'IPC

La inflació de setembre arriba al seu nivell més alt des de febrer de 2023, però l'augment de les pensions dependrà de la mitjana dels últims dotze mesos fins a novembre. El percentatge definitiu encara no es coneix.

EuropaPress 7778647 varias personas manifestacion lema gobierne quien gobierne pensiones

EuropaPress 7778647 varias personas manifestacion lema gobierne quien gobierne pensiones

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

L'Índex de Preus de Consum (IPC) va assolir al setembre el 4,9% interanual, segons les dades definitives publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La xifra, sis dècimes superior a la d'agost, influirà en la revalorització de les pensions de 2027, tot i que no significa que les prestacions vagin a augmentar aquest mateix percentatge.

La pujada de les pensions contributives es calcula a partir de la mitjana de les taxes interanuals de l'IPC de dotze mesos, per la qual cosa la dada de setembre és només un dels valors que determinaran l'increment del proper any. Encara falten per conèixer els registres d'octubre i novembre, que permetran completar el càlcul.

Quins mesos compten per calcular la pujada de les pensions en 2027

L'article 58 de la Llei General de la Seguretat Social estableix que les pensions contributives es revaloritzen a l'inici de cada any d'acord amb l'evolució mitjana dels preus durant els dotze mesos anteriors a desembre.

Per a l'actualització de 2027, el període de referència comença al desembre de 2025 i acaba al novembre de 2026, ambdós inclosos. D'aquesta manera, el càlcul incorpora les taxes interanuals de l'IPC corresponents a cadascun d'aquests mesos.

El procediment consisteix a sumar les dotze taxes i dividir el resultat entre dotze. Per tant, el 4,9% registrat al setembre contribuirà a elevar la mitjana, però no determinarà per si sol el percentatge final. Tampoc s'utilitza directament la inflació acumulada des de gener ni l'IPC de desembre de 2026.

Com a referència, les pensions contributives van pujar un 2,7% en 2026, d'acord amb la mitjana de l'IPC registrada entre desembre de 2024 i novembre de 2025.

Quan es coneixerà quant pujaran les pensions

El percentatge de revalorització de 2027 podrà estimar-se quan l'INE publiqui la dada avançada de l'IPC de novembre, prevista per a finals d'aquest mes. En aquell moment estaran disponibles les dotze taxes interanuals necessàries, tot i que l'última encara serà provisional.

El càlcul definitiu podrà tancar-se al desembre, un cop que Estadística publiqui la dada final de novembre. Posteriorment, el Govern haurà d'aprovar les quantitats corresponents al nou exercici, que s'aplicaran des de l'1 de gener de 2027.

Fins aleshores, qualsevol percentatge que s'anunciï sobre la pujada general de les pensions serà una estimació subjecta a l'evolució dels preus durant els pròxims dos mesos.

Quant augmentaria una pensió per cada punt de pujada

L'efecte de la revalorització depèn de la quantia que cobri cada pensionista. Per cada punt percentual d'increment, una pensió de 1.000 euros mensuals augmentaria 10 euros per paga, el que equival a 140 euros addicionals a l'any si es perceben catorze pagues.

En una prestació de 1.500 euros, cada punt suposaria 15 euros més per paga i 210 euros anuals. Per a una pensió de 2.000 euros, l'augment seria de 20 euros per paga i 280 euros a l'any.

Els següents exemples permeten calcular l'impacte de cada punt de revalorització, sense anticipar quin serà l'increment aprovat per al 2027.

Pensió bruta per paga Augment per cada punt percentual Augment anual si es cobren 14 pagues
800 euros 8 euros 112 euros
1.000 euros 10 euros 140 euros
1.200 euros 12 euros 168 euros
1.500 euros 15 euros 210 euros
2.000 euros 20 euros 280 euros

Elaboració pròpia. Cada punt percentual equival a una pujada del 1%. Són exemples aritmètics, no una previsió de la pujada de les pensions en 2027. Imports bruts, abans de possibles retencions.

Les pensions mínimes i no contributives poden pujar més

La revalorització general de les pensions contributives no determina necessàriament l'increment de totes les prestacions. Les pensions mínimes i les no contributives compten amb mecanismes específics d'actualització, destinats a millorar progressivament les seves quanties.

En 2026, el Govern ja va establir increments diferenciats per a aquestes prestacions respecte a la pujada general del 2,7%, d'acord amb les disposicions previstes en la normativa de Seguretat Social.

Per aquest motiu, encara que la mitjana de l'IPC permetrà conèixer l'increment general de les pensions contributives en 2027, les noves quanties de les pensions mínimes i no contributives hauran de calcular-se per separat i concretar-se en la corresponent normativa de revalorització.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troba la normativa que regula la revalorització de les pensions a Espanya?

Segons els registres oficials consultats, el mecanisme general que regula avui la revalorització anual de les pensions del sistema de Seguretat Social està plenament en vigor i no té, a dia d'avui, una reforma específica en tramitació parlamentària. El que sí que hi ha hagut són diversos reials decrets-llei i projectes de llei recents vinculats a l'actualització concreta de les pensions i a mesures sobre Seguretat Social, però els seus projectes de llei de convalidació han caducat o han estat rebutjats, de manera que ara mateix no existeix un gran “projecte de reforma” del sistema de revalorització en curs.

1. Marc normatiu vigent de la revalorització

El nucli de la normativa que regula la revalorització de les pensions és:

  • Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, que aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), el article 58 del qual fixa el mecanisme de revalorització.
  • Llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions, que va reformar en profunditat aquest article 58 per vincular les pensions contributives a la inflació mitjana de l'any anterior i derogar l'antic índex de revalorització. BOE: text de la Llei 21/2021.
  • Reial Decret-llei 2/2023, de 16 de març, que torna a modificar parcialment la LGSS (inclòs l'art. 58) i altres disposicions, afinant el funcionament del sistema. BOE: RDL 2/2023.

Aquestes normes estan vigents i integrades en el text consolidat de la LGSS. No consta cap iniciativa en curs al Congrés o Senat que pretengui derogar o substituir aquest mecanisme general de revalorització lligat a l'IPC, més enllà d'ajustos puntuals ja aprovats.

2. Normes recents per a la revalorització anual 2026 i la seva situació

Juntament amb el marc estructural de la LGSS, cada any s'aproven normes que concreten la revalorització efectiva de les pensions i, si escau, el límit màxim i altres paràmetres:

  • Reial Decret 39/2026, de 21 de gener, i Reial Decret 241/2026, de 25 de març, sobre limitació de la quantia inicial de les pensions públiques i revalorització de les pensions del sistema de la Seguretat Social, de Classes Passives i altres prestacions socials per a 2026. Ambdós estan ja publicats al BOE (21 i 26 de gener de 2026, respectivament) i són normativa reglamentària en vigor, sense tramitació parlamentària posterior.
  • Reial Decret-llei 3/2026, de 3 de febrer, per a la revalorització de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria de Seguretat Social (BOE de 4 de febrer de 2026, text). Va ser convalidat i es va acordar tramitar-lo com a projecte de llei 121/000086, però aquest projecte va caducar el 6 d'octubre de 2026. És a dir, el decret-llei continua regint en el que procedeixi, però no hi ha ja tramitació parlamentària oberta per modificar-lo.
3. Decrets-llei recents amb contingut sobre pensions i el seu desenllaç

En els últims exercicis s'han utilitzat altres reials decrets-llei per a revaloritzacions o mesures connexes, però el seu recorregut parlamentari està tancat:

  • Reial Decret-llei 9/2024, de 23 de desembre, sobre mesures urgents econòmiques i de Seguretat Social, que incloïa revalorització de pensions públiques. La seva convalidació va ser rebutjada el 22 de gener de 2025 (171 vots a favor, 177 en contra, 1 abstenció), per la qual cosa la iniciativa va quedar conclosa.
  • Reial Decret-llei 16/2025, de 23 de desembre, amb mesures tributàries i de Seguretat Social, també va ser rebutjat el 27 de gener de 2026, amb publicació posterior del text de rebuig. Tampoc manté tramitació viva.
  • Reial Decret-llei 1/2025, de 28 de gener, amb mesures urgents en matèria econòmica, de transport i Seguretat Social (incloent revalorització de pensions en context de pròrroga pressupostària). Es va tramitar com a projecte de llei 121/000047, que igualment va caducar el 6 d'octubre de 2026.
  • Reial Decret-llei 11/2024, sobre compatibilitat de pensió de jubilació i treball, es va convertir en projecte de llei 121/000045, que també ha caducat en aquesta mateixa data.

En tots aquests casos, la clau parlamentària és que, o bé els decrets-llei van ser rebutjats, o bé els seus projectes de llei derivats han caducat, de manera que ja no estan en fase de tramitació.

4. Iniciatives parlamentàries en curs relacionades només de forma indirecta

Al Senat es tramita la Proposició de Llei de mesures tributàries, de finançament i de suport a les famílies davant l'absència de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2025 (expedient (15)622/000059, presentada pel Grup Popular). Aquesta iniciativa:

  • Està pendent de presa en consideració, després d'haver-se presentat proposicions alternatives (fase inicial de la tramitació).
  • Menciona la necessitat que la fiscalitat (en particular l'IRPF) no “es mengi” els efectes de la revalorització de les pensions.

No obstant això, es tracta sobretot d'una proposta fiscal i de suport a famílies, i no modifica directament l'article 58 de la LGSS ni el mecanisme de revalorització establert per la Llei 21/2021 i el RDL 2/2023.

5. Balanç: en quin punt som?

En síntesi:

  • El règim general de revalorització, basat en l'IPC mitjà de l'any anterior, recollit a l'article 58 de la LGSS després de la Llei 21/2021 i el RDL 2/2023, està en vigor i sense reforma específica en tramitació.
  • Les normes anuals per a la revalorització de 2026 (reials decrets i el RDL 3/2026) estan aprovades; el projecte de llei que desenvolupava aquest últim ha caducat, per la qual cosa no segueix el seu curs.
  • Altres decrets-llei recents sobre pensions o la seva revalorització han estat rebutjats o han vist caducar els seus projectes de llei de convalidació.
  • Només roman en marxa alguna proposició de llei indirectament relacionada (com la del Senat sobre mesures tributàries i famílies), però sense alterar avui per avui l'esquema de revalorització de les pensions.
Em pots explicar amb més detall com funciona exactament l'article 58 de la Llei General de la Seguretat Social per calcular la revalorització anual de les pensions? Quines implicacions pràctiques ha tingut el Reial Decret-llei 2/2023 sobre el sistema de revalorització i la reforma de les pensions respecte a la Llei 21/2021? Em podries fer una cronologia comentada de totes les reformes importants de la revalorització de les pensions des de 2013 fins avui?

Quines són les competències de l'Institut Nacional de la Seguretat Social respecte a l'actualització de pensions?

L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) és l'òrgan gestor que aplica en la pràctica l'actualització de les pensions, però no decideix ni el percentatge de pujada ni la fórmula de revalorització: aquests elements els fixa la Llei General de la Seguretat Social i, cada any, la Llei de Pressupostos o, si escau, el reial decret-llei de revalorització que aprovi el Govern i convalidi el Congrés. L'INSS executa aquesta normativa sobre cada pensió concreta.

Marc normatiu de les seves competències

Les funcions generals de l'INSS com a entitat gestora es recullen en el Reial Decret 2583/1996, d'estructura orgànica i funcions de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, que li encomana la gestió i administració de les prestacions econòmiques del sistema (reconeixement i control del dret a les pensions contributives i, en determinats casos, no contributives). Aquesta posició es coordina amb la regulació material de les pensions del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015, el qual article 58 estableix la fórmula legal de revalorització anual de les pensions contributives.

A més, normes pressupostàries i reials decrets-llei de revalorització remeten de forma expressa a l'INSS com a òrgan competent per aplicar els increments i reconèixer d'ofici els nous imports, en coordinació amb l'Institut Social de la Marina i altres organismes implicats.

Funcions concretes en l'actualització de pensions

  • Aplicar la revalorització fixada per la llei. Un cop que la norma anual (Llei de Pressupostos o reial decret-llei específic) estableix el percentatge de pujada i, si escau, regles diferenciades per a pensions mínimes, no contributives o complements, l'INSS ha de traslladar aquests paràmetres a cada pensió individual. No pot alterar el percentatge ni la fórmula legal (per exemple, la vinculació a l'IPC mitjà que recull l'article 58 LGSS després de la Llei 21/2021).
  • Càlcul individualitzat de quanties. L'actualització no és un simple increment lineal. L'INSS recalcula la quantia tenint en compte:
    • El tipus de pensió (jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat, etc.).
    • La data d'efectes de la pensió i les seves possibles revisions prèvies.
    • Els llímits màxims i les quanties mínimes vigents per a cada any.
    • La concurrència amb altres pensions públiques.
    • Complements associats, com el complement per a la reducció de la bretxa de gènere o les millores voluntàries pactades.
  • Reconeixement d'ofici del dret a la revalorització. L'actualització anual ordinària es reconeix de manera automàtica: el pensionista no ha de presentar sol·licitud. L'INSS incorpora d'ofici el nou import a la pensió, corregeix possibles diferències i, quan la norma s'aprova amb efectes retroactius, calcula i abona els endarreriments que corresponguin des de l'1 de gener.
  • Gestió de complements a mínims. D'acord amb la normativa pressupostària, els complements per mínims de les pensions contributives són de naturalesa no contributiva, però la seva gestió i reconeixement corresponen a l'INSS (i a l'Institut Social de la Marina en el seu àmbit). Cada any ha de comprovar els ingressos del pensionista i de la llar, determinar si procedeix complement, actualitzar el seu import amb les noves quanties mínimes i extingir-lo o reduir-lo quan deixen de complir-se els requisits.
  • Revisió i control d'ofici. En el marc del reconeixement i control de prestacions atribuït pel Reial Decret 2583/1996 i la LGSS, l'INSS pot:
    • Revisar pensions quan es detectin errors en l'aplicació de la revalorització.
    • Adaptar l'import a canvis en la situació personal o familiar que afectin mínims i complements.
    • Recalcular pensions després de reformes que permetin computar nous períodes de cotització o modificar coeficients, sempre dins dels límits legals.
  • Emissió de resolucions i comunicacions. L'INSS dicta les resolucions administratives que reconeixen, modifiquen o mantenen la pensió després de l'actualització, notificat a l'interessat la nova quantia. Cada exercici, la Seguretat Social envia cartes informatives en què es detalla la revalorització aplicada i l'import resultant.
  • Coordinació amb la Tresoreria General i altres organismes. Tot i que la determinació del dret i de l'import correspon a l'INSS, la materialització del pagament mensual s'efectua a través de la Tresoreria General de la Seguretat Social. L'INSS remet les nòmines actualitzades i coordina la informació amb altres gestors (Institut Social de la Marina, comunitats autònomes que gestionen pensions no contributives, etc.).

Abast real del seu poder de decisió

En síntesi, les competències de l'INSS en l'actualització de pensions són tècniques i de gestió: calcular, reconèixer, revisar i pagar les quanties conforme a la llei, garantint que cada pensionista percebi la pujada que li correspon i que els complements i límits s'apliquin correctament. La decisió política sobre quant pugen les pensions i segons quina fórmula pertany al legislador i al Govern; l'INSS es limita a executar aquesta decisió en cada expedient individual, amb capacitat de revisió i control, però sense marge per fixar per si mateix la política de revalorització.

Em podries detallar com es calcula exactament la revalorització anual de les pensions segons l'article 58 de la Llei General de la Seguretat Social? Quines diferències hi ha entre el que gestiona l'INSS i el que gestiona l'Institut Social de la Marina en matèria de pensions i la seva actualització? En quins casos pot l'INSS revisar d'ofici una pensió ja reconeguda després d'una reforma legal o un canvi de circumstàncies del pensionista?

Quins requisits legals ha de complir el Govern per aprovar la pujada anual de les pensions contributives?

La pujada anual de les pensions contributives no és una decisió lliure del Govern: està encarrilada per la Llei General de la Seguretat Social i per la Constitució. En la pràctica, l'Executiu ha d'aplicar la fórmula legal de revalorització, aprovar la mesura mitjançant una norma amb rang adequat (llei, reial decret-llei i, si escau, reial decret de desenvolupament) i respectar els límits constitucionals i pressupostaris.

1. Regla material bàsica: article 58 de la LGSS

El nucli jurídic està en l'article 58 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015 (text al BOE), modificat de forma rellevant per la Llei 21/2021, de garantia del poder adquisitiu de les pensions (text al BOE).

En la seva redacció vigent, aquest precepte estableix que:

  • Les pensions contributives “mantindran el seu poder adquisitiu” en els termes de la llei.
  • Amb caràcter general, es revaloritzen a l'inici de cada any en el percentatge equivalent al valor mitjà de les taxes de variació interanual de l'IPC dels dotze mesos previs a desembre de l'any anterior.
  • Si aquest valor mitjà és negatiu, les pensions no es redueixen (queden congelades).
  • Es fixen regles específiques per a pensions màximes, mínimes, concurrents i pensions reconegudes amb base en normes internacionals.

El primer requisit legal, per tant, és respectar i aplicar aquesta fórmula: el Govern ha d'utilitzar la dada oficial d'IPC del període legalment fixat; no pot substituir-la per un percentatge arbitrari si vol complir estrictament l'article 58.

2. Cobertura en la Llei i en els Pressupostos

En el pla formal, la Constitució (arts. 41 i 50 CE) exigeix que el sistema públic de pensions garanteixi prestacions suficients i que es mantingui la suficiència econòmica dels majors. Això es tradueix en una reserva de llei material: els elements essencials del règim de pensions –incloent-hi els criteris de revalorització– han d'estar fixats en una norma amb rang de llei.

Sobre aquesta base, cada any la pujada s'articula de dues maneres combinades:

  • La legislació substantiva (LGSS i les seves reformes, com la Llei 21/2021 o el Reial Decret-llei 2/2023) fixa la fórmula general i les garanties de manteniment del poder adquisitiu.
  • La Llei de Pressupostos Generals de l'Estat sol concretar per a aquest exercici els criteris i límits de revalorització, així com quanties màximes, mínimes i complements, en connexió amb l'autorització de la despesa (art. 134 CE).

Quan els Pressupostos estan prorrogats o no arriben a aprovar-se a temps, la pràctica recent ha estat que el Govern dicti una norma específica (per exemple, el Reial Decret 1058/2022, sobre revalorització de les pensions per a 2023, BOE), recolzant-se en la fórmula legal de l'article 58 i en les habilitacions de la normativa pressupostària.

3. Instrument normatiu: reial decret i reial decret-llei

Perquè la pujada sigui efectiva, el Govern ha d'aprovar una norma jurídica publicada al BOE:

  • Via ordinària: la revalorització es concreta en la pròpia Llei de Pressupostos, o bé es desenvolupa mitjançant un reial decret reglamentari que “executa” la llei, sense apartar-se de la fórmula legal ni alterar el contingut essencial del dret.
  • Via excepcional: si concorren circumstàncies d'extraordinària i urgent necessitat, el Govern pot acudir a un reial decret-llei (art. 86 CE) per fixar la revalorització. És el que ha ocorregut amb normes recents de revalorització de pensions amb altres ajustos de Seguretat Social; en aquests casos:
    • el Govern ha de motivar explícitament aquesta urgència;
    • el decret-llei entra en vigor després de la seva publicació, però el Congrés ha de convalidar-lo o derogar-lo en 30 dies;
    • pot tramitar-se després com a projecte de llei per introduir esmenes.

En qualsevol cas, la jerarquia normativa de l'article 9.3 CE impedeix que un simple reial decret reglamentari canviï per si mateix la fórmula de revalorització: només pot aplicar el que ja disposa la llei.

4. Altres límits constitucionals i pressupostaris

A més, la pujada ha de respectar:

  • El principi de seguretat jurídica i confiança legítima (art. 9.3 CE): les regles han de ser clares quant a la seva data d'efectes (normalment, des de l'1 de gener de l'any corresponent).
  • La irretroactivitat de disposicions desfavorables: no es pot reduir retroactivament el que ja s'ha devengat; les eventuals modificacions a la baixa han de projectar-se cap al futur i justificar-se de forma especialment acurada.
  • La cobertura pressupostària adequada: la revalorització implica un increment de despesa que ha d'estar previst en la Llei de Pressupostos o en les adaptacions que s'aprovin.

En síntesi, el Govern només pot aprovar la pujada anual de les pensions contributives si: aplica la fórmula de l'article 58 LGSS (vinculació a l'IPC); compta amb suport en una llei (substantiva i/o de Pressupostos); utilitza l'instrument normatiu adequat (llei, reial decret-llei i, si escau, reial decret d'execució); respecta la jerarquia normativa i els principis constitucionals; i publica la norma al BOE amb efectes clars sobre l'exercici corresponent.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quins mesos es tenen en compte per calcular la pujada de les pensions contributives el 2027?

Pregunta" 1 de 3

Quan es podrà conèixer el percentatge definitiu de revalorització de les pensions per al 2027?

Pregunta" 2 de 3

Com afecta cada punt percentual de pujada a una pensió mensual de 1.000 euros en catorze pagues?

Pregunta" 3 de 3