Supermercats oberts a Catalunya l'11 de setembre: horaris de Mercadona, Carrefour, Aldi, Lidl, Bonpreu i Consum

La regulació catalana dels horaris comercials en diumenges i festius ja no està “en tramitació” parlamentària: el nucli d'aquesta normativa es va aprovar com a Llei 12/2025, de 29 de desembre, que modifica la Llei 18/2017, de comerç, serveis i fires i el Decret llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials, i es va publicar al DOGC el 31‑12‑2025 (text en DOGC). Per tant, la norma està aprovada i en vigor, no en una fase intermèdia de tramitació.

1. Quina norma estem parlant exactament

La regulació dels horaris comercials en festius a Catalunya s’estructura en dos nivells:

• La Llei 18/2017, de comerç, serveis i fires, el Títol IV (articles 36 a 39) de la qual regula l’horari general, el nombre màxim de diumenges i festius d’obertura, les excepcions i el règim de municipis turístics. Aquesta llei figura com a vigent al Portal Jurídic, amb versions de vigència successives des de 2017 i una nova etapa a partir de l’01/01/2026 després de la reforma.
• La Llei 12/2025, de 29 de desembre, de modificació de la Llei 18/2017 i del Decret llei 1/2009, que actualitza el règim comercial i, entre altres qüestions, introdueix un nou règim transitori i ajustos en el calendari d’obertura en diumenges i festius. Aquesta norma es va tramitar al Parlament com a Projecte de llei per a la modificació de la Llei 18/2017… (exp. 200‑00006/15), el dictamen de comissió i aprovació definitiva del qual consten al Butlletí del Parlament.

A més, cada any (o període biennal) el Departament d’Empresa i Treball dicta una ordre específica de calendari que concreta en quins diumenges i festius poden obrir els establiments. Exemples:

• Ordre EMC/117/2021, per als calendaris 2022‑2023 (text).
• Ordre EMT/89/2026, de 22 de maig, que fixa el calendari d’obertura en diumenges i festius per a 2027 (DOGC).

2. Fase de tramitació del canvi legislatiu

El canvi de fons en matèria d’horaris comercials i festius va arribar al Parlament com a projecte de llei del Govern per modificar la Llei 18/2017 i el Decret llei 1/2009. La documentació parlamentària recull, entre altres fites:

• Tramitació a la Comissió d’Empresa i Treball i a la ponència específica durant 2025 (diverses sessions entre abril i desembre de 2025).
• Ampliacions del termini d’esmenes a l’articulat “fins al 17‑09‑2025” i elaboració de l’informe de ponència.
• Una nota de tramitació que fixa que el text va quedar oficialment aprovat el 23‑12‑2025 al Parlament.
• Publicació posterior al DOGC com a Llei 12/2025, el 31‑12‑2025, la qual cosa marca la conclusió del procediment legislatiu i l’entrada en vigor conforme a la seva disposició final setena.

En aquest punt, des de la perspectiva parlamentària, la “normativa catalana que regula els horaris comercials en festius” ja ha passat per totes les seves fases: registre → debat de totalitat → treball en ponència i comissió → dictamen → debat i votació final en ple → publicació al DOGC.

3. Situació actual (2026) de la regulació

A dia d’avui (setembre de 2026), el règim d’horaris comercials i, en particular, d’obertures en diumenges i festius a Catalunya es troba:

• Plenament vigent i consolidat a la Llei 18/2017, tal com ha estat modificada per la Llei 12/2025 (la pròpia fitxa del Portal Jurídic marca la llei com a “VIGENT – Text consolidat” i mostra una nova etapa de vigència des de l’01/01/2026).
• Complementat per ordres anuals de calendari, també ja publicades al DOGC (per exemple, per a l’any 2027 mitjançant l’Ordre EMT/89/2026).
• Amb una disposició transitòria tercera a la Llei 18/2017, introduïda per la Llei 12/2025, que aclareix el règim específic per al calendari d’obertura de 2026.

Això significa que actualment no hi ha un projecte o proposició de llei sobre horaris comercials en festius pendent al Parlament que estigui redefinint de nou el marc general. El que es tramita periòdicament són les ordres de calendari del Departament competent, que són disposicions reglamentàries de l’Executiu, no lleis en tramitació parlamentària.

4. Resum

En síntesi, la normativa catalana que regula els horaris comercials en diumenges i festius (Llei 18/2017 en el seu Títol IV, tal com la modifica la Llei 12/2025, juntament amb les ordres anuals de calendari) es troba avui en fase de norma aprovada i vigent. El gran projecte de modificació que afectava horaris i obertures festives va culminar la seva tramitació amb l’aprovació de la Llei 12/2025 i la seva publicació al DOGC a finals de 2025.

A Espanya, les comunitats autònomes tenen una capacitat de regulació important sobre els horaris comercials, però sempre dins d’un marc bàsic fixat per l’Estat. Aquest marc ve sobretot de la Llei 1/2004, de 21 de desembre, d’Horaris Comercials, modificada principalment pel Reial Decret-llei 20/2012 i la Llei 18/2014, i perfilat per abundant jurisprudència del Tribunal Constitucional.

Repartiment constitucional de competències

El repartiment es recolza en dos títols competencials:

• L’Estat actua emparat pel article 149.1.13.ª de la Constitució, que li atribueix la competència exclusiva sobre les bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica. Amb aquest títol fixa el règim bàsic d’horaris (límits mínims i màxims, principis generals, llibertat en certs establiments o zones).
• Les comunitats autònomes han assumit en els seus estatuts la competència sobre comerç interior, la qual cosa els permet regular el detall del règim d’horaris en el seu territori, sempre respectant aquestes bases estatals.

El Tribunal Constitucional ha reiterat (entre altres, SSTC 88/2010, 37/2016, 59/2016, 117/2022) que les lleis autonòmiques no poden “buidar de contingut” la normativa bàsica estatal: poden modular-la, però no contradir-la ni reduir els seus mínims.

Què fixa l’Estat a la Llei 1/2004

La Llei 1/2004 estableix un principi general: cada comerciant decideix lliurement el seu horari d’obertura i tancament, el nombre d’hores diàries o setmanals i els dies d’activitat, però:

• Les comunitats autònomes poden limitar l’horari global setmanal, amb el límit que mai pot ser inferior a 90 hores setmanals.
• En diumenges i festius, la llei fixa un mínim estatal de 16 dies d’obertura a l’any, que les comunitats poden augmentar o reduir, però mai per sota de 10.
• Determinats establiments tenen llibertat plena d’horaris a tot el territori nacional (benzineres, fleques, pastisseries, premsa, floristeries, botigues de conveniència, petits comerços de menys de 300 m² que no pertanyin a grans grups, etc.).
• També existeix llibertat plena a les zones de gran afluència turística, amb criteris bàsics estatals per a la seva declaració.

Aquestes regles estatals funcionen com a terra bàsic i, en alguns aspectes, com a sostre, que les comunitats no poden desconèixer.

Competències concretes de les comunitats autònomes

Dins d’aquest marc, les comunitats autònomes tenen marge per:

• Fixar l’horari global setmanal màxim d’obertura, sempre que respectin el mínim estatal de 90 hores. Poden permetre més hores o deixar llibertat total.
• Determinar el nombre de diumenges i festius d’obertura dins de la forquilla fixada per l’Estat (mai menys de 10, podent arribar a 16 o més). A més, concreten quins festius concrets s’obriran, aplicant criteris com:
  • Períodes de rebaixes.
  • Dies de major afluència turística.
  • Campanya de Nadal.
  • Ponts o períodes amb diversos festius consecutius.
• Establir règims especials addicionals, per exemple:
  • Tractament específic de certs comerços culturals.
  • Limitacions o condicions singulars en zones residencials.
  • Mesures lligades a l’ordre públic (tancament de locals que venen alcohol, etc.).
• Definir les “zones de gran afluència turística” en el seu territori, a proposta dels ajuntaments, però seguint els criteris bàsics de la llei estatal (concentració de places turístiques, Patrimoni de la Humanitat, grans esdeveniments, turisme de compres, ports de creuers, etc.). La jurisprudència ha reforçat que no poden usar aquesta facultat per buidar la liberalització que l’Estat pretén en aquestes zones.
• Regular les obligacions d’informació al públic sobre horaris (cartells, formats, visibilitat) per protegir els consumidors.
• Aprovar el règim sancionador aplicable en el seu àmbit a les infraccions en matèria de calendaris i horaris comercials, sempre en coherència amb les bases estatals.

Límit general a la competència autonòmica

Quan les comunitats han aprovat lleis que restringien de forma intensa els horaris (per exemple, reduint de facto els festius d’obertura o limitant excessivament la llibertat en zones turístiques), el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals aquests preceptes per envair les bases estatals en ordenació general de l’economia.

En síntesi, les comunitats autònomes sí que tenen competència per organitzar i detallar els horaris comercials en el seu territori (calendaris, festius, règims especials, sancions), però no poden reintroduir un model de forta restricció que contradigui la liberalització mínima i les zones de llibertat horària que marca la Llei estatal d’Horaris Comercials.

A Catalunya, l’obertura de supermercats en diumenges i festius es regeix per una combinació de normativa bàsica estatal i normativa autonòmica pròpia. A la pràctica, un supermercat només pot obrir en festiu si respecta, alhora, els límits d’horaris fixats per l’Estat, el calendari i les condicions que fixa la Generalitat i, si escau, la normativa municipal.

1. Marc estatal: Llei 1/2004 d’Horaris Comercials

La Llei 1/2004, de 21 de desembre, d’Horaris Comercials (BOE) estableix les bases comunes per a tot el territori:

• El nombre mínim de diumenges i festius en què els comerços poden obrir és, amb caràcter general, de 16 a l’any, si bé les comunitats autònomes poden modificar-lo, sense baixar mai de 10 festius d’obertura autoritzada.
• Cada comerciant determina lliurement l’horari concret en els festius autoritzats, dins del marc general d’hores setmanals que pugui fixar la comunitat autònoma.
• Es reconeix una plena llibertat d’horaris per a certs tipus d’establiments, que poden obrir tots els diumenges i festius:
  • Botigues de conveniència (definides legalment).
  • Establiments de reduïda dimensió (superfície de venda < 300 m², amb matisos sobre pertinença a grans grups).
  • Establiments situats en zones de gran afluència turística, estacions, aeroports, etc.
• La pròpia Llei 1/2004 defineix la botiga de conveniència com un establiment amb superfície útil de venda ≤ 500 m², obert almenys 18 hores al dia i amb una oferta repartida de forma similar entre productes d’alimentació, premsa, llibres, música, vídeo, joguines i regals.

2. Normativa catalana específica

Catalunya exerceix les seves competències en comerç interior principalment a través de la Llei 18/2017, de comerç, serveis i fires (BOE i text consolidat al Portal Jurídic). Aquesta llei:

• Integra i sistematitza la regulació catalana de comerç, incloent definicions d’establiments (superfícies, formats, botigues de conveniència, comerç alimentari de proximitat, etc.).
• Remet a la normativa estatal bàsica en matèria d’horaris, però desenvolupa el model català de comerç urbà i de proximitat.
• Preveu que el departament competent en comerç aprovi, mitjançant ordre, el calendari de dies festius amb obertura comercial autoritzada a Catalunya. Exemple d’això són la ORDRE EMC/129/2019 (calendari 2020–2021) o la ORDRE EMO/36/2014 (calendari 2014–2015), disponibles al Portal Jurídic de Catalunya.

A la pràctica, un supermercat a Catalunya ha de comprovar cada any l’ordre autonòmica de calendari vigent per saber quins diumenges i festius estan autoritzats per obrir.

3. Condicions concretes per a supermercats

A partir d’aquest marc, els requisits essencials perquè un supermercat pugui obrir en festiu a Catalunya són:

• Encaixar en una categoria amb llibertat d’horaris segons la Llei 1/2004 i la Llei 18/2017 (per exemple, botiga de conveniència o petit establiment alimentari de fins a 300 m²) o bé limitar la seva obertura als festius autoritzats en el calendari català.
• Si es tracta d’un establiment de major superfície (típic “supermercat” o “hipermercat”), normalment:
  • Només pot obrir els diumenges i festius fixats a l’ordre anual de la Generalitat.
  • Ha de respectar, a més, qualsevol limitació o ordenança municipal específica (per exemple, en el cas de zones turístiques o regulacions locals de soroll i convivència).
• En zones de gran afluència turística declarades per la Generalitat a proposta dels ajuntaments, poden aplicar-se règims més amplis d’obertura en festius, sempre dins del marc estatal.
• Han de complir les obligacions d’informació al consumidor: exhibir de forma visible els horaris i, si escau, indicar els festius en què l’establiment roman obert o tancat.
• En cap cas no poden vulnerar els límits derivats de la normativa laboral i de descans de les persones treballadores, que operen amb independència de la normativa d’horaris comercials.

4. Règim sancionador

L’incompliment dels horaris i del calendari de festius autoritzats es considera una infracció administrativa. La pròpia Llei 18/2017, juntament amb el Codi de consum de Catalunya (Llei 22/2010), tipifica les infraccions en matèria de comerç i protecció de les persones consumidores i preveu sancions que poden incloure:

• Multes econòmiques graduades segons la gravetat i la reiteració.
• Possibles mesures accessòries (com el tancament temporal de l’establiment en casos greus o reincidents).

En resum, per obrir en festiu un supermercat a Catalunya ha de verificar: l’encaix en alguna categoria amb llibertat d’horaris, el calendari anual de festius d’obertura aprovat per la Generalitat, la possible declaració de zona turística, i complir sempre amb les obligacions d’informació al públic, de consum i laborals, sota risc de sancions si incompleix aquestes regles.