L'economia espanyola es troba en una cruïlla. El conflicte amb l'Iran ha encès les alarmes de l'Observatori Econòmic de la Universitat Francisco de Vitoria (UFV), que adverteix sobre la exposició crítica del país davant un xoc internacional que amenaça l'energia, el comerç i els mercats financers.
"La vulnerabilitat d'Espanya no és només conjuntural, és estructural", assegura l'informe elaborat per un equip d'experts de primer nivell, entre ells Pedro Schwartz, Francisco Cabrillo, Jaime García-Legaz, Gregorio Izquierdo, Fernando Merry del Val, Javier Fernández-Lasquetty i Pedro Cortiñas, sota la direcció de José María Rotellar.
L'estret que mou el món
L'estret d'Ormuz concentra el risc: per aquí transita prop d'una cinquena part del petroli mundial. Qualsevol interrupció dispara preus, encareix transport i logística, i redueix el poder adquisitiu de les llars. El turisme, vital per a Espanya, també es veu afectat quan la incertesa global retreu la despesa de visitants internacionals.
L'informe de l'Observatori subratlla que, en el nostre cas, "la rigidesa laboral, la burocràcia i l'elevat deute públic agreugen la vulnerabilitat espanyola davant de crisis externes, alenteixen la capacitat d'adaptació de l'economia".
Tres escenaris possibles
El document dibuixa tres escenaris que mostren com podria evolucionar l'economia espanyola segons la durada i la intensitat del conflicte:
-
Guerra curta: sens dubte, el més optimista de tots. Aquest contempla un creixement d'inflació entre el 3% i el 4% i, del petroli entre 100 i 110 dòlars per barril. Pressuposa que el conflicte acabaria a finals de març o principis d'abril. En aquest escenari, el PIB creixeria un 2,06% (enfront del 2,24% estimat en l'escenari base) i l'ocupació augmentaria un 1,93% (vs. 2,1%). El creixement intertrimestral del segon trimestre es quedaria pràcticament pla.
-
Guerra llarga: en aquest cas, la inflació persistent escalaria per sobre del 4% i el petroli superaria els 120 dòlars-barril, amb un impacte prolongat de la crisi. El creixement del PIB es reduiria a l'1,49% i l'ocupació creixeria només un 1,4%. En aquest escenari, el segon trimestre podria registrar un creixement intertrimestral negatiu de dues dècimes.
-
Crisi total: Aquí la inflació sobrepassaria el 5% i el petroli podria assolir pics de fins a 150 dòlars-barril, amb enduriment financer i pèrdua de confiança. El PIB creixeria amb prou feines un 0,53% i l'ocupació un 0,5%, amb recessió intertrimestral de fins a l'1,4% en el segon trimestre.
Aquests números mostren que l'impacte econòmic podria anar des d'una lleu desacceleració fins a gairebé dos punts percentuals de pèrdua de creixement i un fort deteriorament de l'ocupació.
Pressupostos amb base zero
Els experts de la UFV insisteixen que la solució no passa per més despesa pública ni mesures populistes, que podrien agreujar els desequilibris. El que es necessita -defensen-, "són reformes estructurals i mesures fiscals intel·ligents, com la rebaixa general d'impostos a l'energia, la deflactació de l'IRPF per mantenir el poder adquisitiu, incentius a empreses, i sobretot, Pressupostos Generals de l'Estat amb base zero, eliminant despeses innecessàries i prioritzant les essencials".
La mirada europea
L'anàlisi transcendeix Espanya. Raphael OlszynaMarzys, economista internacional de gran prestigi, i Alex Rohner, expert en estratègia de renda fixa de J. Safra Sarasin Sustainable AM, destaquen la urgència que Europa transformi ambicions generals en objectius mesurables, amb supervisió clara i execució ràpida. Ambdós experts subratllen que la dependència de matèries primeres i recursos estratègics limita l'autonomia europea i obliga a reforçar la resiliència del continent.
Per als inversors, això implica una política industrial més activa, amb creació de reserves estratègiques i gestió acurada de riscos geopolítics. La lliçó és clara: "La unitat és l'avantatge europea, i s'ha d'estendre a socis afins més enllà de la UE."
Espanya i Europa enfronten un desafiament decisiu. Actuar amb decisió, aplicar reformes estructurals i enfortir l'economia permetrà esmorteir els efectes d'aquesta crisi i preparar-se per a futurs xocs. Perquè, de no fer-ho -adverteixen aquests dos experts-, "això podria aprofundir l'impacte d'un conflicte internacional que ja està marcant l'agenda econòmica mundia"l.