El president dels Estats Units, Donald Trump, ha manifestat la seva intenció d'"apoderar-se del petroli de l'Iran", una estratègia que, segons el diari britànic 'Financial Times', podria passar pel control de l'illa iraniana de Kharg, punt de sortida de la major part de les exportacions d'hidrocarburs del país.
En una entrevista publicada aquest diumenge, el dirigent estatunidenc sosté que la seva opció preferida seria "apoderar-se del petroli", establint un paral·lelisme amb Veneçuela, on Washington aspira a controlar la indústria petroliera "indefinidament" després de la captura de Nicolás Maduro al gener.
"Per ser-los sincer, el que més m'agradaria és apoderar-me del petroli de l'Iran, però alguns ximples als Estats Units em pregunten: 'Per què fas això?'. Però són estúpids", va comentar Trump.
Les paraules del president arriben en un moment en què la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran ha desestabilitzat l'Orient Pròxim i ha provocat una escalada del preu del cru, que s'ha disparat més d'un 50% en només un mes. Com a conseqüència, el Brent va superar aquest dilluns a l'Àsia els 116 dòlars per barril, situant-se prop dels seus màxims des de l'inici de la contesa.
"Potser prenguem l'illa de Kharg, potser no. Tenim moltes opcions", va declarar Trump al diari. "També significaria que hauríem de ser-hi [a l'illa de Kharg] durant un temps", va afegir.
Preguntat per la capacitat defensiva iraniana a Kharg, el mandatari va assegurar confiar que les forces estatunidenques podrien fer-se amb l'illa "amb molta facilitat".
Al mateix temps, malgrat les seves advertències sobre una possible confiscació del petroli iranià, Trump va subratllar que les converses indirectes entre Washington i Teheran, canalitzades mitjançant "emissaris" pakistanesos, avancen de manera positiva.
En aquest context, el president ha marcat el pròxim 6 d'abril com a data límit perquè l'Iran accepti un pacte que posi fi a la guerra, o altrament s'exposi a atacs dels Estats Units contra la seva infraestructura energètica.
"Ens queden uns 3.000 objectius -hem bombardejat 13.000- i uns altres dos mil per atacar", va dir. "Es podria arribar a un acord amb força rapidesa".
La setmana passada, Trump va assegurar que l'Iran havia autoritzat el trànsit de 10 petroliers amb bandera pakistanesa per l'estret d'Ormuz com un "regal" a la Casa Blanca, tot i que posteriorment va indicar a 'FT' que la xifra s'havia elevat finalment a 20 vaixells.
"Ens van donar 10", va dir. "Ara ens en donen 20, i els 20 ja han salpat i estan navegant pel centre de l'estret", va afirmar, assenyalant que Mohammad Bagher Ghalibaf, president del Parlament iranià i un dels principals dirigents del país durant la guerra, va ser qui va permetre l'enviament addicional de petroliers.
"Ell va ser qui va autoritzar els vaixells per a mi (...)Recorden que vaig dir que em donarien un regal?", va afegir Trump, qui sosté que l'Iran ja ha patit un "canvi de règim" després de la mort de l'aiatol·là Ali Jamenei i de nombrosos alts càrrecs a l'inici de la guerra i en els bombardejos posteriors. "La gent amb qui estem tractant és un grup totalment diferent", va apuntar.