La Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (Uatae) ha instat a obrir un debat "seriós, rigorós i sense sospites generalitzades" al voltant del repunt de les incapacitats temporals a Espanya. L'organització subratlla que una baixa mèdica no equival a una absència injustificada, sinó que respon a una situació avalada per criteris clínics, reconeguda per la Seguretat Social i sotmesa a controls periòdics.
A través d'un comunicat, Uatae ha considerat "imprescindible" combatre qualsevol utilització fraudulenta del sistema amb tots els mitjans legals disponibles, però ha avisat que convertir la malaltia en un element sospitós desorienta el focus del problema i trasllada sobre milions de persones treballadores una responsabilitat "que no sostenen les dades".
La secretària general d'Uatae, María José Landaburu, ha advertit que examinar les baixes com si el mercat laboral romangués estàtic "porta a conclusions equivocades". "Tenim més gent treballant que mai i això exigeix mirar les dades amb proporcionalitat", ha defensat Landaburu.
En l'àmbit del treball per compte propi, les xifres mostren que el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) va registrar al març 36.661 processos d'incapacitat temporal, enfront dels 777.103 comptabilitzats en el Règim General. No obstant això, la durada mitjana d'aquestes baixes entre les persones autònomes es va situar en 106,9 dies, molt per sobre dels 41,6 dies que s'observen en el Règim General.
Per a Landaburu, aquest contrast estadístic no respon a suposats privilegis ni a un ús abusiu, sinó a una realitat "molt més incòmoda". En aquest sentit, ha denunciat que "hi ha massa gent que treballa malalta perquè no es pot permetre parar" a causa de l'impacte econòmic que suposa aturar la seva activitat professional.
"Quan una persona autònoma arriba a una incapacitat de més de cent dies de mitjana, convé preguntar-se si no va arribar tard al sistema i si no va faltar prevenció", ha afegit Landaburu.
Des d'Uatae apunten, a més, a factors com l'envelliment de la població ocupada, l'augment dels problemes de salut mental, les lesions, les llistes d'espera en la sanitat, la sinistralitat laboral, els riscos psicosocials o l'exposició creixent a episodis de calor extrema, que incideixen de forma directa en la salut dels qui treballen.
Per últim, l'organització ha recalcat que l'augment de les incapacitats "ha d'abordar-se des de les seves causes" i no des de l'estigmatització. Landaburu ha remarcat que un país amb nivells rècord d'afiliació té l'obligació de parlar de salut laboral, ja que "treballar més no pot significar emmalaltir més, ni emmalaltir pot convertir-se en motiu de sospita".