Uber compra la propietària de Glovo per 13.000 milions: totes les claus i així agita el repartiment

La venda de la gestió de Glovo a Espanya a SSW Partners està acordada però encara no tancada: forma part de la reestructuració que acompanya l'OPA d'Uber sobre el 100% de Delivery Hero, matriu de Glovo, i el seu tancament es projecta per al segon semestre de 2027, condicionat a que Uber assoleixi almenys el 50% del capital de Delivery Hero i obtingui les autoritzacions regulatòries de competència i financeres pertinents. A Espanya, a dia d'avui no consta en les fonts consultades una decisió específica de la CNMC ni del Consell de Ministres sobre aquesta operació concreta, per la qual cosa el procés està en fase condicionada a aprovacions regulatòries generals. Els grans fronts regulatoris a Espanya són la competència i el control d'inversions estrangeres, mentre que no s'identifiquen exigències singulars en telecomunicacions, transport o protecció de dades més enllà del compliment ordinari. Paral·lelament, Glovo segueix sotmesa a una intensa supervisió laboral i judicial per l'aplicació de la Llei Rider, un element que no bloqueja la compravenda però que condiciona el risc regulatori de l'actiu a Espanya.

Situació de l'operació i vincle amb l'OPA d'Uber

Diverses informacions econòmiques assenyalen que SSW Partners assumirà la gestió de Glovo a Espanya i altres mercats com a part de l'acord pel qual Uber llança una oferta pel 100% de Delivery Hero, valorada al voltant de 13.000 milions d'euros, segons detalla Cinco Días i altres mitjans com Estrategias de Inversión. El perímetre que passarà a SSW inclou 14 mercats de Glovo (entre ells Espanya) per uns 1.600 milions de dòlars, d'acord amb Distribución Actualidad i El Español.

En paral·lel, Demócrata ha explicat la fase prèvia del procés: el fort augment de la participació d'Uber en Delivery Hero i el propi anunci d'OPA, que va disparar a Borsa el grup alemany, tal com recull el article de Demócrata sobre Delivery Hero i Uber. És a dir, la venda a SSW és una operació “mirall” dissenyada per aclarir dubtes de competència als mercats on Uber Eats i Glovo es solapen.

Marc regulatori i competència

L'operació global està subjecta a autoritzacions de competència a la UE i tercers països. Després de les multes de la Comissió Europea a Delivery Hero i Glovo per un càrtel en el repartiment de menjar (329 milions d'euros), recollides per la pròpia Comissió en la seva nota de premsa (nota de la Comissió) i analitzades per Demócrata en aquesta informació, l'escrutini sobre qualsevol nova concentració en aquest sector és especialment elevat.

A Espanya, l'estàndard de tramitació davant la CNMC s'observa en casos comparables, com la compra total de Wallapop per Naver (notícia de Demócrata) o l'adquisició de Logifruit per Mercadona, autoritzada en primera fase per la CNMC segons Alimarket. En tots aquests casos, l'autoritat disposa d'un mes per decidir en fase I i, si veu riscos, obre una fase II de tres-quatre mesos. Per a Glovo–SSW no s'ha identificat per ara una referència pública anàloga a la CNMC, per la qual cosa l'estat concret de l'expedient de concentració (si ja s'ha notificat o no) no apareix a les fonts.

Inversió estrangera i altres reguladors espanyols

SSW Partners és un fons nord-americà, per la qual cosa el canvi de control d'un operador digital de gran mida a Espanya encaixa en el règim d'inversió estrangera directa. El precedent de la compra de Vodafone Espanya per Zegona, la qual autorització va ser aprovada en Consell de Ministres i comunicada pel Ministeri per a la Transformació Digital en aquesta nota oficial, apunta que operacions rellevants en sectors sensibles solen passar per aquest filtre governamental. Tanmateix, per al cas concret Glovo–SSW no hi ha, per ara, comunicació oficial similar.

En telecomunicacions i transport, Glovo opera com a plataforma digital i logística, sense llicències crítiques tipus “operador de xarxa” com Vodafone. Les fonts revisades no mencionen exigències regulatòries addicionals en aquests sectors vinculades al tancament de la venda; s'assumeix continuïtat operativa del servei, quelcom subratllat en mitjans com Gerente i Lainformacion (Facebook).

Tampoc s'identifiquen condicionants específics de la AEPD en matèria de protecció de dades com a condició suspensiva del tancament; la informació disponible se centra en el canvi de control societari, no en una transferència autònoma d'actius de dades.

Context laboral i risc regulatori a Espanya

Encara que no forma part formal de l’“aprovació de la venda”, el principal front regulatori de Glovo a Espanya continua sent laboral. Demócrata ha documentat àmpliament els conflictes per l’aplicació de la Llei Rider, amb denúncies sindicals per “repressió sindical” (CCOO versus Glovo), ERO de centenars de repartidors (anunci d’ERO i acord final de l’ERO), i vagues nacionals de riders (claus de la vaga i convocatòria de vaga).

Aquest entorn explica que CCOO hagi exigit garanties laborals després de la venda de Glovo a SSW, com recull el seu comunicat sobre la protecció i millora de drets a Glovo (FSC-CCOO). Encara que aquestes qüestions no són autoritzacions de competència o inversió, sí que afecten la due diligence i el risc regulatori percebut per SSW.

Pròxims passos previsibles

Amb la informació disponible, els passos pendents a Espanya es poden resumir així:

• Consolidar l'aprovació de l'operació a nivell europeu de competència (en el marc de l'OPA d'Uber), amb especial atenció a l'històric de sancions a Delivery Hero i Glovo (declaració de la Comissió i obertura d'investigació de 2024).
• Eventual notificació a la CNMC i revisió en una o dues fases, si el regulador considera que l'estructura amb SSW elimina o no la superposició anticompetitiva entre Uber Eats i Glovo.
• Revisió, si escau, en el marc del règim d'inversions estrangeres per part del Govern espanyol, seguint lògiques similars a altres casos de canvi de control en sectors digitals.
• Gestió del front laboral i de les resolucions pendents lligades a la Llei Rider, que no són una “autorització de la venda” però sí un condicionant rellevant del negoci que SSW passarà a gestionar.

No es disposa de més informació en les fonts consultades sobre decisions concretes ja adoptades a Espanya per a aquesta compravenda, més enllà d'aquest marc general d'autoritzacions i riscos regulatoris.

En una possible adquisició de Delivery Hero (Glovo) per part d'Uber, la competència principal la tindrien la Comissió Europea (DG Competència) o, si no s'assoleixen els llindars comunitaris, la CNMC espanyola. La seva funció central és analitzar si la concentració obstaculitza de forma significativa la competència efectiva als mercats del repartiment a domicili i de plataformes digitals, i, en funció d'això, autoritzar-la, imposar condicions o prohibir-la. Altres autoritats nacionals de competència d'Estats membres poden intervenir si l'operació afecta de forma rellevant als seus mercats, via mecanismes de remissió.

Qui decideix: Comissió Europea vs CNMC

L'autoritat competent depèn de la “dimensió europea” de l'operació, definida en el Reglament de concentracions de la UE, sintetitzat per la pròpia Comissió en aquesta fitxa de control de concentracions i analitzat en treballs com aquest tema doctrinal o els comentaris d'Uría Menéndez.

• Comissió Europea (DG COMP): intervé quan es superen els llindars de facturació de l'art. 1 del Reglament 139/2004 (per exemple, volum de negoci conjunt superior a 5.000 milions d'euros a la UE i almenys dues empreses amb més de 250 milions en almenys dos Estats membres). Llavors és l'única autoritzada per examinar l'operació a l'EEE i decidir la seva aprovació, condicionament o prohibició, com es veu en casos recents de fusions aprovades sense condicions a Arla–DMK–DOC o KKR–NetCo, o en una investigació en profunditat com la de UMG–Downtown.
• CNMC (Espanya): si l'operació no té dimensió comunitària, aplica la Llei 15/2007 de Defensa de la Competència i els criteris explicats en anàlisis com el de Baker Tilly o Marimón Advocats. Ha d'autoritzar qualsevol concentració notificada que afecti el mercat espanyol (per exemple, adquisicions de plataformes com Adevinta, Wallapop o múltiples operacions comercials descrites a Adevinta–EQT, Naver–Wallapop o les concentracions de desembre).

A més, la CNMC pot demanar que Brussel·les assumeixi una operació sense dimensió comunitària quan afecti diversos Estats membres, com ha fet remitent a la Comissió el cas Siemens Logistics–Vanderlande, explicat en aquesta peça i en comentaris com els de MS Legal.

Què analitzen: control de concentracions i mercats digitals

Tant DG COMP com la CNMC apliquen un control preventiu: l'operació ha de notificar-se i no pot executar-se fins a rebre autorització. La seva missió, conforme al Reglament 139/2004 i a la Llei 15/2007, és impedir concentracions que eliminin un competidor important o creïn/enforteixin una posició de domini que danyi la competència, tal com sintetitzen, entre altres, aquest estudi a vLex o la visió general d'OpenEdition.

En mercats digitals de repartiment a domicili (Uber, Glovo, Delivery Hero), es presta especial atenció a elements assenyalats per la Comissió i per anàlisis sectorials com Les autoritats de competència i el sector digital:

• Efectes de xarxa i dades: quant reforça l'operació el poder de plataforma per base d'usuaris, dades i algoritmes.
• Quotes de mercat i barreres d'entrada: si l'entitat resultant superaria llindars elevats (per exemple, la doctrina comunitària sol veure problemàtic superar el 50% del mercat rellevant, segons explica Fernando Díez Estella).
• Possibles remeis: desinversions o compromisos de conducta. Un exemple proper és el control de participacions creuades a Delivery Hero i Just Eat, que va obligar Prosus a desinvertir, descrit per Demócrata al fil de l'oferta d'Uber sobre Delivery Hero a aquesta notícia i en l'operació posterior comentada a Uber reforça la seva presència.

Com és el procediment

El reglament de la UE i la Llei 15/2007 estableixen un esquema de dues fases, molt similar per a Comissió i CNMC, descrit en guies com [enllaç], en la doctrina reunida a [enllaç] o en el TFG de la Universitat de Valladolid:

• Fase I: examen inicial (aprox. 25 dies hàbils a Brussel·les; 1 mes a la CNMC). La majoria de les operacions s'autoritzen aquí, sovint sense condicions, com mostren els exemples d'Arla–DMK–DOC o NetCo a les notes de premsa de la Comissió (Arla, NetCo).
• Fase II: investigació en profunditat (90 dies hàbils a la UE, terminis similars a Espanya). Només s'obre si es detecten riscos greus, com en el cas UMG–Downtown (investigació). Aquí es decideix entre autorització incondicionada, autorització amb compromisos o prohibició.

Rol de la CNMC a Espanya i coordinació digital

Més enllà del control clàssic de fusions, la CNMC té el mandat general de garantir la competència efectiva a tots els mercats espanyols, d'acord amb la Llei 3/2013 de creació de la CNMC. En entrevista recollida per Demócrata, un responsable de l'organisme resumía les seves tasques com: supervisar conductes anticompetitives, controlar concentracions i fins i tot impugnar normes anticompetitives (entrevista a Alfonso Camba).

En l'àmbit digital, la CNMC coopera estretament amb la Comissió Europea, com reflecteix el Memoràndum d'Entesa sobre la Llei de Mercats Digitals (DMA), que permet equips conjunts d'investigació sense alterar la competència exclusiva de Brussel·les com a executora principal de la DMA. Això és rellevant perquè qualsevol fusió Uber–Delivery Hero s'avaluaria no només a la llum de les normes de concentracions, sinó també del marc més ampli de regulació de guardians d'accés i poder de plataforma descrit a la DMA i en anàlisis generals com l'entrevista a Cecilio Madero o les declaracions de Teresa Ribera.

Les últimes eleccions federals alemanyes van ser el 23 de febrer de 2025 i van donar la victòria a l'aliança conservadora CDU/CSU de Friedrich Merz, amb al voltant del 28,5 % dels vots i primera força al Bundestag. L'ultradreta d'AfD va aconseguir un 20,8 % i es va convertir en segona força nacional, mentre que el SPD d'Olaf Scholz es va enfonsar fins a un 16,4 %, el seu pitjor resultat històric. A la informació disponible no apareix cap notícia que confirmi que Uber vagi a invertir 2.000 milions d'euros específicament a Alemanya “després de l'operació” o després d'aquests comicis; sí que es recullen altres moviments de la companyia a Europa i al mercat alemany, però amb xifres i estructures diferents.

Resultats de les eleccions federals d'Alemanya 2025

Segons els resultats oficials i els grans mitjans internacionals, a les eleccions federals celebrades el 23 de febrer de 2025 la distribució de vot va ser la següent:

• CDU/CSU (conservadors, liderats per Friedrich Merz): al voltant del 28,5–28,6 % dels vots, primera força al Bundestag, com recullen Viquipèdia, RTVE o El Mundo.
• AfD (ultradreta): aproximadament un 20,8 %, segon partit del país, amb avenços molt marcats a l'est, segons anàlisis com els de Newtral o Politicaelectoral.com.
• SPD (socialdemòcrates, Olaf Scholz): al voltant del 16 %, tercera posició i pitjor marca des de la República de Weimar, com subratllen RTVE i l'anàlisi de Demócrata a aquest article.
• Verds: uns 11,6 %.
• Die Linke: prop del 8,8 %.
• FDP (liberals): al voltant del 4,5 %, per sota del llindar del 5 % i, per tant, fora del Bundestag.

La participació va ser molt alta, al voltant del 82,5 %, la més gran des de la reunificació, com recullen especials interactius com els de RTVE, Europa Press, EPData o Deutschland.de. Altres seguiments en directe, com els de El Confidencial, Europa Press, BBC Mundo o El País, confirmen el mateix escenari: gir a la dreta, AfD com a segona força i enfonsament socialdemòcrata.

A partir d'aquest resultat, CDU/CSU i SPD van negociar una nova “gran coalició”, descrita en peces com aquest anàlisi d'El País i cròniques de elDiario.es, que col·loquen Friedrich Merz com a canceller, amb un programa de fort impuls inversor, enduriment migratori i reformes fiscals. Altres textos, com aquest programa de Carne Cruda, presenten aquestes eleccions com un punt d'inflexió també per a Europa.

Existeix aquesta inversió de 2.000 milions d'Uber a Alemanya?

En les bases consultades (inclòs el diari Demócrata i premsa econòmica i política internacional) no apareix cap notícia que confirmi que Uber hagi anunciat una inversió de 2.000 milions d'euros específicament a Alemanya vinculada al resultat de les eleccions federals de 2025. És a dir, no hi ha rastre d'una operació d'aquest volum en territori alemany ni d'una comunicació oficial que la relacioni amb l'arribada de Merz al poder.

Sí que hi ha, en canvi, altres moviments rellevants d'Uber a Europa i al mercat alemany:

• Una línia de finançament de fins a 1.000 milions d'euros acordada amb Banco Santander per a flotes a Europa, de la qual es beneficiaran Espanya, Alemanya i Itàlia, entre altres mercats, segons detalla Demócrata en aquesta informació.
• El reforç de la seva posició en el grup alemany Delivery Hero (propietari de Glovo) fins a al voltant del 7 % del capital, després de comprar un 4,5 % addicional a Prosus per 271 milions d'euros, com recull Demócrata, i l'oferta posterior d'adquisició que va disparar a Borsa Delivery Hero, explicada a aquesta altra notícia.
• Un acord més ampli de creixement europeu, complementat amb inversions en vehicles autònoms (per exemple, els 84,6 milions de dòlars en estacions de recàrrega als EUA descrits a aquest article) i plans de robotaxis a ciutats com Madrid, detallats a aquesta peça.

En paral·lel, el diari Demócrata ha seguit altres moviments inversors rellevants a Alemanya (encara que no d'Uber), com el fons tecnològic de 2.000 milions de Deutsche Telekom per a projectes com Quantum Systems ([enllaç]) o els 5.500 milions d'Alphabet/Google per a data centers fins a 2029 ([enllaç]), la qual cosa reforça la idea que una inversió de 2.000 milions per part d'Uber hauria tingut àmplia cobertura si s'hagués produït.

Amb la informació disponible, la conclusió és doble: d'una banda, la dreta conservadora de Merz va guanyar clarament les eleccions federals de 2025 i governa en coalició amb el SPD; de l'altra, la suposada inversió de 2.000 milions d'euros d'Uber a Alemanya després d'aquests comicis no està documentada a les fonts consultades, mentre que sí que ho estan altres acords financers i preses de participació de la companyia a Europa i a empreses alemanyes.

Entre les nombroses cobertures addicionals sobre aquest gir polític i econòmic a Alemanya poden consultar-se, a mode de context, anàlisis i cròniques a El País, El País, El País, Cinco Días, Cinco Días, elDiario.es, elDiario.es o elDiario.es, així com materials audiovisuals com aquest vídeo.