Abascal promet pagar pensions i garantir habitatge "com sigui" i reforça la seva crida al vot presencial

Abascal promet pagar pensions i abaratar l'habitatge "com sigui", vincula immigració i crisi de preus i urgeix a votar presencialment el 29 de novembre.

fotonoticia 20261011195906 1920

fotonoticia 20261011195906 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El president de Vox, Santiago Abascal, ha assegurat aquest diumenge que, si el seu partit governa, les pensions "es pagaran com sigui" i que l'accés a l'habitatge "es recuperarà com sigui i al preu que sigui". Al mateix temps, ha insistit a demanar als seus simpatitzants que acudeixin a votar en persona el proper 29 de novembre, excepte aquells que no tinguin "un altre remei".

En un míting celebrat a Estepona (Màlaga), Abascal ha acusat al PSOE d'haver "inventat i fet córrer" que Vox pretén privatitzar les pensions, extrem que ha rebutjat. "Ens és igual el model i la fórmula, però les pensions dels grans que les han guanyat després de treballar tota una vida es pagaran al preu que sigui i com sigui. I el futur dels joves es recuperarà també com sigui i al preu que sigui. I l'accés a l'habitatge es recuperarà igual", ha remarcat.

Davant diversos centenars d'assistents (1.500, segons l'organització), el líder de Vox ha reiterat el seu missatge a favor del vot presencial. "A votar presencialment. Qui no tingui un altre remei, que ho faci d'una altra manera. No és una desconfiança del sistema, és una desconfiança de Pedro Sánchez", ha subratllat, abans d'acusar al president del Govern que "ha robat les eleccions en el seu propi partit".

Abascal ha advertit als seus seguidors que es preparin per "mentides, intents de trampa, d'amedrentament i de provocacions", i els ha demanat que no responguin a aquests intents. A més, els ha instat a parlar amb familiars i amics per intentar convèncer aquells que, segons ha dit, "han llençat la tovallola" o valoren abstenir-se.

"El govern més brut de la història" i crítica als sindicats

El dirigent de Vox ha assenyalat que les enquestes que anticipen un avanç de la seva formació són "l'enemic principal" i ha demanat desconfiar "d'una sola enquesta". A la seva opinió, "no hi ha reunió familiar, no hi ha partit de futbol, no hi ha afició, no hi ha excusa que valgui perquè acudim tots a les urnes a recuperar el rumb d'Espanya", sosté.

Abascal ha insistit que "aquestes no són unes eleccions normals" i ha acusat l'Executiu de ser "el govern més brut de la història d'Espanya". "Hem d'estar preparats per al pitjor, des de la calma, des de la tranquil·litat, sense entrar a cap tipus de perill", ha apuntat.

També ha responsabilitzat al Govern d'Espanya d'haver protagonitzat "vuit anys de legislatura criminal" i d'haver conduït la ciutadania a "la major pèrdua de poder adquisitiu en l'últim mig segle" o "en l'últim segle". En aquesta línia, ha carregat contra els sindicats, als quals ha retret haver romàs "callats com morts" durant aquest temps.

"Remigració", immigració i crisi de vivenda

En un altre tram de la seva intervenció, el líder de Vox ha defensat la "remigració" i ha explicat que el seu partit la planteja no perquè no li agradin "les persones de fora" ni "per odi als de fora", sinó "per amor als de dins". Ha recalcat que els responsables polítics tenen una obligació "en primer lloc amb els nacionals".

En aquest context, ha agraït a qui han arribat a Espanya "en altres moments a treballar", col·laboren amb els espanyols, respecten les lleis, paguen impostos i respecten la cultura del país. A la seva opinió, també ells es veuen perjudicats, igual que els espanyols, per un fenomen de "immigració massiva" i de "invasió migratòria".

"El que ve illegalment a Espanya ha de ser repatriat. El que ve a Espanya a cometre delictes ha de marxar al seu propi país a complir la pena. Fora els delinqüents, han de ser deportats", ha afirmat Abascal, que a més ha sostingut que qui ha arribat "a viure de les ajudes socials que no arriben als espanyols" han de "reemigrar al seu propi país".

El president de Vox ha vinculat aquestes propostes amb el mercat de la vivenda i ha denunciat que, sota el Govern de Pedro Sánchez, la vivenda s'ha encarit "un 74% i el lloguer un 40%". Ha assenyalat al cap del Executiu com "el culpable directe dels desnonaments" i de "la crisi de vivenda".

Ha afegit que, en els últims cinc anys, han entrat a Espanya cinc milions de persones i "no s'ha construït vivenda". "Si les cases són les mateixes, els preus pugen", ha argumentat, preguntant-se amb qui competeixen els espanyols que busquen pis si "a tot el que entra illegal" se li regularitza "de cop".

Junt amb la "remigració", Abascal ha presentat com a eixos de la resposta de Vox la "prioritat nacional" i la "desregulació". Sobre la primera, ha reivindicat que els espanyols siguin "els primers en la seva pròpia pàtria" i ha defensat que la prioritat nacional implica que "les fronteres d'Espanya estiguin defensades al mar i a la terra" i que les inversions pendents es realitzin a Espanya "i no al Marroc".

Pel que fa a la desregulació, ha explicat que Vox proposa eliminar "traves administratives" i "llei ideològiques i absurdes" que, segons ha dit, eleven costos i retarden la construcció d'habitatge, la posada en marxa de negocis i altres projectes. També ha denunciat l'"abús fiscal" i ha reclamat que els impostos siguin "els menys" i estiguin orientats "molt més als interessos nacionals".

Quero reclama "recuperar la normalitat" a Espanya

Abans de la intervenció d'Abascal, el portaveu nacional d'Habitatge de Vox i exdiputat per Màlaga, Carlos H. Quero, ha explicat que la precampanya de Vox arrenca amb la meta de "recuperar un país i recuperar la normalitat d'un país". Ha situat el problema de l'habitatge, l'augment del cost de la vida, les llistes d'espera en sanitat, el deteriorament dels serveis públics i la inseguretat com alguns dels factors que, segons ha exposat, condicionen la vida diària de nombrosos ciutadans.

Quero ha descrit Espanya com "una immensa cua", "una immensa saturació" i "un immens col·lapse", i ha lamentat que el que abans es considerava "normal" —tenir una feina amb la qual poder comprar una casa, formar una família, acudir al metge quan es necessita o disposar de serveis que funcionin— s'hagi transformat en "un luxe".

El portaveu nacional d'Habitatge de Vox ha conclòs que és imprescindible donar "un canvi de rumb" i ha assegurat que és "l'hora de la gent de Vox" i "l'hora de Santiago Abascal".

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba la tramitació parlamentària de les propostes de Vox sobre pensions i habitatge?

Les propostes pròpies de Vox en matèria de pensions i habitatge tenen, en general, un recorregut parlamentari limitat: diverses han estat aturades abans fins i tot del seu debat de fons i, a dia d'avui, només algunes iniciatives vinculades a habitatge i empadronament segueixen formalment vives al Congrés. En paral·lel, les grans reformes sobre pensions i habitatge que avancen a les Corts procedeixen d'altres grups, davant les quals Vox sol situar-se a l'oposició.

Propostes de Vox sobre pensions

En l'àmbit de la Seguretat Social i les prestacions vinculades a la família, Vox ha intentat obrir diverses vies legislatives, però totes les que han arribat a identificar-se clarament es troben ja concloses i sense èxit:

  • Subsidio per a menors estrangers privats de llibertat (122/000056). Proposició de llei per modificar el text refós de la Llei General de la Seguretat Social i eliminar un subsidi específic per a menors sense nacionalitat espanyola internats en centres. Va ser debatuda al Ple del Congrés i la presa en consideració va quedar rebutjada el 10 de setembre de 2024 (170 vots a favor, 178 en contra). La iniciativa està definitivament tancada i es va publicar l'acord de rebuig el 13 de setembre de 2024.
  • Bonificació del 100 % de les quotes empresarials en baixes per naixement i cura del menor (122/000171). Aquesta proposició de llei buscava recuperar la bonificació total en les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social durant les substitucions per maternitat o paternitat, revertint els canvis del Reial Decret-llei 1/2023. Tot i que va ser admesa a tràmit i publicada al març de 2025, el 6 de maig de 2025 la iniciativa decau i es tanca la seva tramitació, sense arribar a consolidar-se com a reforma del sistema.
  • Millora de la prestació per a la cura de fills malalts (122/000029). També vinculada al sistema de prestacions de la Seguretat Social, aquesta proposta va ser aturada pel propi Govern. Després de manifestar la seva disconformitat emparant-se en l'article 134.6 de la Constitució, la Mesa del Congrés va acordar el 14 de maig de 2024 que no procedia sotmetre-la a la presa en consideració del Ple. La tramitació va quedar conclosa sense debat de fons.

Més enllà d'aquestes iniciatives concretes, el programa de Vox defensa una reforma estructural del sistema cap a un model mixt, amb un component de capitalització individual i major pes de l'estalvi privat, però aquestes línies programàtiques no s'han traduït avui en una proposició de llei en fase avançada. Mentrestant, les grans reformes en curs sobre pensions (com la jubilació anticipada sense retallades per a llargues carreres de cotització o la passarel·la de mutualistes al RETA) estan sent impulsades per altres grups, amb Vox votant en contra o abstent-se segons el cas.

Propostes de Vox sobre habitatge

En habitatge i matèries estretament relacionades, Vox manté avui alguna iniciativa en tramitació, tot i que cap ha superat encara els primers grans fites legislatives:

  • Modificació de la Llei d'Arrendaments Urbans per reforçar el tanteig i retracte de l'inquilí (122/000193). Aquesta proposició de llei pretén restaurar els drets d'adquisició preferent de l'inquilí quan l'habitatge es ven conjuntament amb altres del mateix immoble o amb tot l'edifici. La Cambra l'ha admesa a tràmit i l'ha remesa al Govern, i la iniciativa espera encara el debat de presa en consideració al Ple. Està, per tant, en fase inicial, però viva.
  • Accessibilitat i propietat horitzontal (122/000075). Tot i que es centra formalment en l'eliminació de barreres arquitectòniques i en la regulació de les obres d'accessibilitat en comunitats de propietaris, té un impacte directe sobre l'habitabilitat dels habitatges. També ha estat admesa a tràmit i es troba pendent que el Ple decideixi si pren en consideració el text. Fins que no se celebri aquest debat, no entra en fase d'esmenes substantius.
  • Padró municipal, ocupació i immigració il·legal (122/000039). Proposició de llei per modificar la Llei de Bases de Règim Local a fi d'endureir les condicions d'empadronament en casos d'ocupació d'habitatges i de residència irregular. Aquesta iniciativa sí que ha avançat una mica més: després de la seva admissió, es va obrir el termini de presentació d'esmenes, que va arribar a ampliar-se fins al 16 d'abril de 2025. Això indica que ha superat el llindar inicial i es troba en fase de treball en comissió, pendent que es tanqui el període d'esmenes i s'elabori un eventual dictamen.

A la Cambra Alta i en altres parlaments autonòmics, Vox ha registrat a més iniciatives per endurir la lluita contra l'ocupació i prioritzar els nacionals en l'accés a habitatge protegit i ajudes, però, en l'àmbit estatal, les propostes d'habitatge identificades es troben fonamentalment en fases d'admissió i esmenes, sense haver assolit encara aprovació definitiva.

En síntesi, el balanç actual és que les principals propostes de Vox sobre pensions han estat rebutjades o vetades i es troben tancades, mentre que en habitatge manté diverses proposicions de llei vives (sobre arrendaments, accessibilitat i padró), totes elles en una fase encara primerenca de tramitació i pendents de superar els grans debats de presa en consideració i, si escau, l'elaboració de dictàmens en comissió.

Pots detallar el contingut principal de la proposició de Vox sobre la modificació de la Llei d'Arrendaments Urbans i com afectaria els inquilins i grans posseïdors? Quins passos parlamentaris li quedarien per endavant a les iniciatives de Vox sobre habitatge si el Ple arribés a prendre-les en consideració? Com es comparen les propostes de Vox sobre pensions amb les reformes impulsades pel Govern i altres partits en aquesta legislatura?

Quines són les competències legals del president de Vox i quina trajectòria política té Santiago Abascal?

El president de Vox no és un càrrec públic de l'Estat, sinó un càrrec intern de partit. Les seves “competències legals” deriven dels estatuts de Vox i del dret de partits, no de la Constitució ni de les lleis que regulen el Govern. Santiago Abascal, que ocupa aquesta Presidència des de 2014, és a més diputat del Congrés per Madrid i vocal de la Diputació Permanent, de manera que combina funcions orgàniques internes amb responsabilitats institucionals.

1. Competències legals del president de Vox

Segons la pràctica dels partits espanyols i el que es desprèn de la vida interna de Vox, la Presidència del partit té, a grans trets, aquestes funcions:

  • Representació política i jurídica del partit: el president és la màxima figura pública de Vox. El representa davant institucions, mitjans de comunicació, altres formacions polítiques i organitzacions internacionals afins, i encarna la posició oficial del partit.
  • Direcció política general: marca la línia ideològica i l'estratègia política i electoral. Sota el seu lideratge es defineixen els grans missatges, prioritats programàtiques i aliances, tant a Espanya com en l'àmbit europeu (per exemple, la seva presidència de la plataforma “Patriotes per Europa” i el seu paper en la fundació Disenso).
  • Relació amb els òrgans interns: presideix o condiciona de facto el funcionament del Comitè Executiu Nacional i de la resta de direccions. L'Assemblea del partit tria la direcció i renova o refrenda la Presidència; un cop escollit, el president impulsa i coordina l'activitat d'aquests òrgans.
  • Ordenació d'equips i llistes: participa en la configuració de candidatures, en la designació de portaveus i quadres orgànics, i en els canvis de la cúpula (per exemple, els relleus i cessaments interns que han afectat figures com Javier Ortega Smith). Formalment s'articula a través d'òrgans col·lectius, però el lideratge presidencial és determinant.
  • Coordinació de grups parlamentaris i governs de coalició: fixa les línies vermelles en negociacions amb altres partits, valida o veta pactes autonòmics i locals i orienta el comportament dels grups de Vox al Congrés i a les cambres autonòmiques. Això inclou decisions com entrar o sortir de governs i condicionar pressupostos regionals.
  • Disciplina interna: impulsa, juntament amb els òrgans de garanties, respostes davant dissidències internes, expedients disciplinaris o suspensions de militància, i defensa públicament l'autoritat de la direcció sorgida de l'Assemblea.

Tot això s'emmarca en els estatuts de Vox i en la Llei Orgànica de Partits Polítics: són competències sobre l'organització interna i l'acció política del partit, no poders executius sobre l'Administració. Abascal no pot dictar normes ni prendre decisions de govern per ser president de Vox; aquestes facultats depenen dels càrrecs institucionals que ocupi el partit allà on governa o cogoverna.

2. Trajectòria política de Santiago Abascal

Orígens i formació. Santiago Abascal Conde va néixer a Bilbao el 1976 i es va criar a Àlaba, en una família lligada a la dreta basca. És llicenciat en Sociologia. La seva socialització política es produeix en un context de violència d'ETA i forta confrontació entre nacionalisme basc i constitucionalisme, marc que marcarà el seu discurs posterior centrat en la unitat d'Espanya.

Etapa al Partit Popular. Va militar al PP basc i va desenvolupar la seva primera carrera institucional en aquest partit:

  • Regidor a l'Ajuntament de Llodio (Àlaba) entre 1999 i 2007.
  • Procurador a les Juntes Generals d'Àlaba (2003-2004).
  • Diputat al Parlament Basc (2004-2009).

Més tard va ser nomenat per a diferents càrrecs de lliure designació a la Comunitat de Madrid, entre ells la direcció de l'Agència de Protecció de Dades autonòmica i altres entitats públiques. En paral·lel va impulsar la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (DENAES), centrada en un discurs fortament nacional i contrari al model autonòmic.

Ruptura amb el PP i fundació de Vox. A partir de 2012–2013 es distancia de la direcció nacional del PP, a la qual acusa de tibiesa davant el nacionalisme, el terrorisme i l'independentisme català, així com de renunciar a principis conservadors. El 2013 abandona formalment el PP i participa en la creació de Vox, que es registra a finals d'aquell any com un nou partit de dreta nacional. El 2014 és elegit president de Vox amb un suport molt ampli de la militància i des de llavors ha estat reiteradament refrendat.

Salt al primer pla i lideratge actual. El gir clau arriba amb l'èxit de Vox a les eleccions andaluses de 2018, on es converteix en força decisiva per al govern autonòmic. A les generals de 2019 Abascal obté escó per Madrid i Vox entra amb força al Congrés, consolidant la seva imatge de líder nacional de la dreta radical. Ha mantingut l'escó a les legislatures posteriors i és vocal de la Diputació Permanent, la qual cosa el situa al nucli de l'activitat parlamentària.

Ideològicament, la seva trajectòria s'associa a un nacionalisme espanyol intens, la recentralització de competències, una línia dura en immigració i seguretat, i l'oposició a les polítiques d'igualtat de gènere, memòria democràtica i agenda climàtica. Sota la seva presidència, Vox ha passat de ser un partit extraparlamentari a un actor capaç de condicionar governs autonòmics i el debat polític estatal.

Pots detallar què diuen els estatuts de Vox sobre les funcions formals de la seva Presidència i del Comitè Executiu Nacional? Quin paper ha jugat Santiago Abascal en les negociacions de Vox per formar governs autonòmics i locals amb el PP? Com ha evolucionat el discurs ideològic d'Abascal des de la seva etapa al PP basc fins a l'actual direcció de Vox?

Quins resultats va obtenir Vox a les últimes eleccions generals i quants escons té actualment al Congrés?

A les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, el 23 de juliol de 2023 (23‑J), Vox va obtenir aproximadament un 12,4 % dels vots vàlids, la qual cosa es va traduir en 33 escons al Congrés dels Diputats. A l'actual XV Legislatura, segons les dades disponibles, Vox continua comptant amb 33 diputats electes, tot i que s'han produït moviments interns que afecten la distribució d'aquests escons per grups.

Resultats de Vox a les eleccions generals del 23‑J de 2023

D'acord amb els anàlisis publicats pel diari Demòcrata i altres fonts que prenen com a referència les dades oficials de la Junta Electoral Central, el resultat de Vox el 23‑J va ser el següent:

  • Percentatge de vot: al voltant del 12,4 % dels sufragis emesos.
  • Vots en xifres absolutes: uns 3 milions de vots (lleugerament per sobre de aquest llindar, segons les diferents fonts consultades).
  • Escons al Congrés: 33 diputats, la qual cosa va situar Vox com a tercera força en nombre d'escons, per darrere del Partit Popular i del PSOE.

En la comparació que fa Demòcrata entre les estimacions de l'enquestadora 40dB. en vespres del 23‑J i el resultat real, es consigna expressament que Vox va obtenir 33 escons davant dels 38 que li projectava aquella enquesta: anàlisi de Demòcrata sobre el 23‑J .

Situació de Vox al Congrés a la XV Legislatura

Després de la constitució del Congrés resultant de les eleccions de 2023, la representació de Vox es va fixar en 33 escons. Aquesta xifra és la que es manté com a referència quan els anàlisis parlamentaris i les enquestes comparen el resultat actual amb el del 23‑J:

  • Distints estudis demoscòpics citats per Demòcrata recorden de forma reiterada que “Vox va obtenir el 12,4 % dels vots i 33 diputats a les eleccions generals de 2023” com a punt de partida per projectar pujades o baixades posteriors.
  • En la mateixa línia, els anàlisis sobre el bloc de dretes assenyalen que PP i Vox van sumar 170 diputats el 23‑J (137 del PP i 33 de Vox), xifra que s'utilitza com a base de comparació per a les noves majories que dibuixen les enquestes de l'actual legislatura.

Sobre aquesta base, la composició actual es pot resumir així:

  • Diputats electes de Vox: 33, que són els escons obtinguts el 2023 i que continuen computant a efectes de resultats d'aquella elecció.
  • Grup Parlamentari Vox: s'ha vist afectat per moviments interns. Per exemple, Demòcrata recull que l'exdirigent Javier Ortega Smith ha trencat amb el grup de Vox al Congrés i ha abandonat la disciplina del partit, passant a integrar-se al Grup Mixt: informació sobre la sortida d'Ortega Smith .

Aquest tipus de canvis significa que, tot i mantenir-se en 33 el nombre d'escons que Vox va guanyar a les urnes, no tots aquests diputats formen avui part del Grup Parlamentari Vox. Alguns d'ells figuren actualment com a membres del Grup Mixt, la qual cosa té conseqüències organitzatives (temps d'intervenció, presència en comissions, recursos parlamentaris), però no altera la dada d'origen: Vox va obtenir 33 escons a les últimes generals.

Context: enquestes davant resultats oficials

Des de 2024 i, especialment, al llarg de 2025 i 2026, nombroses enquestes publicades per Demòcrata i altres mitjans han anat projectant una pujada significativa de Vox en intenció de vot i en escons hipotètics, en molts casos doblant o gairebé doblant els 33 diputats aconseguits el 2023. No obstant això, aquestes projeccions:

  • No són resultats oficials, sinó escenaris de vot estimat.
  • No modifiquen la fotografia institucional vigent fins que se celebrin noves eleccions i es constitueixi un nou Congrés.

Per tant, mentre no hi hagi noves eleccions generals i una nova distribució oficial de escons, la resposta a la teva pregunta és clara: Vox va obtenir al voltant del 12,4 % dels vots i 33 escons a les últimes generals (23‑J de 2023) i actualment té 33 diputats electes al Congrés, amb la salvetat que un d'ells s'ha desvinculat del grup i figura al Grup Mixt.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Què ha promès Santiago Abascal respecte a les pensions si Vox governa?

Pregunta" 1 de 3

Quina és una de les raons que dóna Abascal per demanar el vot presencial?

Pregunta" 2 de 3

Què ha proposat Abascal com a solució a la crisi d'habitatge?

Pregunta" 3 de 3